Anna Aguilar, bona nit.
Hola, bona nit.
Enhorabona.
Gràcies, moltes gràcies.
De què parlaves amb aquest reportatge que es va publicar a presència?
Abans a pagès, de què anava?
És un recull de testimonis, de testimonis biogràfics,
en el qual set persones de la comarca d'Osona
recorden una mica com era la seva vida abans a pagès.
Des de les feines del camp, les tradicions a casa,
fent una mica de repàs dels elements que jo em semblava que eren més destacables.
Llavors, va ser parlar amb aquestes persones,
que cadascú m'aportés el seu granet de sorra
i a partir d'aquí estructurar un reportatge en base a aquests testimonis.
I com ho vas fer?
És a dir, com vas distribuir els personatges dintre el text?
Anaven apareixent o com era?
No, diguem que les entrevistes van ser a tots els personatges,
tractant els mateixos temes
i llavors es tractava d'anar fent una mica de feina de formigueta
que era recollir de cadascun el que em semblava més interessant,
més curiós, més anecdòtic
i entre tots una mica van ser els que van anar teixint aquest reportatge
i tots parlaven una mica de tot
perquè em semblava limitar-ho massa
que cadascun parlés només d'un tema en concret.
I què recordes?
Què vas aprendre amb aquesta gent de la comarca d'Osona?
Uf!
Vaig aprendre moltíssim
perquè algunes coses jo les havia sentit explicar a casa
perquè a casa meva també procedeixen de pagès
i algunes coses que, evidentment, com que cada casa és un món,
jo les desconeixia totalment
perquè són records molt personals.
Aleshores, t'adones el que sí que podria dir
que com a conclusió m'ha quedat molt clar
és que era una vida dura perquè no era gens fàcil,
no tenien moltes de les comoditats
que a nosaltres ara ens semblen tan bàsiques,
però que en certa manera et fan una mica d'enveja
també quan els ascens
perquè penses que a la seva manera s'ho passaven molt bé
i del poc que tenien ho aprofitaven molt
i a la seva manera també eren feliços.
Quan aquesta feina vas sentir-se al Frederic Porta
que parlava de l'ofici del periodisme
que a vegades no té gaire sentit segons com,
i en el teu cas suposo que amb aquest treball concret
veus que val la pena.
Home, per descomptat, un premi sempre és un reconeixement
a la feina que fas.
Moltes vegades, entre nosaltres, entre els periodistes,
ens queixem que a vegades no tenim prou feedback,
prou resposta de la feina que fem.
Potser és un exercici de benitat, això de dir
que no ens reconeixen el que fem,
però és veritat, no saps si allò que tu expliques
arriba a la gent, li agrada, tal com ho has fet,
tal com ho has enfocat,
i un premi, en certa manera,
és aquesta resposta que a vegades trobes a faltar
per part del públic, no?
I això, que t'arribi en forma de premi
sempre és una satisfacció molt, molt gran.
Gràcies.
De res, a vosaltres.