D'aquí tres minuts serà un quart d'onze del matí,
en aquest matí de divendres.
Com us anunciàvem fa moment en el sumari,
hem convidat el rector de la Universitat,
en Rovira i Vergili, Lluís Arola,
just en la recta final ja del curs acadèmic.
Últimes setmanes, últims dies de classes,
més de juny a les portes, més d'exàmens,
més de proves finals del curs acadèmic.
Volem comentar aquest curs que s'acaba,
però volem parlar d'altres temes i de projectes de futur
durant els propers minuts amb el rector Arola.
Doctor Arola, bon dia.
Hola, bon dia.
Ha viscut segurament uns dies o unes últimes setmanes
amb algunes decisions que han provocat una certa polèmica.
Sembla que hagi atrevesat per un moment com a mínim complicat,
amb protestes d'alumnes pel tema dels estudis de comunicació audiovisual,
amb protestes d'alumnes pel tema del pagament dels pàrquings
que volen aplicar a partir del curs vinent.
No sé com ha viscut aquesta situació.
Home, doncs, de vegades es prenen decisions
o els temes avancen d'una manera que no tothom comparteix
i es manifesta el rebuig dels col·lectius.
Les discussions a la universitat a vegades són públiques,
com en aquest cas,
i s'han expressat a través de manifestacions
i de protestes visibles.
Però no més enllà de discussions habituals
en una comunitat gran com és la universitària,
que hi ha punts de vista i sensibilitats diferents pels temes.
No s'ha sentit, doncs, especialment rebutjat
pel que fa la seva gestió com a rector.
No, no, jo almenys no he notat que hi hagi cap problema.
La universitat segueix funcionant molt alineada amb els objectius
i tots molt d'acord amb la política que s'està tirant endavant.
Ja et dic, els dos temes aquests han estat...
Tenen motivacions molt diferents.
El tema dels estudiants de comunicació
era el neguit que tenien els estudiants
perquè un tema que estava sobre la taula
resolgués abans que s'acabessin les classes.
La cosa és comprensible.
Per nosaltres no hi havia una pressa excessiva
fora de donar resposta als estudiants
a temps adequat
perquè aquest tema s'ha de resoldre
abans de l'inici del curs vinent
i, per tant, encara quedava unes setmanes per negociar.
Estàvem en plena negociació
i els estudiants van apretar
perquè partien una resposta més ràpida.
Però no hi ha hagut un especial conflicte
des del meu punt de vista
perquè s'acomplera el que ens havien compromès.
De fet, millor del que ens havien compromès
perquè la Generalitat es respost
de manera adequada
autoritzant-nos el segon sigle de periodisme
que no el teníem previst inicialment.
Per tant, en aquest sentit,
nosaltres estem contents de com ha anat tot plegat.
I amb el tema dels pàrquings,
no hi ha marxa enrere?
En què faran pagar estudiants i professors?
Hi ha un acord del Consell de Govern de la Universitat.
La democràcia funciona amb acords
dels òrgans de representació
i els òrgans col·legiats.
I en el cas aquest,
la universitat té un òrgan de govern
que es diu Consell de Govern.
On hi ha estudiants,
hi ha persones de missió i serveis,
hi ha professors,
hi ha persones responsables dels centres i departaments.
Aquest tema es va plantejar,
es va discutir,
no hi va haver cap vot en contra
ni cap abstenció.
És a dir, tothom va estar d'acord
amb la proposta que nosaltres formulàvem.
Per tant, la nostra obligació
és tirar-ho endavant.
És veritat que és una proposta
de l'equip de govern
i és una proposta
que ha tingut un rebuig important
per a pèl dels estudiants.
Una bona part dels estudiants
van recollir més de 3.000 signatures
els propis estudiants
en contra del projecte.
Però una solució o altra
hem de donar.
Tenim un problema
d'espais no habilitats
per aparcar el campus centre
i el campus assalades.
No tenim diners per fer-ho
perquè no podem prioritzar
els aparcaments davant de les aules
i els laboratoris
i les instal·lacions docents,
que és el que estem prioritzant.
I això tothom n'és conscient.
I per tant,
hem de buscar una solució.
