Sant Francesc de VI va fer al segle XIII el que seria molt probablement el primer pesebre de Nadal.
Des d'aleshores, fruit de la fe popular i de la tradició, el costum de fer pessebre s'ha escampat arreu del món.
Avui farem una ruta que ens portarà per les diferents formes de representar popularment el misteri de Nadal, és a dir, el pessebre.
A Catalunya el pessebre típic és de suro, amb molsa i figures que es transmeten de generació en generació.
Figures que representen personatges populars, des del caçador a la fiadora, el pastor, la bugadera, el pescador i el que és sens dubte el més emblemàtic de tots, el caganer.
Pessebres d'aquestes característiques en podríem trobar més o menys a totes les cases.
Ara tampoc pretenem entrar a casa de ningú, per això el que hem fet és anar a d'altres pessebres que estan a l'abast de tothom.
De tothom que els vulgui anar a veure i que per les seves dimensions i característiques són molt més complicats de fer.
Anirem a visitar el pessebre de la Colla dels Xiquets de Tarragona amb més de 300 figures.
També el de l'Associació Pessebrista de Tarragona.
I finalment, un altre que es pot veure al pati del Palau de la Diputació i que es diu Pessebres d'arreu del món.
I ens haurem recorregut precisament al local de la Colla dels Xiquets de Tarragona.
Aquest pessebre està situat al local social de l'entitat, al carrer Sant Antón el Maró.
Per fer-lo han calgut més i menys que 1.000 litres d'aigua per recrear els diferents rius, llacs i cascades,
600 quilos de pedra, 45 sacs de terra, 60 d'escaiola, 30 caixes de molsa, 300 figures i molt mestratge i temps lliure.
El pessebre compta més amb un complex muntatge electrònic,
a base de resistències, motors, temporitzadors i sistemes de control
per aconseguir els diferents efectes de llum, aigua i freqüències.
D'aquesta manera, els visitants, l'any passat en van ser més de 15.000,
poden contemplar el moviment d'una sínia i el d'un molí,
o bé el fum que surt d'una olla.
Per només entrar al local ja ens trobem ni més ni menys
que a prop d'un miler de pins en miniatura.
Ens ho explica la Dolor Saplana,
una de les 15 persones de la colla que pren part activament en el muntatge d'aquest pessebre.
Els pins, en guany n'hi ha mil.
Aquests pins els fa el meu ama, sempre els ha fet ell,
perquè són un tronquet de qualsevol alberet,
que l'anem a buscar a la muntanya,
amb una miqueta de molt s'asobra, però clar, s'ha de tenir gràcia.
De moment encara no els sap fer ningú més.
El Josep Maria és el que fa als pins.
Llavors, doncs clar, comences a veure els pastors,
la cova dels pastors.
A dintre de la cova hi ha uns béns,
uns béns amb diferents postures.
Els béns són d'un figureira català que es diu Carles Delgado,
que en guany l'hem incorporat al nostre patrimoni de figures,
que amb els anys és molt important.
Nosaltres les figures li donem molta importància,
igual que les construccions.
I no menys importància li donen als xiquets els petits detalls
que es poden veure a la cova dels pastors,
a l'interior de la qual hi ha una olla que bull i treu un petit fil de fumet blanc.
Si continuem el recorregut, podem veure uns bous,
uns bous que, per cert, són de dolot.
Una cova mitja de ruïda,
on es pot llegir així un rètol que diu
Tàrraco-Tarragona...
Tot seguit trobarem un dels elements
que en aquest pessebre dels xiquets
ja és tot un clàssic.
Estem parlant de la font.
Aquesta font sempre hi és.
Una font que té...
és de pedra, ràtia aigua,
i a dalt hi ha l'insígnia de la T dels xiquets.
Bueno, es continua caminant,
es dona el tomb
i hi ha una cova que comunica amb l'altre costat.
A dintre, doncs, hi ha una figura que va i bé.
Llavors, doncs, també es veu
la part de darrere del pessebre,
que és una part molt important,
perquè està molt ben construïda,
i hi ha el molí,
un molí, un molí antic,
que es veu com se mol la farina,
a dintre del molí,
si t'acotxes una miqueta,
està, doncs,
tal com era un molí antic,
amb els saquets de la farina,
amb tota la història.
