Ara són dos quarts d'una i set minuts i aquí seguim amb tots vostès des del matí de Tarragona Ràdio.
Ara fa exactament una setmana, si fan una mica de memòria, recordaran que destacàvem com una previsió del dia
la presentació del llibre La Casa de l'Agua de Coco, 10 anys, del periodista Josep Maria Sansa Tornino,
conegut com a Sansa, una presentació que va fer justament el president de Justícia i Pau
i autor del proleg del llibre, Arcadi Oliveras.
Per diferència, en raons professionals, en Sansa no va poder estar amb nosaltres el dia de la presentació,
però sí que ho fa avui. Molt bon dia, en Josep Maria.
Hola, bon dia, Iolanda.
Benvingut i enhorabona.
Moltíssimes gràcies.
Pel llibre i des d'aquí també donem l'enhorabona, tot i que no els coneixem,
però els coneixerem al llarg de la conversa, els integrants de La Casa de l'Agua de Coco,
que és una ONG que enguanya, justament, compleix el seu desè aniversari
i que desenvolupa una tasca important, probablement d'aquelles tasques més silencioses,
allunyada de les grans ONGs, perquè en això de les ONGs, fixin-se que també hi ha categories.
Doncs aquesta està en la categoria de la modestia, del treball de formigueta,
però que Déu-n'hi-do s'hi fan feina.
El cas és que és una ONG que té la seva seu a Granada
i que es diu d'aquesta manera i que desenvolupa bona part dels seus projectes humanitaris
a indrets del món, tant deixats de la mà com Madagascar, Cambotja o Brasil,
tres zones del planeta que el Josep Maria coneix, no? Com altres.
Sí, sí, evidentment. Com tu saps, la meva passió és viatjar,
aleshores conec Cambotja per diversos motius, no només per aquesta feina,
conec també Madagascar i conec també Brasil, o part de Brasil,
perquè, com tu saps, Brasil és immens i mai l'arribes a conèixer del tot.
En concret, per fer aquesta feina vaig anar a Salvador de Bahia.
No sé, digue'm, pregunta'm el que tu vulguis perquè...
Aviam, jo crec que primer s'ha de reconstruir una miqueta la història.
Aquí estem parlant de Déu anys d'una ONG, com és la Casa de l'Agua de Coco.
La Casa de l'Agua de Coco, a més a més, és el títol d'aquest llibre.
És un llibre de fotografies d'una extraordinària bellesa
que no vol dir que siguin totes imatges paisatgístiques, boniques,
amb les quals voldríem guarnir el menjador de casa nostra,
probablement perquè despertarien la nostra mala consciència col·lectiva
a les 24 hores del dia.
No sé si la definició podria encaixar amb les fotografies.
Hi ha fotografies realment precioses, bona part d'elles dedicades a nois i noies,
nens i nenes, persones adultes, grans,
que evidentment no tenen una situació de benestar com ara la nostra,
però no tot són imatges de la misèria.
La misèria material sí, però contrasta amb una misèria,
i ja sé que sona atòpic, però realment és així,
amb una misèria material, amb una plenitud humana, solidària,
que realment hi ha unes cares de nens i nenes, somrient, jugant.
Dius, mira quin tòpic, ha fet la imatge de...
No tot en aquesta vida és la riquesa.
No, no, és que realment et quedes francament al·lucinada.
Absolut.
Bé, abans d'entrar a contestar la teva reflexió,
pregunta-reflexió d'alguna manera,
voldria concretar que aquesta ONG, la Casa de l'Agua de Goco,
té diversos projectes en aquestes zones,
a Can Boja, a la ciutat de Batambang,
a Fianaratsoa, a Madagascar i a Salvador de Bahia.
Els dos projectes fonamentals i bàsics que hi ha,
tant a Can Boja com a Madagascar,
se centren en recollir famílies indigents
que viuen al carrer,
els donen una formació en un centre de formació,
una formació artesanal, un ofici, aprenen un ofici.
Mentrestant, doncs, els fills romanen escolaritzats,
els pares i mares, a part d'aprendre aquest ofici,
doncs també els escolaritzen, si és que...
Són amalfabets.
I durant aquest període,
que pot ser en el cas de Can Boja un any
i en el cas de Madagascar dos anys,
durant aquest període la pròpia ONG
s'encarrega de buscar un terreny
al voltant de la zona on viuen
i els hi construeixen una casa.