I la solució sensata
és la de,
com fem amb els bars,
treure concurs o adjudicació
dels espais disponibles
pels bars o pels aparcaments.
això ho hem fet sempre
amb els bars,
ha funcionat prou correctament,
doncs ara ho hem de fer
amb els aparcaments,
no tenim altra sortida,
la gent ho entén
que no tens altra sortida,
te pot agradar més o menys,
però si no hi ha altra sortida
no hi ha més a fer.
Ara veurem si,
quan fem el concurs,
concursa alguna empresa
i si es pot resoldre
amb uns termes satisfactoris
per la comunitat universitària.
Termes satisfactoris,
voldria dir tenir unes tarifes
prou adequades, no?
Això també és comprensible,
és a dir,
el que no pot ser
és que si tu vas a classe
o vas a treballar en un lloc
hagis de pagar
un preu de zona blava
perquè cada dues hores
ha de canviar el cotxe de lloc,
si no pots estar a classe.
S'ha de buscar una cosa sensata,
és a dir,
que sí,
que s'amortitzi el cos de la inversió,
és a dir,
que no costi diners públics
d'aparcament,
però que també
es pugui aparcar
en un preu tou,
com diem nosaltres,
que sigui equivalent
al del transport públic.
Jo el que sí
que estic molt d'acord
amb els estudiants
i ho hem anat dient força
és amb el tema
del transport públic.
Si hi hagués
un bon transport públic
a Tarragona i a Reus,
no tindríem els problemes
d'aparcament que tenim.
Ara no hi ha
transport públic eficient.
Ho he dit moltes vegades,
però un estudiant
que visqui a la Selva del Camp,
per exemple,
per anar al campus
de les assalades
està una hora i mitja
amb transport públic,
com a mínim.
I això no és normal.
La Selva del Camp
a les assalades
amb línia recta
deuen estar a 12 quilòmetres,
com a molt.
Fer 12 quilòmetres
amb l'hora i mitja
no té cap sentit.
No està pensat
el transport
pel Camp de Tarragona,
no està gens pensat,
en absolut.
Les connexions funcionen,
no funcionen,
i l'únic que hi ha
són línies urbanes
amb freqüències
irregulars
i no suficients.
Es cal fer un plantejament
molt seriós
per part dels responsables
de les administracions
de buscar una solució
del transport,
no només per a la universitat,
sinó per als ciutadans
del camp en general.
Jo penso que ara
s'hi han posat
que la decisió
del Consorci
de unir
totes les administracions
per tirar endavant
amb això
serà una fita
que pot ser significativa
per canviar una mica
les dinàmiques
provincianes
amb el tema
de transport
que tenim aquí.
Les eficiències
sobretot parlen
de transport públic
interurbà,
pel que fa a l'urbà
de la ciutat de Tarragona,
alguns havien proposat
que els estudiants
poguessin anar gratis
als autobusos.
Això són polítiques
que no són
la nostra competència.
Nosaltres el que sí
que vam fer...
No ho demanaran
com a universitat?
No, el que demanem
són línies
adequades
i amb la freqüència
correcta
de transport.
Això ja van respondre
l'Ajuntament.
En un moment determinat
vam demanar una línia
que anés de l'estació
de tren
fins a Sant Pere
de Sassalades.
La van posar.
El que passa
és que és una línia
que té una freqüència baixa
i que a les hores punta
no és suficient.
El que s'hauria de fer
és adaptar
que a les hores
de començament
i acabar de classes
hi hagués més autobusos
o més grans
i que després hi hagués
una freqüència
més continuada
amb autobus més petits.
Això té uns costos
per a l'empresa municipal
de transports
i nosaltres ja ho entenem
costos que si ells
volen donar un bon servei
doncs un o altre
l'ha d'assumir.
Però jo no m'he de posar
amb la gestió de l'OMT
perquè no és la nostra feina
cadascú ha de fer la seva
el millor que pot.
