Les 11 del matí, 9 minuts, Tarracó Viva ha arrencat aquesta setmana
amb diferents activitats i aquest serà el primer cap de setmana
d'aquestes sisenes jornades de reconstrucció històrica romana
aquí a la nostra ciutat.
Hi haurà diferents activitats, avui les volem comentar
en clau de previsió amb alguns dels seus promotors.
Per exemple, volem parlar amb la gent de l'associació cultural
Sant Fructuós, que avui i demà faran diferents representacions
d'un enterrament pàliaucristià.
Ens acompanyen el Rafael Muñoz. Bon dia, Rafa.
Bon dia.
I també l'Andreu González. Andreu, bon dia.
Hola, bon dia.
I entre les activitats que cal destacar també aquest cap de setmana
és la del proper diumenge, el migdia, al Passeig Arqueològic
i als Jardins del Camp de Mar, una desfilada de legionaris
i de senadors a càrrec de la pompa Legió 7 Gèmina.
El responsable, el director de l'associació Projecte Fènix
és l'Enric Saritjol, que també ens acompanya en directe.
Enric, bon dia.
Bon dia.
Comencem per l'associació de Sant Fructuós.
Què podrem veure aquest cap de setmana, avui i demà, Rafa?
Doncs veureu per segon any consecutiu
el que seria la representació d'un enterrament paleocristia.
Nosaltres, com a associació cultural, una de les nostres missions
o punts fundacionals és l'estudi i difusió
del patrimoni cultural i arqueològic de la Tarragona paleocristiana,
que és tant com a dir de la Tarragona romana
des del segle I fins al segle V, pràcticament.
En aquest context seria l'enterrament del segle III.
Nosaltres també fem la representació del martiri de Sant Fructuós
i, atès que Sant Fructuós, amb tota probabilitat,
amb els martis auguriològics, van ser enterrats
en aquesta àrea seminterial de la necròpoli,
doncs aprofitem per fer aquest, d'una manera plàstica,
amb sis quadres, sis quadres i un preàmbul,
amb un preàmbul on s'explica on estem situats,
què és la necròpoli, què era aquesta àrea seminterial,
què ha estat al llarg del temps,
tot el tema de les basíliques, dels enterraments,
i amb sis quadres en els que representa un enterrament paleocristià,
des de la vetlla del cadàver, passant per l'arranjament,
el banquet que es feia al refrigerium,
fins a una comandació ànima,
que és l'honoració fúnebre que es fa al final.
Tot això, en un context de reproducció de vestuari de l'època
i d'elements funeraris,
com una mensa en sigma que hi ha al refrigerium,
ha passat per un túmul
en el que hi ha una representació digitalitzada
del que era un mosaic coreari.
Andreu, quanta gent sou amb aquest espectacle
o amb aquest muntatge? I quant dura?
Doncs la duració, en principi, tot plegat,
comptant des que entra en el recinte
fins que han arribat a l'última escena,
uns tres quarts d'hora, bàsicament.
Cal dir que està pensat de forma
en què la gent va seguint el recorregut.
Hi ha una primera part, que és el preàmbul,
que ja ho ha comentat el Rafa,
en la qual ens ensenya una mica on estem situats
i el per què ho fem en aquest lloc.
Encavat, després, la gent se desplaça a cadascun
dels diferents quadres,
modos d'un pessebre vivent,
i allà van narrant les diferents esenes
del que seria l'enterrament.
Cal dir que per portar tot aquest muntatge,
aproximadament,
som al voltant d'unes 300 persones.
Penseu que comptem amb una coral en directe.
Sempre hem col·laborat amb nosaltres
la coral i orquestra
de l'Escola Cantorum de la Catedral,
dirigida per mossèn Miquel Barberà.
Evidentment, aquí hi ha un gruix
de gent força important.
ha encabat tot un seguit d'actors i actrius
que configuren tot el recorregut,
tots els diferents moviments
que han de fer per dintre de les escenes,
i encabat tindríem el personal tècnic.
Potser aquesta és la quantitat més petita de gent,
però no per això ha de ser menys important.
Tot i així, cal dir que
tota la gent que participa dintre de la representació,
a pesar de que són actors,
també col·laborant en el muntatge.
És un treball d'equip, però equip plenament.
Aquest enterrament el vau fer per primera vegada
l'any passat, en aquestes jornades de Terracó Viva.
Hi ha alguna novetat, encara que siguin,
de matisos a detalls,
respecte al muntatge del primer any?
