Temps al matí de Tarragona Ràdio d'aquest divendres.
Ara per parlar de diverses qüestions,
algunes d'interès per als ciutadans de Tarragona
i d'altres més generals, més específiques en clau de política.
Volem parlar d'una iniciativa fiscal, econòmica,
interessant pels ciutadans de Tarragona,
una novetat d'aquest en 2004,
tota una sèrie de bonificacions que s'instauren justament
a partir d'aquest any,
bonificacions en l'impost de bens immobles,
l'IBI, per a famílies nombroses.
És una iniciativa de l'àrea de gestió econòmica
i pressupostària de l'Ajuntament de Tarragona
que avui volem comentar amb el seu responsable polític,
Joan Eregio.
Però també, en clau política,
parlarem d'altres qüestions d'actualitat,
perquè l'any polític que acaben d'arrencar
té una cita electoral important el proper mes de març.
I d'això ja n'estem parlant des del passat dimecres
aquí a la sintonia de Tarragona Ràdio
amb diferents protagonistes.
Així que parlarem de bonificacions fiscals,
però també de política amb el tinent d'alcalde,
de l'àrea de gestió econòmica i pressupostària
de l'Ajuntament de Tarragona
i alhora també president de l'intercomarcal
de Convergència Democràtica
aquí a les nostres comarques,
el senyor Joan Eregio.
Senyor Eregio, bon dia.
Hola, molt bon dia.
Comencem parlant de qüestions econòmiques
que afecten a l'Ajuntament de Tarragona,
que afecten positivament els ciutadans de Tarragona
amb aquest anunci d'unes bonificacions
de l'impost de bens immobles
per a famílies nombroses.
Primera pregunta, el per què d'aquesta iniciativa?
Bé, aquesta és una iniciativa que els ajuntaments
la poden prendre des que es va aprovar la llei,
per entendre'ns, la llei que va suprimir l'IAE.
A part de suprimir l'impost d'activitats econòmiques,
aquesta llei aprovada a finals de l'altre any
preveia la possibilitat, obria la porta
a diferents altres fiscalitats
i també a diferents altres possibles bonificacions
que no existien fins a aquell moment.
I una de les que es preveien que existissin
són algunes que van relacionades
amb el que és la contribució a l'IBI.
És la llei, per entendre'ns,
que et pot permetre pujar l'IBI
de les vivendes buides,
que se'n parla molt,
però també és la llei que permet als ajuntaments
doncs...
vaja fer bonificacions fiscals
a les famílies nombroses, no?
I nosaltres, després d'un any d'estudi
a la Comissió de Beneficis Fiscals,
també mirant altres experiències
d'altres ajuntaments arreu d'Espanya,
doncs bé, ens hem decidit per aquesta fórmula,
que és una fórmula que combina el nombre de fills
amb el valor catastral de la vivenda,
entenent que aquest valor catastral de la vivenda
és d'alguna manera un signe de riquesa
i que, per tant,
a major valor catastral de la vivenda
i menor nombre de fills,
menor desgravació.
i a quant menor valor catastral de la vivenda
i a major nombre de fills,
doncs pot arribar fins al 90%
la bonificació de l'impost de béns immobles.
Vostès han calculat, si no m'equivoco,
que un miler com a mínim de famílies nombroses,
quan parlem de famílies nombroses,
estem parlant de famílies amb tres o més fills, no?
Exacte,
o hi ha altres circumstàncies també,
que són dos amb un discapacitat,
però hi ha tot de ser prop,
per entendre'ns, de tres més fills.
I han calculat que un miler de famílies
com a mínim es poden beneficiar, no?
Sí, aproximadament, sí.
Què tindran en compte, doncs,
a l'hora de fer aquestes bonificacions?
Només aquestes dades,
que estiguin el llibre de família nombrosa,
doncs, al corrent,
i després que el seu habitatge
no tingui un valor catastral superior a 100.000 euros,
que és el tope que hem posat
per fer les bonificacions.