El que sí que hem de reclamar
és un bon sistema
de transport
i de comunicacions
amb el campus de Sassalades
perquè
anar-hi a peu
és complicat
és molt desevinent
el sistema de comunicació
en bicicleta
també és difícil
d'arribar-hi
en moto
és difícil d'arribar-hi
i la carretera aquella
és una carretera
amb molt trànsit
i no s'han trobat
bones solucions
i això sí que és responsabilitat
de l'administració local
de l'Ajuntament de Tarragona
de trobar una bona connexió
d'unir-ho físicament
allò està molt a prop
caminant del centre de Tarragona
no està un quart d'hora
al passi Imperial Tàrraco
com a molt
però és clar
has de passar
per la carretera de Valls
o has de passar
per un pont
que hi ha per allà
damunt del desvíu
molt desevinent
amb poca freqüència de pas
que la gent no hi passa
perquè t'es poses
a no arribar
sense a l'altre costat
del pont
llavors això no pot ser
parlava de tarifes toves
pel que fa als pàrquings
posaran alguna condició
a les empreses
que concorrin al concurs
perquè hi hagi una tarifa
realment
que sigui adient
per estudiants i professors?
clar, els concursos
es marquen les regles del joc
i entre les regles del joc
hi haurà que hi hagi
una tarifa
no se pot especificar
quina
perquè això depenirà
de l'oferta
que faci l'empresa
però sí que voldrem
que hi hagi una tarifa
més tova
pels nens
de la guanyada universitària
ja que parlem de pàrquings
les excavacions
el pàrquing
que han patit
el rectorat
que han patit
que patim
les obres no s'han acabat
diguin el que diguin
continuen
i continuen igual
que fins ara
amb el mateix soroll
i la mateixa molèstia
home
la veritat és que això
ha estat un problema
ha estat un problema greu
per nosaltres
perquè
fa pràcticament dos anys
a l'agost del 2002
van començar aquestes obres
i dos anys
d'un soroll insuportable
molt més enllà
del tolerable
han fet mesures
els treballadors
del rectorat
han posat màquines
de mesurar
els decibelis
interiors
i van posar
al meu despatx
precisament
que ja no s'hi pot estar
i van comprovar
que no s'hi pot estar
és a dir
allò està
hi ha més soroll
allà dins
durant tot el dia
que el suportable
físicament
el problema és que
ens van dir
que aquesta obra
duraria 4 mesos
vam pensar
per 4 mesos
ja ens arreglarem
i ha durat 2 anys
i això
és una falta
de planificació
que a mi em sembla
que és greu
quan s'acabi
quan s'acabi
però
el pàrquing
quan el pàrquing
estigui
a punt
no s'acabarà
la setmana que ve
però no ens diuen
d'aquí any
faran reserva
de places
com a universitat
demanaran a l'Ajuntament
evidentment
que treballadors
i personal
administratiu
doncs en fi
puguin tenir
una plaça
de pàrquing
No, això ja ho tenim
en un conveni
amb l'Ajuntament
amb el pàrquing
de Casa Blanca
que tots els treballadors
del rectorat
poden aparcar allí
pagant un preu
raonable
que és el que estem
reclamant
pels altres aparcaments
i està funcionant
prou bé
allí es poden aparcar
12 hores al dia
amb un preu
no sé
em sembla que està
al voltant dels 22
o 25 euros al mes
i permet
igual que la Diputació
i les altres administracions
permet que la gent
que va treballar
doncs tingui facilitat
d'aparcament
encara que sigui pagant
esclar
que és com ha de ser
jo entenc
que és com ha de ser
Parlem d'altres qüestions
que afecten a la universitat
però també la ciutat
per quan el trasllat
de la facultat
de Lletràs?
Encara no comencen
les obres
però espero
que si tot va bé
les obres comencin
abans de final d'aquest any
i per tant
que el curs 2006-2007
es pugui fer
ja a la nova facultat
per tant seria
l'estiu del 2006
si tot va bé
que es faria el trasllat
Aniria al campus centre
de l'Avinguda Catalunya
abans ja ha d'anar també
ja ha d'haver-hi
altres trasllats
com el de la facultat
d'enologia
i química
això es farà aquest estiu
la facultat de química
i enologia
van a ser salades
aquest estiu
les obres estan
pràcticament enllestides
i està ja planificant-se tot
perquè duran els mesos d'estiu
amb el menys temps possible
perquè parar els experiments
és complicat
i per tant
intentarem que sigui ràpid
el més ràpid possible
i això ha volgut dir
una feina de planificació important
aquest estiu
es treballaran les dues facultats
i el curs
començarà ja a ser salades
el curs proper
El trasllat de química
permetrà alliberar
una part important
de l'edifici
de la plaça imperial
del Tàrregó
que millorarà com a mínim
les condicions temporalment
dels...