I al costat, la casa del moliner,
que si la gent es va acotxant
i s'ho va mirant amb deteniment,
veu la taula parada,
el foc encès,
un quadret damunt del foc,
vull dir, la casa del moliner,
amb unes figures,
sempre dient,
un senyor que porta un sac,
uns carros carregats de farina,
llavors, al costat,
hi ha una muntanya immensa,
amb una cova,
amb una cova, doncs,
incrustada dintre de la muntanya,
la cova és magnífica,
aquesta cova és de nova incorporació d'enguany.
De la mateixa d'aquesta escena,
si ens hi fixem,
podrem veure una cassoleta de rosca,
de la mateixa manera que l'olla dels pastors
també fumeix i bull.
És aquí on hi ha una recreació
que dedactarà els més menuts.
Es tracta d'un arbre
en el que es pot veure clarament
a un picot que es va movent,
picant el tronc de l'arbre.
Ben bé com si fos de veritat.
El picot el veurem de seguida,
a simple vista.
El que no serà tan fàcil, però,
serà trobar el caganer.
El caganer s'ha de buscar.
Nosaltres tenim molta feina a posar el caganer
i la gent té molta feina a trobar-lo.
Això és la gràcia del pessebre,
de la colla.
Molt bé,
continuem a la part de darrere.
Llavors,
es dona el tomet,
una altra vegada,
allà hi ha un munt de renns,
amb els menelics,
amb els gossos,
amb un tancat que representa
un galliner.
I llavors venen les vinyes,
unes vinyes que sembla un trosset,
vol semblar,
un trosset del priorat,
perquè està tot fet amb marges,
amb marges de pedra,
i les vinyes.
I al costat de les vinyes,
de la mateixa manera que per fer els bons caldos del priorat,
què millor que un celler.
En aquest cas,
tampoc li falta cap petit detall.
Des de les botes,
les ampolles,
i un lloc de sombroll al vi,
però vi,
atenció,
de veritat.
Al costat del celler,
hi ha la sínia,
que també roda,
i una mica més enllà un camp de blat,
que també té la seva particularitat.
Un camp amb el blat plantat,
amb unes tomacaretes,
el blat és plantat i creix.
Cada dos o tres dies l'hem d'espigular,
l'hem d'assegar,
perquè si no creix massa,
perquè com que el reguem cada dia,
doncs llavors es faria massa salt.
Bé, també tenim com una ermiteta
dalt de la muntanya,
que sempre li posem,
i la capelleta de Sant Magí,
perquè clar, nosaltres,
antigament era la colla de Sant Magí,
i com que és el nostre patró,
encara que Sant Magí,
no sabem si era o no,
però l'incorporem al pessebre.
És bonic.
Llavors,
tornes a donar el tom,
hi ha una casa pairal,
dones el tomet,
i llavors es veu la part principal del pessebre,
que és la del davant.
I un dels llocs que crida més l'atenció
d'aquest pessebre del xiquet de Tarragona
és l'espectacular salt d'aigua i el llac.
Per fer-nos possible,
han calgut,
amb ni més ni menys,
que mil litres d'aigua.
Al costat del salt,
la d'aigua,
també crida molt l'atenció,
els petits marges de pedra
fets amb un realisme magistral.
Al seu costat,
una casa pairal,
on tampoc hi falta res.
A l'interior es pot veure,
fins i tot,
la taula parada.
Vist això,
ja arribarem al naixement.
De fet,
la part principal del pessebre.
I llavors hi ha tot el principal,
que és el naixement.
Les figures són de castells,
de Martí Castells,
els germans castells de Barcelona.
Algunes d'Olot,
que són sabides,
i de segon i tercer terme,
encara són particulars,
perquè està clar,
tot això és molt car
i costa molt.
I les de Carlos Delgado,
que en guany l'hem incorporat,
perquè és,
quan vam fer el taller,
no sabíem qui s'havia de fer,
i tal i qual,
el vam aconseguir
amb una vianal
que hi havia de pessebres,
que nosaltres anem a veure
pessebres de Catalunya,
i l'hem incorporat,
també,
a la nostra tradició
de figureires catalans.
No ens mourem de la ciutat
per poder veure
el següent pessebre.
Molt diferent,
de fet,
el que hem vist fins ara.
Això sí,
haurem d'anar
des de la part alta
fins al centre de la ciutat,
concretament al carrer Girona,
situat, com saben,
al capdamunt
de la Rambla Nova,
gairebé tocant el balcó.
Allà hi ha la seu
de l'Associació Passebrista
de Tarragona,
que són els responsables
de la mostra de diorames
que es pot visitar
fins al proper 16 de gener.
