És el dia que s'efectue la col·lecta extraordinària,
aquella col·lecta on realment la gent pot fer la seva aportació,
també la pot fer durant tot l'any com a soci,
però aquest dia és un dia especialment dedicat a sensibilitzar a la societat
que hi ha tots aquests escloses que tu comentaves.
La col·lecta es fa a totes les parròquies de la demarcació.
A totes les parròquies, efectivament. A les 93 parròquies de la demarcació.
Esperen recollir molts diners per l'experiència que tenen d'anys anteriors?
Esperem que sí, esperem que sí, i voldríem que cada vegada ho sigui més
perquè la nostra voluntat i la nostra fita pels propers anys
és intentar que augmentin aquestes aportacions voluntàries de les persones
i tindre cada vegada més que no dependre de les subvencions,
és a dir, la nostra voluntat és poder sobreviure,
poder tirar endavant els nostres projectes a partir del compartir
els béns de les persones que voluntàriament ens facin confiança
i ens donin una ajut monetària.
Creix, creu vostè, la conscienciació dels ciutadans en aquests temes?
Sí, i creix en dos nivells que jo també voldria ressaltar.
Efectivament, el diumenge és el dia que fem la col·lecta,
però jo voldria anar més lluny de la col·lecta.
I voldria demanar i fer un clam i aprofitar a la vostra gentil·legia
de convidar-me que la gent es faci voluntari de Càritas.
És molt important el voluntariat.
Penseu que a la demarcació diocesana teniu 800 voluntaris.
I és important el suport econòmic,
i per això fem la recaptació el diumenge que ve d'una manera extraordinària,
però també és molt important l'aportació personal
d'aquelles persones que dediquen temps del seu temps de lleure,
del seu temps d'esplai,
o inclús del teu temps professional,
per dedicar-lo al servei dels altres,
com són els 800 voluntaris que tenim.
Compteu que 800 voluntaris,
amb unes quantes hores que puguin dedicar durant tot l'any,
poden fer molta feina,
i això també és molt d'agrair.
El fill d'això que està dient,
el seu Borbonés,
què es pot fer com a voluntari de Càritas,
diu Sassana de Tarrona,
per posar exemples,
perquè la gent ho entengui.
En primer lloc,
a vegades la gent potser té recansa de fer-se voluntari,
perquè potser no es serviré,
què hauré de fer.
Nosaltres tenim un departament
dedicat exclusivament a la formació
i a la sensibilització dels voluntaris,
és a dir,
que tota persona que vulgui ser voluntària de Càritas
s'ha d'adreçar directament a les Càritas,
a la Càritas diocesana,
a les interparroquials,
en el cas de Tarragona i Reus,
als exiprestats,
a les parroquies,
on hi ha unes adreces,
i llavors ells els podem en contacte
amb el nostre departament de voluntariat,
els indiquem els programes que podem fer
i també les facilitem una formació.
En quins programes?
Doncs mira,
potser podem treballar el tema del rober,
que és un tema clàssic
que tenim ja a Càritas,
però també podem portar la seva aportació
als programes de la Caixa de Transgeuns,
també podem fer la seva aportació a la ludoteca,
al suport pedagògic,
al treball d'orientació laboral,
en fi,
hi ha tots els nostres programes,
a l'ara així de la gent gran,
hi ha tota una sèrie de programes
en els que necessitem voluntaris.
Per tant,
és important que la gent faci un pensament,
que s'adreixi a les unitats
que els poden orientar,
que sàpiguin que els podrem ajudar
a formar-se,
a identificar realment quin és el programa
que va més d'acord amb les seves necessitats
o amb les seves expectatives
i formar part d'aquest gran col·lectiu de Càritas
tan important com són els 800 voluntaris de Càritas.
Coincidint amb aquestes dates,
coincidint amb la Diada de Corpus,
que se celebra demà dijous,
tot i que ara en moltes poblacions
al nostre festiu,
doncs la festivitat estresada a diumenge,
diumenge, com dèiem,
hi ha la col·lecta anual de Càritas.
I aproximadament,
sempre coincidint per aquestes dates,
aquesta entitat,
aquesta organització,
presenta el que anomenen
la seva memòria anual,
és a dir,
el resultat del que han estat fent
al llarg de l'any anterior.
Vostè,
que s'acaba d'incorporar fa poc temps
a la direcció de Càritas,
tot i que hi tenia relació ja abans
amb l'entitat,
què és el que més destacaria
de la feina feta en els últims mesos,
en els últims temps,
per Càritas aquí a Tarragona?
Jo distingiria dos grans,
o tres grans sectors,
que podríem parlar tot el tema
de la formació
i, diguéssim,
de la reinserció laboral
de totes les persones
que per una raó o altra
han caigut en la marginació,
en la marginalitat,
en l'exclusió social.
Llavors,
crec que s'està treballant molt
amb un gran projecte
que és Orla
i un altre que és Hèrcules,
que és importantíssim,
que és ajudar aquestes persones
a que es puguin reincorporar,
que recuperin la seva autoestima.
Però també és molt important
tot el tema del roba,
pensant que,
com deia abans,
la roba és un tema clàssic
de Càritas,
però que avui dia
també han donat
una altra empremta,
que és dignificar la roba.