De tal manera que a la fi de la seva estada
en el centre de formació,
cada família té ja una casa on anar a viure-hi.
En un principi és una casa de lloguer,
paguen un lloguer simbòlic
i després, al cap d'X temps,
3 o 5 anys, depèn del país,
si han passat tots els plans previstos per a la ONG,
la casa ja queda en propietat d'ells.
Aquests serien els dos projectes fonamentals,
a Can Boja i a Madagascar,
i a Salvador de Bahia és una mica diferent el projecte.
El Salvador de Bahia va entrar en contacte
amb una associació de veïns,
l'associació dels moradors Joan Esleste,
que és una associació que treballa a la favela de Lobato,
a Salvador de Bahia.
És una associació que aporta molts anys de lluita,
molts anys per tal que el barri tingui millores,
i com la ONG, la Casa de l'Agua de Cocos,
més aviat petita,
no tenien una infraestructura suficientment gran
com per fundar una ONG individualment,
ells mateixos per si sols.
Aleshores van creure convenient
associar-se amb algú que ja feia una tasca prou maca.
Doncs la unió de les dues entitats
ha fet que poguessin tirar endavant un projecte
que és la recuperació de nens o nenes,
de vegades,
que en el seu moment s'han dedicat a la prostitució
o que estan en risc de dedicar-s'hi,
els ensenyen alguna tècnica artesanal,
una tècnica professional...
Un ofici, no?, per poder-se guanyar la vida.
Com, no sé, perruqueria o manicura, etcètera.
Al mateix temps, els fills els donen un suport escolar,
els donen dues menjades diàries, etcètera.
Aquesta seria la diferència vers els altres dos projectes.
Aleshores, tu, reemprenent el que en principi deies,
si te n'adones en aquest llibre,
pràcticament totes les fotografies són...
Una, he volgut que quedés constància
de la feina que fan, del dia a dia,
i dos, que he volgut també transmetre
una certa esperança, una certa alegria.
Per tant, les cares que surten
normalment no són cares que estem habituats a veure,
que estem habituats a veure en els mitjans de comunicació.
Són cares molt disteses,
són cares molt relaxades,
perquè, també haig de dir-te,
són fotografies que estan preses en el sí dels centres de formació.
Aleshores, clar,
aquesta gent ja estan acollides en els centres,
ja viuen d'una altra manera.
Tenen una esperança.
Tenen una esperança realment de vida,
i això he volgut transmetre,
l'esperança realment de futur, de vida.
La Casa de l'Agua de Coco, com dèiem,
compleix el seu desè aniversari,
però la relació teva, com a periodista,
amb aquesta ONG és posterior.
No fa tant que tu els coneixes.
Jo els vaig conèixer d'una manera molt casual.
I casualment també en un viatge.
Vaig conèixer d'una manera molt casual l'any 2000,
viatjant per Madagascar.
Però permete'm que et digui allò del desè aniversari.
Va donar la circumstància, va ser circumstancial també,
que el dia 20 de desembre,
és a dir, el dia 20 que es va presentar aquí aquest llibre,
és l'aniversari de l'ONG,
és a dir, el dia 20 va ser el dia que es va crear aquí.
De lluny passat, vaja.
Va ser el dia que es va crear aquí a l'Estat espanyol.
Com en teia, jo vaig conèixer d'una manera molt circumstancial
fent un viatge l'any 2000 per Madagascar
i va ser a través d'una parella de suïssos
que s'allotjaven al mateix hotel que jo ahir era,
que em van dir que aquell dia havíem anat a visitar
una botiga d'artesania, d'artesania amb el gaix,
que portava el nom d'una ONG espanyola.
M'ho han dit en francès perquè realment era en francès,
la més on de l'Odecocó.
I jo em deia, ostres, una ONG espanyola amb un nom francès,
què fa aquí, no?
Jo, si vols que et siguis sincer, vaig sospitar
que no fos alguna cosa rara.
Jo l'endemà vaig anar-hi i em vaig topar
amb un nano, un arquitecte tècnic d'uns 26 anys, 27, mallorquí,
i una noia també de la mateixa edat, la Glòria, de Madrid.
