Les experiències i el que es pot fer des de l'àmbit de salut
per disminuir el consum del tabac
centra el que serien les taules de la jornada.
Fonamentalment, hi ha en tres direccions.
La primera, ajudant, sobretot els educadors,
els centres d'ensenyament primari i secundari,
que els joves no comencin a fumar
o comencin a fumar el més tard possible.
La segona iniciativa seria ajudar els fumadors
que ja han començat a fumar, a deixar de fumar,
a començar aquest procés que tard o d'hora té èxit.
I la tercera línia principal és fer uns deures
que els sanitaris havíem de fer
i que penso que en aquests moments n'han fet bona part,
que és donar exemple.
Donar exemple com a col·lectiu,
col·lectiu mèdic, col·lectiu d'infermeria,
són col·lectius que cada vegada fumen menys
i en segon lloc donar exemple com a institució,
com a centre, com a hospital, com a centre d'atenció primària
on no hi ha encendrés, on no hi ha borilles al terra,
on hi ha unes zones específiques per fumar
i unes zones, la majoria dels centres,
on no és permès de fumar.
Al fil del que estava explicant, doctor Rovira,
què és més difícil pels experts, pels metges,
evitar que els joves comencin a fumar
o veure, mirar que les persones que fumen deixin el tabac?
El que hauria de ser més fàcil pels professionals sanitaris
és ajudar a deixar de fumar.
És una activitat que es fa dins de la consulta,
repeteixo, no només dels metges, sinó també d'infermeria.
I l'altra feina és bastant més complicada,
no l'han de fer els sanitaris en solitari,
s'ha de comptar amb la col·laboració dels experts en educació,
en aquest cas són els mestres dels centres d'ensenyament primari i secundari,
i és una cosa que s'ha d'estructurar molt bé.
S'ha d'estructurar des del parvolari fins al batxillerat
i s'ha d'estructurar en totes les assignatures,
no només en les de ciències naturals.
Es pot parlar de salut i de prevenció del tabaquisme,
matemàtiques, calculant, per exemple,
el que s'estalvia un fumador d'una determinada marca de cigarretes
quan deixa de fumar,
calculant el que costa un paquet,
multiplicant-lo pel seu consum
i pels paquets que gastaria un mes sencer.
És especialment preocupant les dades,
les estadístiques que indiquen l'edat tan jove
en la que comencen molts nois i noies a fumar.
De tot el panorama en relació al tabaquisme en el nostre país,
aquestes serien les dades més preocupants
pels professionals de la sanitat?
Sí, evidentment, és el punt d'entrada.
Les diferents enquestes ens van confirmant
que les successives generacions de joves
que s'incorporen a l'hàbit tabàquic
ho fan amb el mateix nombre,
i pels dos gèneres
ho fan amb el mateix nombre
que amb promocions anteriors.
No s'ha produït la disminució desitjada.
Hi ha un altre fet preocupant,
que és que així com amb el sexe masculí
hi ha una tendència a la disminució,
la tendència global del consum de tabac
no pateix modificació
perquè en sentit contrari
s'està manifestant en el gènere femení.
S'estan equiparant els consums dels dos sexes,
de fet pràcticament són els mateixos
per sota dels 45-50 anys.
El consum dels dos sexes
és pràcticament el mateix.
La jornada de dijous,
ja ho deia vostè al principi,
l'han enfocat en diferents taules rodones
i participaran experts,
veiem, de diferents hospitals,
de diferents centres sanitaris.
Què es veurà,
què s'explicarà
en aquestes diferents taules rodones
on es posen damunt de la taula
experiències,
imaginem, que molt diverses.
Fonamentalment,
de les quatre taules de la jornada
n'hi ha dues
que estan dedicades
als programes d'ajuda a fumador
dins de la consulta,
fonamentalment amb l'hàbit
de l'atenció primària,
però també,
i en aquest sentit,
la jornada vol demostrar
que és una feina de tots.
Tenim una intervenció
per part d'una farmàcia,
on es pot ajudar
des d'una farmàcia
a ajudar a fumar.
I també,
com es pot ajudar a fumar
des de centres especialitzats
que fan intervencions
més en fumadors,
més reacis,
més resistents,
i que a la vegada
tenen projeccions
cap a altres àmbits,
com per exemple
els pacients
que estan hospitalitzats
o els pacients,
els treballadors
d'algunes empreses.
La segona taula
està centrada
en les experiències
de centres sense fum,
i aquí comptem
amb un centre
d'atenció primària,
dels 16 centres
d'atenció primària
que en aquests moments
formen part del programa
Atenció Primària
Sense Fum
de la Regió Sanitària.
Hi ha una intervenció
compartida
pels tres hospitals
que en aquests moments
formen part
de la xarxa catalana
d'hospitals lliures
de fum
de la Regió Sanitària.
I, finalment,
modestament,
acabem donant exemple
a l'administració
perquè l'edifici
de Sanitat,
dic sanitat
perquè és com el coneixem
aquí a Tarragona,
tothom,
és l'edifici
dels serveis
territorials de salut.
Per donar exemple,
és des de l'any 2001
edifici lliure de fum.
I, finalment,
la jornada,
hi ha una taula
mòrdia inversa,
la jornada començarà
per les experiències
d'educació sanitària
d'os centres de salut
que han fet intervencions
als centres
d'ensenyament secundari
més propers,
tant a nivell d'alumnes,
a nivell de concursos,
a nivell d'ajudar
els professors
a deixar de fumar
i, per cert,
amb molt d'èxit,
tant de participació
en el concurs
com en deixar de fumar
per part dels educadors.