Passen vuit minuts de dos quarts onze del matí.
Com us deia en fa moment, és ara el moment justament de saludar
el tinent d'alcalde responsable de l'àrea de cultura
de l'Ajuntament de Tarragona, Albert Ballbé.
Albert Ballbé, bon dia.
Bon dia, Ricard.
Parlarem de la capitalitat, de la candidatura a ser
la capital europea de la cultura l'any 2016,
un anunci important que es feia la setmana passada,
però abans que res, parlant dels premis literaris
que es concedien dissabte a la nit,
potser la notícia, malauradament,
és que el premi més important de tota la cartellera,
el Premi de Narrativa Pini Soler, ha quedat desert
i ha quedat desert per segon any consecutiu,
perquè l'any passat recordem que en un primer moment
es va concedir amb una obra de Jaume Cabré,
però després es va descobrir que la novel·la seleccionada
ja estava en procés d'edició i, per tant, va quedar finalment desert
i en guany el jurat ha considerat que les obres presentades,
s'havien presentat 17 obres a aquest guardó,
no tenien prou qualitat per aconseguir aquest premi.
Una mala notícia, Albert Ballbé?
No, no, no, a veure,
és una notícia que té com una bona joia
diferents prismes a considerar.
A mi em sap greu, honestament, a mi em sap greu,
perquè jo crec que la festa queda una mica coixa.
Inglésia, des del punt de vista mediàtic,
el fet que es doni per segon any consecutiu,
això queda desert.
Bé, però per altra banda,
es té que elevar la seriedat del jurat,
el jurat el que vol,
i així ho diu amb la seva resolució,
diu que les obres presentades no tenen dos condicions,
una és l'excel·lència, és dir, que sigui una bona obra,
i l'altra és la universalitat,
és dir, que sigui una obra que es pugui publicar aquí,
és dir, en català, en anglès, en el que convingui.
Llavors, però, evidentment,
per segon any consecutiu,
un premi com aquest,
que és un premi que s'ha consolidat
dins del món literàri català,
doncs, home, no ha de ser una llàstima.
Ara, per altra banda,
tampoc es pot forçar el jurat
que sigui un jurat, diguem,
compleent i fàcil.
Llavors, l'any passat,
en les veus de Pamano,
va ser un èxit editorial,
de molt de cuidat-ho,
hagués pogut portar l'etiqueta
de Premi Literària de Tarragona,
però, si aquestes circumstàncies
d'ordre administratiu,
no ho van poder.
I és un trasbals, eh?
Per nosaltres és un trasbals.
De totes maneres, ja et dic,
i jo crec que es té que respectar
d'una manera absoluta
el criteri dels jurats.
De cara a l'any que ve,
ja ha pensat alguna cosa
l'Ajuntament,
els organitzadors dels premis,
en fi, per motivar,
com a mínim, la participació
i amb més qualitat
en aquest Premi de Narrativa Pini Soler,
perquè no torni a passar
allò d'aquest any.
A veure, el que és cert és que
aquest dia és un premi
que està extremadament ben dotat econòmicament,
i llavors jo crec que això
tindria que esperonar
els escriptors a portar les seves obres,
però, per exemple,
no oblidem que la Prudència Bertrana,
que és un premi també molt prestigio,
aquest any també ha quedat desert.
El que vol dir és que potser
els nostres escriptors
tindrien que,
no sols és el superfugi
o l'atenció del Premi Econòmic,
sinó també,
després hi ha una editoria potentíssima darrere,
que es compromet a publicar-ho,
i a publicar-ho amb un abast
nacional i internacional,
i en determinats casos
ha provocat la traducció
a diferents idiomes,
començant pel castellà
i acabant per l'anglès,
llavors jo crec que això
tindria que...
Potser, ara hi parlo
sobre la marxa,
potser hem de fer
d'anar-nos un esforç
més important
en fer conèixer aquest...
Però jo crec que és suficientment conegut,
perquè en definitiva
un escriptor
que el doni en un premi
sigui on sigui
és un fet atractiu important.
Potser la pròpia editorial,
que en definitiva
té que fer després
la publicació dels llibres,
tindria que incentivar
escriptors,
perquè en definitiva
totes les editorials
tenen el seu tombant
en una sèrie d'escriptors
de la casa,
però també n'hi ha
de fora de la casa,
i l'editorial té
headhunters,
és a dir,
caçadors de...
Caçadors de...
De talents.
De talents.
Llavors, bé,
jo crec que el tema
té que anar per aquí.
