També continuen entrant totes les persones que han estat convidades a la lectura d'aquest pregó,
que recordem-ho, enguany, pronuncia l'alcalde de Klagenfurt,
una ciutat austríaca que des de fa 10 anys està germanada en Tarragona.
T'he de confesar obertament, Anna, que no m'hi atreveixo,
l'he dit una vegada el nom de l'alcalde de Klagenfurt,
però no m'hi atreveixo a dir una segona, tu que ja ets més experimentada,
jo t'ho deixo a les teves mans.
No et creguis, no et creguis.
Jo ho pronunciaré com se creu que s'ha de pronunciar,
però jo d'alemanya en sé ben poc.
Es diu Harold Sosher o alguna cosa semblant.
Suposo que deu sonar alguna cosa així,
com que no el tinc aquí a la vora perquè em corretgeixi,
donem-ho per bo.
D'acord, d'acord.
Creiem que a la 6 de punt no començarà perquè ja hem passat un minut?
Suposo que sí, perquè ara ha sigut de veure com l'alcalde ja acaba d'entrar,
està tret allà davant de la mesa de la presidència de la corporació.
És a dir, que mentre acaben de fer fotos,
que ara ja ha començat aquesta sessió fotogràfica pròpia i típica
de tots els actes institucionals,
jo crec que d'un moment a l'altre li donaran pas ja a l'inici d'aquest acte,
que si vols comentem una miqueta com anirà tot plegat.
Endavant, sisplau.
Comentem una mica perquè enguany s'ha canviat el protocol d'aquest acte.
Si ho recordem, en anys anteriors,
primer es feia el toc de pregó,
des de fora del balcó, amb els dos trompeters del Consell Municipal,
i després es feia la tronada.
Després s'entrava una altra vegada cap al Saló de Plens,
es feia la lectura del pregó
i es tornava a sortir cap a fora on s'iniciava la ballada dels gegants.
Enguany per evitar l'espera que es produïa entre la tronada
i l'inici de la ballada dels gegants
per tota la gent que està a baix a la plaça de la Font
i que no poden accedir al Saló de Plens,
doncs s'ha decidit invertir l'ordre.
És a dir, primer es fa la lectura del pregó,
quan s'hagi acabat la lectura del pregó,
l'alcalde, acompanyat dels massers d'honors i del pregoner,
surtin al balcó, unejaran la bandera,
es farà el toc de pregó i es farà la tronada
que enguany s'encarrega la pirotècnia arcoiris,
que va ser la guanyadora del concurs internacional
de castells de focs d'enguany.
És una pirotècnia valenciana, recordem-ho.
I després, doncs, ja tot seguit,
es reprendrà, s'iniciarà la festa popular
a la plaça de la Font, a l'entrada dels músics
i també amb l'inici de la ballada dels gegants.
Aquest és una miqueta l'ordre del que passarà aquí aquesta tarda.
Hem de dir també, perdó, endavant, endavant, digues.
Puntualitzo que abans del pregó, però, el que es farà,
i això sí que es manté com s'ha fet sempre,
es farà l'entrega del premi al balcó, al Tarragoní de l'any,
un premi que atorga l'Associació de l'Òmnium Cultural
i que enguany aquest premi recau en el Sergi Xirinax,
que és el president de la cooperativa obrera
i se li atorga aquest premi per la seva tasca,
que ha realitzat durant tots els anys
que ha estat president d'aquest organisme
en la feina de difusió cultural.
Déu-n'hi-do, Déu-n'hi-do.
Doncs tot això ho farem en directe ara mateix
a través del micròfon que té a la mà la nostra companya Anna
i també a la banda tècnica en Lluís Comas.
Tot això, si voleu seguir la festa en directe,
i una pregunta que em dóna curiositat.
La gent que ara mateix està a la plaça o a la font
podrà sentir el que és el pregó de les festes?
Hi ha alguna mena de...?
Tinc entès que no.
No.
Tinc entès que no.
El que sí, també s'ha habilitat, és el saló d'actes,
perquè al saló de plens tampoc hi cap molta gent,
és un espai molt ibitat,
i llavors, clar, l'aforament de convidats seria molt reduït.
I el que es fa en aquestes ocasions
és habilitar el saló d'actes,
que està a l'altra banda d'aquesta entrada principal de l'Ajuntament,
doncs s'habilita amb una gran pantalla
perquè també hi pugui anar gent allà
i seguir-ho a través d'aquesta gran pantalla.
Però és de la plaça o a la font?
Tinc entès que no.
És a dir, que la gent que agafi els auriculars
i s'escolti Tarragona Ràdio.
Exacte, el 96.7, Tarragona Ràdio,
la ràdio de les festes,
que seguirem en directe ara mateix
des del saló de plenaris de l'Ajuntament,
doncs el pregó de les festes.
