Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Perquè estàs molt a dins i no agafes aquesta distància.
Però estàvem molt que parlar dels testimonis perquè, per exemple, el dia del Dulce Pontes, ja ho estàvem comentant,
realment va passar alguna cosa especial al Camp de Mar, i que no es produeix en tots els concerts.
La Cinta ens explicava que el públic ja sabia qui era Dulce Pontes, ja sabien què anaven a veure,
però que van quedar sorpresos del directe de Dulce Pontes.
Molt, molt, molt, perquè és una persona sola.
Quan ha acabat el concert, els testimonis que anava replegant la Cinta semblava que la gent l'evités.
Estaven com en estat d'èxtasi, gairebé.
Sí, sí.
Era una cosa...
Sí, sí, va ser un concert que va anar increixent, com la majoria de concerts,
però en aquest cas encara va ser més espectacular perquè ella va començar, no sé si va fer tres o quatre temes,
ella sola al piano, per tant va ser un començament molt lleuger, molt light,
per anar-nos introduint en l'atmosfera que jo crec que ella vol crear amb els seus concerts.
I llavors, esclar, és la seva figura omnipresent, acompanyada de la seva banda,
em sembla que són quatre o cinc músics,
i ella realment fa una posada en escena que va enganxant, enganxant, enganxant,
comunica molt bé amb la veu, perquè té una veu molt potent, molt lluminosa,
com el mamà va estar comentant i la gent que hi era se'n va adonar,
però a la vegada amb el cos, transmet molt, no?
Comença...
Molt propera al públic, no?
Molt propera al públic, i fa la cosa molt dolça,
llavors fa alguns elements participatius de fer cantar o fer algunes rèpliques amb la gent.
Jo vam comentar amb la Cinta que aquí a Tarragona,
que sempre hem tingut una fama de ser una miqueta sossos en aquest sentit,
fa anys, eh?, d'un temps cap aquí,
de seguida estem desitjant que l'artista en qüestions faci participar,
que de seguida ens llancem a cantar, ballar o el que convingui, no?
Sí, i jo crec que és un dels fets més destacables amb els concerts, no?
I abans ho comentàvem, que és un acte comunicatiu, no?
Quan vas en un concert en directe,
i és la diferència essencial amb escoltar el mateix disc.
Però dius que has de cantar tu amb l'Adolfe Pontes amb aquell tros de veu,
doncs també va fer participar el públic.
Clar, i a més es produïa aquesta mena de vergonya del públic,
perquè jo crec que ella, en una mica, en un punt maliciós...
Era un joc, era un joc.
Era un joc, però en un punt maliciós.
Una cosa és fer tatarejar alguna tonada molt fàcil,
però va començar a fer...
Vinga, anar pujant, anar pujant l'escala, eh?
Era com una classe de canto, de bel canto.
Sí, alguns temes de virtuosisme vocal,
que la gent, clar, la feia això, incomodar-se una mica,
però a la vegada crec que provoca aquesta comunió entre artista i públic,
que això no es produeix sempre,
i afortunadament ens vam adonar que en aquest concert es va produir,
i tant es va produir que és que no tan sols va fer el bis,
que normalment se sol fer quan hi ha molts aplaudiments,
sinó que quan ja s'havia acabat el concert,
perquè pràcticament està acabat,
va haver de sortir de Vaja Camarinos,
perquè la gent no se'n volia anar,
i per tant llavors va recompensar aquesta estima
i aquests elogis del públic
amb un fado de l'Amàlia Rodríguez.
Que tothom demana i que ella no li mata,
canta fàbils, però bueno, va tenir aquesta deferència.
Sí, i que la gent es va quedar amb un bon gust de boca,
molt important,
es va quedar moltíssima gent llavors per poder accedir
a tenir un contacte amb ella
i signar un autògraf,
es va quedar molta gent i es va haver d'esperar força estona,
i la gent que va tenir la possibilitat,
i jo vaig tenir la possibilitat de saludar-la,
doncs bé, realment es va comportar
d'una forma encantadora, molt pública, pacientment.
A vegades aquestes estrelles diu,
que són molt estrelles, però que també tenen,
quan són grans professionals,
que quan estan davant del públic
saben recompensar també aquella persona
que ha pagat una entrada, no?,
per veure un espectacle
que realment va tenir moltíssima brillantor.
Com dèiem, estem a l'Equador,
a la meitat del festival,
encara queden plats forts, eh?
