De l'Associació de Veïns d'Icomar, Maria Lluïsa, molt bon dia.
Hola, molt bon dia.
Ja et veia que et bellugaves amb la musiqueta.
Jo recordo d'altres anys que hem parlat i ja sé que has deixat anar,
que ets una mica balladora, tu.
Sí, m'agrada molt bé.
Però aquesta musiqueta ja et veia així en l'ambient.
Déu-n'hi-do.
És veritat que m'agrada molt ballar i la festa.
M'agrada molt disfrutar de la festa amb el conjunt de la gent,
allò de ficar-te dins del món normalitzat, que cada dia no ho fas,
i ballar, disfrutar amb la canalla de les seus llocs,
que acaben sempre posant-me de farina fins dalt de tot,
d'aigua el diumenge, m'emullen tota completament, però m'agrada.
Per això intenteu cada any construir una festa com les de tota la vida,
que tinguin de tot la seva cosa per la gent gran,
l'homenatge de la persona del barri, la gent jove, les rebelles, la cosa esportiva.
Us moveu sempre seguint aquesta línia tradicional d'una festa de barri?
Sí, jo crec que és un dels barris psicomar més tradicionals.
No intentem fer unes festes grandioses amb moltes coses que costen molts de diners,
sinó que intentem fer una festa de convivència.
I per tant, en aquest moment que tots sabem que inclús la convivència,
la integració de persones d'altres llocs, costa una mica,
aquesta festa tan familiar apropa molt a la gent.
I això jo crec que és el fonamental.
Quan algú pregunta per què una festa de barri,
doncs jo sempre he dit el mateix,
no intentem copiar absolutament res de ningú,
no intentem ser els millors,
no intentem portar la millor festa ni la millor orquestra ni res d'això,
sinó l'única cosa que intentem és que la gent no surti al carrer,
parli, jugui, s'ajunti,
i si convé, doncs tinguin la seva perita discussió
de si li agrada o no la vorera que s'ha fet.
O sigui que és una cosa d'aquelles que el que intentem és convivència i integració,
que crec que és el més important de tot.
Home, no és una opinió generalitzada,
però com tu mateixes,
hi ha qui de vegades ha qüestionat les festes del barri,
de dir, home, però si ja tenim festa major a Tarragona,
si ja avui dia hi ha moltes opcions de lleure,
de cap de setmana, del que vulgui.
I per què s'ha de fer una festa de barri, doncs justament aquí trobaríem la resposta.
Sí, jo crec que continuo dient, puntualitzant molt,
que de cap manera nosaltres, almenys de Dicomar,
mai he intentat de fer unes festes,
com he dit abans, amb un cost de diners molt elevat,
sinó unes festes de participació,
que jo sempre he explicat,
que encara nosaltres en el dia d'avui,
doncs tant, el sopar de la gent gran d'ahir a la nit,
com la xocolatada d'avui,
doncs és una qüestió casolana.
La xocolata no la juguem a puestos,
sinó que cada veí o cada veïna
fa la part que li correspon
i baixa la seva olla de la xocolata
per compartir-la amb la resta de la gent.
I tot això jo crec que és el que al final
fa que sigui un barri petit, amb una festa petita,
però amb gent molt important i molt gran.
Una altra manera de mesurar la vitalitat d'una festa de barri
és el programa de festes,
que sempre el teniu molt atapeït d'anuncis.
I això és una manera també de mesurar.
Ara costa, no?
Sí, costa molt, costa molt.
La veritat és que jo m'agradaria
donar les gràcies a tota la gent
que d'alguna manera s'impliquen aquest llibre de festa
estan en la gent que s'anuncia d'alguna manera
i que sap moltes vegades que el seu anunci és una mica limitat,
però que realment la intenció és ajudar una mica a la festa
i també a les persones que es dediquen
a intentar trobar aquelles persones que s'anuncien, no?
En la qual cosa això també és una fanyada
perquè moltes vegades la feina d'uns i altres
comporta fer viatges, potser amb una mateixa entitat,
quatre o cinc vegades,
o que al final el llibre tingui una petita falta d'imprempta
i el de la botiga, doncs, ni això no està ben posat.
I sempre demanem una miqueta de comprensió, no?