Sintueix, aquest matí hem tingut l'oportunitat
dins del matí de Tarragona Ràdio
de poder parlar amb l'alcalde.
Ens ha anunciat, ens ha dit
de què aniria aquest pregó?
Se sap alguna cosa?
No, normalment en aquestes ocasions
acostumen a mantenir bastant balat
perquè sigui una miqueta sorpresa.
Ara suposo que dedueixo
que haurà parlat de les relacions
que hi ha entre Tarragona
i aquesta ciutat austríaca de Klagenfurt.
Sembla que falta poc ja perquè comenci aquest acte.
En aquest moment l'alcalde, en Joan Miquel Nadal,
està parlant amb el regidor responsable de les festes,
en Carles Sala,
i si em permets una nota anecdòtica,
comentaré que fa tanta calor aquí
que han repartit uns vanos, tot i coloris,
entre els regidors i s'estan tots ventant.
Digníssimes autoritats.
Comença l'acte.
Senyor pregoner,
senyor president de la delegació del Tarragonès d'Òmnium Cultural,
anem a donar opertura a l'acte
de lliurament del Premi al Balcó,
al Tarragoní de l'any 2004.
Té la paraula el senyor Joan Andreu Torres i Sabater,
president de la delegació del Tarragonès de l'Òmnium Cultural,
que aglossarà la trajectòria de la cooperativa obrera tarragonense
guardonada amb el Premi Balcó Tarragona-Tarragoní de l'any 2004.
Senyor president.
Excel·lentíssim, senyor alcalde,
autoritats,
ciutadanes i ciutadans de Tarragona.
Òmnium Cultural del Tarragonès,
amb la col·laboració de l'Ajuntament de Tarragona,
es complau en aquesta data significativa per a tots i per a la ciutat,
atorgar el Premi al Balcó a la cooperativa obrera tarragonense
i nomenar-la Tarragonina de l'any 2004.
La cooperativa obrera tarragonense
inicià les seves passes el 1904,
en una conjuntura negativa per a la ciutat,
ja que encara no s'havia recuperat
de la crisi finissecular caracteritzada
per les conseqüències de la filoxera
i les guerres colonials.
En aquell moment,
la ciutat tenia 23.000 escatx habitants,
una xifra de població
que no recuperaria fins l'any 1920.
Les cooperatives de consum
pretenien satisfer les necessitats dels seus membres
amb la compra al major dels articles de primera necessitat,
si bé s'especialitzaven en queviures i fleques
per la facilitat de la seva conservació,
tota vegada que aportaven ajuts econòmics
a tots els socis per malaltia,
bellesa i defunció.
La idea va partir d'un col·lectiu de 29 socis,
animats per la proposta d'un treballador de drogueria
per aconseguir un proveïment a bon preu dels queviures,
quan la meitat dels ingressos familiars
es destinaven a alimentació.
La cooperativa va esdevenir així
un instrument de socialització
i espai de trobada de les capes populars,
faons, forners, paletes, estibadors, confiters, boters, escombrers,
fogoners i altres.
Aquest primer grup de socis,
presidits per Josep Mas Manresa,
van endegar la cooperativa de consum
amb una botiga oberta a tothom fins al 1912,
any a partir del qual
es va limitar les vendes només als socis.
Es va establir inicialment en un local de lloguer
al carrer de l'Hospital número 11,
amb la venda de vi, oli, mistela, espardenyes,
cigrons, sucre, patates i fasols.
Els productes habituals en el consum dels treballadors
de principis del segle XIX.
A l'entressol de l'immoble
s'hi va instal·lar el cafè,
en taules, cadires, plats i tasses
que cadascú havia portat de casa seva.
La cooperativa va adquirir una fleca
que hi havia a la plaça dels Sedassos
i entre el 1906 i el 1910
l'expanedoria estava situada
al carrer Podaca número 28.
El lideratge d'Andreu Sanz Canals,
al capdavant de la cooperativa,
va fer possible la compra del solar
i la construcció de l'edifici.
L'any 1913 es van iniciar tots els tràmits
i el febrer del 1914 es va acordar
l'adquisició del solar situat
entre els carrers Fortuny i Reding,
molt a prop de la ubicació projectada
del mercat de la ciutat.
El projecte de l'edifici va anar a càrrec
de l'arquitecte Josep Maria Pujol.
El 1915 es va començar el moviment
de terres del solar
i l'any següent es va comprar
la parcel·la del costat,
que és l'actual façana del carrer Fortuny.
La festa d'inauguració de l'edifici
fou el primer de maig del 1919
i l'acabament de la façana
el maig del 1932.
L'edifici seguia els paràmetres
de l'arquitectura que les cooperatives
aixecaren a Catalunya
en les primeres dècades del segle,
amb la botiga, el magatzem
i la fleca a la planta baixa.
I el primer pis,
la sala de cafè,
la sala d'actes i d'esbargiment,
la secretaria i la sala d'anàlisi.