No tant musicals, la majoria,
sinó més aviat de teatre, de dansa.
Dansa celubert,
que és un dels cicles que ens ocuparà d'aquí uns moments,
em penso que ja ens pot ocupar,
perquè tenim la responsable,
la directora, coordinadora,
com li vulguem dir,
en definitiva,
l'ànima d'aquest cicle de dansa celubert.
L'any passat va poder estar aquí
als estudis de l'Avinguda Roma en directe amb nosaltres,
en guany té unes classes
i tota una sèrie de compromisos a Barcelona,
és la Mercè Boronat.
Mercè, molt bon dia.
Hola, molt bon dia.
Gràcies per atendre la nostra trucada,
no sé si t'hem tret d'una classe,
pràcticament, em penso, no?
Em deien?
Sí, bé, és que estic amb uns intensius
i m'ha sentit molt de greu,
perquè m'agrada molt estar aquí entre vosaltres,
m'hauria agradat molt,
però la feina...
Però com a mínim tenim el telèfon
perquè ens fa cinc cèntims
del que ens proposa la dansa celubert en guany,
que és un cicle ja veterà dins del fet.
Bé, això és el que intentem,
que cada vegada al públic de Tarragona
li agradi més vindre de veure els nostres espectacles,
És la setena edició.
Vau veure que era un tema
que interessava molt al públic
i no al públic especialitzat.
D'aquí una, una,
només una de les grans virtuts d'aquest cicle,
que interessa a tothom,
i és fer-ho al carrer,
que té aquesta singularitat.
Clar, a més que el fet de fer-ho al carrer
i el poder tenir el luxe
d'anar tenint una continuïtat
és que a un públic
que ja ho sabeu que és d'un principi
no tenia massa coneixement
de lo que era la dansa moderna,
la dansa teatre o la dansa contemporània,
doncs cada vegada,
a mira que es va fent,
hi ha una aproximació
i aquesta és la finalitat,
aquesta aproximació cap a un art
més aviat nou.
Tot i que se'n parla moltíssim de la dansa,
és allò que sempre s'hi diu,
és el germà pobre,
l'aneguet lleig dels escenaris,
però vaja,
d'un temps cap aquí se'n parla moltíssim
i jo m'atreviria a dir
que en els camps de la creació
és dels camps on s'està apostant més fort
i fent doncs unes apostes creatives
extraordinàries a més
utilitzant altres mitjans artístics,
entrant molt en el terreny
de les noves tecnologies
i els mitjans audiovisuals, no?
Sí, sí, sí.
I per això mateix
hi ha una de les coreografies
que es veurà el divendres,
que és Rec,
que és de la Núria Soler,
que precisament,
ho introdueixo perquè ve el cas,
està basat a partir d'una obra
d'un artista que és el Jordi Cabastany,
vull dir que és,
que ja,
que sí,
que és molt interessant
aquesta interconexió
entre les diferents arts, no?
Jo no sé si t'he dit, Mercè,
que tenim el Jordi
girant-me aquí a l'estudi.
Mercè, bon dia,
què tal?
Bon dia,
com anem?
Bé, una mica cansats,
però bé,
en ple festival i esperant...
Però ningú és contenta,
perquè us he sentit,
tot el que estàveu dient,
sí,
estic entusiasmada
que passin aquestes coses,
ja sabeu que sí,
com tu també m'estimo molt al cicle,
m'estimo també
les programacions
i que arribi
i que cada vegada
siguem més precisos
amb el que el públic vol,
no?,
d'alguna manera.
Tu també ets de les que s'apassiona,
eh?,
amb el projecte,
amb la programació.
Jo ho saps que sí,
jo ho saps que sí.
Molt bé.
I a més,
a veure com comencem,
que a més comencem
amb presència de gent de Tarragona,
no?,
en el primer dia.
Sí, sí, sí, sí.
És com va bé, eh?
Sí, bueno,
és que,
perdona, Mercè,
que és una mica
una de les coses
que anem destacant, no?,
que el nostre festival
intenta acollir propostes
de màxim nivell possible,
no?,
dins les pressupostes
amb les quals ens movem
i artistes internacionals
importants,
però que trobo
que està bé
que no perdem
tots plegats,
però que seria fàcil
deixar-nos portar
aquesta presència
dels creadors
de les nostres comarques,
no?,
i de Tarragona Ciutat,
i en aquest cas
tu també, doncs,
intentes sempre
fer aquesta pinzellada
i aquest any
no és una excepció,
no?