És una noia advocada que també estava cooperant.
Ells dos em van explicar què feien ells allà, en principi,
i em van dur cap al centre de formació de la ONG.
I allà vaig veure amb els meus propis ulls
quina tasca estava fent aquesta ONG.
Vaig passar dos dies amb ells
i després, quan jo vaig marxar cap a un altre indret,
doncs vaig reflexionar, vaig dir,
a veure, què és el que he vist?
Vaig arribar a la conclusió que no era res estrany,
que no era una ONG estranya
o una suposada, entre cometes, secta,
que jo creia que devia ser una cosa així,
amb un nom tan sugestiu.
I a partir d'aquell moment,
jo em vaig posar en contacte,
quan vaig arribar aquí a Tarragona,
em vaig posar en contacte a través del correu electrònic
amb la seu que tenen a Granada.
Em van comentar que un dels fundadors, el José Luis Grau,
doncs aquella mateixa setmana,
estic parlant del mes de desembre, el 2000,
aquella mateixa setmana estaria fent una conferència a Barcelona,
em vaig aprovar a Barcelona, ens vam conèixer,
va haver empatia mútua,
i li vaig proposar precisament aquest llibre
que fa pocs dies, poques setmanes,
ha vist la llum.
Amb ell li va agradar la idea,
ho va exposar al mateix temps
a la junta directiva de la ONG,
també els va agradar la idea,
i des de pràcticament de principis del 2001,
doncs he estat embarcat amb aquesta història,
fins al mes de setembre,
al mes d'octubre, perdó,
que va veure la llum aquest llibre.
Deies que el nom La Casa de l'Agua de Coco
és subgestiu,
i realment ho és,
i és un nom molt bonic.
Per què es diu La Casa de l'Agua de Coco?
L'organització ho sabem o no?
Doncs ens hauríem de remuntar,
tot i que el llibre surt,
és bo explicar-ho als oients,
ens hauríem de remuntar l'any 1992,
quan un dels fundadors,
el José Luis Guirau,
que és veterinari,
se'n van anar cap a Can Boja
enrolat amb els veterans de Sant Frontier.
Allà, juntament amb la seva companya,
en aquell mateix moment,
la Maria Pagarda,
que és una noia francesa
que vivia allà,
juntament amb ell,
a la ciutat de Batambang,
a Can Boja,
doncs veien que,
quan anaven a visitar
algun animal malalt,
doncs resultava que l'amo
encara estava més malalt
que el propi animal.
coses paradoxes.
I el José Luis i la seva companya
van dir,
aquí hem de fer alguna cosa.
Van crear primer
una petita entitat,
pràcticament,
amb quatre olles
que donaven això de menjar,
però clar,
això era caritat,
és el que abans,
fora de micro,
alguna vegada...
Entre justícia i caritat
hi ha una gran diferència.
I se'm van adonar
que això no podia ser.
Total,
van demanar ajuda
a la seva família,
el José les va demanar
ajuda a la seva família,
els seus amics a Granada,
els hi van donar
d'una manera incondicional
i a partir d'aquí
es va crear
una petita associació
amb molt poca infraestructura,
però clar,
necessitaven un nom.
La Maria i el José Luis
van estar recercant
a veure quin nom,
no trobàvem mai
un nom apropiat
a alguna cosa
tan maco que ells,
a més,
els semblava
que era molt maco,
però alguna cosa
eren els que havien ferit
la idea, no?
I van,
pensant,
pensant,
van dir,
calla,
podríem recórrer
a un remei casolà
que durant gairebé
els 30 anys
de Guerra Civil
tenien els propis
cambojans
i era que a manca
de medicaments
i com a substitut
del serum intravenós
utilitzaven
l'aigua de coco
o la llet de coco,
altra mena dit,
directament
l'injectaven
a la vena,
és a dir,
per què?
Perquè el coco
està hermèticament tancat,
per tant,
és una aigua
completament estèril
i segon,
perquè és una aigua,
una llet
molt rica
en glucosa
i van agafar
el sentit
metafòric
d'aquest remei
de no només
guarir
les ferides
de la carn,
sinó també
les ferides
de l'ànima.
