Doctor Soler Poblet, molt bon dia.
Molt bon dia.
Benvingut al matí de Tarragona Ràdio.
Vostè ara és el nou president del Col·legi de Metges
després d'unes eleccions que es van celebrar el passat dia 29 d'abril.
Unes eleccions, o millor dit, un procés electoral no accenten de polèmica.
Recordem a grans trets que en aquestes eleccions
concorria una altra candidatura, la del doctor Fernando Vizcarro.
I recordem que el doctor Vizcarro, per diferents raons,
que en tot cas, si bé, el que comentarem, va recórrer
després que la seva candidatura fos enrebutjada.
Fins i tot després de les eleccions, el mateix doctor Vizcarro
va presentar fins a nou al·legacions al procés electoral.
Ha estat un procés sorprenentment polèmic, no?
És una situació que és inversemblant, no polèmic, és inversemblant.
És inversemblant com un col·legi professional com el nostre
i amb gent que se suposa que tenim una ètica i una moralitat
o hagi succeït el que ha succeït.
Jo crec que ha estat lamentable, a més a més,
de ser una campanya duríssima en aquest sentit,
duríssima per part de l'altra candidatura.
És a dir, jo he de dir que la meva candidatura,
els meus companys de candidatura, jo ens hem limitat a informar
a la col·legiació en tot moment de què és allò que volíem fer pel col·legi
i res més.
Cosa que no puc dir que he sabut que he llegit
i o que he sentit de l'altra candidatura,
que s'ha limitat a desqualificar el propi col·legi,
a la Junta de Govern, a la Junta Electoral, a la meva persona,
a tothom.
Es veu que hi deuen haver confabulacions,
aquelles que es deien abans judeu-maçòniques,
contra la candidatura del doctor Vizcarro.
Això ha estat així i és lamentable,
perquè, a més a més,
el col·legi de metges té uns estatuts
que s'han de complir al peu de la lletra
i que, home, qualsevol candidat,
jo diria que de tots els col·legiats,
però especialment aquell que vol ser candidat,
ha de conèixer el peu de la lletra.
I, a més a més, tenim un codi odontològic d'ètica
que jo crec que s'ha de complir també escrupulosament.
Per tant, a mi he de lamentar aquesta cerimònia
de la confusió que s'ha muntat en aquests dos mesos.
Ha estat una campanya llarga, dos mesos,
perquè, en definitiva, no oblidarà vostè
que, en primera instància, nosaltres,
la meva candidatura,
vam presentar la documentació en plaç i en forma correcta
i va ser acceptada la nostra candidatura,
no i sí la del doctor Vizcarro,
perquè vam córrer amb defectes insubstanables
que són la falsificació d'unes assignatures,
que jo crec que és un defecte molt greu
en un col·legi professional
que una de les competències que tenim
és el registre de les assignatures dels nostres companys
i la confirmació de que les seves assignatures
són les autèntiques és quan fas una certificació.
I, en aquest sentit, he de recordar a tothom
que cada vegada que un metge signa un document,
el que està fent és pràcticament un acte notarial.
Per tant, l'assignatura és important.
Bé, doncs, ells van ser exclosos
i la nostra candidatura va ser declarada electa.
Per tant, de fet, jo vaig ser president electa
des de fa molt de temps.
Què va succeir?
Va succeir que la reacció del doctor Vizcarro,
aleshores, va ser una reacció,
jo diria que probablement perquè ha estat mal aconsellat
o perquè està mal acompanyat, no ho sé.
La qüestió és que va ser una reacció
amb desqualificacions,
altra vegada menyspreuant les institucions, etcètera,
la qual cosa va generar una situació
en què la coalició crec que es va quedar amb els bocabadat,
vaja, amb una situació de perplexitat.
I és aquesta situació la que va motivar,
després de pensar-s'ho molt i molt bé,
perquè, evidentment, no hem d'oblidar
que érem una candidatura electa
i que, per tant, havíem de prendre possessió
el dia 1 d'aquest mes de, perdó, l'1 d'abril,
havíem de prendre possessió dels càrrecs,
doncs després de pensar-s'ho i parlar-s'ho molt bé
tota la candidatura, vam optar
per la transparència, que jo crec que és el que va imparant
un procés electoral.
