...possibles canvis o les conseqüències que pot tenir
un possible canvi en la política econòmica del govern central
i projectes que afecten a les comarques de Tarragona,
projectes d'infraestructures o la pròpia candidatura de Tarragona
a acollir l'exposició universal del 2015.
Per totes aquestes raons, avui hem convidat al programa
el president de la Confederació Empresarial de la província de Tarragona,
el senyor Sebastià Cabré.
Senyor Cabré, bon dia.
Hola, molt bon dia.
Han passat ja dues setmanes de les eleccions generals
amb el resultat inesperat de la victòria dels socialistes,
a priori de manera molt general.
Ara de seguida entrarem en detalls.
Creu que l'arribada dels socialistes al govern de l'Estat
suposarà un canvi important en la política econòmica
del govern espanyol o no?
Jo crec que canvis importants en la política econòmica són difícils
perquè estem tendint en aquesta economia globalitzada que tenim en el món
a tindre només un model d'economia.
Llavors, això què vol dir?
Vol dir que és difícil moure's de determinats paràmetres
i aquests paràmetres ja els va iniciar el Solves en el seu dia
quan va ser ministre en l'anterior govern socialista
i el principal d'ells és el dèficit pressupostari.
Tenen que arribar a equilibris entre els ingressos
i les despeses dels pressupostos de l'Estat.
Això ho va impulsar el Solves
i és el principal missatge de la seva política econòmica.
Ho va fer com va ser ministre, ho ha fet com a comissari a la Unió Europea
i pensem que ho seguirà fent com a ministre en el pròxim gabinet del senyor Zapatero.
Creu que serà un bon ministre, és una bona decisió de Zapatero
nomenar Pedro Solves com a ministre d'Economia?
Tots pensem que té molt de prestigi.
El senyor Solves ja se li va reconèixer en el seu dia
que va ser el principal remuntador de la crisi que vivíem en aquest país,
que després el govern del senyor Aznar amb el senyor Rato ho va consolidar
i ho va tirar en endavant i per tant pensem que un prestigi reconegut
tant en el govern del senyor González com ara en la Comissió Europea
li ha fet que aquest reconeixement com a mínim ens obri expectatives molt positivistes pel futur.
Nosaltres pensem que si hi ha un ministre d'Economia amb capacitat, aquest és el senyor Solves.
El futur govern de l'Estat encara trigarà ben bé un mes a constituir-se, a formar-se.
Pedro Solves serà ministre d'Economia, serà vicepresident econòmic del govern espanyol.
Encara que falti un mes segurament per la constitució del nou govern,
la CEPTA, la Confederació Empresarial de la província de Tarragona, què li demanaria?
Què seria el primer que li demanaria en aspectes econòmics, evidentment, al nou govern central?
Bé, el que pensem que es té de demanar és l'optimisme,
és a dir, que li doni confiança a l'economia perquè seguim creixent,
que ens impulsi els models econòmics que tenim en aquest país,
que segurament hi ha que practicar una sèrie de correccions a l'economia que es venia practicant,
perquè això ho diuen els principals tòrics de l'economia, no?
Diuen que un model econòmic basat en la construcció potser no és el model econòmic més correcte,
però nosaltres pensem que si no és el més correcte, com a mínim,
hem d'avaluar per què és el de la construcció en aquest país, no?
Segurament el nostre model turístic, el nostre model de serveis,
ha fet que en els últims anys el sector de la construcció hagi tingut un fort impuls
com a conseqüència de la construcció de les vivendes de segona residència, que se li diuen, no?
Totes aquestes vivendes que estan destinades a ocupar per part de la població turística,
per part de la població del nord d'Europa,
que ha de vindre a passar temps d'oci, temps d'esbarjo, temps de pensió aquí a Catalunya
o a les nostres costes.
Nosaltres pensem que es té de corregir el model,
no apartant la construcció del model,
sinó donant-li aquell pes específic que té dintre del model de serveis
que en aquest país tenim, doncs, jo diria que la gran experiència del sud d'Europa, no?
Nosaltres ens hem de convertir, si no amb la Florida, amb la Califòrnia,
amb la Califòrnia europea, no?
Això són unes paraules que se'ns van començar a utilitzar
per les comarques de Tarragona, per Catalunya al final dels anys 90,
però pensem que hem de recuperar aquesta terminologia.
Nosaltres som un país de clima, som un país de condicions molt bones,
perquè hi ha teòrics de l'economia que diuen que d'aquí a 25 anys,
posant el terme, en el 2025,
més de 10 milions de persones del nord d'Europa
vindran a Espanya a passar grans temporades.