Així, en els anys de la guerra civil,
l'obrera incrementa notablement
la seva base social
fruit de les especials circumstàncies del moment,
per entrar immediatament,
en temps de postguerra,
en un procés crític.
Bona part dels dirigents i dels militants
es van exiliar
i l'entitat va patir,
com tot el moviment cooperatiu,
la persecució política
i les pressions del comerç local.
A partir dels anys 50,
amb la clausura del cafè,
l'amortització del forn
i el procés de l'etargia de la botiga,
que tancarà definitivament l'any 1965,
la cooperativa obrera terraconensa
es va convertir en una institució
que ampliar la seva capacitat d'incidència
i va donar pas a la presència activa
d'associacions de caire cultural,
recreatiu i esportiu,
que li van conferir una nova dimensió,
la qual cosa va suposar
una aportació important
al moviment cultural de la nostra ciutat.
En aquest camp,
destaquem la tasca realitzada
en el món de l'educació,
procés gratuïts de lectura,
d'escriptura, comptabilitat,
dibuix i cultura general,
així com la creació d'una biblioteca
que es nodria de les aportacions
i donacions dels socis
i d'altres ciutadans.
En l'àmbit cultural i festiu,
cal esmentar el seu lligam
amb el cor l'àncora,
que sol·licita albergar-s'hi
a partir del desembre del 1918.
Més endavant,
al setembre del 1922,
es va crear un grup excursionista
del qual ens sortia la proposta
de formar un esbar d'ençaire.
El gener del 1925
es crea una secció dramàtica
i el juliol de l'any següent
es van celebrar els Jocs Florals
de l'Obrera.
Altres entitats
es van anar i suplugant
a la cooperativa,
la Societat de Caçadors,
l'Estornell,
la Societat de Pagesos,
la Federació Obrera Local,
la Colla Nova de Castellers,
la Col·lectiva de Cases Barates,
el Centre Cultural
i fins i tot
el Cine Club Cultural,
dins l'Obre Sindical d'Educació i Descans,
l'any 1953,
el president honorífic
de la qual era
en Josep Maria Terrassa Elvira.
Actualment,
i continuant aquest esperit
cooperativista dels seus fundadors,
d'una vintena d'entitats romanen
a la cooperativa obrera
fent realitat la solidaritat,
la cooperació,
l'educació i la cultura.
Ens sumem a la seva celebració
dels seus 100 anys
de testimoni actiu
i referent d'una tasca
que ha contribuït al millorament
de la nostra realitat més immediata,
la nostra ciutat,
i de la qual els ciutadans i ciutadanes
de Tarragona,
ens en sentim orgullosos.
Enhorabona
i que continuï
la Festa Major.
finalitzat aquest Parlament
del president de la delegació
de Tarragona
de l'Òmnium Cultural
es procedeix al lliurement
d'aquest premi
al Balcó,
al Terragoni de l'any,
el president de la cooperativa obrera,
en Sergi Xirinax,
que està produint
en aquests moments
tot seguit és previst
que el propi Sergi Xirinax
pronunciï unes paraules
d'agraïment i d'explicació
del que significa
aquest covardó
que se li otorga avui.
Bona tarda a tothom.
En nom dels moltíssims
tarragonins i tarragonines
que animats
per la ideologia
de l'avenç social
i l'accés popular
i l'accés popular
a la cultura
es van embarcar
en la creació
d'aquesta entitat cooperativa
i de tots els que després
l'han mantingut viva,
agraeixo el reconeixement
esperat
i crec que de justícia
que a través de la noble iniciativa
d'Òmnium Cultural
la ciutat ret
a l'obrera
com se la coneixia abans
ja fa molt de temps
arreu del país
ni que sigui
el cap de cent anys
de la seva fundació.
Un reconeixement
de la ciutat
a la pròpia ciutat,
crec jo,
perquè la cooperativa
nascuda en època de crisi
com ha dit el Joan Andreu
però també de puixança social
sempre van aparellades
encarnar bona part
de la història viva de Tarragona.
També el reconeixement
i l'agraïment mut
dels venerables murs
i columnetes
els que la coneixeu
que suporten
aquest magnífic edifici
del carrer Fortuny
sense la trampera
dels quals
el seu contingut
i tota la feina feta
haguessin desaparegut
naturalment
fa 65 anys.
La nostra ciutat
no s'ha caracteritzat
precisament
per haver conservat
ni gaires entitats
ni gaires edificis
de la solera
de la cooperativa obrera.
Salvant les distàncies òbvies
permeteu-me
que faci un paral·lelisme atrevit
entre la cooperativa
la nostra cooperativa
i la nostra Catalunya.
una i l'altra
sempre intentant
tenir tota la potència
d'una societat capdavantera
i
intentant gaudir
de tota l'autonomia
d'una plena majoria
d'edat
sense arribar
a aconseguir-ho.