I va ser per aquest motiu,
perquè nosaltres vam demanar a la Junta Electoral
que permetés a la candidatura del doctor Vizcarro
presentar-se i que, si fos la col·legiació,
la que decidís qui i com volia estar governada.
Aquest és un resum molt...
Sí, sí, molt per sobre, perquè, com vostè deia,
ha estat un procés molt llarg i molt dur, no?
El que passa, clar, això, què ha comportat?
Ha comportat una desmobilització dels companys.
Jo entenc que un està cada seva i va rebent
cartes dia sí dia no, missatges SMS,
dient que som uns tals, que som manipuladors,
que no sé què.
Què provoca això amb la desmobilització?
I aquí ve l'índex d'abstenció altíssim
que hi ha hagut en aquestes eleccions.
En quin percentatge?
Ha votat un 27% de la col·legiació.
Això també s'ha d'entendre que, evidentment,
són tres taules electorals que hi havia en aquestes eleccions.
Una a la seu col·legial de Tarragona,
una a la seu de Reus i una a la seu de Tortosa.
I, clar, hi ha companys que queden lluny d'aquestes taules.
I si mínimament estàs desmotivat,
òbviament el resultat és aquest.
Però al marge d'això,
escolti, el resultat és el que és.
I nosaltres vam guanyar les eleccions
i nosaltres governarem el col·legi de metges
a partir del dia 14 en què prendrem possessió del càrrec.
Hi ha organismes que ja vetllem
perquè aquests processos siguin transparents al màxim.
Per tant, si algú tingués algun dubte,
sempre pot adreçar-se justament a aquests organismes.
El doctor Vizcarro va presentar nou al·legacions
al finalitzar el procés electoral del mateix dia.
la Junta Electoral va estudiar,
es va acollir,
va acceptar una de les seves al·legacions
que va ser anul·lar un vot a favor de la meva candidatura
i crec que, a més, pel raonament.
Segons la carta que la Junta Electoral ens ha enviat,
l'acte de la Junta Electoral que ens ha adreçat als dos candidats,
jo suposo que el doctor Vizcarro també la té,
explica clarament que hi havia un defecte en el sobre
que enviava i, per tant, m'assembla raonable,
però les altres 8 han estat desestimades.
i, per tant, ja no hi ha cap dubte que el procés ha acabat
i la Junta Electoral és la que és sobirana
i la que governa el procés.
Jo crec que el procés el que s'ha de fer és seguir...
Miri, la persona, tot col·legiat,
té l'obligació, té el deure de conèixer els estatuts del seu col·legi
i de complir-los, i de complir-los, així com el codi ètic.
Un candidat té una obligació afegida,
ho ha de saber molt millor encara com són els estatuts,
com s'han de fer les coses
i complir el codi ètic, perquè, és clar,
si qui presideix o qui ha de presidir
o qui ha de governar el col·legi, no el president només,
sinó tota la Junta Electoral,
no compleix el codi ètic,
doncs ja ho podríem plegar.
Jo crec que en aquest sentit és bo que la gent això s'ho apunti.
El president i la Junta donen per tancada la polèmica,
imagino,
i estan a l'espera ja d'una forma oficial i formal
assumir aquesta responsabilitat.
Jo crec que, vaja, això, sens dubte.
El que vull dir és que jo recordo molt bé
quan vaig arribar al col·legi,
ja molt tard,
malgrat que la Junta Electoral no va signar l'acte
fins a les 6 de la matinada,
crec que recordar que consta allí,
per resoldre aquestes al·legacions.
Jo recordo una premsa,
de per qui dèiem que hi havia una vintena,
eren 9 al·legacions en concret.
Doncs el doctor Vizcarro em va vindre a saludar,
ens vam saludar efusivament,
com no pot ser d'altra manera,
és a dir, al fi al cap som companys de professió
i cadascú hem estat al seu màndol
i cadascú ha actuat com creu que ho havia de fer.
Però, bueno, en aquell moment em va felicitar
i va reconèixer la seva derrota.
Vull dir que jo crec que això és un procés que està tancat.
Doncs parlem d'aquesta nova etapa
del Col·legi de Metges de Tarragona.
Quin és el paper que ha de jugar al col·legi
en aquests moments en una societat cada cop més complexa,
sobretot tenint en compte molts fenòmens canvians
als quals estem assistint,
i no només des del punt de vista de política,
sinó des del punt de vista del canvi de la societat.