No, no.
Simplement s'han perfeccionat
algunes qüestions tècniques
que l'any passat vam veure,
però bàsicament l'enterrament de l'any passat
havia sigut molt estudiat.
Penseu que, per exemple,
tot el vestuari està basat
en els sarcòfags i en les catacumbes de Roma.
El que s'ha tocat fer és més sandàlies,
perquè les sandàlies les fem nosaltres,
i ens ha tocat fer moltes més sandàlies
perquè hi havia més gent
que s'incorporava als quadres escènics.
Hi haurà més gent,
però bàsicament són les mateixes.
Quantes representacions fareu avui,
diventres i demà dissabte?
Són cinc passis cada dia.
Començarem a les 9.30
i acabaríem a les 11,
l'últim passi.
En aquest sentit,
vol dir que serien cinc actuacions d'avui
i cinc actuacions de demà.
Cinc passis.
Tot això amb 300 persones involucrades en el muntatge?
És a dir,
no és un tema menor.
Suposo que és un repte per la pròpia associació.
És un repte
i, a més, és un repte
perquè suposen moure molta gent
en una àrea que no oblidem.
és l'àrea seminterial
més important
de tota l'Europa paleocristiana
que està, com he dit, al món.
I, clar,
el material és sensible.
Per tant,
això suposa que la gent
s'ha de moure
amb molta cura,
no trepitjar
en coses que s'han de trepitjar
i això suposa,
doncs, sí,
un repte d'organització important.
Hi ha un bon gruix, també,
de gent a l'organització
que no es veuen.
Bueno, sí que es veuen
perquè porten hospètes,
però vull dir que durant molts dies
i moltes hores
estan treballant
perquè tot surti bé.
L'espectacle és de lliure accés,
però cal potser invitació, no?
Una invitació, sí.
Aquesta invitació
és gratuïta
i es pot recollir
tant al Museu d'Història,
al Casa Castellarnau,
com al Museu Arqueològic
de la Plaça del Rei.
La valoració de la primera edició
de l'any passat,
com va anar?
Esteu satisfets?
Molt satisfets.
Primer, per a nosaltres,
perquè era una cosa
que teníem ganes de fer,
perquè pensàvem
que, a més,
hi havia un buit important
en la Terra Coviva,
perquè, clar,
no ho podem oblidar
que des del segle I fins al segle V
hi ha una presència cristiana
a Tàrraco
que forma part del nostre passat.
Però, a més,
perquè les crítiques
que es van arribar
i els comentaris
tant d'especialistes
com de gent no especialista
van ser molt favorables.
A més,
perquè va permetre,
igual que aquest any,
l'accés a un recinte
que fa molts anys,
massa anys,
que s'ha tancat al públic
i és una bona oportunitat
de veure aquest conjunt funerari.
Això serà avui i demà,
a partir de dos quarts de deu del vespre,
com dèiem,
a la Necròpolis Paleocristiana.
Serà un dels actes
d'aquest cap de setmana.
L'altre,
que comentàvem,
serà diumenge al migdia.
El programa parla
d'una desfilada
de legionaris i de senadors
s'ha càrrec de l'agenda
de l'associació Projecte Fènix.
Enric,
què fareu exactament
diumenge al migdia?
Què podrem veure?
Bé,
vam plantejar
aquesta activitat nova,
que aquest any és nova,
començar un diumenge abans
de les activitats fortes
de Tarracoviva
per començar
a donar una miqueta més
de durada
a les jornades
i així,
junts amb els companys
de l'associació
de Sant Fructuós,
fer que Tarracoviva
començés a enxamplar-se
en aquest sentit.
El primer és el que és
la primera comesa
d'aquesta activitat
d'aquest diumenge
és aquesta.
La segona és una miqueta
que la gent de Tarragona,
perquè de fora
no s'esperen gaires visitants
aquest cap de setmana,
sinó tot el forç
de l'altre,
és que comencin
a visualitzar
junts amb aquests companys
de l'activitat
del trimestre i dissabte
que Tarracoviva
comenci a calentar motors.
I l'altra,
per la nostra part,
és ensenyar una miqueta,
una miqueta quasi en particular
als ciutadans de Tarragona,
una miqueta més selectiu,
les incorporacions noves
que hem fet aquest any
a nivell de legionaris,
i farem una petita explicació.