És decebedor una mica, no?
Potser és la votació econòmica
important.
Un editorial importantíssima
dins del grup de Planeta.
I en fi,
que no hi hagi al final
un premi, no?
Sí, sí,
realment,
insisteixo,
i per l'organització,
realment és trist.
A mi em consta
que l'alcalde també
estava disgustat,
home,
disgustat dins d'uns límits,
no?
Però que, evidentment,
el que complau és
poder-li donar la mà
a una persona
que ha guanyat aquest premi,
que d'alguna manera
s'incorpora
a l'olimp dels escriptors
i que s'endú
un bon passic de diners,
no?
I que després surt
a les...
als apredors
de les llibreries
una novel·la
que porta la banderola
de premi literari
pinçoler
Ciutat de Tarragona.
En fi,
més enllà d'això,
la valoració dels premis,
la valoració de la tarda literària
que ja està
en la seva recta final,
la valoració
del responsable polític,
quina és?
Canvi d'independència
d'aquest fet puntual,
puntual però respectable
absolutament,
jo crec que
Tarragona està
col·locada
dins dels diferents premis
de Catalunya,
jo diria que,
i meravement
després de Barcelona,
i a més,
i aplicant criteris
de proporcionalitat,
jo diria que
sobrepassem a Barcelona,
insisteixo,
en criteris de proporcionalitat,
de nombre d'habitants,
jo crec que
s'està assolint
un nivell molt i molt important,
i l'agrada
és de consolidar-lo
de la millor
més ràpida possible,
i potser una de les consolidacions
és que els premis
no quedin deserts.
En fi,
el mes de novembre
és el mes dels llibres
a la ciutat de Tarragona,
n'hem parlat àmpliament
en els darrers dies
de moltes de les activitats
de la tardor literària,
però en fi,
en matèria cultural,
aquest mes de novembre
també ha estat notícia,
ho era la setmana passada,
l'anunci que feia
justament
el tirant d'alcalde de Cultura,
Albert Vallvé,
l'anunci que Tarragona
opta a ser candidata
a la capital europea
de la cultura
l'any 2016.
Falten, en fi,
12 anys,
però cal preparar
el terreny amb temps.
La primera pregunta
sobre aquest tema
és gairebé òbvia,
senyor Vallvé.
Per què?
Per què Tarragona
es decideix
a tirar endavant
aquesta candidatura?
En primer lloc,
perquè era un projecte
de tots els usos polítics,
és a dir,
tothom,
en algun moment o un altre,
amb campanya electoral,
amb intervenció municipal,
com fora,
tothom ha dit
que Tarragona ha de ser,
tothom ha demanat
que Tarragona sigui
capital europea
de la cultura.
I, en conseqüència,
aquest és un projecte
que és un projecte
de ciutat.
No és un projecte
de l'equip de govern,
sinó que és un projecte
en què tots els partits polítics,
i no sols partits polítics,
sinó que totes les institucions
tarragonines,
el que han de fer
és incorporar-se
en aquesta qüestió.
El cert és que,
ja fa molts anys,
vam anar a Avinyó
i vam veure
que el pont de Avinyó,
no el conegut,
el de la cançó,
sinó el pont de l'autopista,
hi ha un ròdul
que diu
Avinyó, capital europeu de la cultura.
Llavors,
quan que sabeu
que Avinyó és capital
de la germanada
en Tarragona,
vam començar a parlar
amb els tècnics de cultura
de l'Ajuntament d'Avinyó,
a veure quin era el tràmit.
Avinyó té un potentíssim
festival internacional de teatre,
i això,
d'alguna manera,
i evidentment,
tota la història
dels papes d'Avinyó,
doncs els donava
aquest apèndix patrimonial.
I, evidentment,
a Tarragona tenim
no sol cultura,
només tenim festes importants,
i després també tenim
el tema patrimonial.
Això ens va començar
a fer pensar
d'una manera seriosa,
que a Tarragona
podia optar
d'una manera sèria
i sense fer volar coloms
aquest guardó.
I llavors,
bé,
vam tindre la sort
de contactar
amb un grup promotor
d'aquest tipus
de qüestions,
i llavors vam muntar
una comissió
urgent de cultura
per demanar
la unanimitat,
perquè això és el que ens demanaven
aquesta agència promotora
del fet,
no?
Ens va dir,
el que demanem és
que hi hagi unanimitat.
no va costar gens
aconseguir
l'unanimitat
perquè tothom,
com dic,
tothom estava compromès
amb aquesta idea.