Jo crec que el Col·legi de Metges
o els col·legis de metges i l'organització,
ja sigui el Col·legi de Metges de Catalunya
o sigui el Consell General de l'Estat,
l'organització mèdica col·legial que t'asseu a Madrid,
hem de jugar un paper important
en la defensa de la professió.
Jo crec que això és important.
Com hem de jugar un paper, des del meu punt de vista,
molt important en la millora i sostenibilitat
del sistema sanitari que tenim,
del que agaudim en aquests moments,
que jo crec que a la marxa que porta no pot durar,
és a dir, que té els dies comptats tal com anem,
i el que haurem de fer als col·legis,
i jo crec que això seria bo que tots els col·legis plegats
treballéssim en aquest sentit,
és en el de convèncer a les administracions
que han d'invertir més en sanitat.
És a dir, en aquest moment,
Espanya és el país en inversió,
en tant percent de PIB en inversió en sanitat,
el més, el cuet d'Europa.
El cuet d'Europa vull dir
que estem per sota de Grècia i per sota de Portugal.
els nous membres no compten.
Primer, perquè acaben d'incorporar-se ahí
i encara no sabem ni com estan.
Però també és una qüestió que ens preocupa,
perquè això pot ser o pot significar
una importació de metges cap a aquesta zona,
que també haurà de ser controlada
i atesa adequadament i, evidentment, totalada.
Però, vaja, ens preocupa...
De fet, el més important és la inversió.
Si nosaltres no ens apropem,
que encara estem lluny,
de la mitjana de la Unió Europea,
difícilment podrem mantenir el sistema de sanitat
que tenim en aquest moment.
Per tant, aquesta és una feina difícil, complicada,
perquè convèncer les administracions
que han d'invertir més en sanitat
sempre és difícil.
Això tothom està d'acord,
que s'hauria d'invertir més en sanitat.
Doncs aquesta és una de les tasques
que nosaltres ens hem marcat.
Evidentment, vostè dirà,
amb el Col·legi de Tarragona,
el que ha de fer és convèncer
als altres col·legis
perquè vagin pel mateix camí.
Però, des de lloc,
el que és la nostra obligació,
sens dubte,
és fer sentir la nostra veu
i, simplement, alertar en aquest sentit
i dir que cal,
cal que ens apropem a la mitjana europea.
I, a més a més,
a Catalunya més encara,
perquè respecte a la inversió
que es fa de PIB a l'estat espanyol,
aquí encara ens n'arriba menys,
a Catalunya.
Per tant, encara estem en doble...
Vostè recordarà que nosaltres tenim,
o es diu que tenim,
la millor sanitat de l'estat.
Doncs és cert.
Però no per la inversió.
En quant a organització.
Sí, en quant a organització,
funcionament, qualitat
i grau de satisfacció de l'usuari.
Però això no és per la inversió que es fa,
sinó per l'esforç constant
que les metges i els metges
de tot Catalunya
fan dia a dia
per mantenir aquest grau
de satisfacció de l'usuari.
No pas perquè disposin dels mitjans,
de tots els mitjans que necessiten.
Jo crec que això
s'ha de corregir
i evidentment la nostra,
que és una professió
que com cap altra
manté un grau de capacitació
extraordinari,
Mercè, fins ara,
a l'esforç personal,
doncs,
ha d'estar compensada
amb un augment de la inversió.
Per cert,
he de dir també
que en el nostre programa
incluïm el fet
que aquest manteniment
de la competència,
aquest grau
de constant formació,
és una formació
que nosaltres reclamarem
que estigui finançada
pels organismes públics
i que es pugui fer
dintre de l'horari laboral.
No té cap sentit
que un metge,
per millorar la seva competència,
hagi de demanar vacances
i poder anar amb un curs
que li costa un dineral
i que ningú l'ajudi,
ni no sols no l'ajudi,
sinó que demà no el perjudiqui
en el sentit
que ha de perdre dies de vacances.
Això només passa a la medicina
i no pot ser.
Parlava de més inversió,
últimament la Conselleria de Sanitat,
una de les mesures
que va anunciar
va ser un pla d'això
que consistia
en incrementar
les plantilles
dels centres sanitaris
de la xarxa pública.