En total,
són 11 escenes
completament noves,
elaborades per una vintena
d'associats.
En aquest cas,
es tracta
d'un pessebre
molt més artístic,
on té més cura
de la perspectiva
i de la proporció.
El primer dels diorames
està ambientat
al segle I abans de Cris,
ni més ni menys
que en el temple
de Luxor,
l'Antiga Tebas.
Ho explica
el president
de l'Associació Passebrista
de Tarragona,
Eugeni Bosch.
Un pessebre
que representa
el segle I
abans de l'esdeveniment
del naixement de Cris,
i aquest pessebre
l'hem ambientat
en un temple egipci,
el temple de Luxor,
i el visitant,
les persones,
els infants que es visitin,
podran veure un temple
amb unes grans columnes,
ambientat
en aquella època,
amb uns camallers
que estan descansant,
i bé,
jo diria que és un pessebre
molt espectacular,
perquè un pessebre
d'aquestes dimensions
i artístics
feia molts anys
que Tarragona
no es feia.
Vist això,
si seguim avançant,
de seguida trobem
el quadre dedicat
a l'anunciació
de la Verge.
Aquest està ambientat
en l'antica
Calle Jueu de Tarragona,
concretament a Cala Garça.
Si ens fixem
en els petits detalls,
hi veurem un carro català,
la imatge de l'àngel
que anuncia
la Bona Nova a la Verge,
i a partir d'aquí
la ruta
ens porta
fins a la visitació
i l'empatronament.
Aquest diorama
jo voldria recalcar
que és una cosa destacable
perquè és el primer diorama
que han fet
dues pessebrisses
a Tarragona.
Semblava que el pessebrisme
era una activitat
reservada
només als homes
i no, no,
quan hi ha unes senyores
que s'han atredit
a fer un diorama
de la visitació
que també és molt bonic,
que és en un ambient
urbà rural
i jo destacaria
d'aquest diorama
una preciosa olivera
que és fantàstica
que presideix
aquest diorama.
En tercer lloc
tenim l'empatronament,
és un diorama
realitzat
per un dels veteranos
de l'associació,
el Josep Maria Puig,
i també està ambientat
en un altre carrer,
el que passa
que nosaltres,
potser,
a diferència
del pessebre
que fan
els de la colla
de Castellers,
que és un pessebre
molt maco,
nosaltres potser
fem uns pessebres
potser amb més rigor,
amb més serietat
i no hi ha
potser els detalls
que tenen ells.
Fins i que això,
el seu pessebre
és molt maco
i val la pena visitar-lo.
Feta aquesta recomanació,
continuem per arribar
fins al quart diorama.
Es tracta
d'unes construccions
que els seus creadors
han definit
com a molt africanes,
ambientada
en el que era
el batlem de l'època.
Al costat mateix,
dos dels diorames destacats,
l'anunciació
els pastors
i el naixement.
Aquest pessebre
és curiós
perquè sobretot
la canella
que ens visiti
ha de buscar
el dimoni,
el dimoni també
està en una cova
amb les ovelles
que diríem
que és la nota
agradable
d'aquest pessebre,
la nota humorística,
l'anècdota
i és un pessebre
que està ambientat
en una cova,
en qualsevol cova
del nostre país,
de Catalunya,
on els pastors
s'han refugiat
i a l'àngel
els dona la bona nova
que ha nascut
el nen Jesús.
És un pessebre
també molt bonic.
Al sisè lloc
tenim el naixement
que seria
la peça
essencial
i fonamental
del pessebre,
tenim un naixement
que també ha fet
un altre veterano,
un gran pessebrista
que és l'Esteve Coll
i que
aquest pessebre
doncs hi ha
el naixement
i els pastors
que estan adonant.
És una cova,
és una construcció
amb cova
urbana i semiurbana
amb un paisatge
que hem molt aconseguit.
I no tindríem
pessebre
sense
les majestats
els reis d'Orient.
els podrem veure
al setè diorama
fet pel reconegut
Joieta Ragoní
Ferran Soler.
Els reis van caminant,
es dirigeixen ja
un canvi que abans
allà al naixement,
ara els reis
amb els seus camells
amb un pessebre
molt
treballat,
un pessebre
en aquest cas
fet d'escaiola
amb un detall
i amb una miniatura
exquisita.
Es dirigeixen
a durar
el nen
i el bon d'aquest pessebre
és que els que el visitin
s'han d'esperar
que de quan en quan
passa l'estel.
ens va passar l'estel
que és l'estel
que els reis
segueixen.