Clar.
Precisament el fet,
jo crec que
no és tant el fet
que sigui d'un lloc
o sigui d'un altre,
per mi,
sinó que hi hagi
en cada lloc
gent que realment
està apostant
per una dansa
actual, no?,
i que si a Tarragona
o on fos,
al món, no?,
hi ha algú
que està proposant
coreografies
i espectacles
nous
i que,
i amb qualitat,
doncs,
benvingut al cicle,
evidentment,
però clar,
estic encantada
que pugui vindre
la maia
de Ron Soro
que vindrà
a fer un espectacle seu,
que és una persona
que ha estat a Tarragona
però que,
bueno,
que ha estat en febrer
que ha sigut un dels coros
dels més importants
d'Europa
i crec que és important
que estigui en el cicle,
clar.
I perquè és d'aquí
i porta molts anys
desenvolupant la seva tasca.
I a més,
molt des de la base,
eh?
Sí, sí.
I des de la base
i de l'ensenyament
de la dansa,
també,
que és molt important.
Té aquests dues vessants,
aquests coneixem més la maia.
I que els professionals
puguem reconèixer-ho,
el primer dia, doncs,
una de les propostes
és aquesta de la maia
de Ron Soro,
que és en vida
el naixement d'un ésser,
no?
Sí.
Però prèviament
hi ha una altra.
Està l'Aura Mestres,
que és una coreogràfe
que ha estat treballant
amb Juan Carlos Lérida,
ve del flamenc.
És de la penya,
d'alguna manera,
o de la línia
que estan trencant
amb el flamenc clàssic
i li estan posant
part de la seva creació,
no?
I porta una coreografia
que es diu Mari Carmen,
molt curiós
perquè s'ha inspirat
en una ressenya
d'una de les víctimes
de Madrid.
Vull dir que ella
li va inspirar
a partir de la seva vida
una de les coreografies
que crec que és molt entranyable
i molt interessant de veure.
La música necessària,
a més, no?
Aquesta inspiració flamenca,
música més aviat
d'un altre origen,
és una...
Això es farà
davant del Teatre Metropol.
Sí.
El dijous
hi servirà per obrir el cicle.
Sí, sí, sí.
Divendres,
sí, digues.
I que invito
a que, per favor,
que vinguin a veure-ho
perquè tant les dues coreografes
crec que presenten
alguna cosa molt personal
i que de seguida
davant dir que
que necessitem
el calor del públic
perquè elles
hi puguin ser, no?
Després, com deies,
divendres,
hi ha també davant
del Teatre Metropol
aquest rec
de Núria Soler.
Aquests tres espectacles
són, diguem-ne,
minimalistes
en el sentit
que és la dansa
i la música.
Sí.
La posta de dissabte
a l'escenari
que també és habitual
en l'últim dia
de dansa a cel obert
a la plaça de la Font
és completament diferent.
Sí.
Aquí RQR
porta un espectacle
que està recorrent
tot Europa
avui precisament
està en Holanda
presentant l'espectacle
i venen a Tarragona
aquest dissabte
i presenten
un espectacle
curiós
diferent.
Comencen
i hi ha una cantant
i són sis bailarins
i proposen
més que un text
o una explicació teatral
més una experiència física.
Diuen
el moviment alternatiu
del cuerpo
i després recórrer
la línia
que vuelve
a descobrir
el sentit contrari.
Complicat.
Doneu un manual
per aquest espectacle?
Doneu un manual?
No, no, jo crec
que a aquestes altures
el públic de Tarragona
ja està preparat.
Després de 7 anys
ja ha vist tant
que jo crec que ja té
la capacitat
per poder veure
i disfrutar
del moviment.
això es presenta
com a dansa aèria.
Venim aquí.
Clar, no.
Aquest espectacle no.
Al final hi ha hagut
un canvi
i
de RQR.
RQR, no de ambulants
com prèviament s'havia dit.
Tens raó,
si haia estat un error.
Sí, sí,
és que ara veig
aquí la Iolanda
que té el dossier inicial
de premsa
i efectivament
bueno,
ara que ha sortit
ho expliquem.
Sí,
teníem un altre espectacle
preparat
de dansa aèria
en un espai singular
de la ciutat
però que per problemes tècnics
l'hem hagut d'ajornar
i esperem
que puguem mostrar-lo
perquè estàvem
tots molt entusiasmats
amb la presència
d'aquest espectacle
i inclús en roda de premsa
el regidor
el va avançar.