I va anar la mare de bé.
I per què per l'any 2016?
Perquè és el calendari
que s'ha de preveure
tenint en compte
que ara estem
a finals del 2004?
Sí,
a veure,
aquest és un tema
que no és un tema
entre particular,
sinó que això
és un tema
de la Unió Europea.
La Unió Europea
té reglamentat,
és a dir,
amb una disposició legal,
quin és el tràmit,
com se fa,
i després ja està predeterminat
d'ara fins al 2016
quins són els països
que podran proposar
les seves ciutats
capital europea de la cultura.
I a Espanya
li toca el 2016.
Llavors,
hi ha altres candidats
com és Còrdoba,
com és Granada
i com és Màlaga.
Llavors,
el que succeeix
és que jo crec
que són ciutats
molt ben posicionades.
Va ser molt curiós
perquè l'endemà
del nostre roda de premsa
van trucar
una cadena,
una cadena radiofònica
de Còrdoba
i van tindre
una espècie
de tet a tet,
un vis-a-vis
entre la regidora
de cultura
de Còrdoba
i un servidor.
I va ser molt...
Gent simpatiquíssima,
gent simpatiquíssima,
coneixien perfectament
la ruta del Sistès
i coneixien Tarragona.
Llavors van dir,
bueno, escolta,
i ens van fer
un plantejament
molt curiós.
A veure,
quants equipaments culturals
teniu vosaltres
per comparar amb els seus?
I està malament dir-ho,
però en definitiva
està a les zones gravant.
nosaltres guanyàvem
d'una manera sensible
els equipaments
que tenien
els senyors
de Còrdoba
amb equipaments.
I a més,
en tenim un
que està
pràcticament creixent
que és
el Teat de Tarragona.
En tot,
en tenim un.
És a dir,
tot en té
un projecte.
El que passa que
jo diria que el nostre
és un projecte
que és un projecte
no de creació
sinó de substitució
al que hi havia
i en conseqüència
jo crec que
ho tenim molt millor.
Un cop fet l'anunci,
gairebé podríem dir
per sorpresa
perquè fins i tot
els mitjans de comunicació
i a la Unió Pública en general
ens va agafar una mica
per sorpresa.
Un cop fet l'anunci,
segurament ara
la gent del carrer
es pregunta
i ara què?
Com s'ha d'anar treballant
en tot aquest procés?
Bé, mira,
el que volem fer ara,
tens moltíssima raó,
a més,
els audidors terem que sàpiguer
que el Ricard
em va arrenyar, no?
Em va arrenyar
perquè ens vam avançar
els aconteixements.
Però ara,
el que farem,
Ricard,
serà fer una presentació
amb societat
d'aquesta idea.
On participi,
evidentment,
el senyor alcalde,
on participin
els portenveus
dels diferents grups
i on convidarem
com a públic interessat
des de la URB
a la ciutat arqueològica
a totes les entitats
que des de la ciutat civil
han tingut cura
del tema cultural
de Reuni, no?
Hi ha,
bueno,
la pell,
hi ha un munt d'entitats
que en definitiva
són les que després
ens trobem
quan fem
la tarda literària,
etcètera, etcètera.
I crear
una verdadera consciència
de ciutat
per que tothom
estigui implicat.
Recuperar una mica
l'esperit
del Tarragona
patrimoni de la humanitat
que recordaràs
que tothom
propis i estranys
es van apuntar
en aquesta qüestió.
Insisteixo,
no és un tema
de fer volar coloms
i és un tema polític.
És un tema de ciutat
i és un tema
on hi ha
una possibilitat
extraordinària
per part de Tarragona
d'aconseguir
aquest guardó.
Després de l'anunci,
com dèiem,
que es va fer públic
el passat dijous,
Tarragona Ràdio
va voler consultar
amb alguns agents
culturals,
amb algunes persones
vinculades amb el món
de la cultura
de la ciutat.
Ara escoltarem
quatre fragments,
quatre veus
de quatre tarragonins
vinculats al món cultural.
Tots en general
reben amb satisfacció
i també una mica
de sorpresa
la notícia
perquè, en fi,
no ho sabien.
També tots
pràcticament
coincideixen en dir
que queda molt per fer,
que ara la ciutat
hauria de treballar,
que és un projecte
engrescador,
però que s'ha de treballar
molt per millorar
els equipaments
i les infraestructures
tarragonines.
I, en fi,
cadascú fins i tot
apunta a alguna
reivindicació pròpia.
