Quatre minuts serà un quart de dues a la recta final del matí de Tarragona Ràdio.
La dediquem a parlar d'aquesta setmana de la solidaritat del 2004
que es fa en la marca de la Universitat en Rovira i Virgili
una mica, o del tot podríem dir, impulsada per la URB Solidària.
Ens acompanya el seu coordinador, Joan Fuster. Bon dia, Joan.
Hola, bon dia.
URB Solidària. Recordem una miqueta què és URB Solidària,
una mica com a targeta de presentació
perquè els oients sàpiguen qui hi ha darrere d'aquesta setmana de la solidaritat.
Molt bé. Explicat així molt ràpidament,
podríem dir que la URB Solidària és un organisme dins de la universitat
que d'alguna manera articula totes aquelles accions, actuacions, activitats
que es fan en el marc de la universitat
i que tenen a veure amb la cooperació, amb la solidaritat i amb el voluntariat,
per dir-ho d'alguna manera.
Us moveu, per tant, entre totes les facultats, entre tots els àmbits de la universitat.
Sí, sí. I no solament.
Un dels objectius i una de les línies és, fins i tot,
externalitzar aquest tipus d'activitats
i fer-les, bueno, donar-li un marc social
fora del que és la universitat, també.
Només per aquest fet, ja es justifica,
m'escreix la vostra existència.
Per tant, quina necessitat hi ha d'organitzar una setmana de la solidaritat?
Bé.
Si esteu treballant tot el dia.
Sí, tot el dia.
La veritat és que sí, però ha d'haver algunes dates
on, d'alguna manera, aquestes qüestions prenguin protagonisme.
I bé, ens hem inventat, que de fet no és massa original, ho reconec,
ens hem inventat la setmana de la solidaritat,
d'alguna manera per demostrar a totes aquelles persones
que encara no coneixen la URB solidària,
o fins i tot de fora de la universitat,
que dins de la nostra administració
es fan aquest tipus d'accions i actuacions.
Per això hi ha una pila d'activitats,
que suposo que ara en parlarem,
de tota mena,
des de exposicions fins a tertúlies,
taules rodones, xerrades, conferències,
que d'alguna manera demostren tot això.
Obertes a tothom, no només al setembre.
Sí, sí, sí.
La setmana de la solidaritat és això,
és solidària, òbviament, participativa,
i òbviament està oberta a tothom qui vulgui anar,
no solament dins de l'àmbit universitari,
dels tres col·lectius que hi ha a la universitat,
sinó a l'àmbit social, pot venir qui vulgui.
És més, hem obert algunes activitats
que habitualment haurien de ser tancades,
perquè són cursos o fins i tot postgraus,
que tenen un preu i s'ha de pagar,
i sobretot el que són cursos d'excel·lència,
com són els postgraus,
hem obert alguna sessió
perquè la gent hi pugui entrar i assistir.
Hem de parlar de la qualitat
i tot allò que poden dir els ponents, no?
Correcte.
En principi aquest matí,
si no hi ha hagut cap canvi d'última hora,
està l'Arcadi Oliveres.
Sí.
És un clàssic en aquest tipus de convocatòries.
Parèixer és un reia.
És un home que en sap molt.
Sí, i saps quin problema té l'Arcadi Oliveres?
Que no dona la base.
Que no dona la base i que no el presentem mai.
Com que sempre és...
Clar, ja es dona percebut tot.
Exacte.
Ja es dona percebut qui és,
i això és un error,
perquè no tothom el coneix,
però com que el tenim tant habitualment,
per fortuna,
doncs acostumem a dir,
mira, ve l'Arcadi Oliveres
sense explicar qui és,
i és una autoritat, jo diria,
en aquest país
sobre les qüestions de política,
econòmica i de coses que tenen a veure
amb la cooperació i el desenvolupament.
En aquest cas,
per parlar de temes de política agrària,
de temes relacionats amb el món de l'alimentació,
l'equilibri justament en aquest àmbit,
i per aquesta tarda ja prevista
la projecció d'una pel·lícula,
que també va donar molt que parlar en el seu dia,
i que molta gent encara no ha vist,
la de Aymotivo.
Correcte,
és una pel·lícula que va prendre molta emprensida
en un moment molt crític,
no fa gaire, en aquest país,
on pràcticament tothom feia cua per veure-la.