Farem una desfilada
per les muralles
i després farem
una petita explicació
per l'esplana
del Camp de Mar,
una explicació
que durà 15 o 20 minuts,
per no...
I llavors explicarem
una miqueta
com funcionava
l'exèrcit romà
i també tot
l'entremat civil,
sobretot de l'administració.
Però per les incorporacions
de novetats aquest any
a l'associació
què heu incorporat?
Nous vestits,
noves figures?
Hem incorporat alguns, sí.
A veure,
la idea nostra
és intentar
els dos vessants,
l'apartat civil
i l'apartat militar.
L'apartat civil
quasi que som els únics
que ho fem
a nivell de grups
de reconstrucció històrica,
a nivell europeu,
perquè allà
tothom té
apartats militars,
i té uns grups militars
que té tots els grups,
i nosaltres
també estem decantant
molt pel món civil,
perquè quan intentem...
Perquè nosaltres,
a veure,
fem això
no per vestir-nos de romans,
sinó per divulgar
el passat,
el passat romà,
en aquest sentit
de la civilització romana.
I aleshores,
com vam començar a plantejar
com ho divulgàvem,
com ho explicàvem,
ens trobàvem
que quasi tothom
explicava l'apartat militar,
que realment és important,
que realment
les legions romanes
van ser un apartat
fomental
de l'imperi
i de la civilització romana,
però no és el principal,
no és el més important.
Llavors vam començar,
tenim d'explicar
tot l'entremat civil,
l'administració,
sobretot,
la creació de l'estat.
La civilització romana
és el primer
que crea un estat,
i que crea un estat
de servei al públic,
de servei públic.
Ahir vam estar
en una conferència
molt interessant
del Joaquim Ruiz d'Arbulo
sobre les lleis romanes,
tot el sistema de lleis,
però no només tècnic
en el sentit
de quina era
l'estructura legal,
sinó per què servien
les lleis.
És la primera civilització
després de la grega,
que la grega també,
però que la posa
en pràctica
de forma massiva,
la publicació de lleis,
que les lleis
facin públiques
per ús de tothom
i per l'interès
i pel bé de tothom,
és l'imperi romà,
és Roma,
i ho fan a tot arreu.
Llavors vam trobar també,
com s'aguanta
un imperi tants anys,
a més a més,
els que som un nom nomorats
del passat de Roma,
diem que encara no s'ha acabat,
encara la civilització romana
arriba,
fins avui en dia
hi ha milers d'exemples
d'això que estem dient,
no?
Vegem el que diu
el company que hi ha abans,
les cadires curils,
per exemple,
dels magistrats romans,
arriben fins als arquebisbes
actuals,
que continuen tenint dret
a una cadira curil.
El litus
dels augurs romans
arriba als bàcus
dels bisbes cristians,
vull dir,
tota la,
molta part
de la litúrgia romana
s'ha transformat,
i arriba
fins als nostres dies.
I que he dit,
per exemple,
tot el tema
de censes i cadastres,
no?
Els romans són els primers
que censen la població
d'una manera metòdica,
científica,
tothom estava censat
i censaven béns
i censaven tot
i propietats.
I això ho enregistraven
i era un servei públic
que es feia,
tothom tenia accés,
això és un avanç
de la civilització tremenda,
tremenda,
tot això ho expliquem nosaltres,
nosaltres l'objectiu
és explicar tot això,
perquè la gent
quan també després
per una altra cosa
també ho fem,
per divulgar el patrimoni
perquè s'aprecii el patrimoni
i la gent normal,
ja no és normal,
no tenen que ser experts
ni molt menys,
quan vagin a vegetar
el circo,
l'amfiteatre o l'operatori,
no se sentin alians,
o per exemple
a l'necròpolis,
no se sentin alians
a aquest patrimoni
i pensen que aquest patrimoni
només és dels arqueòlegs
o dels investigadors
que s'hi dediquen a això,
sinó que aquest patrimoni
és el nostre passat,
és la nostra història
i per tant,
pertany,
i si s'entén
i us puguem explicar,
la gent que entén això
també preserva aquest patrimoni
i se'n fa seu
i entén la valua
d'aquest patrimoni.
Aquest serà una mica,
com deia l'Enric Ceritjol,
l'aperitiu,
un acte en forma d'aperitiu
d'aquest cap de setmana,
perquè és evident
que l'altra setmana
i l'altra cap de setmana,
en fi,
els de l'associació Fènix
estareu gairebé a tot arreu,
a tot arreu no,
però tindreu una feina...
