Passant tres minuts d'un quart de dotze del migdia al matí de Tarragona Ràdio,
com us dèiem, avui estem fent una sèrie de previsions culturals
de cara al cap de setmana i també molt relacionades amb les dates que estem vivint.
Si la setmana passada parlàvem amb la companyia La Golfa
de la seva particular visió dels pastorets,
ara parlem d'una altra de les associacions
que representen l'obra de Josep Maria Folqui Torres,
però en aquest cas, en una versió molt més fidedigna,
podríem dir-ho així, el text original,
és a càrrec de l'associació La Salle.
Tenim amb nosaltres el Josep Maria Rota,
la direcció d'aquesta proposta.
Josep Maria, molt bon dia.
Hola, bon dia.
Suposo que ja tot preparat perquè les representacions comencen avui,
dos quarts de set d'avui i de demà.
Sí, sí, exacte.
Tot a punt, tot preparat?
Sí, sí, tot a punt, tot a punt.
Déu no és en guard que no estigués a punt.
Home, sí, perquè falten poques hores, de fet.
Tot a punt, tot a punt.
Quanta gent sou a l'associació
i com es va renovant aquesta gent?
Perquè porteu 51 anys fent-ho?
Fent-los al Metropol.
Imagina't.
Abans ja es feien.
Abans es feien...
S'havien fet el col·legi de La Salle,
és a dir, el que ara és la universitat,
a la plaça Emprià al Tàrraco,
el que resta n'és la Figueres,
allà ja s'havien fet pastorets,
i des de l'any 51-52, si no m'equivoco,
que es fan al Teatre Metropol,
amb el nom d'associació La Salle.
Imagina't.
Actualment hi participen unes 25 o 30 persones
en aquesta producció, dalt de l'escenari.
I a més a més vol dir que comptem
amb un equip tècnic d'unes 8 o 10 persones més,
a part de l'equip tècnic del Metropol,
per poder tirar endavant una producció com aquesta.
Suposo que és una de les dates més esperades, no?,
per l'associació La Salle al llarg de l'any.
L'associació La Salle havia fet teatre
als anys 50, 60, 70, amb molta regularitat.
Actualment, quasi que només queden els pastorets,
que és el que sí que hem anat fent cada any,
de manera esporàdica hem anat fent algunes altres obres
en aquests 8 anys que fa que està obert el Teatre Metropol,
però els pastorets són els que hem fet sempre
i que, per poc que puguem, intentarem fer sempre.
Per què l'opció, suposo que això us ho preguntem cada any,
per l'opció més tradicional i fidedigna, el text de Folk y Torres?
Nosaltres no hem fet cap opció.
D'acord.
És a dir, nosaltres fem els pastorets.
És a dir, no hem triat cap opció,
no ens hem plantejat cap opció.
Com a molt, una opció que jo m'he plantejat alguna vegada
és no fer els de Folk y Torres,
perquè de pastorets n'hi ha d'altres,
els del Garrof i en Pallanca, de Pitarra,
els d'Empàmies, l'Estel de Nanzaret...
I, és a dir, no són els únics que es representen,
els de Folk y Torres.
Nosaltres hem fet quasi sempre els pastorets de Folk y Torres.
Algun any no es van fer aquests,
sinó que se'n van fer uns altres
i no van tenir èxit i van deixar de fer-se.
Estic parlant de l'any 61 o 62.
I nosaltres hem fet sempre els de Folk y Torres.
Tampoc són tal com són,
perquè els pastorets de Folk y Torres són molt llargs.
Són molt llargs perquè estan pensats per una època
en què el públic volia que l'obra fos llarga
i que el públic estava disposat a aguantar
una obra molt més llarga.
Avui en dia un espectacle que passi de les dues hores i un quart
o que arribi a les dues hores i mitja
ja es fa bastant pesat.
Ja és una mica llarg.
És a dir, està retallat
perquè arribi al que ha de durar un espectacle teatral avui en dia,
sobretot pensat pel públic infantil,
però que mantingui tots els elements.
És a dir, tampoc són els pastorets tal com els va escriure Folk y Torres.
El que passa és que són els pastorets que han fet sempre a Tarragona
i per tant són els pastorets, els autèntics de Tarragona,
els que han fet tota la vida sempre, l'associació La Salle.