Suposo que han establert diferents barems,
evidentment,
diferents tipus de família, fins i tot.
Sí, doncs, la de tres fills,
la de quatre, sis,
i la de set en endavant.
I després, habitatges fins a 30.000 euros
de valor catastral és un tram,
fins a 60.000 més un altre,
i fins a 100.000 més un altre,
que és el tope.
Aquesta bonificació,
és evident que la pot fer l'Ajuntament de Tarragona,
perquè ho permet la llei,
podrien fer-se altres bonificacions
en aquest àmbit?
Bueno, en l'àmbit de l'IBI,
ja li dic que la llei,
bàsicament,
obre les portes de dues coses.
Una és les bonificacions
de les famílies nombroses,
i l'altre és beneficis,
bueno, aquí en aquest cas no són beneficis,
sinó penalitzacions fiscals
pels habitatges buits,
que estiguin permanentment buits,
i que, per tant,
no siguin el domicili habitual
i permanent de ningú.
I també, en el seu moment,
es va obrir,
perquè estiguen a aprofitar
de manera molt més immediata,
era la possibilitat
de bonificar
imposts de construccions,
etcètera, etcètera,
de les vivendes
que es fan
amb voluntat
de ser vivendes
de lloguer.
És d'ampliar
el parc de lloguer
per fomentar
l'edificació de lloguer,
però aquestes ja estan en marxa
des de fa
més d'un any.
El tema aquest que comentava
dels habitatges buits,
de penalitzar justament
els propietaris
que tenen pisos buits,
d'això se n'ha parlat bastant
últimament,
ha creat un cert debat,
però el tema
no està gens clar
perquè el govern central
no seria gaire partidari,
no?
No, a veure,
el govern central
és el que ha fet aquesta llei.
És a dir,
això també està
en la llei de supressió
de l'IAE,
per tant,
són ells els que van fer la llei,
per tant,
són ells els que ho van manifestar
així en el text de la llei.
Però no estan d'acord
a l'hora de decidir qui...
Exacte,
que digui molt clarament
què és una vivenda
permanentment desocupada.
I això,
com es poden imaginar
tots els ruïdors,
no és gens senzill.
No és gens senzill.
Igual que no és gens senzill
detectar les vivendes
que estan permanentment desocupades,
perquè hi ha tot un seguit
d'informació
que, doncs,
fruit de les legislacions
que tenim,
doncs,
formen part
de la privacitat de la gent.
I, per tant,
doncs,
hi ha informacions
de consums,
d'aigües,
de llum,
de coses d'aquestes
que et podrien donar
determinades pistes
que estan,
insisteixo,
dins de la privacitat
de la gent
i que, per tant,
no les pot tindre
un ajuntament.
Tampoc és plan,
perquè ens entenguem,
anar passant escala
per escala,
mirant quin...
fins a estar buit.
Vull dir que,
això,
se n'està parlant molt
i està, diríem,
bullint molt,
però tampoc hi ha cap ajuntament
que hagi pres
una determinació clara
perquè la seva aplicació
pràctica,
de moment,
si més no,
encara està una mica
en una nebulosa.
però,
en principi,
insisteixo,
la llei
obre la porta
i és aquest govern
qui ha fet aquesta llei.
Per tant,
més enllà
del que va passar a Madrid
al voltant de tot això,
que en Ruiz Gallardó
no volia fer-ho,
li van fer tirar enrere,
amunt i avall,
independient d'això,
són ells els que han fet
aquesta llei,
per tant,
són ells els que han obert
aquesta porta.
En qualsevol cas,
i tornant al tema
de les bonificacions
en l'impost
de benys immobles
per a famílies nombroses,
hem de recordar
que s'han de presentar
una sèrie de sol·licituds.
Imagino que...