Sempre
queixant-se
que qui ho impedeix
són els de fora.
Francament
una història
globus de vida
però també
de frustració.
Això sí
tant l'una com l'altra
van néixer
amb vocació
de modernitat.
Això
és el que ens interessa.
No volem
acomodar-nos
als llaures
de la història passada.
Serveixi
aquest guardó
per esperonar-nos
la imaginació
i
sobretot
les ganes
a fi
d'encarar
els 100 anys
que venen.
Ah,
us anuncio
que en breu
començarem
obres de millora
al magatzem
climatització
inclosa
i si hi ha suport
a tota la casa.
Sempre
al servei
de la ciutat,
de les idees
i de la cultura.
Visca Santa Tecla
i bona festa.
Paraules les que sentíem
d'en Sergi Xirinax
que s'hi acaba de lliurar
el premi
al Balcó
el Terreny
de l'any
com a president
de la cooperativa
obrera.
Moltíssimes gràcies.
Té la paraula
el senyor Albert Ballbé Navarro
que farà la presentació
del pregoner
de la festa major
de Santa Tecla
d'enguany.
Ilustríssim senyor alcalde,
estimadíssim senyor
arcabisbe i primat,
mi general,
saludats
als braços
eclesiàstic,
civil i militar
i a tots vostès,
procedirem
a fer la presentació
del senyor
Harold Scheuker,
alcalde de Klagenfurt.
El senyor Scheuker
va iniciar els seus estudis
a l'Escola General Bàsica
de Klagenfurt,
a continuació
i durant vuit anys
va estar a l'Institut
de Klagenfurt,
seguidament
a l'Escola Superior
de Comerç Internacional
va obtindre
el grau acadèmic
de la diplomatura.
Inicia
la seva activitat
professional
com a secretari
del Departament de Finances
del Distrito de Salzburg
de 1996
al 1970
i a continuació
presta serveis
a la Càmera
de Comerç
de Cárten
com a gerent
de la secció
d'Economia Exterior.
Des del 1984
és delegat
del Consell
Comacal
de Cárten,
de 1986
al 1989
va ser vicepresident
comarcal
i novament
va ser delegat
del Consell
com a alcalde Cárten
fins que
el 23 de març
de 1997
és elegit
alcalde
de Klagenfurt.
Nuestro pregonero
reúne
dos condicions
que avalan
la idoneidad
de su designación.
La primera
está constituída
por su condición
de alcalde
de la ciudad
hermana
de Klagenfurt
con la que
además
de hermanamiento
estrictamente formal
mantenemos lazos
de intercambios
personales
y culturales.
Nuestras entidades
nuestros artistas
y nuestros grupos juveniles
intercambian estancias
en una y otra ciudad
lo que contribuye
a un mejor conocimiento
y profundiza
en los lazos
de amistad
y franca colaboración.
La segunda circunstancia
señor alcalde
es la de el cronológico
y tiene
que ver
con la fecha
de su nacimiento
la fecha
de nacimiento
de nuestro buen pregonero.
La fecha
a la que nos referimos
es precisamente
el día
23 de septiembre
de 1940
día de Santa Tecla
patrona de Tarragona.
La confluencia
de los astros
o mejor diríamos
la aduvina Providencia
hace que hoy aquí
tenga un significado especial.
En su consecuencia
nuestro pregonero
señor alcalde de Clagenfurt
nacido bajo la vacación
de Santa Tecla
tiene la palabra.
Muchas gracias.
Aplausos
Aplausos
Aplausos
Tot seguit
Tendrá ya la palabra
i l'alcalde de Clagenfurt
que ahora lo explicaba
Albert Ballver
Albert Ballver
señor alcalde de Clagenfurt
de Clagenfurt
de Clagenfurt
de Clagenfurt
de Clagenfurt
El señor alcalde de Clagenfurt
de Clagenfurt
de Clagenfurt
de Clagenfurt
de Clagenfurt
de Clagenfurt
En primer lugar
quiero expresar
mi agradecimiento
al consistorio
de la ciudad
y especialmente
a su alcalde
Jean-Michel Nadal
por haberme ofrecido
la posibilidad
de compartir
con todos ustedes
este acto
de inicio
de las fiestas
de Santa Tecla
el pregón
de la fiesta
mayor
de Tarragona
desde el año
1984
este sí
hace ya 20 años
una delegación
oficial
del ayuntamiento
de Clagenfurt
ha disfrutado
junto con ustedes
los ciudadanos
de Tarragona
de sus excelentes
y acogedoras fiestas
unos actos festivos
a los que he asistido
y en los que he disfrutado
como un tarragonense más
igual que mi predecesor
en el cargo
que en 1996
firmó
con el señor
Miquel Nadal
el ayer manament
entre Tarragona
y Clagenfurt
una de las grandes figuras
de la literatura
contemporánea
el poeta Robert Musil
nacido en Clagenfurt
en 1880
decía que
se podrían
clasificar
las actividades
humanas
según el número
de palabras
que necesitan
Musil añadía
que cuantas más
palabras se necesitan
para realizar
una determinada
actividad
más se tiene que pensar
mal
de su carácter
así pues
siguiendo
las lúcidas
indicaciones
de este escritor
a cuya memoria
y estudio
Clagenfurt
ha dedicado
el archivo
que lleva
su nombre
este pregón
de la fiesta mayor
de Santa Tecla
del año
2004
tendrá
cuantas menos
palabras
mejor
por una parte
Tarragona
ciudad de Cataluña
que forma
parte
del estado
español
por la otra
la ciudad
de Clagenfurt
capital
de la región
de Carintia
que pertenece
a Austria
dos ciudades
dos naciones
dos estados
diferentes
por su geografía
historia
cultura
y lengua
pero presentes
ahora
en una misma
realidad
la Unión Europea
o si se prefiere
simplemente
Europa
¿cuál es el origen
de nuestras
relaciones?