El llibre,
com dèiem,
es va presentar
el passat dilluns,
va venir l'Arcadi Oliveres,
president d'Injustícia i Pau,
persona prou coneguda
en els temes
de cooperació,
temes relacionats
amb els moviments
solidaris
i em comentaves,
Josep Maria,
que va estar molt bé
la presentació,
que hi va anar molta gent
i atenció,
es van comprar molts llibres
perquè val a dir
que els beneficis
de la venda
d'aquests llibres
van aparar
a la ONG.
Sí,
cal dir que sí,
que els 30 euros
que val a aquest llibre
va íntegrament
a sofregar projectes
als tres països,
això és cert.
I,
reemprenent el que m'acabes
de dir,
si la presentació,
jo em vaig sorprendre
que tingués
tant de ressò social,
es feia
a la sala d'actes
del Col·legi d'Arquitectes,
tot i que és un lloc
petit,
és un lloc molt acollidor
i molt ben preparat
per fer aquest tipus
de presentacions
i va haver més
d'un centenar
de persones
en una sala
que acaben 70 persones.
Jo em vaig sorprendre,
possiblement també sigui
pel fet
que el presentador
era l'Arcadi Oliveres
i l'Arcadi Oliveres
dins dels moviments
de cooperació
i dins dels moviments
de dins de la universitat
és un senyor
que arrossega
molta gent,
vulguis o no,
arrossega molta gent.
Recordo que
deu fer uns 3 o 4 anys
va ser
el pregoner
de la Setmana Santa
de Tarragona.
Jo me'n recordo
d'aquest fet.
I del pregó també
ens en recordem,
va ser una mica diferent.
Va ser una mica diferent.
Sí,
no sé,
jo em vaig sorprendre,
es van vendre
prop de 40 llibres
i, clar...
El trobem a les llibreries?
El trobem a les llibreries.
Bé,
no en totes
perquè,
en fi,
es ven més a Granada
i a Andalusia
però aquí a Tarragona
es pot trobar
a la cafeteria
i a la llibreria
de l'Uraconet
a la plaça de la Font
i també a la llibreria
de la Capona.
De moment
en aquests dos llocs.
No sé,
possiblement es puguin
trobar altres llibreries
però si els oïdors
van amb aquestes dues llibreries
el trobaran,
segur.
A banda de cooperar
amb la ONG
que això evidentment
entra dins del criteri
de cadascú.
El llibre com a tal
els asseguro
que és una joia.
És un llibre...
Bé,
això ho dius tu.
Jo sí,
home,
jo...
Què he de dir?
Doncs he de dir
perquè el tinc aquí davant
i he vist les fotografies
per tant
puc parlar
amb propietat.
En relació al llibre
o en relació amb la ONG
tens algun que altre projecte?
Doncs sí,
en relació a la ONG
el company
Òscar Francesc
que és el dissenyador
gràfic del llibre
i el 100%
del disseny
l'idec amb ell,
l'Òscar i jo
tenim previst
fer un avantprojecte
d'exposició
seguint la mateixa estètica
del llibre.
La qual cosa vol dir
que si surt bé
no serà una exposició
simplement
de penjar un quadre
sinó una exposició
multimèdia
que se sol dir ara
que ben bé
no sé què vol dir la paraula
Jo tampoc
però queda molt bé
en les invitacions
quan presentes el targetó
i tot això és fantàstic
En projecions
en vídeo
en tamanys de fotografies
en diferent tamany
de fotografies
seguint una història
és a dir
la persona
que tingui el llibre
al davant
m'entendrà realment
què és el que vull dir
seguint l'estètica
del llibre.