Ah, clar.
Sí,
el va avançar
però...
El que passa
que no el ben entès
que havíem d'acabar
de lligar l'espai
tot plegat
i finalment
per problemes tècnics
aquesta no va poder
entrar en programació
però en el programa oficial
ja hi ha aquest
en el programa oficial
ja està aquesta coreografia
al va i vent
de la companyia RQR.
Efectivament,
és aquí que tenim l'espectacle.
Però saber que ho diguis
perquè fins al pròxim any
segur que podrem veure
i gaudir
d'un espectacle meravellós
amb danses aèries.
De totes maneres
com que a Tarragona
tenim altres oportunitats
de contemplar dansa al carrer
com ara per les festes
de Santa Tecla
no és que anem sobrats
que mai anem sobrats
sobretot per la gent
que us dediqueu a la dansa
però Déu n'hi do
no està malament
a Tarragona
des d'aquest punt de vista.
No està malament.
sobretot per a mi
el que jo més agraeixo
és poder tindre la continuïtat.
Vull dir que són cicles nous
en les quals
a mesura que anem tenint temps
per poder mostrar
el que és la dansa
llavors es pot fer realment
una idea
i entrar dintre d'aquest arc.
I el carrer probablement
no és l'escenari idoni
i habitual
però sí que és un bon escenari
per donar-la a conèixer
al gran públic.
Clar, per invitar
perquè després puguin
vindre al teatre
i poder-se aficionar
a la dansa.
El llenguatge
de la dansa contemporània
sempre ho hem comentat
que és un llenguatge
que costa una mica
d'entrar-hi
però que realment
quan hi entres
i els treballs
són bons
et produeixen
una satisfacció
molt elevada.
el que passa
que és veritat
que cal
com tots els llenguatges
doncs
l'has d'aprendre
i t'han de donar
unes quantes directrius
per poder-los llegir
i és una mica
l'objectiu
també
de Dança Sol Obert
que ja portem set edicions
que juntament
amb la resta
de programacions de l'any
doncs bé
a veure si fem créixer
aquest gruix
d'espectadors
de la dansa
que jo crec
que s'ho mereix.
Doncs entre dijous
i dissabte
ho farem.
Sí, sí
jo crec que és així
perquè jo
cada any
que hi soc
doncs públic
em pregunta
si dels de l'any
que has passat
que si els d'aquest any
vull dir que ja hi ha
una informació
que s'està movent
i un interès
i això és important.
Mercè Boronat
no t'entretenim més
deixem que tornis
a la teva aula.
Moltíssimes gràcies
però disculpeu-me
que no pugui ser-hi
perquè m'agrada venir
i poder comentar
a dansa Sol Obert.
Doncs ens retrobarem
en la vuitena edició
si et sembla
això espero
això espero
mil gràcies
moltes gràcies
molt bon dia
adeu-siau
adeu-siau
i que fa
el director
anar a l'essència del drama
i intentar-lo
acostar
als problemes
d'avui en dia
o amb algunes de les coses
que ens neguiteixen més
avui en dia.
i a més ells
a l'obra de Shakespeare
se salta un munt
de...
Clar, és que hem de pensar
que el públic
que anem ara al teatre
no és el públic
que anava a Globe
i aleshores
necessitaven allò
que es repetissin
20 vegades
la mateixa cosa
per això
anant tan redundants
aquests autors
ara doncs
sintetitzem una miqueta més
perquè els teatres
i les condicions
són una altra cosa.
Clar, el teatre
elisabetia
doncs
tenia unes característiques
determinades
i inclús Shakespeare
havia de fer...