Escoltarem
Anei Torrell,
que és de l'entitat
Animat Serveis Culturals.
Escoltarem
el baríton tarragoní
Àngel Odena,
el cineasta
Jesús Montlleu
i el president
d'Òmnium Cultural
a Tarragona,
Joan Andreu Torres.
Són aquestes les veus.
Home,
jo crec que és una bona notícia.
Una bona notícia
que servirà
per situar
més ben situada
la ciutat
en el que és
el mapa cultural.
I suposo
que també pot servir
per dotar millor
d'infraestructures
la ciutat
i d'equipaments
perquè
no estem en una situació
diguéssim fantàstica
i es podrà millorar.
Crec que també serà bo
que els agents culturals,
ja no les administracions públiques,
sinó els agents culturals
que hi ha a la ciutat,
estiguin potenciats.
Des del punt de vista
que em pertoca
hauríem de fer
una gran revolució
per poder estar
a l'altura
d'aquestes ciutats.
I una gran revolució
què significa?
Doncs significa
entre altres coses
evidentment
aportacions econòmiques,
però aportacions econòmiques
amb coses
per exemple
que ara se'n ve el cap,
Màlaga té
una orquestra simfònica
des de fa molt de temps
i Tarragona no la té.
Jo no sé
si això influeix
en que ens puguin
donar capital cultural
o no,
i no ho sé,
però que si està clar
és que allí
tenen un nivell cultural
en respecte a aquestes coses
que per exemple
nosaltres no les tenim,
ni veig
que hi ha gent abismes
i voluntat
de voler-les tenir.
A veure,
jo salto d'alegria
en el sentit
que penso
que aquesta
candidatura
a la capitalitat
europea
de la cultura
penso que és
l'esperó necessari
perquè
tota la gent
que fa cultura
a Tarragona
més les institucions
públiques
i privades
creen un impuls
per dotar a Tarragona
primer que res
de les infraestructures
necessàries
i a més
espero que tot això
també faci millorar
i quan dic millorar
vull dir ampliar
les programacions
ja existents
a nivell cultural
creiem que això és un pas
important
i que totes les entitats
i totes les associacions
i per tant
tots els moments cívics
vol diria la pena
que ens hi juntéssim
i ens hi recolzéssim
i per tant
no només és un plantejament
que ha de fer
l'Ajuntament
sinó que encara aquí
sí que vol diria la pena
de començar
a plantejar
alguna plataforma
que tiri endavant
i comenci a fer
tots els projectes
necessaris
perquè aconsegui
aquesta capitalitat
europea
del món de la cultura.
Aquesta última veu
correspon a la del president
d'Òmnium Cultural
ens quedem amb aquesta última frase
proposada fins i tot
la creació a partir d'ara
d'una mena de plataforma
dels agents culturals
de la ciutat
per defensar la candidatura
perquè sigui
d'alguna manera
una candidatura
que vagi més enllà
de les opinions
dels partits polítics.
D'això que deia el Joan Andreu Torres
i en fi
d'això que ha pogut sentir
de manera breu
en fi
d'aquesta mostra
que no vol dir
que tothom en pensi el mateix
què n'ha de dir
el tinent d'alcalde de Cultura?
