Ara són dos quarts de dotze del migdia i dos minuts, no pot faltar, un divendres a les portes del cap de setmana,
una festa de barri aquí al matí de Tarragona Ràdio, entre altres coses perquè des de ja fa una setmana,
si no m'equivoco dues, el nostre convidat segur que ens podrà posar en antecedents
perquè ho porta molt al dia això de les festes de barri, hi ha una festa de barri
i aquest cap de setmana, per exemple, tenim les festes que organitza l'Associació de Veïns d'Amics del Parrioclà.
Ens acompanya el president de l'entitat, Javier Vilella. Molt bon dia, benvingut.
Bon dia.
Què em deia abans, que des de juny fins al setembre hi ha alguna festa en un barri o una altra?
Sí, sí, sí, sí. Tu em dius que ho porto molt. Dona, també soc president de la federació.
També, per això ho té molt parlant, el tema.
Controla, controla.
Sí, sí, és cert, jo estic orgullós amb això, que hi ha les festes de barri,
des de primers de juny fins al setembre, cada cap de setmana,
potser un cap de setmana n'hi ha tres o quatre diferents barris,
però jo crec que és bo això.
D'altres coses, la festa de barri permet de fer allò que ja no es fa tant,
de treure la cadira a la porta de la casa i parlar amb els veïns, no?
Sí.
D'avui dia no es fa tant com abans.
No, no, no.
És un costum que s'ha perdut ja molt entranyat.
Això està molt bé, això de treure la cadira.
Jo que soc de poble i avui viscut, sí, sí, sí.
Ens vam trobar quan a la guerra, que no hi havia llum i a les fosques se sortia al carrer,
amb el que digui, a fer la xerrada.
A prendre la fresca.
A prendre la fresca, sí.
No era ni més ni menys que prendre la fresca, riure, criticar una miqueta també.
També, també.
Clar, per això també servia la cosa de la cadira.
Era salsa de la vida.
Això també no ens hem de...
Perdó, de vista les coses s'han canviat, evidentment.
Però una miqueta les festes de barri es manté aquest espèrit en definitiva, no?
Sí, sí, sí, sí.
Enguany, de moment, toco la taula,
sou optimistes perquè ens acompanya el temps.
Sí, sí, jo diria que sí, la previsió és bona per al cap de setmana.
És el factor més important.
Ja comencen avui, no?
Sí, sí, sí.
Ja amb rebella i amb coses.
Expliqui'ns, avui.
Sí, avui a les vuit hi ha l'activació del gimnàs Sinus Esport,
que ja fa dos anys o tres que venen.
També ho fem perquè hi ha algunes nois i noies del barri
que actuen, o van aquí fer tot això que posa càrater i totes aquestes coses.
I, esclar, també els pares i els avis els fa il·lusió de veure els seus familiars allí actuar.
I així tenen un públic assegurat, que és la família dels nois i dels nois.
No, i en poc, no ho vaig llegir tot el que diu aquí,
perquè és un mica llarg, però és una cosa molt variada.
Clar, és una mica de vall de salut.
Jo, sense desmereixer ningú, però doncs és una cosa que...
Perquè sempre hi pot haver unes maneres, unes sevillanes,
que poden quedar en un sector o en un altre, perquè això...
Fa ambient, fa ambient, eh?
Que hi ha de tothom, sí.
I a la nit, doncs, no pot faltar la rebella.
No poden faltar les rebelles ni els àpats aquests comunitaris,
com ara la sardinada que faran demà dissabte ja, no?
Sí, dissabte.
Llavors, ens ve allò un divertit parc,
per als dos anys del barri, del matí i a la tarda.
També, com que hem anat de petanca, eh?
I a la nit, tornem a...
A la rebella.
Com deia aquella cançó de TV3, ja hi tornem a ser.
Ja hi tornem a ser, i amb la rebella i el ball, que no pot faltar.
No falten tampoc mai les activitats adreçades a la canalla i a la gent gran.
Sí, sí, sí.
Que és un altre clàssic de les festes de barri.
Llavors, com que més o menys les persones que coneixen aquestes rebelles
són persones ja de mitja edat en amunt,
doncs busques una orquestra,
perquè és clar, a vegades la joventut dius fins en conjunt de rock, però...
Ja.
No, però hi ha altres llocs i altres moments, no?
Sí, sí, sí.
Per aquest altre tipus de música.
A les festes sempre s'espera la música i el ball de rebella.
És el que dèiem abans,
vosaltres una cosa que es pugui adaptar a totes les edats.
I en això de la rebella vostè té la meitat trencada,
perquè alguna vegada ho hem comentat,
vostè ha estat músic, professional,
ja ha tocat per molts pobles i amb moltes orquestres.
Jo no sé com està el tema de les orquestres avui en dia,
n'hi ha menys, no?
Ha baixat la cosa.
Sí, sí, sí.
Deu ser més difícil trobar una orquestra, un conjunt per actuar.