Les línies de baix cost, les condicions climatològiques, repeteixo,
i les condicions d'habitabilitat,
aquestes bones condicions de vida i de qualitat de vida
farà que tota aquesta població del nord es desplaci cap al sud.
Nosaltres hem de tindre la capacitat de donar-los serveis
i bones condicions de vida,
i el sector de la construcció n'és un d'ells.
Per tant, jo diria que hem de continuar amb el model que teníem fins ara,
intentant-lo canviar cap al model que en aquest país
ens ha servit per la recuperació econòmica dels últims 25 anys.
Per primera vegada, en aquests últims 25 anys,
en aquesta etapa democràtica a la història d'Espanya,
tindrem el govern de l'Estat del mateix color,
pràcticament del mateix color que el govern de la Generalitat,
i del mateix color polític que la majoria d'ajuntaments de Catalunya.
Ens trobem, per tant, també des del punt de vista econòmic,
senyor Cabrè, davant d'una oportunitat única de consensuar polítiques?
Nosaltres, en els últims 8 anys, teníem una forta...
Jo diria que dependència psicològica, potser seria el nom,
o paranoia, entorn als nostres companys valencians.
València, o la comunitat llevantina,
ha tingut un creixement en els últims 10 anys espectacular.
Jo diria que en els últims 8 anys, espectacular.
Això ha estat degut al mateix color que tenia
el govern de la Generalitat valenciana
amb el govern del PP a Madrid.
Si nosaltres, amb aquesta forta capacitat d'emprenedoria
que tenim a Catalunya,
que sempre hem anat per davant de les administracions públiques,
els empresaris,
tenim la condició de tindre el mateix color de govern
en l'estat central, en la Generalitat,
en molts dels nostres ajuntaments.
Això pot dir que les condicions dels propers anys
poden ser infinitament millors que les valencianes
en els darrers 8 anys.
Per tant, soc molt optimista en aquest aspecte.
Ens hem d'aprofitar, en poques paraules,
d'aquesta conjuntura política?
Jo crec que més que aprofitar,
tenim que seguir amb el signe dels temps.
Catalunya era un dels motors impulsors d'Espanya
que en els darrers anys havia perdut aquesta part d'impulsora.
Havien passat de ser una màquina d'un tren de mercaderies,
que sap que evoluciona constantment per les vies,
a intentar ser una màquina d'un tren d'alta velocitat.
que anàvem, ens paràvem, tornàvem a començar,
ens tornàvem a parar.
Nosaltres tenim allò que es diu la soledat del corredor de fons.
Tenim que seguir espitjant,
tenim que tindre aquesta condició de motor de l'Estat
i crec que els propers anys seran un bon exemple
perquè això sigui possible.
Parlant d'aquesta oportunitat que diem,
d'aquesta conjuntura política amb governs del mateix color polític
o un color similar,
i parlant també de la importància que té per l'economia
de qualsevol territori, el tema de les infraestructures,
en aquesta qüestió, en la que també hi ha treballat molt
en els últims temps la CEP de la Confederació d'Empresaris
de la província de Tarragona,
en aquest àmbit de les infraestructures,
què espera amb el nou govern espanyol?
Miri, si no poc esperat,
el resultat de les eleccions de fa 15 dies va ser sorprenent, no?
Per tant, en aquests dies què hem fet?
Hem estat avaluant el programa socialista
amb les nostres demandes sobre infraestructures
i ens hem trobat amb la grata sorpresa,
amb la gran sorpresa que hi ha moltes coincidències,
sobretot coincidències a nivell de la descentralització de l'Estat.
Aquí l'Estat espanyol era un estat radial
que tenia el centre d'actuació a Madrid
i anava cap a les puntes costeres
com els ràdios d'una bicicleta, no?
El programa socialista parla de la descentralització,
de la transmissió a les comunitats autònomes
d'elements tan importants com les xarxes ferroviàries
que tenen trajectes de comunitat,
parla de la descentralització dels aeroports,
parla de creació de consorcis en els aeroports
amb la participació dels organismes,
de les administracions públiques autònomes,
locals i entitats econòmiques.
Penso que coincidim molt amb moltes de les demandes
que han fet fins ara.
Parla com un dels objectius per les comarques de Tarragona,
del que fa 7 o 8 anys que s'està exigint
d'una forma molt ràpida,
que és la creació d'aquesta autovia cap al nord del país,
l'autovia que té d'ajuntar Tarragona amb Sant Sebastià,
és una de les prioritats.
Jo crec que coincidim amb prioritats.
Si coincidim amb prioritats les nostres demandes
com a organització empresarial i les pretensions del govern
d'actuar sobre infraestructures,
pensem que estem en un moment idoni perquè això es porti a terme.