Haig de dir
que el senyor Joan Cavallé
des de començament
del 2004
és dir que portem
quasi un any
està preparant un projecte
per fer
el pla cultural
de la ciutat
és a dir
el pla cultural
que en definitiva
s'externalitza
que és el que ara està de moda
i el que estem constituint
és una sèrie de comissions
amb què
amb diferents arts
i amb diferents aspectes
de la cultura
hi haurà persones
absolutament alienes
de l'Ajuntament
que tindran una veu important
d'intel·lectivitat cultural
de la ciutat
punt primer
que evidentment
té raó el Joan Andreu Torres
que es deia crear
una comissió
supra municipal
per parlar d'aquest tema
és evident que sí
és el que deia al principi
que el que volem fer
és implicar en aquest projecte
des de la URB
evidentment passant per l'Òmnium
no oblidem que
un dels coorganitzadors
de la taula literària
és precisament
l'Òmnium cultural
és a dir
que a veure
absolutament d'acord amb tots
jo he anat prenent nota
del que veia tant al mail
com el que deia
l'amic Odena
o com veia el Jesús Monlló
és fer referència
important a les infraestructures
home amb això estem
amb això estem
el cert és que
quan el patrimoni
de la humanitat
jo sempre deia
que la ciutat
estava molt contenta
molt que ho folla
perquè això era un compromís
un compromís dur
d'assumir
i evidentment
i això ja s'ha produït
doncs hi ha hagut
que el pressupost municipal
ha tingut una atenció específica
amb el tema de patrimoni
doncs ara nosaltres demanarem
després de prop d'això a tothom
que també hi hagi
una sensació extraordinària
des del punt de vista
econòmic per l'Ajuntament
perquè
si heu vist
tothom feia referència
a infraestructures
i a major aportació econòmica
a mi em sembla molt bé
és a dir
jo ja fa temps
que sento allò de dir
s'ha acabat el moment
de les infraestructures
ara hem de donar
calitat de vida
als ciutadans
és a dir
Tarragona ha fet
un gran creixement
en quant a infraestructures
en quant a vies de comunicació
el cinturon de vida
de l'Ibarra que ja està acabat
llavors doncs
el que hem de fer
seria disfrutar de la ciutat
és a dir
fer que els altres ciutadans
gaudeixin
de tota aquesta infraestructura
com a base de cultura
de vegades
jo crec que tenen moltíssima raó
el tema de l'orquestra sinfònica
que ens deia
l'Àngel Odena
té moltíssima raó
alguna cosa hi ha
sobre l'ambient
és a dir
Càmereta XXI
té una petita orquestra
important
els conservadores
estan
posant-se d'acord
per crear
alguna cosa al respecte
és a dir
jo crec que
el ferment
la llavor
a partir d'una orquestra sinfònica
existeix
ara també
també li tinc a recordar
a l'amic Àngel Odena
que
l'orquestra sinfònica del Vallès
que és una realització
extraordinària
costa tants diners
que
ni llocs tan potents
com
com
la zona del Vallès
és a dir
Terrassa i Sabadell
els hi pesa moltíssim
econòmicament
de qüestió
llavors
s'ha de posar molta imaginació
és a dir
crear una orquestra sinfònica
estable
val molts diners
i el que no pot ser
és crear-la avui
perquè al cap de dos anys
per falta de recursos
es tingui a plegar
hem de buscar
les alternatives
que esperant
tenir una orquestra sinfònica
però amb un cost
més sostenible
pensant però
en aquesta candidatura
i en la perspectiva
del 2016
i parlant d'aquestes
infraestructures
que deien els agents
culturals
una
Teatre Tarragona
s'haurà de fer
sí sí sí
però és que
el Teatre Tarragona
amic meu
l'altre dia
a la mateixa comissió
de cultura
que van donar
explicació
als altres grups
del tema
vam demanar
el seu vistiplau
se'ls va donar
compte
d'una carta
de la directora
de l'Invifes
que com a conseqüència
de la visita
que va fer Tarragona
ara fa un mes
d'alguna manera
s'entava a les bases
perquè ens adeixin
no només
les 10 metres
que demanàvem
sinó
la totalitat
del solar
que els militars
tenen
al carrer
de Girona
amb la qual
no sol
tindrem els 10 metres
sinó
encara tindrem més espai
evidentment
per fer coses
que hagin de veure
amb el teatre
i llavors
automàticament
vaig anar a veure
al departament
de contractació
i va dir
escolta'm
feu el favor
de licitar
al final
de l'enderroc
perquè recordareu
que no es va acabar
d'enderrocar tot
perquè hi havia uns veïns
de les cases
que tenien por
del que passava
ara suposo que
el home està
tranquil
i que en definitiva
no hi ha cap tipus
de problema
hem d'acabar
de fer l'enderroc
i automàticament
començarà
la construcció
de nova planta
una
el teatre Tarragona
i l'he deia
i dos
el futur nou teatre
tindria ara
més vigència que mai
si realment
la candidatura
tindria endavant
no sol
el nou futur teatre
que l'alcalde
ens ha promès
a la zona
de Joan XXIII
sinó
l'auditori
que amb el projecte
de la façada marítima
està col·locat
i situat virtualment
on ara aproximadament
està la comandació de Marina
és a dir
jo crec que quan els polítics
parlem
ens comprometem
i jo demano compromís
a tothom
i demano compromís
compliment de compromís
a la meva alcalde
que de moment
a mi no m'ha defraudat
però el que és cert
és que hi ha
una proposta
d'un teatre nou
a la zona
de Joan XXIII
i d'un auditori
perquè són coses diferents
a la dins del tema
de la façada marítima
i a més jo també penso
que malgrat que el tema
de l'universitat laboral
és un tema molt polèmic
si algun dia
l'universitat laboral
desapareix d'allà on està
i està al·lada
en un altre lloc
a la laboral
hi ha un magnífic teatre
de 1.500 persones
un teatre extraordinari
malauradament
infrautilitzat
doncs jo el que crec
és que si allò
s'ho queden
les químiques
o s'ho queda
l'autoritat portuària
entre altres coses
a la gent li deuen
un vale
que digui
vale per un teatre
de 1.500 places
i amb la xarxa 3
què fem?
