Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Estem parlant de la sarsuela i justament és el que podrem escoltar i veure aquest mateix diumenge aquí al Teatre Metropol de Tarragona.
Cançons com aquesta, la cançó de l'Ovido, que ara podem escoltar, interpretada per Placido Domingo. Escoltin.
Una sarsuela que ens arribarà de la mà de la companyia del mestre Josep Maria de Muno.
Que saludem ara mateix, Maria de Muno, molt bon dia.
Hola, bon dia, què tal?
Caram, quina energia que té vostè.
Bueno, sempre s'està a punt.
Com anem?
Com anem?
Molt bé, noi, molt bé.
Preparant-li a tot això del diumenge, o sigui, la mar de bé i content de venir a Tarragona, que com sabeu és la meva terra natal, doncs, oi?
Efectivament, efectivament, ho anava a dir, mira, m'ho heu tret a la punta de la llengua ara mateix.
És important això per mi.
I tant que sí.
Què podem explicar de la cançó de l'Ovido que encara ens ha així dit?
Bueno, la cançó de l'Ovido és una sarsola clàssica, que té una gran música i també té la seva comicitat, oi?
L'obra es desarrolla Sorrentino, és un poble imaginari de Nàpols, vull dir que té coses, té taranteles, té coses tipus italià,
però està molt ben tractat musicalment pel mestre Serrano, que va ser el compositor,
i la veritat que el que es farà el diumenge és la cançó de l'Ovido, una estrena d'una nova versió de la cançó de l'Ovido.
Perquè llavors jo, precisament, jo vaig engrandir aquesta obra, que era amb un acte, la faig amb dos actes,
i després hi ha inclusions musicals pel mig, o sigui, hi ha un, hi ha, per exemple, el personatge de la Flora,
que era una actriu, jo l'he convertit en una soprano, o sigui, que són dos sopranos, la que hi ha amb l'obra ara,
i és una obra, doncs, ja més gran, oi?
I aquesta va ser l'escena que vaig fer al Teatre Novetats el mes de juny, quan la vaig fer, oi?
I la que estic fent, doncs, per tot arreu, on faig l'obra, eh?
És una producció del Teatre Líric de Barcelona?
Exactament.
Sí, sí, això és veritat.
Quina relació hi ha entre la sarsuela?
Jo, perdoni, ja d'entrar, l'he dit que la meva ignorància, perquè jo no hi entenc.
Que no, no.
Però entre la sarsuela i l'opareta vienesa, quina relació hi ha?
Bueno, l'opareta vienesa, Viena és la sarsuela d'aquí.
Així mateix, el que passa és que allà es diu l'opareta vienesa,
i aquí es diu sarsuela, és el mateix.
L'opareta sempre ve a ser una mica més frívola i més cosa,
però, clar, l'opareta vienesa, com tots sabem, a Viena,
doncs, és la terra del vals.
Doncs ja, amb totes les oparetes, hi ha molts valsos.
I, en canvi, aquí, amb la sarsuela d'aquí,
són obres costumbristes de diverses regions, del país, de més,
i hi ha, doncs, el popular de cada regió.
Vull dir, és el mateix, però, clar, cada és cosa,
amb el seu tema musical del lloc.
Per què és que ens costa tant de reconèixer allò que és nostre?
Bé, perquè aquí li hem fotut patada sempre a lo nostre, amb tot, eh?
Amb tot, vull dir que aquí no s'ha salvat ningú d'aquí.
És un costum que tenim, es veu, però la veritat és que la sarsuela,
dit per tu, inclús a Viena, i això, que és un gran gènere i una gran musicalitat,
i si es presenta bé, doncs, encara, encara, encara, i entra millor,
entra millor, jo penso que jo soc el director artístic i musical
del Festival de Sarsola de Canàries, i allà, doncs, ara he vingut fa 15 o 20 dies.
Allà faig 9 representacions amb 3 títols, i, escolti, allà s'omple tot,
s'acaba totes les localitats, vull dir que la gent té una gran afició.
I aquí, doncs, també, vull dir que aquí també hi va la gent.
I a Tarragona crec que no està agotat, encara no està agotat,
però, per exemple, aquest matí parlat amb ells,
queden entrades encara, però demà s'agotarà tot, segur.