Vostè com valora
aquest primer gest?
Jo crec que nosaltres
hem de valorar les idees
o les intencions
més que el fet,
perquè el fet és que
augmenta la plantilla
de metges
amb, crec recordar
que són 300
o 350 metges,
el qual significa
que a la província de Tarons
hi toquen 6.
Aleshores, això
evidentment queda
a tot el llum
ben clar
que és insuficient,
però el que importa
és la intenció,
el desig,
la voluntat.
I jo crec que si la consellera
de Sanitat
va fent tot això
que ha explicat
que vol fer
i les idees que té,
jo crec que anirem
o començarem a anar
per una mica
bé,
per un bon camí.
el temps
el temps ens ho dirà,
jo no puc
més que jutjar
i les intencions
i les intencions
crec que són bones
i les primeres mesures
malgrat que són insuficients
també són bones
i per tant
hem de jutjar
en positiu
l'actitud
de l'actor
de la Conselleria de Sanitat.
el temps
ens dirà la resta
i per això
nosaltres estarem
per vetllar-ho
i per queixar-nos
en el moment
que conviïs.
fonamentalment
un col·legi professional
en aquest cas
el col·legi de metges
com s'ha apuntat
al llarg de la conversa
fonamentalment
un dels seus objectius
és defensar
i vetllar
per les condicions
en les quals
treballen
els professionals
però tot col·legi
professional
i més en els últims temps
sempre tenen tendència
a intentar
o treballar
una miqueta
dins de la societat.
Si el col·legi
de metges
s'enroca
i es queda
mirant-se el malic
difícilment servirà
de res
cap dels esforços
que fem.
Ho penses que només
estan per mirar?
No, no.
No, jo crec
que nosaltres
tenim la voluntat
d'obrir la societat
al col·legi de metges
que ja s'ha començat
en l'etapa
del doctor Bertran
en les dues
últimes legislatures
però nosaltres
tenim la voluntat
d'obrir molt més
a la societat
al col·legi
la institució
i sobretot
la pròpia professió
és a dir
que coneguin més
de prop al metge
perquè moltes vegades
el metge
només el coneixen
amb dos aspectes
és un
quan un se troba malament
i
quan el metge
es queixa
demanant
que no es guanya
suficientment bé
la vida
llavors són dos aspectes
que clar
tots dos són negatius
és evident
que això
ho hem de canviar
hem de fer
que la societat
sigui
fins i tot
una mica còmplice
amb la pròpia professió
per millorar
les condicions de treball
nosaltres
en el nostre programa
ens plantegem
claríssimament
la defensa
de la professió
és a dir
sobretot
la defensa
i millora
que falta
i molt
de les condicions
de treball
de la professió
vostè creu
que hi ha
una certa
incomprensió
per part de la societat
cap al metge
jo crec que
les enquestes
de salut
que s'han fet
és a dir
les enquestes
de satisfacció
dels usuaris
de la sanitat pública
bàsicament
que són
tenint més volum
i on són més
per tant
les dades
són més
objectivables
l'altíssim
grau de satisfacció
que tenen
vol dir
que la gent
aprova
l'actitud
i l'actuació
dels metges
en aquest moment
i aquesta actuació
i aquesta actitud
es conjugen
i formen
o donen
aquest manteniment
d'aquesta
sanitat pública
bona
molt bona
i que nosaltres
volem que millori
encara
evidentment
que tenim
i això
és l'esforç
dels metges
i la societat
jo crec que ho veu
i per tant
la idea
se senten valorats
per la societat
en definitiva
bé
això és una altra qüestió
que no té res a veure
amb la pregunta
és absolutament diferent
són dues qüestions
diferents
jo crec que
és comprensible
que la gent
el que vulgui
és que sali
la gent
en el fons
el que vol
resoldre
és el seu
resoldre
el seu problema
personal
és a dir
quan un va al metge
el que vol és que el curi
i li preocupa molt poc
qui està assegut
a la sala d'espera
també esperant
el mateix que ell
aquesta és una realitat
que és lògica
de la pròpia natura
això és així
aleshores
llavors jo sempre he dit
que el metge
quan a vegades
la gent et diu
escolti
vostè és un bon metge
doncs
jo sempre els dic
mira
jo soc un bon metge
per vostè
perquè ell resol
el seu problema
i l'he curat
i el metge
que no ha pogut curar
no perquè no hagi volgut
sinó perquè la medicina
és complexíssima
i la malaltia
dèiem a Maranyón
que no existeix cap malaltia
que només existeixen malalts
doncs aleshores
en aquest sentit