Diguéssim que aquesta eufòria ha passat,
però aquí estem nosaltres per recordar
que aquesta pel·lícula encara està vigent,
i que efectivament, com tu deies,
hi ha persones que encara no l'hem vist
i ara tenen una oportunitat
de veure-la gratuïtament
en el marc de la nostra universitat.
I aquí voldria dir dues coses.
Aquesta pel·lícula es projectarà avui a les 16.30
a la nostra facultat de Ciències Econòmiques,
i voldria dir que finalment
enguany hem aconseguit que aquesta facultat,
que per mi sempre dic que és un gegant adormit,
perquè jo crec que té moltes coses a dir i a explicar.
A veure, és una facultat de Ciències Econòmiques.
Home, dins de solidaritat i cooperació,
probablement els que més tinguin per explicar, no?
I fins ara no havíem aconseguit
que haguessin masses activitats.
Jo crec que aquest any s'han despertat,
hi ha un grup molt actiu,
i han fet coses.
I sobre aquesta pel·lícula també voldria dir
que això que no se m'escapi,
que no hagués estat possible
sense l'ajut i col·laboració de l'aula de cinema,
que és molt important dir-ho.
Doncs queda dit.
Hi ha una altra qüestió,
anirem comentant amb el Joan,
les diferents activitats que hi ha previstes,
però val a dir que també es fan de forma descentralitzada.
No es fa tot en un espai,
sinó seguint la filosofia de la mateixa URB solidària,
doncs us repartiu per totes les facultats
per fer les activitats.
D'alguna manera aquest és el tarannà
de la Universitat Rovira i Virgili.
Està dispersa en el territori.
Això té coses bones i té coses dolentes.
En aquest cas,
això que podria ser una debilitat
ho hem convertit en una oportunitat
i l'oportunitat és que
podem repartir les nostres accions
arreu del territori.
I avui, per exemple,
aquesta xerrada que parlàvem fa un moment
s'està produint en aquests moments arreus
i hi haurà activitats a Tarragona, etcètera,
repartides.
De fet, també heu repartit els continguts
d'aquesta setmanada de la solidaritat
perquè tan aviat parleu de temes
de cooperació a nivell internacional
com parleu d'incorporació de noves ONGs
o tracteu temes d'immigració
aquí al nostre país
on també hi ha molta feina a fer
des de la cooperació i la solidaritat.
Sí, Déu-n'hi-do.
Pel que deies d'immigració,
concretament és un acte que es farà el dijous
i aquí val a dir,
ara que parlem d'aquest acte,
que en els tríptics que hem distribuït
l'horari està malament
perquè havien posat de 15 a 17,
és a dir, de 3 a 5
i això és un error d'aquests d'última hora
i ara tinc l'oportunitat de corregir-lo
i aquest acte es farà de 5 a 7,
és a dir, de 17 a 19,
que quedi molt clar.
És molt important
i de fet és molt interessant
perquè era una taula rodona
que es va organitzar per iniciativa
d'un grup d'estudiants molt actius,
bueno, actives en aquest cas,
perquè deixa'm dir que el gènere femení
en qüestions de cooperació i desenvolupament
abunda moltíssim més que el masculí.
Sí, sí, sí, amb una diferència tremenda.
Siguem generosos,
hi ha més dones al món que, home, segurament.
Diguem que tant de bo fos aquest el motiu.
I en aquest cas un grup d'estudiants
va voler muntar aquesta taula rodona
i van agafar una embranzida per si sola
i s'ha convertit, jo diria,
en un dels actes importants d'aquesta setmana
de la solidaritat, eh?
tant per agafar les persones com pel tema
com per la importància que se li ha donat.
Es farà en el marc de la Facultat
de Ciències Jurídiques.
Es parlarà sobre immigració i delinqüència.
Bàsicament es parlarà també sobre
el centre penitenciari de la nostra ciutat,
on aquesta facultat té una trajectòria
perquè han incorporat una assignatura
que parla sobre la presó
pels estudiants de dret.
I més hi fan pràctiques.
Sí, sí, sí.
Vam tenir una representació d'aquests alumnes
en un programa, ho recordo.
Correcte, correcte.
I va ser molt interessant l'experiència
que ens aportaven.
Sí, sí.
I doncs mira, una de les coses
que has devingut d'aquesta assignatura
i d'aquesta problemàtica
és aquesta taula rodona
i estic segur que a partir d'aquesta taula rodona
es devindran més activitats.
De moment ja sé que un grup d'alumnes
vol fer un article d'opinió
sobre aquesta qüestió.