Molt menys,
gràcies a...
Afortunadament,
el projecte Terracó Viva
venís amb un tamany
i avui en dia
en té un ja considerable,
podem dir que són les primeres jornades
a nivell de reconstrucció d'Europa
i gairebé del món antic,
del món romà,
i es pot dir que són
per almenys les millors
de les que hem vist.
El meu germà i jo
s'han pateixat gairebé
totes les manifestacions
i jornades que fan a tot arreu d'Europa
i podem dir que aquestes són
ja les més potentes,
els que tenen més diversitat d'actes,
els que volen intentar explicar
tot,
tot a l'apartat antic
i a més la forma de difusió
i divulgació.
I això realment no es fa,
no pot fer-ho ningú sol.
Llavors,
afortunadament,
tenim...
Bueno,
hi ha 40.000 col·laboracions
i per això
en tindrem endavant
en aquest sentit.
Però la legió sèptima gèmina...
Nosaltres diem que tenim
treball d'estall,
tenim treball d'estall
divendres, sàptim i diumenge,
però com que és una passió,
doncs jo em sembla
que per nosaltres
és una satisfacció,
ni és una obligació
ni és una cosa
que ens faci feixuca,
sinó que al revés,
que ens encanta.
Llavors,
les coses que es fan amb il·lusió
i amb ganes,
doncs és un regal,
vull dir,
és un avantatge que té un.
Quan un treballa
amb el que li agrada
i fa el que li agrada,
això no és un treball,
no és una alegria.
Vosaltres,
com a entitat
des de l'Associació Cultural Sant Fructós,
com veieu
el panorama general
de Tarracoviva?
Ara que hi participeu,
ara que hi sou a dins?
Home,
sempre l'hem vist molt bé.
Tarracoviva
va ser d'aquelles iniciatives
que han arreglat a la ciutat,
que encara han arreglat més,
com diu l'Enric,
el poble de Tarragona
ha de ser conscient
que això és el seu passat
i que,
per tant,
en el passat
vivim el present.
Nosaltres l'hem vist molt bé sempre,
ara el veiem molt millor
perquè pensaven
que hi havia aquesta mancança
i, per tant,
encantats de la vida.
Tot i l'esforç
que representa per nosaltres també això.
Encara pot créixer més?
Aquesta és una pregunta
per tots.
creieu que pot créixer més
Tarracoviva?
Sempre pot créixer més,
però jo no sé
si és que ha de créixer més
o realment
el que hem de fer
és que això
s'exporti més
i que tothom
sigui més conscient
del que tenim.
Aprofundir més, potser.
Enric?
Sí,
el que passa que,
a veure,
el que s'ha plantejat,
almenys jo personalment,
el creixement
el veig
per millorar,
és a dir,
per oferir coses noves
i coses millors.
no per dir,
per exemple,
aquest any 50
l'any que ve
vull ser 100
per poder dir
que he ompliat a 100.
No té cap sentit
per mi,
no té sentit això.
Té sentit el creixement
si s'ofereix
noves explicacions,
nous continguts
i es milloren,
evidentment,
perquè tot és millorable
en aquest sentit.
I es fa amb un objectiu
de creixement,
però pensat
en el concepte global.
evidentment,
hi ha un camp
immens.
El camp
del tema
de la divulgació
del patrimoni
i de la conservació
del patrimoni
que tot va lligat
és un camp
quasi inabarcable.
En aquest sentit,
no hi ha cap problema
que hi hagi
algun tope de creixement.
El problema,
que ja he de dir,
jo per mi personalment
crec que el creixement
ha de ser motivat
en aquest sentit.
No de dir,
a veure si aquest any
fem 100 actes,
l'any que ve
si en fem 150.
I si a més
d'anar dos cavalls,
l'any que ve
20 cavalls.
aquest creixement
jo a nivell personal,
això em pertany a mi
perquè no sóc el que
organitzo
al festival
i al moment
les jornades,
però que jo crec
personalment
que hauria d'anar
per aquí.
Tindria d'anar
un creixement
en sentit,
en per què.
Les jornades
és evident que
tenen un paper
fonamental
de divulgació.
Vosaltres
que divulgueu
us trobeu
amb moltes cares
de sorpresa
entre els espectadors?
No sé si
de l'any passat,
per exemple,
a l'enterrament...
Nosaltres,
moltíssimes.
Gent bocabadada.