No som una empresa d'anunci,
sinó que som un barri que intenta d'alguna manera
pal·liar aquella manca de grans entitats al nostre barri
que no tenim gaire comerç
i que, per tant, han d'aprofitar una mica,
aprofitar-nos entre cometes,
i ben aprofitats de la gent de bona voluntat
que vol ajudar-nos.
Per això ja forma part de l'estiu també, dels comerciants.
i ja estan per la festa del barri.
Una altra vegada comença.
Una torna, una escolta, sembla mentida,
no se'n cansen ni no, no se'n cansen.
I és que fem referència al programa perquè, a més,
enguany, doble portada.
L'ocasió futbolística...
Oh, és que ha sigut una cosa molt important al barri, no?
Un barri com he comat,
per primera vegada la seva història de futbol,
doncs, ha pujat a segona territorial
i ha sigut, doncs, una qüestió molt important pel barri,
molt important per la convivència.
Si veiem que està composat l'equip,
veiem que n'hi ha gent de tota mena
i que això, doncs, comporta també, doncs, una forma
de mantindre viu el barri, no?
Ha sigut molt important.
La veritat és que la gent del futbol,
com la resta de persones que es dediquen
a una certa activitat, sobretot esportiva,
doncs, a l'hora de fer una cosa d'aquestes,
per ells és molt, molt, molt important
i li han volgut donar aquesta importància
amb una doble pàgina cru,
amb una mica, doncs, de jugadors,
equip directiu, tota la gent, doncs,
que comporta aquest equip.
Sempre m'agrada explicar, doncs,
que el composen la gent del propi barri,
que és un camp que fa molts anys
era un camp que la gent del barri
es va agafar com a seu, sense seu seu.
Vau anar d'Ocupa's, directament.
Sí, sí, sí, directament d'Ocupa's,
com a gent de barri, és veritat,
però en aquest moment, doncs,
encara avui el manteniment del camp de futbol
i és un camp que es pot veure cada dia
net i polit,
es fa només amb la gent,
amb la gent directiva que estem parlant,
de tres persones,
que són les que es dediquen cada setmana
a netejar-lo, pulir-lo
i tenir-lo realment ben acondicionat.
Per dues vegades, Maria Lluís,
has esmentat el tema de la immigració i el barri.
En aquest període de festes,
es veu la canalla segur,
perquè ja sabem que no hi ha problemes d'integració
en aquest sentit.
Les persones que ja tenen una certa edat,
les persones adultes,
hi van entrant també en aquesta manera
de celebrar el carrer, de la festa,
o costa una miqueta més?
A veure, em costa una mica més,
però no parlem de la seva totalitat.
A veure, estem parlant que probablement
la immigració en aquest moment,
sobretot la part de diferents relacions,
li costa una mica més.
Estem parlant probablement de magrebis,
que li costa molt d'entrar-hi a la festa,
no tant a la canalla,
que sempre està per allà al mig,
i que la veritat fa goig,
però a la gent gran li costa una mica més.
No a la resta de persones que han vingut al barri,
últimament molta gent nova,
però que realment no s'acaba a integrar-se
i baixen al barri i formen part.
Pregunta la primera vegada
que podem agafar la xocolata.
Escolta, és per tothom.
No soc soci.
És igual, no passa res,
si això és pel barri,
no és qüestió de només la gent
de l'associació de veïns.
Però jo crec que és molt important
i per tant jo crec que el barri d'Icomar
sempre ha donat,
no dic exemple,
però sí mostres de ser un barri
que ha tingut molta cura
en intentar fer la integració
de les persones que han arribat al barri
i moltes vegades
amb moltíssimes dificultats.
En la qual cosa jo sempre he dit
que el meu barri és un barri petit
però molt gran
per la seva gent
i per la composició de la gent.
Jo estic molt orgullosa del meu barri,
de la seva gent,
perquè crec que hem demostrat sempre
que encara continuem
tenim aquell pensament
de gent en comunitat
i de gent que fa les coses altruístament.
I això és molt important
en el moment que vivim,
que alguna persona tingui
qualsevol mena de problema
i vingui i sàpigues
amb aquella persona parlar amb ella
i intentar fer-la entendre
i entendre perfectament
el tema de la convivència,
el tema de la immigració.