¿qué intercambios
y contactos
mantenemos
en la actualidad?
¿cuáles son
los retos
del futuro
para cuestionar
mejor esta Europa
que desde el mes
de mayo
cuenta con
25 estados
y 455 millones
de habitantes?
Estos
son los interrogantes
que formulo
y a los que quiero
decir
algunas
respuestas
no soy
historiador
pero creo
que podríamos
situar
el origen
de nuestra
historia
común
a inicios
del siglo
XIV
cuando la
corriente
espiritual
y cultural
impulsada
por la
orden
del
Xister
se expandía
cerca de aquí
desde los
monasterios
de Poblet
y Santas
Creus
al mismo
tiempo
próximo a
Clarenford
el monasterio
Xisterciense
de Fichting
cumplía
una función
similar
en este caso
la orden
monástica
del Xister
configura
una de las
primeras
experiencias
registradas
en el ámbito
de relaciones
internacionales
por encima
de las
divisiones
impuestas
por el
sistema
feudal
la religión
y con ella
el arte
la cultura
y las nuevas
técnicas
de cultivo
se propagaba
mediante una
difusión lenta
y silenciosa
por el
continente
europeo
de norte
a sur
y de oeste
a este
más tarde
a finales
de la edad
media
se establecerán
una serie
de uniones
dinásticas
que confluirán
en la herencia
que recibirá
Carlos V
a inicios
del siglo
XVI
la dinastía
de la casa
de Austria
simbolizará
uno de los
principales
proyectos
políticos
basado
en una idea
europea
supranacional
un proyecto
que precisamente
se sustentará
en dos pilares
los reinos
hispánicos
y los países
austríacos
la capitalidad
europea
era compartida
entre Madrid
y Viena
los austrias
con un sistema
político
y administrativo
descentralizado
reinaban
sobre una
extensión
territorial
que iba
desde Portugal
hasta Bologna
en Europa
así como
sobre las
posiciones
de ultramar
en Hispanoamérica
el 26 de
diciembre
de 1629
el rey
Felipe IV
de España
junto con su esposa
la archiduquesa
Mariana
de Austria
partieron de Madrid
para celebrar
la boda
entre la infanta
María
hermana del rey
y el futuro
emperador de Austria
Fernando III
el viaje
de la corte
finalizó
curiosamente
cerca de
Klagenfurt
y duró
14 meses
sin dejar
de pisar
el territorio
dominado
por las dos
ramas
de la dinastía
y de los
austriá
como vemos
pues las relaciones
eran muy estrechas
pero aún más
será la infanta
María
la que
llevará
por primera
vez a Viena
el símbolo
de la religiosidad
del pueblo
catalán
la imagen
de la madre
de Dios de
Montserrat
estas relaciones
dinásticas
estrechas
tanto en el
plano político
como en el
cultural
acabarán
con el último
de los austrias
en España
el rey
Carlos II
mientras que
la independencia
de Portugal
era aceptada
Cataluña
quedaba
a merced
del expansionismo
de la dinastía
borbónica
especialmente
de Luis XIV
de Francia
el rey
Sol
como ya saben
ustedes
a inicios
del siglo
XVIII
la guerra
de sucesión
española
terminará
con el
triunfo
borbón
la renuncia
de los austrias
y la ocupación
de Barcelona
en 1714
en los primeros
años
del siglo XIX
una nueva
y desgraciada
experiencia
común
el expansionismo
napoleónico
golpeará
Austria
y España
en
1809
el ejército
el ejército
francés
destruirá
casi completamente
las inmensas
fortificaciones
que protegían
Klagenfurt
tres años
más tarde
Tarragona
y sus habitantes
tras una
encarnizada
resistencia
ante los mismos
invasores
sufrirán
el peor
desastre
provocado
por una guerra
en la historia
contemporánea
de la ciudad
finalmente
el siglo XX
caracterizado
como el siglo
de los extremos
maravilloso
y abominable
al mismo tiempo
capaz
por una parte
de generar
unos avances
culturales
científicos
y tecnológicos
inimaginables
en su inicio
y por otra parte
de registrar
la vergonzante
cifra
de más de 200 millones
de víctimas
de la locura
y de la ambición
humana
tras la desaparición
de los
regímenes
dictatoriales
que tanto
ustedes
como nosotros
hemos padecido
y olvidada
en el pasado
la Europa
de los súbditos
entramos
plenamente
en la Europa
de los ciudadanos
de las cenizas
renacía
una nueva Europa
en este punto
no puedo dejar
de hacer
referencia
a Ingeborg Bachmann