A l'Oficina d'Atenció
al Contribuent
a l'Ajuntament de Tarragona
abans del 16 de gener,
aquest any de manera excepcional
perquè ja pugui tindre vigència
l'any 2004
i a partir d'aquest moment,
doncs,
el que es presenti el 17,
el 18 de gener
o el 20 de febrer
o el 6 de juliol
o el 18 d'octubre
d'enguany,
ja tindrà efectes
l'any següent.
És a dir,
perquè nosaltres preveiem
que sigui durant tot l'any natural
que es pugui presentar.
Pas que aquest any,
perquè tingui efectes
l'any 2004,
com que ho vam aprovar,
doncs,
ara fa uns pocs mesos,
doncs,
hem tingut que donar un termini,
diríem així,
dels primers 15 dies,
per entendre's del mes.
Quants diners han destinat?
Quina partida han destinat
a l'Ajuntament
per aquestes bonificacions?
Aproximadament,
deuen ser uns entre 60 i 80 mil euros,
aproximadament,
el que es preveu.
Aquesta és una iniciativa,
com dèiem,
municipal de l'Ajuntament de Tarragona,
que pretén ajudar
a un col·lectiu,
en aquest cas,
les famílies nombroses,
que s'assuma a altres iniciatives,
nascudes ara fa un any,
un any i mig,
aproximadament,
que també pretenien
ajudar altres col·lectius.
Recordem, per exemple,
que des de l'àrea econòmica
i pressupostària
de l'Ajuntament de Tarragona
es va engegar
tot un pla d'ajuts
a les famílies
d'habitatges,
de pisos,
sense ascensor,
perquè justament
poguessin instal·lar ascensor.
Estem parlant d'habitatges,
em sembla que eren
de més de 30 anys d'antiguitat.
Sí,
que tinguessin planta baixa
més 3
i que fossin, diríem,
de l'època
en què no era legalment obligatori
posar ascensor.
Havia aquesta iniciativa
i també la de la brossa,
la de la recollida de la brossa.
Sí,
per les persones
que cobrin pensions
que estiguin
per sota del salari
mínim interprofessional
i això són dues coses
que ja van entrar
en funcionament l'any passat
i que, evidentment,
aquest any
continuen exactament igual.
Estan satisfets
a l'Ajuntament de Tarragona
de la resposta
o de la manera
en què han contribuït
a millorar?
Sí,
amb el tema de la brossa
especialment,
perquè és un tema
molt més senzill
perquè també s'ha d'entendre
que en aquests
habitatges antics
en els que no estava
previst l'ascensor
perquè no era
legalment obligatori
o perquè en aquells moments
no es posaven ascensors,
alguns se n'han fet,
alguns se n'han fet,
però, clar,
és que moltes vegades
el que hi ha és
és un problema
estrictament tècnic.
vull dir que pot voler
posar un ascensor
però necessita un lloc
per posar un ascensor
i això a vegades
ho fa més complex
i, per tant,
això és de desenvolupament
per entendre'ns
o que es vegi
d'una manera menys pràctica
i menys ràpida,
però lo de la gent,
lo dels pensionistes
que agrada
i menys el servei
interprofessional,
ja ha funcionat
i ha funcionat
força bé.
Acabem aquest bloc
de l'entrevista
recordant que el proper divendres
16 de gener
s'acabarà aquest termini
per presentar
les sol·licituds
de totes aquelles famílies
nombroses
que es vulguin
acollir
aquestes bonificacions
en l'impost
de béns immobles
ja d'aquest any 2004.
Parlem d'altres qüestions,
parlem de política
perquè aquesta setmana,
pràcticament la primera setmana
hàbil del mes de gener,
l'estem dedicant
al matí de Tarragona Ràdio
a parlar amb diferents responsables
polítics
de les comarques
terrenines
perquè l'any polític
que comença
doncs es presenta
com a mínim
força interessant
perquè d'aquí un parell de mesos
tenim les eleccions
generals
al Congrés
de Diputats
i la nova situació
política
a Catalunya
doncs també
presenta
un cert interès
com a mínim
per la novetat
amb el nou govern
tripartit
que s'ha instaurat
a la Generalitat.