La gent se sorprèn
perquè en principi
venen a veure
un espectacle
que molt bé
tampoc no sabien
a què venien a veure-ho.
Llavors,
quan es troben allà
tots els actes
de com entrar
en una persona,
molts també
recorden
coses
que havien sentit
parlar els seus avis
i que avui en dia
pel fet
que hi ha
els sanatoris
no estan
dintre
d'aquesta part.
i recorden
dins
ostres,
jo me'n recordo
que l'avi
m'explicava
que
també
el mort
el portaven
a casa
i l'arreglaven.
En aquest sentit,
els sorprèn
més
en el vestuari
perquè
quan molts cops
veus
les pel·lícules
de romans
a la televisió
i te presenten
uns vestits
i després
tu aquí
has fet
una reconstrucció
que ha estat
estudiada,
que hi ha
llocs
d'on s'ha tret
aquesta documentació
i la gent
veu
que hi ha
una diferència
en principi
se sorprèn
dient
això sembla
que vosaltres
no ho heu fet
com tocava
però després
molts cops
nosaltres
posem al costat
la imatge real
i diuen
ostres,
doncs resulta
que estàvem ben equivocats
de com realment
interpretàvem fins ara.
Per exemple,
sorprèn molt a la gent
dues coses,
dos detalls
l'any passat.
Un,
que nosaltres
portem sandàlies
que ja tu i d'abars
no les fem nosaltres
i portem mitjons.
La gent se sorprèn
d'agradar amb mitjons.
Escolti,
és que algú es pot pensar
i vull dir
que en un mes de gener,
un mes de febrer
la gent a Tarragona
com havia d'anar?
Doncs com anem nosaltres,
no?
La gent anava a brigada
perquè feia fred,
igual que fa fred ara,
no?
Això sorprèn molt a la gent.
Quan es projecta
la imatge de la catacumba
i es veu,
no digues,
digues Enric.
No, no,
aquestes de les mitjons
és veritat de rot,
però a més es diria més,
a Menys,
al Museu de Menys
i a Alemanya,
hi ha un mitjó
trobat del segle II
d'un legionari
que també inclús
era amb els dits.
O sigui,
que aquests mitjons
moderns d'ara
que també venen amb dits,
els romans també
els utilitzaven.
Mitjons de tota classe.
I una altra cosa
que sorprèn molt
és el banquet funerari,
no?
Perquè això,
com deia l'Andrés,
molta gent encara
se'n recorda,
quan es feia l'enterrament
a casa nostra,
dinava o sopava,
no?
Això,
en època paleocristiana,
es feia a la pròpia tomba
al costat
amb una mensa
i avui en dia
hi ha cultures
com la mexicana
que encara,
en el dia de tot sarts,
encara van al cimentiri
i continuen fent
aquest banquet funerari,
no?
I els legionaris
encara seguiu sorprenent
i boca balant
als espectadors?
A veure,
tampoc nosaltres
no ho volem...
A veure,
nosaltres tenim un gran rival
en aquest sentit mediàtic
a l'hora de divulgar
el passat de la història
de Roma.
La història de la nostra...
Diem de Roma
és de la nostra civilització,
de nosaltres,
vull dir,
és la nostra història.
Es troba un factor important
que és tota la...
tota l'aparell
propagandístic americà
amb les seves pel·lícules
que han tergiversat
d'una manera tremenda
la realitat.
A més a més,
d'una manera increïble.
Jo crec que és un plan
maquiavèl·lic,
perquè pintar els romans
com un poble
de borratxos,
de dropos,
tot això,
quan és que
totes les evidències
històriques
de tota vena
ens pinten un poble
al revés,
un poble ordenat,
civilitzat,
treballador,
diguem-ne,
a nivell net,
cuidadors,
i en canvi
totes les pel·lícules
americanes
donen una imatge
completament tergiversada
d'això
i sigui
quin sigui
a la pel·lícula,
l'argument que sigui,
el poble que sigui
que va controlar Roma,
aquell poble és
el civilitzat,
és l'ecologista,
és completament
tot al revés.
I tenim
aquesta gran dificultat.
Evidentment
que quan la gent
comencem a explicar
i els ensenyam
una miqueta
ho dic una miqueta
amb honestitat
tal com devia ser
més o menys
bastant aproximat
comença a canviar
les opinions
de molta gent.