I jo sé que es devindran altres accions
arrel d'aquesta activitat.
Anem comentant així aleatòriament
perquè per això estan els programes
per consultar en dies, hores i llocs.
Per exemple, es presenta
l'Associació Catalana d'Enginyeria Sense Fronteres.
Correcte.
Cada cop s'incorporen més organitzacions.
Més organitzacions.
En un moment en què hi ha una àmplia discussió
i un debat obert en el paper de les ONGs
arreu del món.
Perquè, escolta, sense fer broma
i de forma ben intencionada
surten com a bolets de vegades
i no tots aguanten les altes temperatures.
Ara d'alguna manera
ara seria interessant que ens haguessin escoltat
aquesta conversa que tenim abans d'entrar
amb el micro.
Perquè trobo que era molt interessant.
Parlàvem bàsicament d'això.
Bé, es presenta a Tarragona.
Val a dir que és Enginyeria Sense Fronteres,
que és una ONG mítica en el nostre país.
El que succeeix és que es presenten
en el marc de la nostra universitat.
Un dels objectius
que ens havíem marcat per enguany
és dinamitzar
la nostra Escola Tècnica Superior d'Enginyeria.
Enginyeria i Enginyeria Química.
I bé, a poc a poc
anem fent activitats
en el marc d'aquesta Escola Tècnica
i en podria dir unes quantes,
però aquesta és una de les activitats
que farem.
Concretament, demà dimecres
a les 3 de la tarda
es presenta Enginyes Sense Fronteres,
que, òbviament, si en algun lloc
ha de tenir ubicació
a la Universitat Robert Vigília,
ha de ser a l'Escola Tècnica Superior d'Enginyeria,
entre altres.
Diguem en el campus tecnològic.
Diguem en el campus tecnològic
que queda més bé.
I demà farem aquesta presentació.
A l'hora, i paral·lelament,
al llarg de tota la setmana,
a l'Escola Tècnica Superior d'Enginyeria
hi ha també una exposició
de la mateixa ONG,
és a dir, Enginyers Sense Fronteres,
que es diu
Accès Universal als Serveis Bàsics.
D'alguna manera,
en aquesta exposició es presenta
tot un seguit d'activitats
i d'accions
que fa Enginyers Sense Fronteres
de cara a que,
en llocs del món
molt deficients
en qüestions d'infraestructures,
les puguin solventar.
Parlaríem de canalitzacions d'aigua,
clavegarà amb energia solar,
etcètera, etcètera.
Continuem.
Després dijous, com deies,
estava aquesta qüestió relacionada
amb immigració i delinqüència.
Ja ha previst la participació
de diferents persones
que estan vinculades amb el tema.
També el dijous teniu una xerrada
de col·loqui sobre educació,
assistencialisme o promoció.
I no obvieu,
tampoc,
en aquesta setmana de la solidaritat,
el dramàtic conflicte
per l'estil israelià.
Sí, importantíssim
i oportú.
Això és una sessió
que es farà el dissabte
i deixa'm explicar
que precisament
era això que comentava
fa un moment.
Aquesta és l'última sessió
d'un postgrau
que fem nosaltres cada any.
Aquest any és el quart,
que té molt d'èxit,
tradicionalment,
que és un postgrau
que se'n diu
especialista universitari
en desenvolupament internacional.
Aquesta,
del dissabte,
és l'última sessió
i bé,
es parlarà
sobre el conflicte
per l'estil israelià.
Malauradament,
no podia ser més oportú.
Però la que vindrà
a parlar d'aquest tema
és l'Oles Onivan,
és una revista
i és una autoritat
també a nivell
de l'estat espanyol
sobre aquestes qüestions.
Deixa'm que et digui
que és una classe,
és a dir,
una classe,
anava a dir magistral,
és una classe de postgrau,
és a dir,
d'excel·lència,
de màster
i, clar,
durarà quatre hores
perquè és una sessió
intensiva,
és una classe,
és una classe
a nivell universitari,
per tant,
de totes maneres,
qui vulgui venir
hi haurà els alumnes
que es van matricular
i que aquest dissabte
tenen l'última sessió
i podrà assistir
qui vulgui.
Com que és una classe,
doncs podem anar
d'oients.
Sí, sí,
d'oients i aprendre punts.