En carreteres, per tant, la prioritat també per vostès
seria aquesta autovia, Tarragona-Montblanc,
que després s'hauria d'unir Catalunya amb el País Bàs,
i en altres àmbits, en l'àmbit ferroviari,
suposo que seria l'arribada ja definitiva de l'alta velocitat,
i en el tema aeroportuari seria la potenciació també definitiva
de l'aeroport de Reus.
Miri, tenim que parlar en l'àmbit de carreteres de dues carreteres.
La A7 actual, la Nacional 340 Antia,
que en el seu programa també parla del desdoblament fins a València
i tot el corredor del Mediterrani,
i la 240 en conversió cap a autovia fins a Sant Sebastià.
Són les dues prioritats amb carreteres,
perquè els tràfics de mercaderies,
des del corredor del Mediterrani cap a França,
des del centre d'Espanya o des del nord d'Espanya,
per la vall de l'Ebre cap al port de Tarragona,
són prioritats immediates.
Parla també de l'arribada de l'AVE, és un fet.
L'arribada de l'AVE, ja sap que han construït els tunnels de Montblanc
i l'estació de Perefort,
ja està amb les seves primeres estructures de formigó,
per la tant l'arribada de l'AVE és un fet.
Però el que no era tan fet és que a l'AVE també ens arribés de València,
també és un dels programes,
una de les línies programàtiques del Partit Socialista.
Pensem que tindre dos AVEs en aquesta ciutat,
un que ens vingui des de Madrid per Saragossa,
Lleida i Tarragona cap a França,
i l'altre que ens vingui des de Madrid per València cap a França,
són dues possibilitats que ens situen com a eix
de dos corredors d'AVE d'alta velocitat molt importants en aquest país,
per tant les nostres circumstàncies també seran molt optimistes.
Però, i últimament,
el tema de l'aeroport.
Fa molts anys que també reclamem una gestió pròpia de l'aeroport
des d'aquest territori,
perquè moltes vegades, a 600 quilòmetres de distància,
a Madrid no es pot planificar la política de creixement d'aquest aeroport
i amb el que s'han trobat amb dificultats
davant d'altres aeroports que són competència immediata
com l'aeroport de Girona
o la possible futura construcció de l'aeroport de Castelló.
Pensem que això amb una dinàmica pròpia sobre aquest aeroport
també la podrem actuar
i, per tant, coincidim àmpliament amb aquest programa socialista.
Amb el tema aquest de l'aeroport,
de l'aeroport de Reus,
vostè ja citava la competència de Girona,
que continua creixent d'una manera espectacular
pel que fa al nombre de passatgers
i al nombre de noves línies,
mentre que des d'aquí, des de l'aeroport de Reus,
aquest increment o aquest creixement
és molt més lent.
Això els preocupa com a empresaris,
com a agent econòmic i social
de la demarcació de Terra.
Es preocupa especialment aquesta dura competència de Girona?
Evidentment que ens preocupa.
Al final, tot el que són inversions sobre una empresa
acaben les públiques i reneixen les privades.
Si no, l'empresa no pot sortir endavant
en aquest marc de competència que hi ha.
Per tant, si l'aeroport de Girona no és rentable,
es tindrà que aturar-se.
El que passa és que l'aeroport de Girona
s'hi ha embolcat més de 4 milions d'euros
perquè hi hagi una base d'una companyia aèria
de baix cos que tots coneixem,
que és Ryan, que també opera des de l'aeroport de Reus,
aquí la inversió de l'estat de la Generalitat
a la Saudia va ser molt més minoritària
i se'ns va quedar amb un millor i escaig d'euros
i això ens ha donat una diferència d'actuació
de la companyia de la Girona
la que pot actuar sobre Tarragona.
Per això és una qüestió, jo diria,
que purament coyuntural.
Nosaltres hem d'aprofitar
on està emplaçat l'aeroport,
quina és la seva clientela,
i ja portarem companyies de baix cos
des d'altres punts d'Europa.
Mira, a Europa operen 24 companyies de baix cos,
totes estan intentant trobar aeroports
de segon ordre,
que se li diuen aeroports,
que no són ni el de Barcelona ni el Madrid,
per poder operar.
L'aeroport de Reus té aquestes condicions
i per tant crec que hi podran arribar.
Nosaltres ara des del Consorci del CAM
estem impulsant un pla estratègic
sobre l'aeroport de Reus
i això ens donarà com ha de ser l'aeroport
que volem anar al futur.
Si a partir d'aquí podem tindre
decisió sobre la promoció
i sobre la gestió en el futur,
evidentment procurarem
que aquest planejament sigui
el més acertat possible.
Més qüestions miren al futur
i tenint en compte aquest canvi
al Govern de l'Estat,
el tema de la candidatura
de l'Exposició Universal del 2015.