Doncs jo crec que sempre
s'ha d'agrair a la gent
i felicitar-los perquè...
Aquesta comunicació
no es dona en totes les comunitats
avui en dia.
El meu barri,
si us veiem que és un barri molt especial,
no sé per què, però...
S'haurà d'anar, eh?
Perquè ella dia,
no, no, si és per tot el barri,
no, no, la festa pot anar qui vulgui,
no només la gent del barri de Comar.
I a més, molt contents
que vingui el que vulgui,
no tenim cap problema.
Si fem una xocolatada,
primer és la canalla,
i sobretot,
però quan acaba la canalla,
la xocolata que hi ha,
que sempre s'obre,
perquè la gent és molt...
molt bondadosa
i baixa molt de xocolata,
torno a repetir
que ho fan la pròpia gent del barri,
cadascú a casa seva,
doncs sempre n'hi ha xocolata
per a tothom.
Doncs la xocolatada
serà a les 6 de la tarda avui.
Sí, és el primer acte d'avui
perquè ahir ja vau començar
i després, doncs,
més jocs per la canalla
i allò del sopar,
del sopar que es fa al carrer,
no, també?
Un sopar que es fa al carrer.
Baixa la ceu al seu menjar.
Sí, sí, cadascú baixa el seu.
L'associació només posa taules,
cadires perquè la gent estigui còmoda
i fem, doncs, allò d'una quantitat
bastant important de sangria
perquè la gent s'animi, no?
Però la resta, cadascú baixa el seu.
I una cosa molt important,
normalment la gent acaba menjant
de la taula del costat.
O sigui, és molt normal veure,
almenys al meu barri,
la gent quan estan sopant,
doncs agafar la seva safata
i anar a la taula del costat.
Per que ho t'hasti.
I el menjar de la taula del costat.
O sigui, això jo crec que ha sigut
ha sigut de sempre, no és d'ara, no?
Per tant, continuem fent
aquella fórmula de barri molt petit,
molt cohesionat.
Doncs teniu el sopar,
després, doncs, en macro discoteca,
la cosa del ball que no pot faltar.
I ja passeu a dissabte,
on hi ha partit de futbol,
un barri tan futbolero com aquest,
i més aquesta temporada
que hem deixat enrere.
Per tant, teniu més d'un partit de futbol,
a llarg de dissabte.
Sí, sí, dissabte tenim un altre a la tarda
i un altre al diumenge.
O sigui, que de futbol hi ha sempre
perquè participin tots els equips
que n'hi ha dins del barri, no?
Que són tres en aquest moment.
El que ha pujat a segona territorial,
un d'ameters i un altre de juvenils.
En el qual, doncs,
sempre intentem que participi tothom
i sempre convidant amb altres equips
d'altres barris, no?
Per intentar, de fet, també,
doncs aquest intercanvi,
que després nosaltres, doncs,
anem al seu barri també, no?
I exhibició de jotes?
Sí, amb això he d'agrair, doncs,
que sempre és una col·laboració d'Ibercaja,
sempre, doncs, n'hi ha algú que t'ajuda
i, doncs, bueno, sempre es facilita, doncs,
aquest un grup de jotes
que ja fa dos anys que venen
i que realment...
La Cosa Aragonès et té tirada al barri
perquè veig que el diumenge
teniu la missa també cantada
amb el Cachirulo,
amb el Centre Aragonès, vull dir que...
Bé, un any és el Cachirulo de Reus,
una altra vegada és l'Associació Cultural
i Folklòrica Andalusa,
una altra vegada a l'Estremenya...
O sigui, intentem de fer una missa
en honor dels difunts del barri,
però sempre d'una manera molt alegre.
L'amor no té per què ser trist,
almenys des de la meva...
Jo crec que una mica, també,
quan preparem una mica les festes,
també és una mica d'allò
que la pròpia junta som i pensem, no?
I en el qual jo penso que l'amor
també forma part de la vida
i que s'ha de veure des d'una perspectiva
molt normalitzada
i per què no cantar-la, no?
Hi ha moltes actuacions,
hi ha els dinars populars,
la missa cantada, com deia,
hi ha activitats esportives.
Hi ha allò que agrada molt
a les mares i a les àvies,
que les nenes fan una miqueta de playback.