A mi me'n queden 6 aquí sobre la taula, que d'aquí no se n'arreglarem,
pels soñens que truquin.
Ara, després en parlarem.
Ah, bueno.
Mestre, hem parlat de la canció de l'Ovido, de la Sarsola,
què ho fa que la majoria dels grans tenors,
no només d'aquí, sinó d'aquí sobretot,
però molts han passat per la Sarsola.
Per exemple, abans escoltàvem el Placio de Domingo,
i crec que ell va començar interpretant Sarsola.
Sí, ell va començar amb la companyia dels seus pares,
de la Pepita en Vil i Placio de Domingo, que era el seu pare,
que portava en companyia de Sarsola per tot Espanya i Sud-amèrica,
i ell va començar allí, va començar a cantar allí,
i clar, la majoria, la majoria.
Ara, ja també s'ha de dir que per cantar Sarsola s'ha de ser un tipus de...
no de veu, un tipus de personatge diferent a l'òpera,
perquè la Sarsola s'ha de parlar, i s'ha de parlar amb coherència,
s'ha de parlar que el públic entengui el que està passant,
no és qüestió de fotre un discurs i resar, no?,
s'ha de parlar amb coherència amb el que és el llibret,
perquè passi el públic.
És molt més difícil, perquè hi ha molts cantants,
molts, molts, molts, si no vull dir noms,
que estan al cènit amb el món de l'òpera,
i, en canvi, la Sarsola no la fan,
no perquè sigui Sarsola, perquè no saben ni parlar, eh?
Això és la pura veritat, també.
Ara tenen unes grans veus, això sí,
però, bueno, tenen la sort de...
com que tenen aquestes grans veus a dedicar-se a l'òpera,
i no vull dir que és important, això.
Aquest diumenge, al Teatre Metropòl, a la set de la tarda,
la companyia de Sarsola del mestre, Joan Maria de Munt,
una companyia que crec que es va fundar l'any 1965, vaig bé?
Sí, exacte, i la primera funció que vaig fer jo l'any 1965
va ser al Teatre Tarragona de Tarragona.
Ah, mira, mira, quina casualitat.
Sí, home, vaig voler inaugurar la companyia a la meva terra.
A casa, molt bé.
Sí, sí, això és veritat, jo he tingut una gran estima per Tarragona,
la veritat és aquesta, i que consti que jo sóc molt clar,
vull dir, no fas la pilota, ni com diuen els castellans, ni a mi padre.
Sí, però vull dir, és que és veritat,
jo vinc als camps de Tarragona i, cony, m'hi sento molt feliç.
Cosa, cosa així, que jo mai vaig als muntatges.
Jo tinc la meva gent que m'ho muntes, sap com jo vull, ho muntes jo.
I, en canvi, a Tarragona, com que és Tarragona, vindré el dematí,
vindré el dematí pel muntatge,
després vaig fer el serrall o fotre'm una gran paella,
i després vaig fer la funció i passo el dia més content que la punyeta.
M'entenc?
Doncs ja que estarà la mar de bé, eh?
És clar.
Què és el que trobeu a faltar?
Trobeu a faltar alguna cosa a Tarragona, de la vostra terra?
Hi ha alguna cosa que dic que no ha sigut pogut trobar cap altre lloc?
No ho sé, el mar, el serrallo, per exemple, parlàveu del serrallo, no?
Sí, el serrallo és important i el mar és important.
Jo l'explicaré...
Jo també, jo sense mar no puc viure, això d'entrada, eh?
Perquè jo estic a Barcelona, que hi ha mar,
i algun dia, de tant en tant, has de llevar el cotxe
i anar-me'l romper olas i xeure allà,
i està una hora davant del mar.
Després, per com una de les coses,
jo tinc un apartament a Calafell
i el tinc davant del mar.
Vull dir que jo tinc el mono del mar.
Jo ara he estat...
I fa quatre o cinc dies que he arribat de Madrid, per exemple,
i, cony, noto que no hi ha mar.
I si vaig a Saragossa, noto que no hi ha mar.
I si vaig a Lleida, noto que no hi ha mar.
I això no sé què em passa, però jo no estic del tot satisfet.
I a la que puc, fot-ho el camp de seguida, saps?
Cap a buscar el mar.
Mestre, una...