Si ara ens passessin
un text original
no ho aguantaríem
però per la durada
i per aquesta insistència
del mateix concepte
Sí, sí, sí
i a més esclar
escenogràficament
tampoc hi havia
les possibilitats d'ara
i per tant
Shakespeare havia de fer
unes parrafades
intentant que el públic
s'imaginés
la situació
i on estàvem
en aquest cas
es va a l'essència
jo crec que és
una adaptació
i una posada
a l'escena
molt reieixida
en tot cas
es despulla
el text de Juli César
d'aquesta dignitat
dels patricis
tots tenim la referència
potser molt clara
de la pel·lícula
del Mankiewicz
amb Marlon Brando
i em sembla que és
el James Mason
també
no recordo
i que esclar
aquelles túniques
i per tant
és una adaptació
més fidel
a la situació
inclús
et situes més
amb el vestuari
et situes més
a l'època
del Juli César
en el qual
es retraten els fets
aquí
com veieu
si teniu oportunitat
de veure
algunes fotografies
de l'espectacle
És una sala
pràcticament buida
amb uns homes
vestits
d'una manera
absolutament impersonal
una camisa
d'uns pantalons
no té més accessor
dóna la referència
que realment
van elegants
i que per tant
és una classe
dominant
una classe
de poder
però a vegades
s'assembla una mica
qui segueixi
el Tarantino
recorda una mica
els Reservoir Dogs
aquells set personatges
tots vestits
amb traje
amb traje negre
i amb camisa blanca
i recorda una mica
aquesta estètica
però jo crec que és una manera
només d'aproximar
jo crec que ens hem de quedar
només amb l'essència
Àlex Rigol
a diferència
d'altres
tot allò que pugui ser
accessori
que desviï
l'atenció
de l'espectador
sí
jo crec que Àlex Rigol
a diferència
d'altres directors
o altres creadors
de casa nostra
que potser són molt més trencadors
a l'hora d'innovar
o a l'hora de fer contemporànies
els clàssics
posem per cas
de Calix Tabieto
l'Àlex Rigola
i això le reconeixen
bastant tots els crítics
és bastant fidel
en tot cas
en l'autor
així és com a vegades
veus una obra
del Calix Tabieto
i realment
l'obra original
desapareix força
en aquest sentit
és bastant respectuós
l'únic és que això
intenta posar-hi
aquests ingredients
jo ja diria
un llenguatge
una certa estètica
o poètica
del mateix Àlex Rigola
que des del Titus Andrónic
que va ser potser
l'espectacle
també de Shakespeare
precisament
que es va poder veure
a l'antic lliure
i que el va llançar
una mica
com a un dels directors
amb més talent
i amb més possibilitats
dins la nostra escena
un llenguatge
que s'ha anat repetint
en tots els espectacles
l'últim que hem pogut veure
Santa Joana dels Escorxadors
estrenant
el Festival Grec
i que aquesta utilització
abans ara parlàvem
de la dansa
és que aquest espectacle
sorgeixen contínuament
40 referències
i una mica
intentarem
posar-les a mordre
però que
aquesta estètica
que deia
de l'Àlex Rigola
que és
d'una banda
respectuosa
amb el text
però de l'altra
aquest intent
d'acostar-lo
a una estètica
més contemporània
que la gent
la pugui veure
dues
l'utilització
de la dansa
també com a element
afegir
en el llenguatge
teatral
i això
es va
es va demostrant
dues
l'utilització
de microfonia
en directe
que a la vegada
doncs dona
un altre valor
a les paraules
quan es diuen
per un micròfon
i la veu
amplificada
3
la imatge
també
de l'audiovisual
en aquest cas
no és
tan clar
però sí
que Santa Joan
els escorxadors
sí que ho és
i llavors
també
referències
continues
jo crec
que l'utilització
de les músiques
també és molt important
en el cas
de la Rigola
i aquí tenim
l'utilització
de músiques
de Wagner
recal·legada
de les valquíries
que de fet
no és el primer
que utilitza
recordem
que la calvegata
de les valquíries
és utilitzada
per Francis Ford
Còpola
en l'Apocalipsis
Nau
i que
la famosa escena
dels helicòpters
exactament
i ell
l'utilitza
en la segona
part de l'espectacle
que és bàsicament
la que
exemplifica
la part de guerra
quan Brutus
i Cassius
són perseguits
ja saben
vostès
que en aquest espai
sempre
ho aconseguim
parlar amb els protagonistes
amb Àlex
en Rigola
volíem parlar
però justament
es troba
al Festival de Teatre de Vinyó
és molt difícil
contactar amb ell
si hagués estat a Barcelona
probablement haguéssim
conversat amb ell
sí
perquè és un home
molt accessible
però com que està allò
en un dels festivals
importants
i deu estar amunt i avall
doncs és impossible