s'ha d'entendre
que el metge
evidentment
no té el do
de la infalibilitat
i es pot equivocar
i té dret a equivocar-se
més a més
i aleshores
clar
el bon metge
és aquell que te resol el problema
i el metge
que és dolent
és el que no te la resol
això paradoxalment
es pot donar
que per una persona
un sigui un metge extraordinari
per un altre
un metge dolent
per tant
això és molt difícil
de poder-ho analitzar
o valorar
però jo crec que la imatge
que avui dia té la societat
és la del metge treballador
del metge
que està moltes hores
sotmès
a una gran pressió
assistencial
i una gran pressió
dels gestors
que cada dia demanen més
mantenint el mateix pressupost
la qual cosa
li dóna molt més mèrit
al metge
encara
i jo crec que això
ho veuen
i es pot palpar
només cal anar
a qualsevol hospital
i ho pots veure
i a la primària
el mateix
jo crec que vas veure
les consultes
i estan atapaïdes
i el metge
cada vegada
amb la reforma
de la primària
això va millorant
perquè el metge
ha fet una dedicació
molt més gran
però clar
és la dedicació
que es veu
que és la de la presència física
en aquell lloc
però s'ha de tenir en compte
que el metge
després
va als domicilis
a veure els malalts
els que estan als hospitals
a més de fer
la consulta externa
doncs fan
atenen les plantes
operen
etcètera
etcètera
no és simplement
la imatge externa
jo crec que l'activitat
professional
és molt més complexa
i jo crec que els metges
de tot l'estat
però especialment
els de Catalunya
fan una resposta
extraordinària
crec que tenim
uns grans professionals
tant és així
que en aquest moment
que la Unió Europea
té manca de metges
on van a demanar metges
és a l'estat espanyol
i surten moltes promocions
noves promocions de metges
surten moltes
com anys enrere
aquí a l'estat espanyol
hi ha hagut moments
que
vostè comprendrà
que en aquest moment
tenim més facultats
de medicina
que
jo no ho sé
la gent no crec que hi hagi
cap més professió
que tingui la quantitat
de facultats
que té medicina
i per tant
surten promocions de metges
hi va haver èpoques
extraordinàries
en les que hi havia
menys facultats
en les que hi havia
avalanxes tremendos
jo recordo
que quan jo vaig començar
la carrera
es van matricular
mil alumnes
de primer de medicina
mil
evidentment
vam acabar la carrera
150
però es van matricular
mil
no és el mateix
la demanda inicial
que al final
però jo crec que
ara
jo crec que es manté
en aquest
la
la
la
la
la
la
la
la
la
la
la
la
la
la
la
la
la
la
la
la
la
la
la
la
la
la
la
la
la
la
la
la
la
la
la
la
la
la
la
la
la
la
la
la
la
és alta
i això vol dir que hi ha demanda
parlava justament d'aquesta demanda que es produïa de determinats països europeus
demanda de professionals d'aquí de casa nostra
abans esmentava també doncs aquesta incorporació de nous països a la Unió Europea
en aquest sentit el mercat de treball també s'amplia
el tema de la professió
el moviment de professionals per tot el marc europeu
com es contempla?
la lliure circulació serà un problema seriós
sobretot pel fet que serà molt difícil que controlem la formació dels mitges que vinguin
probablement serà difícil controlar la formació dels mitges que vinguin de l'est
i jo crec que s'haurà de prendre mesures en aquest sentit
i jo crec que aquesta és la situació més preocupant
l'altre és que
això a mi em preocupa personalment i en el meu programa això ho portem
i és el dret
nosaltres reclamem també el dret de tots els metges
que un cop han acabat la carrera
és a dir la situació actual
l'escenari és el següent
vostè estudia al batxiller
acaba
fa les proves d'accés a la universitat
accedeix o aconsegueix accedir a la facultat de medicina
acaba la carrera i li donen un títol de llicenciat
que és molt bonic i serveix per penjar-se a la paret
i poca cosa més
res més
aleshores
nosaltres el que reclamem
llavors ve el sistema MIR per continuar la formació
nosaltres reclamarem i exigirem
que tot aquell llicenciat
que ha acabat la carrera per tant
i que està qualificat per fer de metge
tingui el dret immediat
directe
d'accedir a la continuació de la seva formació
això és
per tant
què vol dir això?