Aprendre punts
i, aviam,
aquestes coses de vegades
dius,
mira,
un dissabte al matí
les cleres,
moltes vegades
costa tant
d'entendre
determinats fenòmens,
processos,
guerres i conflictes
que dius,
probablement,
persones que analitzen
des de la ciència social
tota aquesta problemàtica
ens puguin
com a mínim
donar algunes claus
per entendre
què està passant al món,
que de vegades
la veritat
costa una miqueta.
Sí,
la veritat és que sí
i moltes vegades
serveixen
per aclarir-nos
alguns problemes.
I ser més objectius.
Sí,
i una cosa
que acostumo a dir jo molt
és saber llegir els diaris.
Vull dir,
a vegades assistir...
Entre línies.
Exacte,
exacte.
Vull dir,
moltes vegades
ens cansem
de la mateixa notícia
o de la mateixa temàtica.
Això fa que moltes vegades
les persones
d'alguna manera
ens avorrim
de sentir sempre
els mateixos problemes
i això és un error
i és un problema.
Assistir a vegades
a determinades conferències
fa que
ens sensibilitzen una mica
i ens ajuden
a, com tu deies,
a descobrir determinades claus
que són un punt d'inflexió
a vegades
i fa que continuïs
llegint la premsa,
escoltant-la
i sabent-la interpretar,
que això és molt important.
Molt bé.
Joan,
ens deixem alguna cosa
rellevant
del que és
l'activitat
en general
d'aquesta setmana
de la solidaritat?
Doncs en deixem un munt,
però...
Sí, no?
Perquè aquí veig
que ja està el programa.
No, cap problema.
El que sí que m'agradaria dir,
i això és una cosa
que suposo que et farà
a tu també gràcia,
és que ahir vam presentar
els projectes
que l'URB Solidari
ha finançat en guany
i es va presentar
també un projecte
que ha acabat,
va acabar en el seu moment
de forma molt exitosa
i que el vam venir
a presentar
en aquest programa.
D'unes joves estudiants
de Medicina,
me'n recordo.
Molt bé.
Doncs vam estar aquí presentant
el que havia de ser
un projecte,
el que havia de ser
un projecte,
i ahir vam presentar
el que va ser un projecte,
que afortunadament
va acabar
amb molt d'èxit,
no només va acabar amb èxit,
sinó que té la seva continuïtat
i en guany
es continuarà fent.
Doncs jo des d'aquí
i en directe
et prenc la paraula
i mirem de trobar
una estoneta
per parlar-ne,
per conèixer
aquesta experiència.
No sé si aquelles joves
matgeses
estan de tornar d'aquí,
estan allà,
no sabem ben bé,
ja ens ho explicaràs tu,
i fora interessant
recollir aquesta experiència.
Era una campanya
per...
Era un programa...
Ara veuràs
tota la memòria,
em fallarà,
però es tractava
una miqueta
adreçat a fer
una mena de medicina preventiva
en determinats països
en vies de desenvolupament.
Era una part del projecte.
Era una part del projecte.
Era un inventari sanitari
de la població.
Ah, efectivament.
Sí, sí.
I alhora,
òbviament,
era fer medicina preventiva.
Sí, sí, sí.
Molt bé.
Doncs, Joan,
en parlarem, eh?
Tens molt bona memòria.
De les coses importants,
que és del que es tracta.
La URB Solidària
organitzant aquesta setmana
de la solidaritat
i treballant dia a dia
en uns moments
en què, aviam,
ser solidari
costa una miqueta
perquè la mirada
l'hem de tenir
en tants punts del planeta.
No és un moment difícil,
no és un moment fàcil
ni de bon tros.
És un moment
en què fins i tot
es qüestiona
moltes vegades
el paper que poden fer
determinades organitzacions
no governamentals.
Moltes vegades
aquestes organitzacions
no poden treballar
en condicions
per les circumstàncies,
ja siguin de conflicte bèl·lic
per les circumstàncies
polítiques del propi país.
És un moment
en què no és fàcil,
insistim.
Però això no vol dir
que s'hagi d'obviar
una realitat
que és una realitat
d'injustícia
i que allà on no arriben
doncs a qui ha d'arribar
doncs han d'arribar
les persones
organitzades
a través de determinades
ONGs.
Restarem atents
a aquesta qüestió
i tot i que no sé
si ens l'has donat o no
nosaltres et prenem la paraula
i parlarem d'aquesta
experiència d'aquest projecte.
Quan tu vulguis.
Joan, moltíssimes gràcies
per venir.
A vosaltres.
Adéu-siau, bon dia.