Tres minuts a tres quarts d'una.
Aquí seguim endavant des del matí de Tarragona Ràdio
amb una previsió destacada dins de l'àmbit sanitari.
Aquesta tarda s'inaugura al Palau Firal i de Congressos de Tarragona
el cinquè simposi de l'Associació Espanyola de Cirurgia Major Ambulatòria.
I ho fa amb una taula multidisciplinària sota el títol
Ingrés versus Ambulatori, procediments controvertits en cirurgia major ambulatòria.
Aquesta taula la modera el doctor Joan Papaseit Vidal,
que és el vicepresident del Congrés i que el tenim a l'altre costat
del fil telefònic, doctor Papaseit. Molt bon dia.
Bon dia.
Gràcies per atendre la nostra trucada en aquest punt del migdia.
En principi és un congrés, evidentment, adreçat a professionals
però que a tarda d'hora té una transcendència entre els usuaris de la sanitat.
I és que això de la cirurgia major ambulatòria,
quan va començar a aplicar-se, sobtava una miqueta als pacients, no?
Home, sí, perquè la gent estava acostumada,
en general a tenir estàncies molt llargues a l'hospital, no?
I amb el qual, doncs, al plantejar que molts procediments amb cirurgia es podien fer
seguint el postoperatori a casa, doncs, de fet, això podia sobtar a molts usuaris, sí.
Però, de fet, quan vam començar nosaltres a Espanya i a Catalunya en concret,
nosaltres vam començar l'any 95 i existia una llarguíssima experiència a tot el món
des de finals dels anys 50, pràcticament.
Socialment, ara està assumit, com vostè bé explicava, a vegades a dir,
no, no, ara el seguiment el farem des de casa seva.
Deu, no, com m'envien a casa si encara no estic recuperat?
Les tècniques quirúrgiques han avançat moltíssim.
Jo crec que ara inclús passa el contrari.
Moltes vegades, per situacions de programació als hospitals,
ens trobem que, per exemple, una cirurgia d'Èrnia s'ha d'ingressar
perquè aquell dia no hi ha quiròfans de cirurgia ambulatòria
i la gent et demana explicacions per què, si amb ell l'han d'ingressar,
si el seu veí s'ha anat a casa.
Entén? O sigui, ara ha passat al principi.
Nosaltres teníem d'explicar-li que el seguiment a aquest postoperatori
es podia fer a casa i ara jo crec que l'usuari ha arribat un moment
que ha assumit que l'àmbit familiar i l'àmbit sense trencar,
l'àmbit familiar, és millor per la seva recuperació
i moltes vegades li has d'explicar el contrari amb certs procediments.
S'entén.
Les tècniques quirúrgiques han ajudat moltíssim
i jo m'imagino que han fet també que el catàleg,
si han permès l'expressió de patologies
que es poden aplicar a aquestes tècniques,
fa que sigui més ampli, no?
Sí, i cada dia és més ampli.
Pràcticament nosaltres vam començar d'una forma, diem, humil,
amb procediments molt ben establerts a tot el món,
que es podien fer ambulatoris, com siguin les catarates,
i les hèrnies, i actualment fem patologia cada vegada més complexa
i amb bona satisfacció per part de l'usuari.
La gent, considerem que surt contenta de l'atenció que rep.
És, diguem-ne, beneficiós pel pacient,
també des del punt de vista econòmic,
també és beneficiós pel sistema sanitari,
fer la cirurgia major ambulatòria?
Exacte.
Tot i que no sigui la raó, o sí?
Això ja seria un altre tema, no?
Potser les principals raons que es van esgrimint un principi
potser eren fonamentalment econòmiques,
però ja hi havia experiències des de principis de segle,
per exemple, que des de l'any nou, per exemple, a Anglaterra,
que els cirurgians pediàtrics consideraven que la cirurgia de poca complexitat amb nens petits
era millor després del postoperatori que no trenqués l'ambient familiar
i, de fet, moltes patologies associades es poden agafar a l'hospital,
com infeccions, etcètera, etcètera.
Hi ha molts factors, no solament econòmics, sinó factors socials i factors de patologia associada
que aconsellen fer-ho de forma ambulatòria.
Com vostè comentava, ja fa gairebé una dècada que s'aplica la cirurgia major ambulatòria al nostre país,
en el congrés, en el simpòsium,
que inagunen avui està prevista la participació de més de 500 especialistes.
Tants caps, tants barrets, no?
Hi haurà qui aposti o abogui per unes maneres i d'altres que ho facin per unes altres.
Ah, exacte.
Una miqueta on està la línia de discussió, si és que existeix?
Home, fonamentalment, actualment les discussions més importants
és amb els seguiments i controls de qualitat.
És un dels temes més, que diem-ne, que estan més al dia, no?
Com ho poden fer cada vegada millor.
No es posa en discussió la cirurgia ambulatòria, sinó el fer-ho millor.
Cuidar més l'analgèsia, cuidar els controls postoperatoris, etcètera, etcètera.
Això fa que sigui una pràctica de la medicina interdisciplinar,
com ho serà també aquest simpòsium?
De fet, sí.
De fet, és un dels pocs congressos o simpòsiums de l'àmbit mèdic
amb el qual s'agrupa a diferents professionals.
Inclús la nostra taula, que és la taula que farem i que inaugurem el simpòsium,
agrupa cirurgians, anestesiòlegs, infermeres i gestors.
Doncs no l'entretenim més. En tot cas, deixar constància que avui s'inaugura
aquest simpòsiu a la ciutat de Tarragona.
Gràcies, en doctor Papaseit, per atendre la nostra trucada. Molt bon dia.
Gràcies a vostès.
Adéu-siau.
Adéu.