Els reis
sabem tots
que es van guiar
per un estel
que és l'estel
que els va conduir
doncs el trobava
Jesús
per poder elaborar.
El vuité diorama
és un diorama
molt gran
que ha fet
en David Bosch
és espectacular
aquest xicot
ens ha volgut representar
el paisatge de Petra
aquesta ciutat
també d'Aràbia
i aquí tenim
una duració
dels reis
amb els seus elefants
amb els seus canells
que estan esperant
mentre els reis
aboren
i aquest pessebre
destacar
que és més gros
que els altres
que les figures
són de 30 centímetres
que és un paisatge
que aquest xicot
ha aconseguit molt
és a dir
es veu realment
que és Petra
i destacar
que les figures
són més grans
i és un pessebre
molt bonic.
I a banda
d'aquests diorames
hi ha altres
que ara ens explicarà
l'Eugeni Bosch
que al local
de l'associació
passabrista
també es poden contemplar
dues vitrines
en unes
es posen figures
napolitanes
d'uns 40 centímetres
d'alçada
es tracta
de rèpliques
d'algunes
de les 549
figures
del segle XVIII
que Carles III
es va fer portar
a Itàlia
pel seu pessebre
particular
a l'altra
el que veurem
són figures
de l'anomenada
Escola Murciana
aquestes figures
tenen
mig segle
d'antiguitat
la fugir d'Egipte
aquest torna a estar
ambientat
també
en un
temple egipci
en un desert
és pràcticament
de nit
aquest l'ha fet
el Xavier Virgili
amb altres col·lobordors
amb el César
amb el Llorenç
i el bonic d'aquest pessebre
a part de les construccions
a part de les figures
és que
és un pessebre
que vol representar
tota la nit
i veureu
tot el cel estelat
també és molt maco
i per últim
i per últim
l'últim pessebre
d'aquesta col·lecció
d'enguany
el que fa número 11
és el taller
de Nazaret
que aquest l'ha fet
en Joan Plana
i la seva senyora
la Josepa Passano
que és un pessebre
també amb molt de batall
fantàstic
amb un paisatge
molt aconseguit
i bé
veureu el Sant Josep
treballant
està fent una cadira
veureu els encenats
per terra
veurem les eines
veurem un taller
de Nazaret
amb molt de batall
i molt aconseguit
la mostra
de l'associació
passebrista
es podrà contemplar
a la seu de l'entitat
com dèiem
al carrer Girona
fins al proper dia
16 de gener
ara deixarem
el centre de la ciutat
i anirem l'altre cop
a la part alta
i és que la tercera mostra
la tercera proposta
ens porta
fins al Palau
de la Diputació
concretament
el pati central
on es pot veure
l'exposició
Pessebres d'arreu del món
es tracta d'una mostra
de 100 pessebres
de 30 països diferents
de gairebé
tots els continents
estan fets
amb ceràmica
o altres tècniques autòctones
tècniques que mostren
la gran diversitat
de mitjans
en torn
d'aquesta imatgeria
concreta
des de la roba
a la fusta tallada
passant
per tota mena
de metalls
i amb una gran varietat
de figures
i forma de representar
el naixement
la mostra pertany
al Museu de Ceràmica
Popular de l'Amella de Mar
que després de molts anys
de recerca
des del 1946
disposa d'una important
col·lecció de pessebres
prop de 600
ens ho explica
el director del museu
Emili Tourner
el senyor Martí
que es va morir
l'any passat
des de l'any 1946
va començar
a recollir
i cada any
comprava pessebres
més aviat
pels vols de Nadal
però moltes vegades
a qualsevol moment
de l'any
li arribava
d'algun marxant
o algun gestor
de fora
o en els seus viatges
que era un home
incansable
de viatges
doncs anava
comprant pessebres
arreu del món
d'on anava
ara que ja coneixem
l'origen de la mostra
i farem un tomb
de fet només entrar
al Palau de la Diputació
situat
com saben
el passatge a Sant Antoni
al davant del portal
del mateix nom
es crirà l'atenció
a un dels pessebres
que s'hi exposen
ho farà pel seu tamany
és de fet
un dels més grans
i també pel seu color
cridaner
es tracta d'un pessebre
adquirit a Polònia
ni més ni menys
que una reproducció
