Com saben, la ministra de Cultura, Carme Calvo,
va anunciar al Congrés dels Diputats
que el govern retornarà els papers de Salamanca
els que corresponen a la Generalitat de Catalunya,
al govern català.
En volem parlar d'aquesta qüestió
i de les diferents reaccions, concretament,
de la que han tingut els representants
de la taula de la dignitat del Camp de Tarragona.
En parlem amb el seu president, Magí Sonyer.
Molt bon dia.
Bon dia.
D'entrada, hem de suposar que la valoració és positiva.
Sí, la valoració del que s'ha fet,
del que es va fer públic, vaja,
doncs, és positiva.
I s'ha de remarcar, diríem,
que tot el que signifiqui
que s'acompleixin els passos de la lògica
és positiu.
A veure què passarà a partir d'ara, no?
Arendra està, sens dubte, a l'expectativa.
L'anunci de la ministra de Cultura, Carme Calvo,
fa referència a una part dels documents incautats
per les forces franquistes, no la totalitat.
No, o sigui, fa referència, si no m'equivoco,
als documents de la Generalitat de Catalunya, diríem, no?
Però, esclar, hi ha una bona quantitat de documents,
d'associacions, partits, sindicats, etcètera,
que, bé, s'haurà de continuar, diríem,
en el procés de reclamació,
per la via que sigui,
si convé per la via judicial,
doncs per què deixar, perquè retornin,
perquè el propòsit, l'objectiu de la comissió
és el retorn de tots els papers.
Abans, ja ho dèiem,
caldrà estar una mica a l'espera
per veure què és el que succeeix.
Crec que serà el mes de febrer
quan es concretarà de quina manera tornaran,
com es farà aquest retorn dels papers.
De tota manera, també hem de dir,
és la reacció que s'ha produït
des de la Junta de Castellet-Lleó,
que ja han anunciat que em prendran accions penals
contra aquest retorn.
Com el valoren, aquest anunci de la Junta de Castellet-Lleó?
Doncs, evidentment, molt negativament,
perquè és, bé, com tot el que fa referència
amb tot aquest procés,
que és un procés sense cap ni peus,
diguem,
de posar obstacles al retorn dels papers,
doncs es tracta només de treure un rendiment polític
d'una qüestió que hauria d'estar per sobre de la política.
És una qüestió de tancar,
és un problema concret de tancar un moment
que ja seria l'hora de començar a oblidar
de la d'això, de la història,
i del retorn d'uns documents que han estat robats,
que van ser robats en el seu moment.
Clar, jo recordaria només a la Junta de Castellet-Lleó
que en un primer moment,
ja fa molts anys,
ja fa de fer pràcticament 25 anys,
el seu líder d'aquell moment,
el seu líder polític,
el Manuel Fraga,
en aquell moment estava d'acord amb el retorn dels papers.
Després, si ells volen fer política
i intentar embolicar-ho tant com puguin portar
un rendiment polític, doncs som davant de tot el que ha passat darrerament
i davant de propòsits com aquests, és clar.
D'uns papers que en el seu moment, uns documents,
van ser comissats de forma il·legal.
Justament, la ministra Calvo feia referència
que es tracta d'un fet, d'una cosa legal i legítima,
concretament referint-se al retorn dels papers a Catalunya.
Sí, no, és clar.
És clar, també paga la pena de recordar,
perquè paga la pena de recordar-ho, això.
Tant que es parla d'aquests papers
que sembla que s'hagin de defensar amb les dents
i de tota manera,
paga la pena de recordar
que dels 11 vagons de papers plans
que van sortir de Barcelona,
doncs, ara s'hi tornen.
Si tornessin tots,
en el moment que tornessin tots,
en tornaria menys d'un.
i paga la pena de recordar també
què es va fer amb els altres documents.
Alguns es van retornar
i no es van tornar a reclamar.
Retornar, vull dir, a policies,
a llocs concrets
que reclamaven per repressió.
I d'altres,
tinguem en compte això,
la major part,
es va vendre per paper.
O sigui,
bona part dels 10 vagons
que no tornaran mai
són paper,
van ser pasta de paper
en el seu moment.
Vull dir que
és autènticament esperpèntic
que ara vagin a defensar
una cosa
que es van vendre per paper.
Això és el que vull remarcar.
També s'ha de dir,
també,
que bona part dels documents,
diguem-ne,
els més representatius,
els que poden tenir
un valor històric
per aquells estudiosos
del nostre passat,
doncs,
estan microfilmats.
És a dir,
que no deixaran de tindre
el document,
tindran el document,
diguéssim, físicament,
però tindran
aquesta còpia microfilmada.
Crec que la gran majoria, no?
Sí, sí, sí.
A veure, aquesta és una solució
de compromís perquè
la cosa s'ha enverinat tant
durant tots aquests anys
per qüestió purament política
que resulta que, esclar,
amb alguna solució
de compromís
s'havia d'arribar.
En realitat,
l'arxiu de Salamanca
no és un arxiu
de la Guerra Civil.
I els papers aquests
no són papers
exclusivament
de la Guerra Civil.
Són papers
de tota una manera de fer,
de totes unes entitats,
de tot un món,
diríem,
que es va fer desaparèixer
amb la Guerra Civil,
que és molt diferent.
Que és molt diferent.
Clar,
aleshores ens trobem
que potser hi ha papers
de començament
de segle XX.
No té res a veure
amb la Guerra Civil.
Ara bé,
com que amb alguna solució
de compromís
s'havia d'arribar,
suposo,
doncs molt bé,
si volen els documents
que troben
que poden tenir més relleus,
doncs aquests
es microfilmaran
i tindran accés
de manera exactament igual.
Cosa que,
per als investigadors,
és exactament igual.