Senyor Joan Aregio,
en qualitat de president
de la Intercomarcal
de Convergència,
quina primera valoració,
quin primer comentari
li mereixen
les primeres decisions
que ha pres
el govern tripartit
d'Esquerres
a la Generalitat?
Ves que les primeres decisions
que ha pres
bàsicament
són d'anomenar càrrecs
i per tant
se'm fa una mica difícil
de valorar
tot i que jo crec
que serà bàsicament
un govern més de gestos
que de fets
però en aquests moments
només anomenen càrrecs
i bastant
alguns germans
per el que sembla
i coses d'aquestes
i per tant
no tinc cap valoració
especial a fer
més enllà
de la valoració
que mareix
doncs
el desenvolupament
polític
que hi ha hagut
a Catalunya
des del 16 de novembre
fins aquí
que aquesta en tot cas
seria una altra qüestió
però ja no són
els fets del govern
sinó són els fets
diríem
d'haver
d'haver
col·locat
doncs
la Generalitat de Catalunya
per priorar
la seva història
en mans
d'un partit
doncs
que és el partit socialista
que té una obediència
estrictament espanyola
però bé
això en tot cas
ja
qui ho hagi fet
doncs
ja sabrà
per què ho ha fet
parlant de totes maneres
d'anomenaments
dimecres passat
es feia públic
el nomenament
del nou delegat
del govern de la Generalitat
al Camp de Tarragona
que és
en Xavier Sabater
recordem
primer secretari del PSC
podríem dir
el seu humor
a les socialistes
diputat a Cors
ex-regidor
de l'Ajuntament
de Tarragona
ex-candidat
a l'alcaldia de Tarragona
què li diu
aquest nom
de Xavier Sabater
per aquest càrrec
de delegat del govern
a veure
jo
home
jo primer
qualsevol persona
que tingui
que desenvolupar
una funció pública
lògicament
haig de desitjar
que ho faci
el millor possible
sobretot
perquè això és en benefici
dels ciutadans
sobre els que té responsabilitat
i sobre el seu entorn
per tant
aquesta consideració
la faig amb el senyor Sabater
la farien quan se vol
és dir
jo desitjo
que faci les coses bé
perquè això servirà
serà en benefici
de les nostres comarques
i del nostre territori
si és la persona
més adequada o no
home
suposo que
diríem
com que ja té història
política
a les nostres comarques
doncs més o menys
tots
sabem
doncs una mica
quin és el seu tarannà
quin ha sigut
la seva manera de fer
jo crec que ha estat
molt
molt allunyat
de la
de la realitat
política
de les nostres comarques
ha tingut altres ocupacions
no crec que s'hagi distingit
especialment
per haver-les defensat
d'una manera
molt aferrissada
ell és diputat a Madrid
fa molts i molts anys
fins i tot
doncs quan
el seu partit
era el que manava
i vaja
i aquí
per entendre'ns
a casa nostra
les nostres comarques
gaires coses
no és que haguessin fet
per tant
no crec que s'hagi distingit
per això
no
bueno
si ara
doncs
aquest nou càrrec
doncs
el fa centrar-se més
en les nostres comarques
que en principi
hauria de ser
la seva obligació
doncs jo desitjo
insisteixo
que li vagi bé
en benefici
sobretot de la gent
deixant de banda
doncs aquesta qüestió
dels nomenaments
del nou govern
de la Generalitat
com dèiem
l'any política
que comença
té una cita electoral
d'aquí dos mesos
a eleccions
seran les primeres eleccions
senyor Joan Arezzo
no cal dir-ho
que Convergència i Unió
assumeix
des de l'oposició
el govern de Catalunya
en els últims 23 anys
totes les eleccions
fossin
del caire que fossin
les havia assumit
tenint el govern
de la Generalitat
seran per tant
unes eleccions
molt diferents
molt especials
i fins i tot
més difícils
per Convergència i Unió
no
jo crec que seran
unes eleccions diferents
això és evident
perquè les condicions
objectives són diferents
però també crec que seran
unes eleccions
en què
com que ja
tothom s'ha tret la careta
doncs les coses
crec que
poden ser
en tot cas
de més fàcil
de més fàcil