No només l'associació La Salle,
és a dir, em consta de sempre amb centres parroquials,
s'han fet pastorets i fins no fa gaire, per exemple, es van fer al Serratllo,
se segueixen fent amb centres escolars, si no m'equivoco,
com el Sagrat Cor,
i sempre són els pastorets de Folk y Torres.
Per què? Precisament perquè a la ciutat de Tarragona
sempre s'han fet els pastorets de Folk y Torres
que són els que ha fet sempre l'associació La Salle.
És a dir, són els pastorets que s'han fet sempre de tota la vida a Tarragona.
Home, 51 anys al Metropol,
més que teniu constància que es continuaven fent
el que era la Salle abans aquí a la plaça Imperial,
com em comentaves,
doncs provoquen, suposo que certa satisfacció, no?
Quan un es posa a l'escenari a dirigir una obra
i una tradició tarragonina tan llarga.
Ho dius com a tu, com a director de l'obra.
En aquest cas, sí, si un se sent, diguéssim,
hereu d'una tradició,
i per tant també amb una responsabilitat
de no trair aquesta tradició.
Perquè, a més a més, es dona el cas
que els pastorets no només mantenen aquesta tradició
des del punt de vista, podríem dir, institucional,
sinó també des del punt de vista personal.
La majoria d'actors que hi participen,
sobretot en els papers principals,
són actors que han començat fent pastorets molt joves,
que han començat fent papers secundaris,
que possiblement han viscut aquests pastorets
perquè a casa seva ja hi havia algú,
el seu pare, la seva mare,
que ja també feia els pastorets,
i que avui en dia ja també estan incorporant
part de la seva família, els seus fills,
a fer pastorets.
De manera que no és que sigui un grup familiar,
sinó que és que es manté aquest esperit de continuïtat.
Diuen, jo encara he tingut l'oportunitat de veure'ls,
no porto tant de temps a la ciutat de Tarragona,
que tenen una escenografia i un vestuari acuradíssims,
que teniu molta, molta, molta cura
a l'hora de posar en escena, a nivell estètic,
aquests pastorets.
Clar, els decorats que tenim,
que són propietat de l'associació,
en el seu moment no eren res excepcional,
és a dir, aquests decorats es llogaven a Barcelona,
eren de escenògrafs que en aquell moment
eren corrents habituals,
és a dir, en aquella època,
estic parlant dels anys 50 i 60,
aquest tipus d'escenografia,
de paper pintat en perspectiva,
és el que es feia servir en qualsevol tipus d'escenografia,
escenografia, sigui Pastorets, sigui Terra Baixa,
sigui qualsevol obra de teatre català.
Això als anys 70 va entrar en crisi,
i en aquell moment l'associació La Salle
va fer una aposta de futur,
va fer una despesa econòmica important,
va comprar tot el joc de decorats,
i esclar, avui en dia costa molt trobar
qui es dediqui a fer aquestes coses.
De llavors ençà hem anat ampliant
el joc de decorats que tenim,
i així fa dos o tres anys
se'n van comprar tres decorats nou,
tres talons, dos talons i un rompiment,
al Germán Salvador, a Barcelona,
que són pràcticament dels poquíssims
que queden a Catalunya,
que es dediquin encara a pintar aquest tipus de decorats.
I el vestuari també és propietat de l'associació,
i el vestuari sí que es pot anar renovant
també amb una miqueta més de periodicitat,
perquè sigui més lluit.
En tot cas, quanta gent sou a sobre de l'escenari?
Quanta gent has de dirigir?
Unes 25 o 30 persones.
Déu-n'hi-do.
Sí, sí, Déu-n'hi-do.
Sobretot comptant que hi ha nens,
perquè evidentment és una obra per nens,
i també hi participen nens.
El fet que hi hagi nens
també t'assegura poc o molt la continuïtat.
Les escenes que passen,
evidentment, han de tenir gent gran i gent petita,
perquè siguin creïbles també.
i, esclar, això també porta una miqueta més de problema,
de bellugar tanta gent al de l'escenari.
Suposo, també.
Sobretot gent, diguéssim,
que no està acostumada a fer teatre,
o que només fa teatre puntualment
per l'època dels pastorets,
i també li costa més assumir aquesta disciplina teatral.