poeta
ensayista
y narradora
nacida en
Clangford
en 1926
tal vez
la escritora
que más
ha influido
en la literatura
en lengua alemana
de la posguera
en sus poesías
se manifiesta
la preocupación
por la bestia
apocalíptica
que significaba
la guerra fría
en el mismo sentido
en esta nueva Europa
valoramos
la figura
del filósofo
Karl Popper
que con su crítica
a las ideologías
pronosticó
el derrumbe
de los regímenes
totalitarios
europeos
en Clangford
en homenaje
a este filósofo
se encuentra
el Museo Biblioteca
dedicado
a promocionar
el estudio
de su obra
una figura
de gran relevancia
del pensamiento
contemporáneo
que ha sido
reconocido
también
por la Generalitat
de Cataluña
con el Premio
Internacional
Cataluña
el amado
Nobel
Catalán
Tras el desastre
de la Guerra Mundial
las relaciones
diplomáticas
entre España
y Austria
no se restablecieron
hasta
1956
a pesar de todo
no será
hasta
1977
cuando el
canciller
Bruno Kraeski
visitará
España
para asistir
a la reunión
de la
Internacional
Socialista
y al mismo tiempo
adherirse
a la joven
democracia
española
desde entonces
hasta la actualidad
se han registrado
numerosas
visitas oficiales
de jefes de Estado
y primeros
ministros
austríacos
al Estado
español
en sentido
inverso
tanto los
reyes
de España
como los
presidentes
del gobierno
han viajado
a mi país
en diversas
ocasiones
más allá
de la presencia
en un u otro
país
de distintas
personalidades
y una vez
ingresada
España
en la Europa
de los 12
y Austria
en la Europa
de los 15
hacia donde
vamos ahora
que contamos
con 25
miembros
en el año
1993
en Viena
se reunieron
los jefes
de Estado
y de gobierno
de los países
miembros
del Consejo
de Europa
que por primera
vez
centraron
exclusivamente
el tema
de la cumbre
en la construcción
de una nueva
Europa
en la protección
de los derechos
de las minorías
y en la movilización
de la tolerancia
y el pluralismo
en Europa
a pesar
de estas reuniones
de alto nivel
y de los avances
que se han conseguido
en los últimos
años
desgraciadamente
la participación
de los ciudadanos
en las últimas
elecciones
europeas
del 13
de junio
fue muy baja
en un mundo
globalizado
a inicios
del siglo
21
es cierto
que la política
tradicional
cada día
se encuentra
con más dificultades
para gobernar
la vida económica
y social
también
es cierto
que el burocratismo
de Bruselas
y la complejidad
legal
del texto
constitucional
europeo
se alejan
cada vez
más
de los intereses
cotidianos
de los ciudadanos
otra parte
contra este
proceso largo
costoso
y tímido
de construcción
europea
se levantan
voces
anti
europeístas
opiniones
contrarias
a las que
debemos
responder
con más o menos
entusiasmo
pero con convicción
con nuestra
tenacidad
europea
y una actitud
optimista
la supranacionalidad
de la unión
europea
y la inmigración
no tienen que ser
percibidas
como una amenaza
para las diferentes
identidades
nacionales
sino que
dentro del respeto
de la pluralidad
tienen que ser
consideradas
como elementos
enriquecedores
como ilustración
Claudio Magris
en su obra
El Danubio
cita una
composición poética
de mediados
del siglo
XVI
en la cual
se compara
Viena
con Pavel
pues en sus calles
se oía hablar
hebreo
griego
latín
alemán
francés
turco
español
poemio
esloveno
italiano
húngaro
holandés
sirio
croata
serbio
y polaco
los ciudadanos
europeos
no conocen
ni tienen
por qué
conocer
los complejos
procedimientos
de las comisiones
o el funcionamiento
del parlamento
europeo
pero saben
que quieren
una Europa
más respetuosa
con la pluralidad
y las diferencias
una Europa
que reconozca
y potencie
la lengua
y la cultura
catalana
así como
la lengua
y la cultura
eslovena
un continente
más fuerte
y potente
para fomentar
la cohesión social
y mejorar
la convivencia
los ciudadanos
europeos
como la escritora
de mi ciudad
Ingeborg Bachmann
necesitan
y quieren creer
que vendrá
un día
mejor
para conseguirlo
paralelamente
al trabajo
que se realiza
a nivel
de estados
y más allá
de banderas
fronteras
embajadores
y ideologías