Sí, passat per aquí hi ha algunes altres associacions de veïns,
però veus que més o menys...
Fan el circuit les mateixes, no?
Són les mateixes.
Sí, sí.
Però ja està bé que s'aguantin.
També, encara que ens apugin l'IPC,
no es podem sortir del guion perquè els recursos no donen més.
Costa molts diners, però és que és molt car mantenir una orquestra.
I per fer 20 de grans orquestres, no, no, no.
N'hi ha recursos.
Però tenim orquestres professionals que toquen i que...
Vull dir, fan festa i toquen els èxits de l'estiu, que toquen...
Sí, sí, sí, sí.
Ens havíem quedat el diumenge ja, no?
Havíem passat el dissabte i ara estàvem el diumenge.
El diumenge, doncs, hi ha una xocolatada per a tothom que ve.
I llavors, els llocs infantils per a nanos, el de trencar l'olla, avui ja no es fa,
perquè primer que som el casc, i segons que anem amb un casco.
Clar, no, no, la cosa té un sabresc, eh?
Avui està davant això de les pinyates.
Sí, que tira'm de la corda.
Tira'm de la corda i tot això.
Em queda la festa de l'escuma i...
Aquí entren només els petits o hi ha algun gran que es deixa caure per la festa de l'escuma, també?
No, els grans també.
Els grans també, és a dir, que no és cosa de canalla, no?
No, no, no, no.
Esclar, el que has de tindre en compte és que els petits,
perquè a vegades es pot tapar l'escuma i són molt perillors.
Però gent gran, sí, se n'hi posa molta, també, sí, sí, sí, sí.
I llavors, el dinar.
El dinar de germano que fan, no?
Que fem cada any, sí.
un bon dinar, fem un...
Normalment fan fi de guai coses d'aquestes, d'altres anys, no?
No, no hem fet cap any.
Doncs no sé per què a mi em sonava que feien una cosa així.
No, no, no, nosaltres fem un entremès d'embotit ibèric,
llavors una paella, un pastís, el gelat, el pa, el vi, la cava, el cafè, la copa...
Home, doncs complert, té un dinar complert.
I un preu molt de sequir, de 9 euros.
9 euros, tot?
I el soci, 7.
Doncs està bé, està bé, està perfectament.
A mi, es pot anar, eh?
Es pot anar aquest dinar.
Llavors, a la tarda, doncs, els dinars del barri estan assenyalant uns ballats,
ni molts nois que li ensenyen, ni també que diem actuen,
i també els rafis i els pares, i cal la bava,
de veure com canten i ballen els nanos.
És una bona manera de païer aquest dinar tan esplèndid, no?
Allò asseguts tranquil·lament mirant l'espectacle.
I, en cap a rat, doncs, també per als nanos,
l'actuació d'un grup d'animació infantil,
i la rebella...
I els focs artificials.
Doncs, escolti...
Que per nosaltres són com els del païs del miac.
Què més es pot demanar a una festa de barri?
Què més es pot demanar?
Jo ja dic, no et pots sortir del guion,
perquè busques d'on una cosa que,
més o menys, tothom hi pugui intervindre.
I, en certa manera, em sembla que ho anem aconseguint.
Perquè ja em veus aquí al davant i fa uns anys...
Sí, no?
Ja són unes festes de barri, veteranes...
Com va la cosa dels anunciants?
Ha anat bé, en guany, no?
Dins de tot.
Se va retallant, també.
És que és molt...
S'ha de repartir a molta gent, no?
Són moltes associacions.
És lògic.
Jo ho comprenc.
Un anunciant s'anuncia per col·laborar.
Perquè sap que poc beneficis i pot reportar un anunci,
per exemple, del nostre barri, que som 600 habitants.
però és aquest gest, aquest detall de col·laboració.
De col·laboració.
I així anem tenint endavant.
De totes maneres, vostè deia, si 100 habitants,
per això ho diem sempre, però és ben cert.
A vostè, com a president de l'entitat,
li toca convidar tota la ciutadania a fer una festa oberta a totes.
Sí, sí, sí.
Ja ho sap tothom, com que en fem la Setmana Cultural,
que estan convidats a tots els actes,
i és que vinguin benvinguts i ben contents
que es vinguin a la nostra festa.
Molt rebé, Javier Vilella,
president de l'Associació de Veïns d'Amics de Parriu.
Gràcies per venir, que tinguin bona festa major,
i sobretot que no plogui, que m'han dit que no plourà.
Però ja hi estàvem una miqueta inquiet, però pel vent.
Sí, perquè aquests dies estava la cosa una mica incerta.
A la tarda hi havia un vent bastant molest.
Però la previsió diu que al cap de setmana,
els homes del temps ja va gustar cada vegada.
I jo no hauria donat gràcies a Tarragona Ràdio,
perquè sempre es brindes tots micòfonos
per poder venir a explicar les nostres coses.
Ha estat un plaer. Moltíssimes gràcies i bona festa.
Gràcies a vosaltres.