el que sí va ser possible
la passada setmana
va ser conversar
amb dos dels actors
protagonistes
un d'ells
fa temps que volta
amb aquesta obra
perquè aquesta obra
val la pena recordar
que ha voltat moltíssim
ha fet molt bolus
però no només
per Catalunya
l'estat espanyol
sinó que ha fet
les Amèriques
fins i tot
ha estat per Europa
on ha estat una obra
que ha voltat moltíssim
un d'aquests actors
és el Pere Arquillué
i més tardanament
s'incorporava també
el repartiment
d'aquesta obra
d'aquest Juli César
al Joan Carreras
tots dos
ens acompanyaven aquí
al matí de Tarragona Ràdio
i hem rescatat
no res
un parell de minuts
d'aquesta conversa
uns que feien referència
justament al text
i a les particularitats
que té aquesta obra
Juli César
mira, hi ha dues o tres
coses que són importants
el primer és la traducció
del Sau d'Oliva
que penso que és una traducció
molt bona
una traducció en vers
i que arriba molt bé
i això la gent ja ho agraeix molt
i això ja se'n pot dir
teatre
hi ha notícies
d'aquesta utilització
dels lobbies
i tot plegat
tot això
hi pot entrar
una mica
a l'hora de veure
perquè és una reflexió
diria que l'argument
és una reflexió
entorn al poder
i una reflexió
entorn a l'ambició
i també una reflexió
entorn a l'amistat
i aquestes relacions
que a vegades tenim
que tots estem fets
de lligams
emotius
però que en moments determinats
doncs s'han de prendre decisions
en aquest cas
es prena la decisió
que es mata el Juli César
però que posteriorment
a més a més
hi ha un altre personatge
interessantíssim
que és el del Pere Arquilloé
que és el de Marc Antoni
amb aquell famós discurs
que ell fa amb el cos
de Juli César
davant de la multitud
i que li deixen fer
brutos i cassius
i que ell una mica
tan sols amb la retòrica
tan sols amb la força
de les paraules
aconsegueix
que tot el poble
agiri en contra
dels conspiradors
que en un moment determinat
es presenten al públic
com a alliberadors
de la tirania
de Juli César
i aquest discurs
és gairebé
una lliçó
a la retòrica
a la retòrica política
el que diem
un màster
per posar-nos al dia
i al corrent
de com es mouen
els fils del món
i l'ordre mundial
i el poder definitivament
arriba molt
de totes maneres
Jordi
no espantem els oients
i a ells
que siguin més conservadors
en la seva concepció
del teatre clàssic
que no s'espantin
i que es deixin emportar
perquè realment
un cop ja situin
la seva mirada
en aquell escenari
tan blanc
tan buit
i vegin aquells actors
dalt de l'escenari
es deixaran emportar
per un text
que realment és meravellós
per tant no trobaran
a faltar
diguem-ne
una estructura més clàssica
No, jo crec que el més destacable
en tot cas
és l'utilització
de la dansa teatre
i per tant
com deia el Pere Arquillo
també és un teatre molt físic
per tant els actors
es mouen molt
i a vegades
per plasmar
aquest
posem per cas
per plasmar
aquest neguit
aquest
correcuita
que empaita
tots
a l'hora de prendre
aquest tipus de decisions
doncs hi ha un moment
que tots els personatges
estan corrent
per tant
és una metàfora
una mica
del que està succeint
el que veurem després
amb la peripèci
el que explicaran els actors
el Juli César
és un home
que es mou
amb un llenguatge
molt de dansa
però
formalment
és un espectacle teatral
l'únic
que sí que
està a la sabidoria
de la regola
per introduir-hi
aquests elements
posem per cas
de dansa
Vostès volen anar
i nosaltres
els convidem
si ens truquen ara
el 977 24 47 67
els donarem
l'oportunitat
d'aconseguir
fins a 10 localitats
dues per persona
per gaudir
d'aquest espectacle
em penso que hi ha algú
que ja vol anar
que han dit
escolta
tot això que estan dient
jo vull anar a veure
el Juli César
perquè veig el Lluís
que està agafant ja el telèfon
com un desesperat
això és que ja tenim algú
a l'altre costat
del fil telefònic
bon dia
hola
hola
bon dia
amb qui parlem?
amb l'Antoni Sanz
què tal Antoni?
molt bé
per aquí
per casa
has pogut veure
algun dels espectacles
del fet?
no
no vaig anar al teatre
del metropol
vam fer allò dels animals
ai què tal
et va agradar?
sí em va agradar molt
diferent no?
també?
el que es farà aquest divendres
també és completament diferent
allò que vas veure al metropol
no té res a veure
no té res a veure
si t'agrada el teatre
teatre
allò de text
jo crec que t'ho passaràs molt bé