Jo suposo que deu haver-hi alguna escena
una mica més complicada que les altres.
Durant molt de temps,
durant molt de temps,
va ser molt conflictiva l'escena
que nosaltres anomenem del Bosnevat,
que és l'escena anterior al portal,
perquè és l'escena en què hi ha tots els pastors,
i hi ha intervencions molt breus de cada pastor,
que acostumaven a costar bastant de lligar.
També he de dir una altra cosa,
d'un temps ençà,
cada vegada també
intentem professionalitzar-nos una miqueta més.
És a dir,
cada vegada tenim més gent jove,
la majoria d'antics alumnes de la salle
que van assumint papers importants,
i que estan més pendents de tot.
És a dir, avui en dia,
amb el paper,
no n'hi ha gaires de problemes.
Possiblement l'escena que sigui sempre més caòtica,
perquè és com ha de ser
les calderes del Pere Botero,
l'escena de l'infern,
en què mentre els dimonis agafen el lloguet
i el burbelló per tirar-los a la caldera,
les coses van com van,
fins que arriba l'exxís i el Jesús.
Clar, lògicament.
A més, l'altre dia,
el matí de Tarragona Ràdio,
vam estar al Col·legi Maria Nostra,
un retransmetent en directe al seu festival de Nadal,
i tot just van representar aquesta escena,
tot amb nanos molt petitons,
que a 4 o 5 anys hi va ser un veritable caos.
Suposo que amb gent gran la cosa ja és una mica més disciplinada.
És un caos controlat.
És un caos controlat.
En tot cas,
jo suposo que recomanem moltíssim des d'aquí
que aquí no hagi vist mai pastorets,
difícil, eh?,
perquè després de 51 anys,
encara trobeu gent que us diu que és la primera vegada que us veu, eh?
Sí, sí, sí.
Jo aprofitaria per fer,
en aquest cas,
pels pastorets de la Salla,
una comparació,
que és,
i a més ara,
suposem que ja tancat,
no es fer propaganda,
és a dir,
els pastorets de la Salla són com un traje de casa maler.
No és un traje de disseny,
és un traje que te'l posaràs avui,
que el portaràs 25 anys i sempre estarà de moda.
Mentre que un traje de disseny,
possiblement,
si te'l compres enguany,
l'any que ve ja no et serveixi.
Són uns pastorets que sempre tindran públic,
perquè sempre hi haurà gent que no els ha vist mai,
i sempre hi haurà gent que ja els ha vist
i que té ganes de tornar a veure aquells pastorets,
que és els que va veure ell quan era petit.
Les reaccions del públic,
suposo que al llarg dels anys,
moltíssimes, no?
A veure,
els pastorets,
sobretot on més èxit tenen,
és amb el públic infantil.
De totes maneres,
precisament,
i redondant amb el que estava dient,
a part que al públic infantil sempre agrada,
el que més ens agrada a nosaltres,
sobretot,
és trobar-nos amb gent gran,
que ens digui,
aquests pastorets,
vull dir,
que sigui una obra adreçada al públic infantil,
no vol dir
que hagin de ser representats
com una companyia de teatre escolar,
és a dir,
que siguem professionals,
i això ens agrada que ens ho diguin,
i també ens agrada que ens diguin
que aquells pastorets han agradat
perquè són els que ells havien vist
quan érem petits.
Que és una mica, doncs,
cada any tenir aquella referència
en el record,
però tant per les generacions passades
com per les futures,
aquests nanos
que també seguiran aquesta tradició,
esperem 51 o dos anys més.
Esperem bastants anys més.
Esperem bastants anys més.
recordem que serà avui i demà,
a dos quarts de set de la tarda,
que l'entrada costa 6 euros,
als menors de 12 anys 4 euros,
per tant, ja ho saben,
aquesta és una de les cites obligatòries
d'aquestes dates a la ciutat de Tarragona.
als pastorets,
amb la Josep Maria Folk i Torrax,
a càrrec de l'associació La Salle,
sota la direcció de Josep Maria Rota,
que ens ha visitat aquest matí de Tarragona Ràdio.
Josep Maria, moltes gràcies.
I ara gràcies.
I que vagi tot molt bé.
Molt bé, moltes gràcies.
Bon any.
Igualment.