l'explicació
per dir-ho d'alguna manera
són unes eleccions
molt importants
per nosaltres
són molt importants
nosaltres
hauríem de treure
un bon resultat
considerem per
entre moltes altres coses
perquè
el mapa polític català
es reequilibri
en aquests moments
hi ha
pràcticament
un monopoli
de poder
per part del partit socialista
i tot això
doncs gràcies a un
autodenominat partit nacionalista
com és Esquerra Republicana
i nosaltres
ens podem presentar
en aquestes eleccions
com els únics
per entendre'ns
que no tenim
cap tipus d'hipoteca
ni cap tipus de lligam
absolutament
amb ningú
i que per tant
solament anirem
a Madrid
com sempre hem fet
a defensar els interessos
del nostre país
i per tant
crec que des d'aquest punt de vista
diríem
de plantejament
poden ser unes eleccions
més simplificades
per dir-ho d'alguna manera
Afrontar aquesta cita electoral
amb un cert esperit
de rebenja
respecte a les altres
formacions
polítiques catalanes?
No especialment
perquè nosaltres
les fem guanyar
a les eleccions
per tant
tenim poques rebenjans
creiem senzillament
que és
que és bastant
no excessiu rebut
doncs
el fet
que el partit
que guanya les eleccions
governa un país
doncs
no tingui
no tingui
cap opció
de
vaja
cap opció
de govern
ja no la té
però és que segur
fins i tot
crec que no
ni tan siguera
va tindre opcions
a negociar
durant els famosos
10 dies aquests
després de les eleccions
em va semblar tot
personalment
em va semblar tot
que era una autèntica
camama
doncs que
es muntaven
vaja
doncs en aquest cas
l'Esquerra Republicana
que ja tenia
decidit molt abans
el que pensava fer
no?
no és exactament
una revenja
senzillament
que creiem
que es poden
puntualitzar
moltes coses
en aquestes eleccions
i que els ciutadans
de Catalunya
doncs
tenen dret
i seria bo
que expressessin
contundentment
la seva opinió
sobre
sobre la política
que s'ha de fer
a Madrid
sobre el que s'ha
d'exigir
del govern
de l'Estat
i també
per què no
sobre el que ha passat
a Catalunya
Parlem de persones
de candidats
de cara a aquestes eleccions
el mes de març
els diferents partits
aprenen posició
sobre quines són
les cares
les persones
que ocuparan
els llocs
més rellevants
a les llistes electorals
el soci petit
de la Federació Nacionalista
Unió Democràtica
ja ha decidit
que a les comarques
de Tarragona
el seu número 1
que serà el número 2
per tant
de la llista
serà el tinent
d'alcalde de Cultura
de l'Ajuntament
de Tarragona
Albert Vallve
i pel que fa
a Convergència Democràtica
de Catalunya
que ha de posar-hi
el nom
al número 1
de la llista
algunes veus
ja s'han manifestat
o com a mínim
algunes persones
com a mínim
s'han mostrat disposades
a encapçalar la llista
l'actual president
del port de Tarragona
Lluís Badia
i el fins ara
secretari general
de l'esport de la Generalitat
Josep Valdonado
que recordem
va ser el cap de llista
en les eleccions
de fa 4 anys
amb ells
per cert
hem parlat
aquests últims dies
al matí de Tarragona Ràdio
i això
han expressat
la seva predisposició
qui serà
qui serà el cap de llista
senyor Regio
no
en aquests moments
encara no està decidit
els dos són
molt bons amics
i són magnífics candidats
i és un tema
que s'ha de decidir
i que els òrgans
del partit
encara
encara no ho han decidit
de totes maneres
suposo que
durant aquest mes de gener
quedarà absolutament
despejat
el que passa
és que
sempre hi ha
insisteixo
la tranquil·litat
que són
dos
dos magnífiques
possibilitats
i que a més a més
entre ells
allò que diuen
hi ha molt bon rotllo
i que per tant
doncs els dos estan
a l'absoluta disposició
del que decideixi
el partit
el fet que
el candidat
d'Unió Democràtica
sigui de Terragona Ciutat
condiciona
la decisió
de Convergència
per allò del territori?