políticas
están las ciudades
las naciones
las regiones
y las relaciones
directas
sin filtros
entre los ciudadanos
hay muchos ejemplos
de estas relaciones
recíprocas
que fluen
en otra dimensión
diferente
a la de los estados
en este sentido
es oportuno
mencionar
el programa
Sócrates Erasmus
que facilita
el intercambio
de alumnos
entre las universidades
europeas
como se está
registrando
actualmente
entre la universidad
de Tarragona
y la universidad
de Klagenfurt
una experiencia
positiva
que proporciona
a los jóvenes
los hombres
y mujeres
del futuro
una visión
más abierta
de Europa
podría citar
muchos más
ejemplos
de relaciones
económicas
y culturales
pero
centrémonos
en el nivel
local
el hermanamiento
o
adyermanamiento
de las ciudades
y de sus ciudadanos
Tarragona
y Klagenfurt
Klagenfurt
y Tarragona
Tarragona
una ciudad
en la cual
todo el año
es primavera
y cuya luminosidad
impresiona
al visitante
como bien
manifestaban
hace siglos
los autores clásicos
Klagenfurt
refugio
de felicidad
y de paz
en palabras
del escritor
norteamericano
Julien Green
enterado
en Klagenfurt
todo empezó
en 1974
cuando representantes
de la asociación
Amigos de Austria
fundada por el señor
Montanera
se desplazaron
a distintas
ciudades
de mi país
para el intercambio
de palmas
durante los actos
de Semana Santa
bajo el lema
raíces de amistad
a través de las fronteras
durante 30 años
los amigos
de Austria
han desarrollado
sus actividades
para fomentar
los lazos fraternales
que hoy nos unen
desde Tarragona
trasladaron
el agua
de Sant Maggi
para regar
el roble
que la asociación
plantó
en el Stadtpark
de Viena
en Klagenfurt
a instancias
de los contactos
iniciados
en mi ciudad
por el señor
Retana
un año más tarde
en 1983
se creaba
la asociación
Freundes Tarragona
Amigos de Tarragona
presidida
por el señor
Vega
entidad
que en 1994
patronizó
el mosaico
del paseo
de Sant Antoni
desde entonces
el escudo
de la ciudad
del dragón
forma parte
del paisaje
urbano
de Tarragona
poco después
y durante
11 años
se han realizado
numerosos
intercambios
intrafamiliares
entre las dos ciudades
protagonizados
por jóvenes
de entre 14
y 18 años
posteriormente
entre los años
1997
y 2000
jóvenes
universitarios
de Tarragona
han participado
en los seminarios
juveniles
internacionales
de Klagenfurt
que mejor
puente
de unión
podía haber
entre nosotros
las visitas
mutuas
de carácter
cultural
también
han contribuido
decisivamente
a consolidar
nuestro
ayer
hermanamiento
hemos tenido
el placer
de recibir
y admirar
a los chiquetes
de Saraglio
la SPAC
Dancer
de Tarragona
la orquestra
del Instituto
Martí Franquez
o las exposiciones
de sus pintores
especialmente
de Mariano
Rubio
por nuestra parte
los integrantes
de la choral
Sincra y Seltna
en los músicos
del grupo
Bluesbreakers
de los jóvenes
deportistas
o de nuestros
artistas
siempre
guardarán
en el recuerdo
como una
experiencia
positiva
su estancia
en Tarragona
sentimiento
que nosotros
compartimos
ahora
que tengan
unas felices
fiestas
de Santa
Tecla
y muchas
gracias
por su
atención
muchas
gracias
gracias
Moltes gràcies.
Senyores i senyors, digníssimes autoritats, senyor arcabisbe, senyor rector, senyor president de la Diputació,
senyor president de l'Òmnium, autoritats civils, judicials, militars.
Donem en nom de tots vostès la benvinguda a totes les ciutats agermanades,
totes aquelles ciutats que juntament amb nosaltres s'apropen al voltant del 23 de setembre
per celebrar tots plegats aquest acte que és l'inici formal de les festes de Santa Tecla,
les festes de la nostra ciutat, la Festa Gran de Tarragona.
Voldria també en nom de tots vostès i donada la benvinguda a agrair al senyor alcalde de Klagenfurt
la seva magnífica intervenció, el seu magnífic raonament i sobretot donar-li les gràcies
perquè hagi tingut la gentilesa d'acceptar aquí, estar aquí avui i pronunciar tot aquest pregó de les festes de la nostra ciutat.
Moltíssimes gràcies en nom de tots i tots els que estem aquí. Gràcies.