que parlem d'infraestructures
culturals
ara que sembla
que hi hagi un principi
d'acord entre
ajuntament i generalitat
el senyor alcalde
ens va explicar
que havia arribat
amb un acord
amb el senyor Martí Carnicer
i que havien arribat
a l'acord
que cedien
a la gent de Tarragona
a canvi
d'un solar
amb un cúbic edificable
important
bé
a mi
m'agradaria
que el terreny
que li cedeixen
fos en un altre lloc
però jo crec que
ha arribat el moment
que després de tant patir
per la xarxa 3
tot bé està
el que ve
acaba
i llavors
el que sí que li demanaria
a l'alcalde
i al senyor Martí Carnicer
és que
mentre fan tota la paperassa
que la paperassa
amb administració
és un temps terrible
que de moment
la setmana que ve
diguéssim
un plaer de la xarxa
que digués
escolti
li cedim l'ús
que l'ús en definitiva
no ha comprat per res
però clar
pensin que
a la xarxa 3
hem fet exposicions
a la planta baixa
la planta baixa
està arreglada
d'una manera
amb economia de guerra
però està arreglada
si poden fer coses
que a dalt
hi ha
les barriques buides
ho dic buides
per generar el coneixement
de la xarxa 3
i l'altre dia
preocupació
per part de la xarxa 3
saber si les tornaven a prendre
o no les tornaven a prendre
i per altra banda
hi ha el tema
que un edifici buit
genera
vandalisme
esquotters
etcètera
llavors
el que demano
des del teu micròfon
és que
la Generalitat
i la Junta de Tarragona
arribin amb un pacte
un pacte
circumstancial
temporal
que ens deixin
l'ús de l'edifici
i després
ja acabaran de fer
tota la paperassa necessària
però per exemple
a mi em dol moltíssim
que el rellotge
de la xarxa 3
que era un punt de referència
pel general del barri
estigui aturat
i fora d'hora
llavors el que vull
és que
la xarxa 3
torni a funcionar
encara que sigui
de modo professional
en quant a la titularitat
però dimoni
ocupem-lo
no el deixem més buit
acabem
amb el tema
de la candidatura
un altre cop
quan se sabrà
és a dir
ara tenim 12 anys
per davant
hi haurà un moment
determinat
en què quedarà
descartada o no
la candidatura de Tarragona
crec que 4 anys
abans
tinc un dossier
4 anys abans
l'Estat
decideix
quina ciutat hi va
i en conseqüència
hi ha 4 anys
per posar un sofà
jo el que diria
és que Tarragona
som una ciutat
preolímpica
des del punt de vista cultural
i el que hem de fer
com tu bé deies
era
assumir compromisos
i nosaltres
d'aquí al moment
de la nominació
ens comprometem
a tenir això
això
i això
i llavors
en definitiva
és un repte
i és un repte
que es té
que assumir
de molt bon grat
i que això
té que canviar
una mica
les preferències
amb la inversió
municipal
i crec que
no hi ha cap
Tarragoni
que estigui
en desacord
amb això
cap ni un
llavors seguint
les recomanacions
que es donaven
aquests magnífics
Tarragonins
que és el món
de la cultura
no oblidem
que el Nell Torrell
és un dels representants
de Aníma't
que és una de les entitats
que més rep diners
de l'Ajuntament
i moltes coses
es fa per la ciutat
bé, tots ells
l'Angela Odena
el Lluís Manlló
o el Joan Andreu Torres
m'agrada
que no hi hagi ningú
que hagi posat
brosses al veure
al contrari
però
posem condicionants
és el que es tracta
amb aquest repte
de la candidatura
de Tarragona
a ser la capital europea
de la cultura
ens quedem
avui en aquesta conversa
amb Albert Ramballbel
tinent d'alcalde de cultura
de l'Ajuntament de Tarragona
Albert
molta sort
amb aquest nou repte
per la ciutat
esperem la vostra col·laboració
gràcies
bon dia
Així arribem
al punt horari
de les 11 del matí
és el moment
de repassar
l'actualitat
d'aquest dilluns