aquestes són
les eleccions
les eleccions
a Madrid
que
si el territori
diríem
el baixem
fins a nivell
de comarca
és pràcticament
impossible
fer quadrar
els candidats
amb les comarques
perquè
el partit
que en treu més
per entendre'ns
en treu tres
i la nostra demarcació
en deu comarques
amb les quals
no és
no és una elecció
perquè ens entenguem
territorial
des d'aquest punt de vista
com ho és més
les eleccions
del Parlament de Catalunya
que normalment
hi ha candidats
de totes les comarques
aquí no
aquí estem parlant
d'una altra dimensió
per tant
el fet que un sigui d'aquí
o sigui d'allà
no és el que marca
aquestes coses
per tant
va dir-ho mal donado
un dels dos
o un altre
escolti'm
jo com que li dic
que encara no està decidit
vostè no es presenta
jo no
i ara
per l'amor de Déu
no
en qualsevol cas
quins són els objectius
electorals
que es marca
convergència
i unió
en aquestes eleccions
a nivell
de la demarcació
i a nivell
de Catalunya
com a mínim
en tenir
les xifres
de fa 4 anys
home
nosaltres
fa 4 anys
vam treure
vam treure un
molt bon resultat
a les eleccions
a Madrid
en concret
a la nostra demarcació
fins i tot recordo
que aquella mateixa nit
va haver-hi un moment
que per la tele
allò que passa
amb les estadístiques
aquestes
que es van fent
que en treiem
quasi 3 de diputats
i vam treure un magnífic resultat
evidentment
és mirar de consolidar
o millorar
el resultat
que vam treure
a les passades eleccions
està clar això
Convergència i Unió
segons la seva opinió
hauria de
de donar suport
al candidat
del Partit Popular
o al candidat
del Partit Socialista
en cas que no hi hagi
majoria absoluta
en les eleccions
al mes de març
Si no hi ha majoria absoluta
i nosaltres tenim
la capacitat
de decidir
i jo crec
que nosaltres
hem de decidir
en funció
del que siguin
els interessos
de Catalunya
en aquests moments
com que no tenim
el govern de la Generalitat
tenim les mans
molt, molt, molt
molt, molt
poc lligades
i sense
la meva opinió
és sense cap
acord estable
sense cap
acord estable
absolutament
sense cap
lligam estable
és a dir
allò que vulguin
com es diu
vulgarment
doncs que ho parlin
Qui li agrada més a vostè?
Mariano Rajoy
o José Luis Rodríguez Zapatero?