Senyors i senyors, comencem avui Santa Tecla de la forma més oficial que correspon.
Saben tots vostès, o segurament ho han notat, que hem fet algunes petites modificacions amb el sistema horari.
Els que eren habituals de la reunió d'avui se'n recordaran que al finalitzar l'acte
pràcticament el senyor Carles Sala, president del Consell Comarcal i regidor de festes
estava pendent que entrés justament els músics
i algunes vegades tots vostès atenien al mateix temps, prestaven atenció al mateix temps
al pregoner i als músics de fora.
Tot és millorable a la vida, tot té que tindre un signe de raonament i de canvi
i aleshores hem fet una distribució diferent aquest any.
És probable que, com a conseqüència de tot això, els hi hem fet a tots vostès anar més de pressa.
Els hi oferim les nostres disculpes, però crec que d'aquesta manera podrem participar
tots plegats en tots i cada un dels actes.
Santa Tecla ens agermana.
Ens agermana no solament amb les ciutats que estan permanentment amb nosaltres,
sinó que també ens agermana entre tots els tarragonins.
Aquest any hem tingut l'oportunitat de rebre Santa Tecla
i al mateix temps rebre el nou arcabisbe de la nostra ciutat.
Sigueu benvinguts, senyor arcabisbe.
Com vostè sap, amb les meves paraules de rebuda,
li demanava d'una manera reiterada,
i perdoni l'expressió,
sé que vostè em va escoltar perfectament,
li demanava que sobretot fes cas de dues coses que per nosaltres són prou importants.
La primera és que Tarragona se sent capital de la Tarraconense i primada de les Espanyes.
Ja sé que quan dic primada de les Espanyes hi ha algun altre que ràpidament se'n va a xiular,
però primada de les Espanyes vol dir una cosa més important que el fet de la Tarraconense.
Vol dir que la preeminència de la diòcesi de Tarragona sobre les altres diòcesis
és un element fonamental i que els tarragonins i les tarragonines tenim molt arrelats amb el nostre cor.
També li deia, senyor arcabisbe,
que per nosaltres va significar una sensació especial
en l'haver participat com a ciutat amb el concili.
I que per nosaltres el record de l'arcabisbe Torrella és emocionant.
No solament des de la perspectiva que va donar l'arcabisbe Torrella a la nostra ciutat
i que després va continuar el doctor Martínez Sistac,
sinó perquè en aquell moment els tarragonins i les tarragonines es vam sentir importants
davant del cristianisme i davant de la fe catòlica
i davant de tot el que representava la nostra ciutat dintre del context de Catalunya i d'Espanya.
Nosaltres estem convençuts, senyor arcabisbe,
jo ho crec personalment, n'estic convençut de tot cor,
que el relleu a l'arxidiócesis de Tarragona serà, en aquest sentit,
un bon relleu, un relleu que millorarà,
perquè tot el que s'ha passat s'ha d'anar a millorar,
que millorarà totes aquelles coses que pels tarragonins i les tarragonines són un ampli desig.
Sigueu amb el dia de Santa Tecla, encara que falten pocs dies,
sigueu benvinguts a la ciutat de Tarragona
i us desitgem molta sort amb la vostra feina.
També hem tingut aquests dies, com és costum,
l'opertura del curs de la universitat.
Ja veu amb vostès que per Santa Tecla aquest any s'han ajuntat un munt de coses,
per dir-ho d'alguna manera.
Tenim l'inauguració del curs de la universitat
i esperem i desitgem que el senyor rector se'n recordi de la ciutat de Tarragona.
Jo ja li vaig demanar.
El senyor rector sàpiga amb vostès que m'ha imposat una penitència,
com diria el senyor Ballver, una penitència especial.
Jo no puc demanar res més a la universitat
perquè diuen que qui no demana, rep.
No ho havia sentit a dir mai,
però diuen que si guardo silenci amb els propers temps,
potser la ciutat rep els reconeixements que li pertoquen.
Senyor rector, com a tarragoni que sou i resident al Camí de la Cuixa,
us imprego per veïnatge que se'n recordeu d'aquesta ciutat
que tants i tants i tants esforços ha fet per la Universitat de Tarragona.
Senyores i senyors,
benvolguts amics i amigues de la nostra ciutat,
anem a començar la Santa Tecla d'enguany amb alegria,
amb disposició, amb agermenament,
amb disfrutant-la, mantenint-la
i sobretot pensant que el millor que pot succeir a la nostra ciutat,
el millor que li pot succeir a la nostra ciutat,
és que els seus ciutadans i les seves ciutadanes
siguin dones i homes feliços.
I quina millor manera de repartir aquesta felicitat
que en recordant-se'n de Santa Tecla i en recordant-se'n de Tarragona.
Visca Santa Tecla!
Visca Tarragona!
Moltíssimes gràcies.
S'etxega la sessió.