Jo em pensava
que els romans,
per exemple,
ahir tocavem el tema
de les bacanals famoses
perquè és un tema
recorrent
que quan parlem
del que estem fent
sempre hi fareu
una bacanal?
Aquesta idea
és, clar,
una idea jolovillana,
mira,
les bacanals
a Roma
estaven prohibides
i elles mesmas
estaven castigades
amb pena de mort.
Si s'enganxava
algú fent un bacanal
se'l castigava
la pena de mort
i ho feien,
ho complien.
És com ara
que diuen
20 anys de presó
i els dos
estaven en carrer.
No, no,
llavors hi havia
una bacanal
aquell la pagava.
Vull dir que
les bacanals
no existien
com ara existeixen
ara també,
també se'n fan
de fesses aquestes
en aquest sentit.
Però els romans
que eren civilitzats
en pobles
les tenien expressament
prohibides
i anaven contra
de la moral pública
d'aquell temps.
Vull dir que
els romans
en aquest sentit
deploraven públicament
com ara
que es feixin
aquestes coses.
Però, a canvi,
la iconografia
mediàtica
hollywoodiència,
la iconografia
mediàtica americana,
jo crec que
anglosaxona
i no és innocent
no és innocent
aquesta ideologia
en aquest sentit
de tirar
ideologia
sobre l'antiguitat
sobre la història
perquè els anglosaxons
els sap molt de greu
no sé per què
que els seus orígens
siguin grecs
i romans
i no pas siguin
i sempre estan buscant
la seva mitologia celta
i coses d'aquestes
en canvi refugien
que la seva cultura
la cultura americana
dels anglosaxons
és una cultura
bàsicament grega
i romana
després amb judeu
cristiana
i dalt
vull dir
bàsicament a fomentació
és aquesta
i en canvi
ells els sap greu
i tiren
tiren sempre
amb les seves pel·lícules
amb les seves accions mediàtiques
una distorsió
de la realitat
de l'antiguetat
i es deixen els romans
esgrés
com a salvatges
i tal
quan totes les evidències
que tenim
demostren el contrari
i la realitat
és el contrari
en fi
són dies per aprendre
moltes coses
relacionades amb el nostre
passat de romà
són dies també
per aprendre
a veure
què menjaven
els romans
en aquella època
o com a mínim
això és el que
pretén les jornades
tarracotaula
que de fet van ser
les pioneres
les que van donar
després inici
a Tarracó Viva
saludem per telèfon
el David Soler
David bon dia
què tal bon dia Ricard
el David és un dels promotors
és un dels restauradors
que més ha treballat
amb el tema
de tarracotaula
David
continuu amb aquesta feina
de promoció
del passat gastronòmic romà
és una cosa
que ens agrada força
i volem que tothom
que ens vingui a veure
gaudeixi
justament d'això
del que menjaven els romans
perquè jo crec que és una cosa
que s'ha de saber
forma part de la nostra història
i de la nostra evolució
i hi ha cosetes
que valdria la pena
que la gent sabés
Ens pots fer un menú
allò ràpid
del que podríem menjar
per exemple avui?
Doncs mira
jo faria per començar
faria unes ostres
del Delta
que se sap que les ostres
del Delta
fa dos mil anys
eren unes de les millors
que hi havia
arreu de la Mediterrània
i nosaltres estem
amb una salseta
que és com una mena
de vinagreta
amb oudú
i porta oudú
i porta vinagre
i porta pebre
oli, vi
i una punteta de gàrum
per donar aquell toc
de distinció
que donàvem els romans
De segon
podíem fer una tonyina
amb panses
que es fa
a la tonyina
cuita
o a la planxa
i la salsa
que ja va lligada
amb farina
que és una de les poques receptes
que tenen els romans
de lligar una salsa
amb farina
que va
entre altres coses
amb farigola
amb panses
amb ceba
tot això es fa
com una mena
de sofregidet
s'afegeix mel
s'afegeix vi
s'afegeix una altra vegada
gàrum
després s'hi fica la farina
i es lliga
amb una miqueta
de caldo de peix
o aigua
i per acabar
jo faria uns dàtils farcits
i imagineu-vos
un dàtil
gros
natural
que no estigui
adobat
amb sucre
evidentment
obert
pel mig
farcit
amb nous
i pinyons
i després
acabat de coure
una mica
amb mel
quan està cuit
es fica damunt
del plat
i s'acaba