No, perquè això ho hem de tornar
a l'Ajuntament
Ah, no ho aprofitaran
per lletres
No, una part petita
la part que està damunt
de lletres sí
la part de l'edifici central
que està barrejada
ara sí
però la part de l'edifici
que dona la plaça imperial
del Tàrregó
la tornarem a l'Ajuntament
perquè això forma part
del tracte
amb l'Ajuntament
L'Ajuntament ens financia
aquesta obra
no la paga
però la financia
i en el compromís
hi ha de tornar
la part de davant
el dia que puguem marxar
per tant
la part del davant
la tornarem
I amb les instal·lacions
enologia
que ara es troben
a Ramon i Cajal
què faran?
Això ho farem servir
per donar
posar oficines
de servei
als estudis
de la comunitat universitària
als estudiants i professors
ara estan repartides
moltes al rectorat
altres en alguns centres
i ara
a partir d'ara
quan ho puguem
recondicionar
hi posarem
els serveis d'atenció
a la comunitat universitària
és a dir
l'oficina
de relacions internacionals
la gestió acadèmica
la recerca
quan els estudiants
i professors
hagin d'anar
a fer gestions
no polítiques
i no administratives
les farem aquí
per tant compartirem
entre les clarisses
i l'excursador
compartirem
les oficines centrals
altres qüestions
que també tenen
una vinculació ciutadana
evident
el tema de l'escola oficial
d'idiomes
que és una pregunta
i un tema reiteratiu
amb el rector
quan visita aquests estudis
no per culpa meva
no per culpa seva
però ara
el nou govern
de la Generalitat
la nova consellera d'ensenyament
ha donat a entendre
que aquell acord
que tenia
l'anterior govern
per
en fi
incrementar
l'espai
de l'edifici
de l'escola oficial
d'idiomes
a la Rambla Nova
no acaba d'agradar
i volen tornar
a recuperar
l'opció
de sesalades
que ja s'havia plantejat
fa molt de temps
això ens hem fet arribar
i nosaltres tenim
la reserva d'espai
encara feta
i per tant
el dia que vulguin
concretar-ho
estem a la seva disposició
per nosaltres
segueix sent
una opció
la millor opció
una opció sensata
convenient
per les dues parts
per la universitat
i és molt interessant
però entenem
que per l'escola oficial
d'idiomes també
cada vegada més
els estudiants
ja ho he explicat moltes vegades
i aquí em sembla
que n'han parlat
algun cop
cada vegada més
els estudiants
necessiten
competències lingüístiques
i una bona manera
de donar-les
és no muntant
serveis paral·lels
sinó compartint
els recursos públics
que tenim
entre els quals
ja l'escola d'idiomes
a mi em sembla
que concentrant-se
molts estudiants
al campus de Salades
havent-hi possibilitat
de construir
un edifici
en condicions
amb terreny
en part nostra
en part del departament
d'ensenyament
com hi ha
em sembla que és
l'opció més sensata
i ja sé
que hi ha inconvenients
d'aparcament
de transport
els mateixos
que tenen
els estudiants universitaris
però això
un dia o altre
s'acabarà solucionant
i per tant
dir que això
està fora de Tarragona
i que
mantenir privilegis
que no tenen
per què mantenir-se
l'espai d'ons
continua reservat
continua en mans
de la universitat
a disposició
de les administracions
a veure si és possible
que tiri endavant
el projecte
de l'escola
oficial d'idiomes
i ho reclamant
perquè això
és una vergonya
que no estigui solucionat
per tant
em sembla bé
que cada vegada
m'ho preguntis
perquè potser
és una manera
de pressionar
no pot ser
que estem
el 2004
sense unes instal·lacions
dignes
d'un servei
tan important
com és
una escola d'idiomes
i em sembla
que això és impresentable
i s'hauria de solucionar
sense pensar-s'ho més
ja
és a dir
un any
hauria d'estar fet
altres projectes
a futur
aquest segurament
més llarg termini
tot i que si l'escola
oficial d'idiomes
continua amb aquest ritme
potser li guanyarà
en calendari
parlem de la Sabinosa
ja saben
els oients
que hi ha
una iniciativa
conjunta
de la Cambra de Comerç
i de la Universitat
de Roviri-Bergili
per destinar
les instal·lacions
de la finca
de la Sabinosa
a estudis universitaris
o a qüestions
universitaris
i d'això
ja s'ha començat
a parlar
amb la Diputació
des de fa mesos
com està
aquell projecte?