A veure,
vull dir que,
això diríem,
encara posa més en evidència
que la qüestió
és purament simbòlica
i purament
d'adaptar un rendiment polític
per fer tant de sol
com sigui possible
per desgastar
els altres,
diríem,
no res més.
L'única cosa
que té sentit
del retorn
dels documents
originals
és senzillament
perquè són els
que es van vendre,
no res més,
diríem.
Un fet
que crida l'atenció,
Magí,
és la reacció
de la gent
de Salamanca,
perquè aquests dies
han vist imatges
de televisió
d'allà,
de Salamanca,
i veus la gent
al carrer
queixant-se,
manifestament,
per aquest anunci
del retorn
dels papers
a Catalunya.
De vegades es diu
que no s'entén
a segons quins llocs
del estat espanyol
el fet de diferenciar
el català,
que no ho poden
ni arribar tan sols
a concebre.
Una mica
que diria per aquí la cosa?
Sí,
en part sí,
en part sí.
A veure,
no s'ha fet mai
una educació
a l'estat,
vull dir,
ja que hi va haver
un moment
que es va deixar,
es va votar
una Constitució
i es va acordar
d'organitzar
una mena d'estat,
i estiguem d'acord
o no hi estiguem d'acord,
i es va fer
d'aquesta manera,
però no es va fer
ni tan sols
això,
diríem,
tan sols
el que van decidir ells.
No es va fer
una educació
autèntica,
d'això que ara sentiu,
la diversitat cultural,
nacional,
això no s'ha fet mai,
això no s'ha fet mai,
i esclar,
vull dir,
això és greu,
però en la qüestió
concreta dels papers
i de la gent de Salamanca,
mireu,
hi ha una cosa molt clara,
els habitants d'una ciutat
com els habitants
d'un país,
en realitat,
no saben que hi ha
els aixius,
no és que no ho sàpiguen,
és que en realitat
no els importa,
perquè,
a veure,
jo sempre dic una cosa,
fem una enquesta
o una consulta
entre els habitants
de Tarragona,
de Reus,
de Valls,
de Barcelona,
d'on sigui,
o de Hong Kong,
és igual,
i preguntem-los ara
què hi ha
en els seus aixius,
i no ho sabran,
i no ho sabran.
Això què vol dir?
Que, esclar,
vull dir,
s'excita contínuament,
diríem,
això que ens sentiu,
vol dir els catalans,
vull dir,
és d'aquesta manera,
i aleshores,
això és el que fa entendre
que després hi pugui haver
manifestacions,
hi pugui haver coses,
i tot això.
No té cap manera de sentit,
vull dir,
no té cap manera de sentit
en absolut.
Ara,
si continuen excitant-lo,
vull dir,
no hi ha res descartable,
absolutament descartable,
diríem,
quan es generen
tots els mecanismes
aquests de la multitud,
diríem,
en què les persones
deixen de funcionar
com a persones
i actuen,
diríem,
com una cosa única,
diríem,
aquesta cosa tan horrorosa
que ha provocat
tants desastres
en el segle XX
i anteriorment,
aleshores,
això,
doncs bé,
qui ho excita,
doncs és responsable
d'excitar-ho,
i això té un nom,
això té un nom
molt clar ideològicament.
Queda clar,
i també queda clar
i convé recordar
més després d'aquest anuncio
que aquests documents
van servir en aquell temps
per matar moltes persones
relacionades amb ells.
La tornada d'aquests documents
a Catalunya,
en certa manera,
també pot contribuir
d'una banda a conèixer els fets
i també de l'altra
a tancar ferides
i tenir memòria,
que també convé no oblidar
certes coses.
Jo penso que el capítol
Guerra Civil
és un capítol
que s'ha de tancar
perquè si no
te deixarà fer-ho riure,
si no resultarà
que d'aquí 150 anys
amb unes persones
que no sabran ni què és,
encara es parlarà
de la Guerra Civil
i que si no sé què...
Això s'ha de tancar
fa molts anys ja,
vull dir,
no té cap mena de sentit,
diríem,
que la cosa continuï
d'aquesta manera.
De certa manera,
tens raó amb això,
que aquests papers
van servir
per fer una repressió
determinada,
però també
que bona part
dels papers
que van servir
per això també,
en realitat,
no hi són a Salamanca
perquè es van enviar
les policies
a Llionfors,
diríem,
per utilitzar-los,
diríem,
no?
Menyspreant,
això que ara en diuen
la unitat d'arxiu,
no?
En realitat,
allò no era un arxiu,
vull dir,
és un d'això,
és un magatzem
de papers
en capses.
pitjor policial,
allò.
De fet,
ens sembla que van ser
160 tones
a les comissars
a Catalunya
i d'aquestes,
doncs clar,
bona part,
és el que es comentava
ara Magís Sonyer,
que estan disperses
per algun lloc
o han desaparegut,
simplement.
Sí,
la majoria
en algun moment
des de l'any 39
fins ara,
fins fa 20 anys
o així,
la majoria
es van convertir
en pasta de paper.
És així,
és així de cru,
és així de això,
de clar,
o sigui,
la gent de l'arxiu,
el govern,
ho va vendre
com a pasta de paper
per fer diners.
Això indica
els respectes
que tenien,
diríem,
per aquests papers
que ara sembla
que siguin sagrats,
no?
Va ser així,
simplement va ser així.
En qualsevol cas,
aquests que tornaran
a Catalunya,
que si estem,
caldrà esperar
no saber com
i de quina manera
i a partir de quan,
doncs,
aquests segur que
es convertiran
en pasta de paper.
Magís Sonyer,
gràcies per atendre
la trucada
a Tarragona Ràdio
i que tinguem
una bona entrada d'any.
Molt bé,
moltes gràcies
a vosaltres.
Fins aviat.