Aquelles persones que els agrada l'òpera o que hi van habitualment,
i que desconeguin l'altre gènere, la sarsuela,
a què els hi diríeu perquè vinguin aquest diumenge
a veure aquest espectacle,
la Llorosa o la Canció de l'Olvida?
Jo els invito que vinguin perquè val la pena.
Val la pena, clar.
Hi ha molta gent que li agrada l'òpera perquè li agrada l'òpera.
I després hi ha molta gent que diu
que li agrada l'òpera perquè és d'elit.
Per què és, perdó?
Perquè és un estatus més alt representant.
És d'elite, per dir-ho així, no?
Però que van a l'òpera
i no saben el que escolten, eh?
I van perquè m'esqueix molt, per dir-ho d'una manera, oi?
Això també passa...
No parlo de Tarragona, eh?
Jo ara estic parlant, per exemple, del Liceu de Barcelona,
que és on freqüento i ve la gent que hi va i això.
Hi ha molta gent que li agrada l'òpera.
Hi ha molta gent que no li agrada però hi va perquè...
El que representa, no?
Exactament, pel que representa,
perquè ni que diguin que la cosa ha canviat aquí
ha canviat una mica, això sí,
però encara hi va la gent
per cotejar-se, per parlar amb un,
per parlar amb l'altre, aquestes coses, no?
Ara, jo deslego,
jo els invito a que vegin ser sols, eh?
Si no n'han vist mai,
per almenys que la vegin.
I llavors, un cop la vegin,
si els hi agrada,
doncs que continuïn veient com vulguin.
I si no els hi agrada,
doncs que no hi torni més,
que vagin als toros, és un dir, això, eh?
I clar, vull dir que...
Per almenys, almenys ho coneguin.
Sí, sí, sí, sí.
Sí, Sant Maria d'Ambunt.
Això que estem escoltant, per cert,
ho reconeixeu, això, que estem escoltant?
Sí, home, això és la romance de soprano,
que la canta, precisament,
i molt bé que la canta el Montserrat Caballé,
que és de la Canció d'Olvido.
Exacte, escolta'm, escolta'm.
Os me jodes,
contes mis sueños,
que mueren a flores
i alientan en sueños de amor.
La sarsuela del mestre Jura Marí de Munt,
diumenge, al Teatre Metropol, a la set.
Hem parlat poc, mestre de...
No, a la set, no, a les sis i mitja.
A les sis, perdoneu, a les sis i mitja, no?
A les sis i mitja.
D'acord, a les sis i mitja.
Hem parlat poc d'ella,
jo no sé si actors, actrius, cantants,
com sols si diuen els que interpreten sarsuela?
Perdó, no l'he entès?
Sí, que hem parlat poc dels cantants,
dels Cintana, però és...
Que diumenge venen a Tarragona.
Que venen diumenge a Tarragona.
I home, venen cantants després de primera fila.
Venen la soprano, són Mari Àngels de Munt,
que és la meva filla.
Després Núria Poc.
El veríton és Cristóbal Vinyas,
un xicot molt adient amb la Canció d'Olvido,
perquè és un xicot alt, maco,
i pot portar el traje de Capitán Leonello,
perquè dona el pego.
I el tenor és el Gabriel Blanco,
un tenor que està fent algunes coses d'òpera,
i que jo una vegada poso la sarsol i de més.
No, no, és un gran reparto.
Després hi ha una orquestra complementada,
inclús també amb aquesta coixó hi poso arpa,
a l'orquestra,
vull dir, que no se'n veu d'arpa,
amb orquestes de sarsol,
però jo l'hi poso.
Vull dir que...
pot quedar una Canció d'Olvido,
doncs molt, molt, molt, molt, molt bonica,
molt bonica i d'alt nivell.
I amb un marc incomparable,
com és el Teatre Metropol, aquí a Tarragona.
Exacte, exacte.
Doncs mira, Josep Maria,
ara regalarem sis entrades,
a veure qui se les enduró.
Li ara hi molt que ens ha citat la nostra trucada,
i que, bé,
celebrem que pugui retornar a la seva terra aquest diumenge.
Ah, això mateix.
i que, en fi,
que vagi molt bé, Josep Maria,
doncs estupendo.
Una forta abraçada.
Moltes gràcies per a vosaltres i a tots,
una abraçada per a tots, eh?
Fins aviat.
Adéu, fins aviat.