vol dir que el sistema MIR no s'ha de suprimir
però s'ha de millorar
i aquest és un dret que és inalienable
és a dir
no té cap sentit
que un faci la carrera
i quan acabi la carrera
hagi de fer una oposició
per poder accedir a la continuació de la seva formació
això des del meu punt de vista
des de la meva candidatura
és inversemblant
i per tant
nosaltres en aquest sentit
i això és una acció social també
perquè això
a molts pares els preocupa
perquè clar
imagines un fill
que
estudia medicina
el període de formació
s'allarga moltíssim
cirurgia són 11 anys
6 de carrera i 5 de formació
suposant que es tregui
any per any
això és una passada
si és bon estudiant
però
pitjor
escolta
aquest noi o noia
que acaba la carrera
aleshores vol ser cirurgià
i a lo millor
a les proves del MIR
en l'accés
aconsegueix accedir al MIR
però no necessàriament
podrà fer la seva especialitat
perquè la puntuació
el condicionarà
i això també
és inversemblant
per tant
hem de reformar
o hem de lluitar
i hem de treballar
per la reforma
del sistema MIR
primera perquè sigui
l'accés directe
i segona perquè
cada un pugui fer
la seva especialitat
i tercera
és una
en aquest moment
tal com s'ha fet
el plantejament
és l'única oposició
de l'Estat
que no genera plaça
en propietat
és a dir
vostè
fa el MIR
aprova
l'accés al MIR
fa l'especialitat
i quan acaba
la seva especialitat
si hi ha alguna plaça
al lliure
al seu hospital
on l'ha fet la formació
i el seu cap
el cap de servei
que ha dirigit
la seva formació
vostè li interessa
pot ser que aconsegueixi
una plaça
per concurs
però no necessàriament
té plaça
pot quedar
de repente
acabat
11 anys de formació
6 de carrera
i 5 de MIR
i trobes al mig del carrer
amb el títol
que li deia abans
penjar de tal
ara dos
el de llicenciat
i el de l'especialitat
això s'ha de canviar
revisar i modificar
el MIR
és un objectiu
dels col·legis
de metges
de tot l'Estat
jo
comprendrà vostè
que prendré posició
el dia 14
i soc president
fa dos dies
des del
però és un dels objectius
el nostre programa electoral
aquest és un dels objectius
des del punt de vista
una mica
allò que parlàvem
de la societat
també ens trobem
endavant de fenòmens
que des del punt de vista
dels metges
i del col·legi
també s'ha d'anar afrontant
en la pràctica quotidiana
si parlem de qüestions
relacionades
per exemple
amb l'ètica
parlem de l'arribada
de la nova immigració
parlem
d'aquesta
esperança de vida
que cada cop
s'allarga més
de l'assistència
a les persones grans
dels tastaments vital
que de mica en mica
cada cop més
es va integrant
més en la vida normal
de les persones
clar
des d'un col·legi professional
són temes
que també s'han d'abordar
per això nosaltres
tots els col·legis professionals
he posat alguns exemples
n'hi hauríem més
no, molts més evidentment
però tots els col·legis de metges
tenen un comitè ètic
que estudia
i en el nostre col·legi
concretament
a més del comitè ètic
que controla
l'exercici ètic
de la professió
tenim un comitè de bioètica
que estudia permanentment
aquestes qüestions
i que va donant
la seva informació
la seva opinió
en diversos problemes
a la Junta de Govern
i la Junta de Govern
intenta que això
s'apliqui
al peu de la lletra
també li he de dir
que hi ha hagut
un salt qualitatiu
important en aquest tema
i és que
per primera vegada
en la història
per llei
la LOPS
la llei orgànica
la llei d'ordenació
de les professions sanitàries
que és orgànica
és a dir
d'obligat compliment
a totes les comunitats
autònomes
tinguin transferida
o no la sanitat
per primera vegada
reconeix
l'existència
i l'obligatorietat
de complir
el codi ètic
que té cada col·legi
i això és molt important
molt important
no perquè fins ara
no es fes
els metges
jo crec que en general