Vostès ja havien plantejat aquest tema
a l'anterior Govern,
fins i tot al president del Govern
que va venir a l'últim sopar
de l'EFEPT el passat mes de novembre.
fins ara president del Govern,
encara en funcions José María Aznar.
Ara, imagino,
senyor Cabré,
que quan es constitueixi el nou Govern
tornaran a presentar aquesta candidatura
als socialistes.
Evidentment,
el primer que cal fer
és seguir comptant
amb la confiança
del Govern de l'Estat
per tirar endavant
una iniciativa
d'aquesta dimensió.
Per tant,
el primer que farem
en el moment de constitució
del pròxim Govern,
que penso que serà
entre el dia 17
i el 25 d'abril,
la setmana aquesta,
pensem demanar visita
al ministre
i si convé
al cap del Govern
perquè ens rebi
i li puguem explicar
en què consisteix
aquesta iniciativa nostra
de l'Exposició Universal del 2015.
Pensem que
el Govern de la Generalitat,
el senyor Pasqual Maragall
en el seu dia,
com a candidat,
ja va vindre
a donar-nos el recolzament
d'aquesta iniciativa
i no ens serà difícil
amb el mateix color
a Madrid
tornar a demanar
i reïdrar aquesta iniciativa.
Pensem que
si anem de la mà
del Govern de la Generalitat
evidentment
això ens serà molt més fàcil.
En qualsevol cas,
quines són les últimes novetats
respecte al caminar
de la candidatura?
Novetats com a tal
no n'hi ha.
estem seguint esbozant
el que té a ser
el pla estratègic
que ens té de portar
a demanar
la candidatura
en els finals
del 2006
i per tant
estem treballant
en el despatx
i alhora
estem intentant
elaborar
aquesta campanya
de comunicació
perquè tots els ciutadans
de Tarragona
creguin en el projecte
perquè si al final
tots hi creem
això serà possible.
Tenim que generar
l'autoestima
i estem en aquests moments
generant la campanya
de comunicació
que ens porti
amb aquesta autoestima.
Avui hem volgut parlar
amb Sebastià Cabré
com a president de la CEPTA
de qüestions de futur
mirant sobretot
el nou panorama polític
que s'obre després
de les eleccions
del 14 de març.
Una última qüestió
senyor Cabré
per acabar
divendres hi havia
un judici
contra 5 afiliats
del sindicat CGT
acusats d'haver fet
una pintada
a la façana
de l'actual seu
de la Confederació
d'Empresaris
a la Rambla Nova.
Es va fer el judici
però l'acepta
que demana
o demanava
una indemnització
de 5.000 euros
no va comparèixer
en el judici.
Per quina raó?
Nosaltres en el seu dia
quan vam plantejar
la denúncia
va ser per demanar
en part a la justícia
del que ens estava passant.
Se'ns havia ocupat
la seu,
se'ns estaven ocasionant
constantment danys
en aquesta propietat
que nosaltres
en teníem nostra
i vam demanar
en part a la justícia.
L'única forma
per demanar
en part a la justícia
era presentar
un judici de faltes
per evitar
entrar
en el que podia haver estat
qualsevol altre procediment
via penal.
No pensàvem
que es tenia que fer
via civil
i el que demanàvem
era que
es deixessin de fer
aquests actes.
En el moment
que aquests actes
ja no es van continuar
exercitant
sobre
el nostre patrimoni
sobre les nostres oficines
a la Rambla
el que la CEPTA
va fer
va ser desistir
del procediment.
Nosaltres entenem
que no tenim
que anar
per al jutjat
contra cap organització
sindical,
tenim que establir
taules de diàleg
i per tant
això és el que volíem
des del primer dia.
Pensàvem que llavors
era un moment
de força
i es tenia que realitzar
aquesta acció
i el que
vàrem fer
a continuació
i amb
l'evolució
dels fets
ha sigut
desistir
d'aquesta iniciativa
i no demanar
cap tipus
de reclamació
econòmica.
Nosaltres ens vam
sentir perjudicats
amb bastant més import
que el que vàrem
reclamar
en el seu dia
però pensem
que si la situació
ha deixat de ser
la que era
i la situació
ara és de normalitat
tenim que seguir
amb aquesta normalitat
i hem desistit
de qualsevol acció legal
sobre aquest terme.
Per tant,
per vostès
el tema està tancat.
Per nosaltres
està absolutament tancat.
Molt bé, doncs així acabem.
Senyor Sebastià Cabrè,
president de la Confederació Empresarial
de la província de Tarrona.
Moltes gràcies
i fins la propera.
Moltes gràcies a vostès.
Bon dia.