de l'església
de Santa Maria
de Cracòvia
hi ha un pessebre
que és un primer premi mundial
que és
a davant
del monestir
de Santa Maria
de Cracòvia
a Polònia
cada any
s'hi representa
una mena de carillón
de pessebre
mòbil
i n'hi ha un
de representat
que fa gairebé
un metre d'alçada
i està fet tot
amb plata
i amb plata
de galetes
de les galetes
d'embolicar galetes
i de diferents colors
és un pessebre
com
la catedral
aquesta de Santa Maria
de Cracòvia
està com
idealitzada
i llavors
hi ha aquest pessebre
és un pessebre
molt diferent
de tots
i
com
una mica
fantasmagòric
diríem
com a fantàstic
però bueno
els polacs
són una gent
molt catòlica
i aquesta artista
que n'ha fet
diversos
cada any
en fa un
perquè hi passa
molts mesos
fent-ho
llavors
ens va proporcionar
aquest
i li vam demanar
i li va comprar
el senyor Martí
de la fundació
en aquesta mostra
es poden veure
pessebres
de gairebé
els cinc continents
de tots
menys
José Mía
i precisament
ara el que farem
és visualitzar-ne
un
de l'Àfrica
concretament
d'Uganda
en Iadevan
per exemple
que és una fusta
aquests negres
tot tallats
d'artistes
africans
de gairebé
tots els països
de l'Àfrica
les missions catòliques
a partir del segle XIX
quan van
ensenyar el missatge
del naixement
de Jesucrista
allà i la religió
tant siguin protestants
com catòlics
doncs allà
van reinterpretar
per comptes
d'haver-hi un bou
i una mula
i un camell
i un elefant
se'ls acomoden
a la idea original
doncs s'acomoden
al seu entorn
el naixement
d'aquest profeta
d'aquest nen
que després
doncs
va a predicar
l'Evangeli
l'Àfrica
és molt respectuós
amb tot
i llavors
qualsevol idea
l'agafa
s'emociona
de les formes tallades
d'Àfrica
creurem ara
a l'oceà
per visitar
alguns pessebres
de països
llatinoamericans
n'hi ha
de Bolívia
de Mèxic
de l'Argentina
i del Perú
com el que ens explica
l'Emili Tourner
Perú per exemple
hi ha molts pessebres
al Perú
majorment
aquest que està
tancat a dins
d'una capelleta
amb una quantitat
de gent
n'hi ha cavall
ni cante
clar
allà al Perú
com a tot Sud-amèrica
és a l'estiu
i llavors
allà es moren de calor
i llavors
el Nadal
es transforma
en una festa
ja podeu comptar
amb tot el que comporta
la festa
com a vegades
les nostres
professors de corpus
no que la gent
a l'apatum
de Berga
beuen vi
Si fan un tomb
ben acurat
per aquesta mostra
de pessebres
d'arreu del món
en podran admirar
d'alguns
d'Indonècia
altres de les Filipines
de la Índia
però també
de la Gran Bretanya
i un que segur
que els sorprendrà
es comercialitza
als Estats Units
i és ni més ni menys
que de roba
però no ens caldrà
anar tan lluny
per trobar peces
extraordinàries
com les que s'exposen
procedents
de Menorca
o Mallorca
i unes altres
de l'estil
barrista
de Portugal
A Portugal
al nord de Portugal
cap a Barcelos
o Porto Namunt
hi ha els barristes
els barristes
feien moltes figuretes
encara n'hi ha 9 o 10
barristes
molt importants
aquest és un pessebre
de la Rosa Ramalo
quan el Picasso
va veure aquesta senyora
va dir
aquesta és més bona
escultura
que jo
és un pessebre
com a naïf
però és molt bona
escultura
la cabra del Picasso
està inspirada
en aquesta dona
la Rosa Ramalo
és morta
ja fa anys
i n'ha quedat
aquest pessebre
molt ingenu
però molt sincer
molt viu
molt bonic
Pessebres d'arreu
del món
es podrà veure
fins al 9 de gener
de l'any que ve
al pati del Palau
de la Diputació de Tarragona
aquestes són
algunes de les mostres
n'hi ha moltes altres
evidentment
molts més pessebres
pràcticament
de tot arreu
a tots els pobles
de casa nostra
n'hem volgut triar
tres d'aquests
molts pessebres
però vostès
tenen la difícil tasca
de triar-ne els altres
baixin a veure
els que creguin convenient
i a partir d'aquí
que els gaudeixin
tots plegats
wantagels