s'accepten
raríssimes excepcions
són persones
que compleixen
molt i molt bé
el codi ètic
i a més
tenen orgull
de dir-ho
tenen com a orgull
de dir
que compleixen
un codi ètic
que els honora
però ara
per primera vegada
la legislació espanyola
i la legislació sanitara
reconeix
l'existència
dels codis ètics
i l'obligació
d'aquest compliment
dels codis ètics
de cada col·legi
que no tots són iguals
a Catalunya sí
a Catalunya
ens vam dotar
els quatre col·legis
de Catalunya
d'un mateix codi
deontològic
jo crec que això
és bo
com seria bo
ara
des del meu punt de vista
hi hauria d'haver
el mateix codi deontològic
a Catalunya
que la resta
de l'estat espanyol
i que la resta
de la Unió Europea
és a dir
s'hauríem de valorar
tots amb els mateixos paràmetres
home jo
penso
i crec que probablement
en el 99%
tots són ben a dir
el mateix
però bueno
no hi hauria de cap
de diferència
hauríem de ser
tots europeus
per tot
i evidentment
per a mantindre
un codi ètic
també seria bo
que fos
a nivell europeu
però vaja
en el sentit
de la seva pregunta
jo crec que
els professionals
de la medicina
si alguna cosa
de molt bona
tenen
de bones
n'en tenen moltes
però de molt bona
és el compliment
del respecte
a la dentologia professional
no oblidem
que els metges
treballen
fonamentalment
en material sensible
que són
les persones
i clar
davant d'això
no només hi ha
una pràctica
professional
de medicina
sinó que hi ha
un component
emocional
per part dels pacients
estic parlant
en aquest cas
molt important
i moltes sensibilitats
que cada cop
s'han de tenir
més en compte
estic absolutament
d'acord
el que jo demanaria
també és que
la societat
en general
fos més respectuós
amb el metge
i entendre
les circumstàncies
que envolten
casos una mica
extrems
de vegades
jo crec que el metge
han d'entendre
que no té
com he dit abans
el do de la infalibilitat
ni té l'obligació
d'infalibilitat
el metge té l'obligació
de posar els mitjans
per poder arribar
a un diagnòstic
però no té
per què encertar-lo
és a dir
no té aquesta obligació
té la voluntat
i el desig
de fer-ho
ja hi és
però no té
l'obligació
d'encertar-la
perquè home
ja ens agradaria
el desig
hi és
home
nosaltres ens encantaria
els metges
encertar-la sempre
i no poder-nos equivocar
això seria
sensacional
però malauradament
no és així
som humans
com els altres
i per tant
mereixem el mateix respecte
que té la dignitat
de la persona
i això és el que demano
que la gent entengui
que el professional
s'esforça dia a dia
per arribar
al diagnòstic
encertar-la
i poder curar
el malalt
és la màxima
aspiració d'un metge
el metge
ha fet de metge
perquè té aquesta vocació
la d'aliviar
o curar
el seu
el seu proisme
si no
no hagués fet medicina
per tant
jo crec que s'ha de comprendre
quan el metge
s'equivoca
que està
és una possibilitat
doncs el doctor
Josep Maria Soler Poblet
és a partir d'ara
el president
del col·legi
de metges
de Tarragona
acaba d'arribar
com aquell
qui diu
doncs el càrrec
després del procés electoral
tot i que té una
experiència
coneguda de tothom
dins de la professió
i també
dins del mateix
psicolégial
vostès troben envoltats
de persones
de molta confiança
a la Junta
jo estic envoltat
bàsicament
de gent
miri
tenen dos vessants
molt importants
o tres
una
gent
amb un altíssim
grau de competència
dos
gent amiga
i tres
representants
de totes
les comarques
de la provincia
de Tarragona
per tant
tenim una representació
territorial
absoluta
jo crec que això
és positiu
pels nostres companys
quan ja porti
un quant temps
exercint de president
del col·legi de mitges
ens retrobarem
i continuarem
aquesta conversa
amb molt de gust
moltíssimes gràcies
per venir avui a la ràdio
doctor Soler Poblet
bon dia
gràcies a vostès
adeu-siau
bon dia