Està fent
la Diputació
ens va encarregar
un projecte
i el subvenciona
és a dir
que estem treballant
conjuntament
la Càmera
i la Universitat
amb un equip
de tècnics
no només
intern
sinó també
hem contractat
algun grup
que ens convenia
perquè ens ajudessin
a concretar-ho
i estem treballant
jo espero
que el mes
de juliol
puguem fer
una avaluació
externa
de la proposta
i això
ho farem
amb experts
europeus
que ens diguin
si el que estem
plantejant
entenen
que és correcte
i viable
i una vegada
estigui avaluat
externament
ho presentarem
a la Diputació
que és qui ha encarregat
l'estudi
o el projecte
diguem
perquè són ells
els propietaris
de la Sabinosa
i són ells
els que hauran
de prendre la decisió
en primera instància
després
si el projecte
pot tirar endavant
haurem d'implicar
les administracions
perquè serà
un projecte car
i complicat
de tirar endavant
des d'un punt de vista
econòmic
i d'infraestructures
no des d'un punt de vista
d'usos
que no seran
només universitaris
nosaltres no ho estem
plantejant
com una ampliació
de la universitat
ho estem plantejant
com un tema
que serveixi
a la ciutadania
del Camp de Tarragona
i no només
del Camp de Tarragona
sinó de Catalunya
és a dir
un lloc de trobada
i de treball
continuat
sobre els àmbits
o els diferents aspectes
diferents aspectes
del Mediterrani
i les diferents cultures
dels pobles del Mediterrani
que és el que s'enfoca
o cap on s'està enfocant
aquest projecte
vol ser un tema
que doni capitalitat
a Tarragona
i en el conjunt
de Catalunya
i per això
haurà de ser
un tema resolt
per tots
plegats
no per l'universitat
la universitat
hi pot aportar
alguna cosa
i ens interessa
evidentment
que aquest projecte
funcioni
per això ens hi hem implicat
però no és per posar-hi
un centre universitari més
això ja ho tenim solucionat
amb els Campos
és un projecte
més ambiciós
que aquest
el projecte
en què estan treballant
els tècnics
ha sofert alguna variació
alguna modificació
significativa
respecte
al que havíem parlat
fa uns mesos
d'instal·lar la seu
de l'Institut Europeu
de la Mediterrània
no, no
segueix en la mateixa línia
el que passa és
que s'està concretant
s'està dimensionant
ben dimensionat
els tècnics
d'arquitectura
de la Diputació
junt amb els urbanistes
que nosaltres
havíem treballat abans
estan fent
una avaluació
dels espais
hi ha el Departament
d'Ecologia
del Estat de Barcelona
que
els professors
d'aquest departament
estan fent un estudi ambiental
per veure si
realment
cal o no cal
conservar l'ecosistema
de la Sabinosa
és a dir
ho estem treballant
seriosament
per tenir tots els arguments
disponibles
quan fem una proposta
sigui una proposta
convincent
hem estat parlant
bàsicament
rector
de qüestions
d'instal·lacions
de projectes
de futur
d'infraestructures
relacionades
amb la universitat
tot això en un any
en un curs acadèmic
que està a punt d'acabar
i que
vostè ja anunciava
fa pocs dies
que serà el primer
que acabarà
el primer exercici
que acabarà amb dèficit
això és un signe
alarmant
pel futur
de la Rovira i Virgili
o no?