Les meves prioritats
estan en el meu país
que és Catalunya
i doncs
d'aquests dos senyors
ni tinc el gust
de conèixer'ls
ni tinc tampoc cap
és a dir
sí que tinc
la meva opinió formada
però no
no és el cas
no és el cas
en aquests moments
Tornant a la política catalana
com creu
que ha defront
a Convergència
i Unió
aquesta etapa
en l'oposició
al Parlament
Pues seguint
lluitant
pel mateix
que hem lluitat
sempre
per
aconseguir
que el nostre país
tingui més quotes
de llibertat
i més quotes
de benestar
i més quotes
de progrés
el que hem fet
sempre
això es pot fer
des del govern
es pot fer
des de l'oposició
i crec que aquesta vegada
a més a més
es podrà fer
doncs
debatint aquestes idees
amb un govern
que té
allò
en origen
de fabricació
té molts defectes
té molts defectes
té molts defectes
de fons
vull dir
de concepte
allò del concepte
del senyor Zapatero
en el balcó
de la Generalitat
el dia que pren possessió
el president de la Generalitat
vull dir
no sé què hi pinta
el senyor Zapatero
allí
és a dir
Catalunya
doncs
nosaltres creiem
que té un camí
per fer
nosaltres creiem
que té un model
a desenvolupar
i evidentment
el que sí que
crec que això
no s'enganya a ningú
és que el model
del Partit Socialista
no és el model
d'Iniciativa per Catalunya
i el model d'Iniciativa per Catalunya
no és el d'Esquerra Republicana
amb la qual cosa
una de dos
o algú ha rebaixat
molt els seus plantejaments
és a dir
que va pràcticament
entregar tots els seus bagatges
i s'ha vengut
per un plat de llenties
o algú ha rebaixat
molt els seus plantejaments
o això
doncs
aquestes febleses
es veuran reflectides
jo espero
que no es vegin reflectides
en perjudici
de la bona marxa
del nostre país
que han definit
la bona marxa
dels homes
i les dones
que hi viuen
a punt ja d'acabar
aquesta conversa
amb Joan Aregio
temes també de política
en clau més interna
fins i tot del partit
el 2004 serà
any de congrés
Joan Aregio
aspira a continuar
al capdavant
de la Federació Intercomarcal
de Convergència
si el meu partit
m'ho proposa
i se'm demana
no tindré cap
mena de dubte
en acceptar-ho
i tot això
combinat
amb les tasques
de responsabilitat municipal
i amb la presidència
de la Diputació
sí senyor
i amb la perspectiva
dels propers quatre anys
és a dir
de tota aquesta legislatura
municipal
que queda per davant
amb la possibilitat
d'aspirar
a l'alcaldia
de Tarragona
de ser el candidat
de Convergència i Unió
a l'Ajuntament de Tarragona
tal com
reiteradament
ha anunciat
l'alcalde de Nadal
cosa de la que se'n parla molt
i el propi alcalde
ha manifestat
doncs les seves opinions
el que passa és que
lògicament
un partit polític
més enllà de les opinions
d'una persona
és les opinions de tots
i per tant
haurà de ser
en aquell moment
Convergència
i Unió
qui escollint
qui els hi sembli
la millor persona
per ser candidat
a l'alcaldia
vostè en té ganes?
Home
difícilment
es pot estar
en un ajuntament
si no s'en té ganes
i si no es vol
tindre les màximes responsabilitats
i sobretot
doncs si tu
a la teva ciutat
te l'estimes
i la pateixes
t'il·lusiones amb ella
i també
te'n rebies amb ella
i t'enfades
i la vius
de manera intensa
això em sembla
que és una mica
que tots els que estimem Tarragona
doncs
ho sentim
i per tant
des d'aquest punt de vista
lògicament
esclar que
n'estic il·lusionat
però
la il·lusió
no ha de fer
perdre de vista
el sentit
de les coses
i el que és millor
en cada moment
i en cada moment
doncs
el que pugui ser millor
pot ser
una altra persona
o puc ser jo
pot ser una tercera
o una quarta persona
això el partit
ho decidirà
en el seu moment
Així acabem
aquesta conversa
avui amb Joan Eregio
com a tinent d'alcalde
de gestió econòmica
i pressupostària
de l'Ajuntament de Tarragona
i també com a president
de l'intercomarcal
de Convergència
a Tarragona
Senyor Eregio
moltes gràcies
i bon any
que vagi molt bé
aquest 2004
moltes gràcies
i bon any a tots
adeu-siau
bon dia