Això és la bogeria a les festes de barri, eh?
Sí, sí.
Allò una mica d'escenari,
les xiquetes que han estat preparant
i que surten i que ballen les mares i les àvies,
és una cosa mai no vista.
No, però pensa que tot això
forma part d'un moment
que jo crec que no s'ha de perdre mai.
Perquè allò que diem, no?
La mama, el papa, l'àvia, la tieta
que ve, que filma, que fan fotografies,
que després d'alguna manera
quan fem la Setmana Cultural
exposem totes aquestes fotografies
i fem una continuïtat
del que fem durant l'any,
jo crec que és important.
Les nenes lo preparen
amb moltíssima il·lusió,
ni a baralles, problemes,
aquesta cançó és meva, tu no.
Però al final, la veritat és que fa goig
veure com nenes petites i més grans
doncs acaben participant
en una festa important, no?
I el temps que han dedicat, no?
Molt, molt, molt de temps, molt de temps.
I he de reconèixer que tant les nenes
com la persona que es cuida
de preparar-les una mica,
que no deixa de ser una persona
doncs també altruístament,
sense cap preparació específica,
doncs fan un esforç.
Perquè la persona que les està
en aquest moment doncs ensenyant,
és una persona qui treballa
cada dia d'hores
per intentar que les nenes
sàpiguen la roba,
que s'han de posar...
A més, tot això té una...
té una feina que no es veu, no?
Però pensa que el dia
que fan els privats,
el local de l'associació
es converteix en un gran estudi
de maquillatge,
de perruqueria,
i de roba.
Sí, sí, sí.
La gent té cadascú la seva perxa,
el seu lloc,
la seva cadira,
el seu nom.
La veritat és que és veure...
Perquè s'hi posa ganes, no?
Sí, fa moltíssima il·lusió.
Maria Lluís,
et toca a tu fer una invitació
més o menys formal
com a presidenta
de l'entitat veïnal
que organitza les festes
perquè, com bé has dit,
és una festa oberta a tothom, no?
A tothom.
Bé, doncs que sàpiguen
que hi com ara estan festes,
que estem molt agraïts
a la gent que participa,
que volem que vingui qui vulgui,
que sempre seran ben acollits
i que esperem que la festa surti bé
i si alguna cosa no surt tan bé,
doncs que sempre disculpin alguna cosa.
I una cosa que m'agrada dir sempre
és que sé que es poden trobar
algun veí que estigui no massa bé,
que tingui mal de cap,
que li molesti una mica la música
per la d'entendre que és una vegada a l'any
i que disculpi aquestes molèsties
que podem passar
però que indiscutiblement
han de patir aquests tres dies
per bé de la festa
i per bé de la comunitat,
que ja sempre he dit, no?
i sobretot faria un llamament
a la gent que ha vingut al barri últimament
perquè s'integri,
perquè vagi,
perquè vingui amb nosaltres
i perquè d'alguna manera
participi de la festa
i de la convivència,
que és indiscutible
el que intentem.
Doncs són festes a Icomar.
Maria Lluïsa,
com serveixes la cervesa?
Has après una miqueta?
O fas molta espuma?
Com diuen que fas quan la serveixes?
Fai molta espuma al començament.
O vas arreglant això,
vas agafant-li el tranquillo.
Hi ha dues coses que faig molt malament.
Una, servir la cervesa al començament
i segona, que quan faig algun cubata...
Et passes?
No, et quedes curta.
Sóc molt ràcana.
Et quedes curta.
Ui, això...
I fa una mica més, no?
Doncs això fatal,
ho porten al barri, eh?
Sí, una mica ràcana
perquè dic que no vull haver problemes
perquè després la gent
amb moltes copes no està bé.
No, la veritat és que no han tingut
mai cap problema de gent
amb copes de més.
No, però el tema de la cervesa
em penso que et passa el primer dia.
El segon ja no fas tanta espuma.
Bé, és qüestió de tirar una miqueta d'espuma
i que ningú us doni compte.
Maria Lluís Expósito,
que avui ens ha acompanyat
en qualitat de presidenta
de l'Associació de Veïns del Barri d'Icomar.
Gràcies per venir.
Bona festa a tots els veïns d'Icomar.
Gràcies a vosaltres.
Gràcies.