Home
no és un signe
preocupant
de moment
perquè el dèficit
és molt petit
en relació
al pressupost global
per una persona
com nosaltres
són molts diners
perquè estem parlant
d'un dèficit
de 440.000 euros
és a dir
d'uns 60 o 70
milions de pessetes
però el pressupost
de l'universitat
és de 60 milions d'euros
i per tant
un dèficit
de 400.000
és petit
en percentatge
i això és compensable
en exercicis següents
però sí que és una situació
preocupant
perquè indica
un canvi de tendència
i fins ara
hem anat aguantant
amb els recursos
que teníem
i donant uns serveis
adequats
i amb qualitat
suficient
i comparable
amb les altres universitats
però arriba un moment
que tot creix
els costos
són més elevats
la vida
és més cara
i amb els mateixos recursos
no podem aguantar
el funcionament
de la universitat
l'any passat
no és que ens gastessin
més diners
dels que havíem previst
el dèficit
va ser més tècnic
la Generalitat
ens va ingressar
menys diners
dels que havíem previst
que és diferent
conceptualment
és molt diferent
no és que
haguem gastat malament
vam gastar
el que havíem pressupostat
no vam passar-nos
de les partides previstes
però la Generalitat
ens va ingressar
menys diners
dels que havíem dit
nosaltres pensàvem
que ens havia d'ingressar
i això s'ha de corregir
primer si corregim això
ja no hi haurà dèficit
però és que
ara el problema
no és aquest
és que la Universitat
Rovira i Virgili
està molt mal finançada
en relació
a les altres universitats
catalanes
per estudiar
a temps complet
nosaltres
això vol dir
eliminant els repetidors
i quantificant-los
de forma unitària
nosaltres estem rebent
unes 740.000 pessetes
de les antigues pessetes
per estudiant
i la Universitat
més ben finançada
està al voltant
del milió
de 250.000 pessetes
per tant
gairebé el doble
no
però 500.000 pessetes
sí
pràcticament
un 40% més
és clar
això no és just
no és just
perquè els estudiants
són tots iguals
de Catalunya
i tots són universitats
públiques
finançades pel mateix govern
clar
nosaltres
mentre hem pogut
anar subsistint
i tirant endavant
doncs
a nivell de qualitat
suficient
amb un esforç important
dels professors
perquè les coses funcionessin
en període de posada
en marxa de la universitat
tot això és comprensible
però arriba un moment
fa 13 anys
que es va crear
la Rovira i Virgili
ja no hi ha cap argument
que justifiqui
que estem en aquesta situació
de finançament
i això no es pot
no es pot mantenir
més temps
i aquest és el tema
important de fons
no el dèficit coyuntural
d'aquest any 2003
de l'any passat
que és una cosa
diguem
corregible
si es corretgeixen
els ingressos
sinó
d'aquesta situació
preocupant
i jo crec que molt injusta
de malfinançament
de les universitats
de les universitats
de fora de Barcelona
perquè això que ens passa
a nosaltres passa
també a Girona
i a Lleida
i a partir d'ara
com ho veu
el finançament
o la postura
o l'actitud política
del govern
en matèria d'universitats
en aquest sentit
molt bé
perquè
hi ha dos
o tres coses
que van
en una bona direcció
primer el conseller
Solà
s'ha compromès
en públic
i davant
de tots els rectors
el conseller
intraniversitari
que per ell
és prioritari
aconseguir
l'equitat
en el finançament
per les diferents
universitats
i això vol dir
que políticament
hi ha clarament
una afirmació
anem cap aquí
volem que les universitats
tinguin el mateix
finançament
i després hi ha
un altre
fet sintomàtic
que per mi
també és bo
i va en la bona direcció
que és el nou
pressupost del 2004
en el qual
el pressupost
del Departament
d'Universitats
ha augmentat
significativament
que és al voltant
d'un 10%
en relació
al de l'any anterior
i això vol dir
una aposta política
clara
no del conseller
sinó del govern
pel tema universitari
de universitats
investigació
i desenvolupament
jo crec que imprescindible
en qualsevol país
per tant
jo comparteixo molt
que facin
aquesta priorització
de recursos
i això també vol dir
com a tercera cosa
i com a conseqüència
que la Universitat Rubí
i Virgili
l'any 2004
no ho sé
en tot cas
no tindrem menys diners
que l'any passat
en tindrem més
perquè això ja s'ha compromès
el conseller
però el 2005
començarà
a canviar la tendència
i a poc a poc
anirem
normalitzant-nos
amb les universitats
molt ben finançades
que estan
algunes d'elles
a Barcelona
Doncs
amb aquestes perspectives
més aviat
optimistes
acabem aquest
en repàs
a l'actualitat
universitària
com dèiem ja
pràcticament
la recta final
del curs acadèmic
Rector Lluís Arolo
moltes gràcies
per compartir
una vegada més
uns minuts
amb els oients
del matí
de Tarragona Ràdio
i en fi
que acabi bé
aquest curs
2003-2004
Segur
i moltes gràcies
Gràcies i fins la propera
Bon dia
No ho sabeu
Adéu