ficant-li
una miqueta
de sal
i una mica
de pebre
per sobre
i li dona
un contrast
molt important
aquest és un exemple
de menú
que podríem provar
però m'imagino
que heu pogut
recuperar
bastants plats
hi ha bastanta varietat
sí
aviam
ens frenen
una miqueta
el
el
de sempre
no
vull dir
fa dos mil anys
fiam servir
una sèrie de productes
que ara
no els trobem
i si els trobem
no els hi donis
a tastar ningú
perquè t'ho fotran pel cap
és una cosa
que
no es pot menjar
hi ha plats
ben bons
avui en dia
que ho pot fer tothom
i hem recuperat
plats
com per exemple
uns musclos
que es fan
amb àpica
per exemple
jo els tinc
ara els tinc
a la carta
de les jornades
però que normalment
els mantinc
a la carta
durant tot l'any
perquè són uns musclos
boníssims
i la gent
evidentment
ja els coneix
i sempre me'ls demana
quants restaurants
participen
en aquestes jornades
doncs
exactament
penso que són
els mateixos
que van participar
l'any passat
menys
penso que hi ha una baixa
d'última hora
però fet i fet
som exactament
els mateixos
i tindreu aquests menús
i aquestes propostes
gastronòmiques
durant tota aquesta
propera setmana
i la que ve
fins al dia
penso que és
fins al dia 29 o 30
ho mantindrem
ja portem
una setmaneta
i escaig
amb el tema aquest
i la mantindrem
tota aquesta setmana
evidentment
i tota la setmana que ve
fins al dia 30
en general David
la resposta del públic
és positiva
o hi ha encara
molta gent reàcia
a menjar coses
que potser
tenen uns gustos
als que estem
poc acostumats
cada any passa el mateix
comencem
a 30 per hora
i acabem
a 250
vull dir
ja ho sabem
de cada any
i és així
la gent
està bombardejada
pel tema
Tarracotaula
la gent
es va mentalitzant
va prenent consciència
i a última hora
o l'última setmana
és quan de veritat
tothom s'apropa
als locals
per tastar
aquestes cosetes
la gent
aviam
hi ha de tot
molta de la gent
que ve a veure'ns
ja ho ha tastat
altres vegades
i està esperant
justament
que hagin aquestes jornades
per tornar
una altra cop
a tastar-ho
gent nova
la gent nova
se troba
amb gustos
totalment diferents
però que
fent una miqueta
de pedagogia
per part de la gent
que està a les sales
ho entenen perfectament
i fins i tot
surten
sempre molt contents
molt bé
doncs a preparar-se
per la carrera final
per la cursa final
David
moltes gràcies
per atendre'ns
David Soler
del restaurant Barquet
gràcies
per explicar-nos
aquestes jornades
de Tarragotaula
que vagi molt bé
molt bé
moltes gràcies
agraït tot jo
gràcies
el David Soler
ara de seguida
tindrem nous convidats
relacionats amb Tarracoviva
però abans d'acomiadar
l'Andreu González
el Rafael Muñoz
i l'Enric Ceritjol
jo els demanaria
que em fessin
una recomanació
per als oients
que ens estiguin escoltant
d'algun acte
que pensin
que pot ser curiós
interessant
en fi
què recomanarien
de Tarracoviva
de Tarracoviva
perdó
de la representació nostra
no no no
d'un altre acte
si és que creuen
que hi ha alguna cosa
que valgui la pena
especialment
recomanar
jo és que
clar ho sento
perquè hi ha l'Enric
davant
i sembla que és que ara
li vulgui
però és que
jo penso que
la Josepín va val la pena
veure-la
Andreu
jo crec que
una de les coses
molt curioses
és la lluja de gladiadors
a l'amfiteatre
que és un monument
que tenim aquí
a la ciutat
que és prou emblemàtic
i veure allà
aquest acte
és molt molt interessant
i Enric
que la gent
se'n faig vacances
i comença avui
i que no se'n perdi
res
fins al dilluns
el dia 1
doncs amb aquestes
recomanacions
de l'Enric
Serizole
el Rafael Muñoz
i l'Andreu González
acabem aquest blog
dedicat a
Tarracoviva
ara farem
una pausa
per la publicitat
però de seguida
amb nous convidats
parlarem d'altres aspectes
d'aquest primer cap de setmana
d'activitats
de Tarracoviva
aquí a la ciutat de Terraona
gràcies a tots tres
i que faci molt bé
bon dia
Making a nou
Gràcies
Gràcies
Gràcies