És un projecte
que volem fer
de cara a aquest any que ve
Ja ho veurem
Aquí a Tarragona
En principi
el prepararem a Tarragona
però la idea
la volem exportar
arreu
no sé on
però ja ho veurem
De moment
ens hem de posar a treballar
tot just quan passin
les festes de Nadal
és a dir
passa el reis
Hi ha algun altre projecte
Hi ha alguna altra coseta
Cara a l'octubre
Cara a l'octubre
Sí
però aquesta és una feina
a mig termini
Com te deia
aquesta feina
m'ha portat
uns tres anys
quasi bé quatre
Si mirem tot
des del principi
que vaig conèixer
l'ONG
fins que ha sortit
el llibre
són quasi bé quatre anys
La idea que tinc
és tornar al sud-est asiàtic
en concret
a Can Boja
i anar allà
com
aquesta feina
que he fet
com a través d'aquesta feina
que he fet
he conegut
gent
dins del món
de la solidaritat
que treballa
en temes relacionats
amb l'explotació infantil
la meva propera feina
el meu proper treball
serà relacionat
amb això
és a dir
una denúncia
de l'explotació infantil
de la zona
ja no en tinc res més
perquè si no
hi haurà alguna cosa altra
que em copiarà la idea
No res
i a més
quan estigui la cosa a punt
en parlarem
Déu-n'hi-do
avui ens visita
la Josep Maria
justament l'endemà
que tots ens hem quedat
bé
de fet tindríem motius
per quedar-nos
quasi cada dia
perquè desgràcies al món
no en falta
en aquest terrible
terratrèmol
doncs com dèiem abans
en una zona
que més tu coneixes
Sí, sí
jo pràcticament
tots els països
pels quals ha tingut
tret de Sri Lanka
que no la conec
els altres països
jo he estat
en un moment o altre
de la meva vida
i penso
dic ostres
sempre plou
sobremollat
i a més a més
ho deia
no sé què passa
que per aquestes dates
sempre hi ha alguna
història
alguna desgràcia natural
no sé
no sé qui està
consorxat
o compinxat
no ho sé
però sí que és real
de fet
en tots aquests
viatges
que en principi
jo recordo
alguna vegada
que hem parlat
els iniciaves
en qualitat
de turista
arribaves a implicar-te
en determinades comunitats
i en determinats
llocs
i veies com funcionava
des de les institucions
del propi país
amb tot el que això implica
algunes ONGs
i parlàvem
a l'inici
de la conversa
també
en això
de les ONGs
de les organitzacions
no governamentals
hi ha classes
que es deia abans
i és ben cert
hi ha grans
organitzacions
que són
enormes
hi ha d'altres
més modestes
com aquesta
i enmig de tot
plegat
doncs
estan les persones
aquests països
i molta gent
amb molt bona voluntat
que moltes vegades
està desensissada
per determinades tasques
que realitzen
determinades organitzacions
volem ser prudents
perquè no es pot generalitzar
però moltes vegades
hi ha gent
que es qüestiona
el paper
que poden fer
determinades organitzacions
bé
aquí
tens raó
Iolanda
i a més a més
en el pròleg
l'Arcadi
d'alguna manera
també s'ho qüestiona
però
parafrasejant
a l'Arcadi Oliveras
bé
aquesta feina
algú altre
l'ha de fer
i està bé
que la facin
les ONGs
perquè si no
no hi hauria ningú
que la fes
és a dir
ni els grans estaments
ni els governs
etcètera
etcètera
per tant
si per un cantó
d'alguna manera
es qüestiona
el funcionament
de les ONGs
en general
jo no em vaig a posar
si en grans
o petites
la feina
de les ONGs
és efectiva
per tant
hi ha
un agent
en aquest cas
gent
que viu
amb unes condicions
d'indigència total
que se'n beneficia
si se'n beneficia
vol dir
que serveixen
d'alguna cosa
no és la solució
però com a mínim
soluciona
la situació
de determinades persones
bé
ell ho diu
d'una altra manera
però ve a dir això
que si no hi foren
aquestes ONGs
algú
les hauria de substituir
per tant
tot suma
no?
efectivament
esperant que arribi
la solució
definitiva
de justícia
en aquest món
tant de bo
que encara confiem
que pugui arribar
alguna vegada
doncs
mentrestant
que hi hagi
persones
que ho facin
millor o pitjor
a vegades
de manera encertada
a vegades
no tant
però de ben segur
que sí que hi ha
col·lectius
de persones
que se'n beneficien
La Casa de l'Agua
de Coco
aquí a Tarragona
aquest llibre
el podem trobar
a la Capona
o a l'Horraconet
i és un llibre
que commemora
els 10 anys
d'aquesta entitat
Josep Maria
Sansa
gràcies per venir
moltes gràcies
a vosaltres
i a tots els oïdors
de Tarragona Ràdio
per haver-nos escoltat
enhorabona
i si tires endavant
aquest projecte
que em penso que sigui
tal com l'has explicat
tornem a parlar
gràcies
i en parlarem
i bon any
gràcies
adeu-siau