És a dir,
a la gent no se li dona la roba
a la gent que la va buscar,
sinó que se li permet
escollir-la
i llavors donar
una petita aportació
que no arriba moltes vegades
ni a un euro
i això fa que la persona
dignifiqui la relació
que té amb el roba.
I això crec que és molt important
que totes les persones
no vagin,
no se sentin,
la persona que va a buscar
el servei de Càritas
no vagi a buscar una cosa
que se li dona necessitat assistencial,
sinó que trobi allí
una resposta
a la seva circumstància.
Que crec que això
és molt important.
I també,
per mi,
un altre programa
molt, molt significatiu
és el programa
de la gent gran,
que és,
diguéssim,
que dèiem,
ara sí,
ara al teu costat,
que vol dir aquest acompanyament
a la gent gran,
que vol dir estar per ells,
acompanyar-los a fer una petita gestió,
fer-los companyia,
fer-los alguna gestió personal,
és a dir,
acompanyar la gent gran,
que això fa molta falta
en la nostra ciutat.
I també parlaríem
de tot el tema
dels de sense sostre,
que ja vau fer una campanya
molt important
i vosaltres hi vau col·laborar
a l'entrada d'hivern.
La veritat és que
són moltes les persones
o molts els col·lectius
que poden rebre l'atenció
i l'ajuda de Càritas.
Tenim algun d'aquests col·lectius
o algun perfil
que trobin
que necessita cada cop
més ajuda
per problemes socials,
per problemes econòmics,
d'exclusió laboral.
Què troben
en la societat?
Què troben al carrer?
A veure,
un dels temes
que compartim
totes les Càritas,
en aquest moment
podríem parlar
de les Càritas de Catalunya,
Càritas d'Espanya
i Càritas d'Europa
és el problema
de les migracions.
Llavors,
per tots plegats,
és també un gran bloc
on s'immersen molts esforços.
I crec que aquí també
els voluntariats,
com parlava abans,
i totes les persones
han de tindre molt clar
que Càritas
pot fer també
una tasca
de primer nivell
per acollir
i se solidarim
aquestes persones
que en alguna mesura
arriben a un lloc nou
i completament
descontextualitzats
sense recursos.
Què necessiten
sobretot aquestes persones
quan arriben?
Primer que tot
acolliment,
acolliment personal,
que això és molt important.
Aquest acolliment
desinteressat
que llavors
a poc a poc
estableix una relació
d'amistat,
una relació de confiança,
un suport personal
i després,
a poc a poc,
totes aquelles necessitats
de supervivència,
com pot ser un sostre,
com pot ser l'alimentació,
com pot ser l'orientació
per acabar
per dir-ho així,
posant regles,
els papers,
etcètera,
etcètera.
Al marge dels col·lectius
d'immigrants,
també,
evidentment,
i ja ho ha comentat,
vostè ja tenen
persones originàries d'aquí,
podríem dir que de tota la vida,
i a vegades també força joves,
encara que no ho sembli,
no?
I que per diferents raons
doncs han quedat sense feina,
han quedat apartades socialment
o excloses socialment,
laboralment,
són difícils,
és molt difícil
després que aquestes persones
les puguem tornar...
És difícil,
és difícil perquè sovint
aquestes coses
no van per ser soles,
van lligades a problemes familiars,
de desestructuració familiar,
a vegades van lligades
a problemes de toxicomanies,
és a dir,
és molt complex,
però llavors nosaltres
tractem força
aquest tema,
és a dir,
des del punt de vista
generi d'aquella persona
la persona que amb el centre
d'unes circumstàncies
i primer que tot
s'intenta identificar
per quines raons
ha arribat a aquesta situació,
se l'ajuda
i a poc a poc
se'l van donant
aquestes recursos,
insisteixo,
tenim el programa ORLA,
que és el d'orientació laboral,
que potser va
amb una franja
de persones
que estan més en risc
d'exclusió,
llavors parlaríem
del programa Hèrcules
que per nosaltres
és el programa estrella
que es porta a terme
a la casa de Transgeuns,
que en alguna mesura
el que intenta
és aquesta persona
que està desarrelada,
tornar-la a arrelar
a la societat,
arrelar-la en un espai urbà
o en un espai més proper
i a poc a poc
intentar desenvolupar
una formació professional
que després li permet
inserir-se a la societat.
Programes que per cert
estan relacionats
amb persones
i amb institucions
o edificis
com la casa de Transgeuns
on, en fi,
vostès tenen
el paper principal.
Estan satisfets
de com funciona
la casa del Transgeun
de Tarragona?
M'haig estar satisfet
del tot
perquè es voldria fer més
però sincerament
considerem
que per nosaltres
és una bona tasca
i em permetrà
que comptem
uns grans professionals
que realment
n'hi aporten
tot el que poden
i tot i el millor
de la seva professionalitat
i de la seva persona
i per tant
n'estem molt satisfets
i sincerament
voldria dir
que tenim
com un projecte
a mig termini
intentar ampliar
l'especialitat
de fer més serveis
a partir del concepte
aquest de Transgeun
és a dir
podríem ampliar
estem treballant
en el tema
perquè pensem
que
torno a insistir
fa falta molta acollida
de tot tipus
i la casa del Transgeun
pot ser un espai
de referència
per acollir
moltes circumstàncies
per evitar
que molta gent arribi
a caure
amb una marginalització
que realment
pot ser llavors crònica
que realment