En punt, un quart d'11 del matí,
d'aquest matí de dijous, 28 d'octubre,
poc més d'un mes després de la seva arribada
a la ciutat de Tarragona.
El matí de Tarragona Ràdio, aquest programa
ha volgut convidar l'arquivisbe de Tarragona,
el doctor Jaume Pujol Balcells.
Amb ell volem analitzar aquest matí, durant uns minuts,
volem analitzar i comentar aquestes primeres setmanes
d'estar de Tarragona i repassar també diferents temes,
els principals temes d'interès i d'actualitat
que afecten l'arxidiòcesi.
Senyor Arquivisbe, bon dia.
Bon dia.
Bon dia i benvingut al matí de Tarragona Ràdio.
Moltes gràcies, Ricard, i bon dia a tothom.
És la primera vegada que el podem entrevistar.
Com es troba a Tarragona, ara que porta
unes 5 o 6 setmanes aproximadament?
Molt bé, molt bé.
Molt content, de veritat.
M'he sentit molt acollit des del primer moment,
des d'abans de l'arribada del dia 19 de setembre,
que va ser la meva ordenació episcopal,
però després, quan he arribat,
he trobat tant a la cúria diocesana,
entre els preveres i sobretot entre les parròquies
i les persones de Tarragona,
un ambient molt acollidor.
Ja ho sabia, que era així la gent de Tarragona,
però ho he comprovat en primera persona.
Què ha pogut fer en aquestes primeres setmanes?
Ui, moltes coses.
De veritat, moltes coses.
He pogut saludar, penso, ja quasi tots els preveres,
que era el primer que jo pensava que havia de fer.
també quasi totes les comunitats religioses,
tant de religiosos com de religioses.
després he visitat ja bastantes parròquies,
he tingut ja confirmacions,
i després he tingut unes experiències que són molt boniques.
La primera ha sigut anar a l'Urdes amb més de 700 persones,
quasi 100 malalts i acompanyants,
pranquediers, metges, infermeres, etcètera.
Això ha sigut per mi una de les experiències molt boniques.
Viure amb ells, conviure amb els malalts,
portar-los a les carrosses,
portar els carrets dels malalts,
saludar tota la gent
i veure l'alegria de l'Urdes,
l'alegria que ells porten amb aquests malalts,
la preliminació de les hospitalitats catalanes que hem tingut a l'Urdes
i poder amb ells compartir tota aquesta joia.
Després he tingut moltes altres coses,
molt treball també de cúria,
de conèixer els assumptes
que a poc a poc vaig coneixent
i sobretot un gran contacte amb la gent.
Tinc moltes entrevistes amb tot tipus de persones,
des d'una persona que em vol veure
perquè és una mare de família que està preocupada per un problema,
a un regidor o un...
No sé, he tingut entrevistes...
Jo penso amb gent i ara també,
ara en aquest moment, amb la ràdio de Tarragona
que tenia moltes ganes d'estar aquí amb vosaltres.
I quina primera impressió li ha deixat l'estat actual de la diòcesi?
Podria fer vostè ja una radiografia de la impressió que li deixa?
Doncs sincerament penso que seria precipitat.
Seria pensar que una persona pot conèixer una realitat tan rica,
tan sumament rica, amb història i amb present,
com és l'arxidiòcesi metropolitana de Tarragona i primada,
intentar amb aquests 50 dies,
que pràcticament porto 50 dies des del 19 de setembre fins ara,
intentar fer una radiografia.
Però jo ja coneixia moltes coses abans d'arribar a Tarragona,
ja coneixia moltes coses.
En principi, les arxidiòcesis, les diòcesis, són molt semblants,
tenen una estructura ja molt determinada, que està molt estudiada,
està escrita,
aquestes estructures eclesiàstiques estan, ja se sap el que hi ha,
hi ha parròquies, hi ha preveres, hi ha religiosos, religioses, comunitats,
i després hi ha una sèrie de serveis molt importants,
per exemple, en una diòcesis com aquesta,
amb l'arxidiòcesis de Tarragona,
tenim des de Càritas, mans unides,
el servei aquest dels malalts,
després l'ensenyament, la catequesis,
i després, el més important de l'arxidiòcesi,
sempre és la transmissió de la paraula de Déu,
que és l'evangelització,
la distribució dels sacraments,
a través de l'eucaristia,
el centre de la vida d'un arxidiòcesis,
com el centre de tota la vida de l'Església,
és l'eucaristia,
és la celebració dels sacraments,
del bateig, de la confirmació, del matrimoni,
de tota la gran tasca dels enterraments i dels difunts,
el treball amb els malalts,
el treball amb la gent més pobra,
per això dic que hi ha tota una sèrie de coses
que, gràcies a Déu, són...
I aquestes a Tarragona estan molt organitzades,
això sí que ha sigut per mi,
ja des del primer moment,
quan vaig ser nomenat arquivisbe de Tarragona,
vaig ja poder veure amb més detall
el que era l'arxidiòcesis,
i vaig veure que era una arxidiòcesis molt organitzada,
cada servei, tenia la seva persona,
tenia el seu equip,
i això em dóna a mi molta confiança,
i per això estem continuant el treball
que ja s'estava fent fins ara,
no he vingut a inventar res,
sinó a continuar aquesta tasca que s'està fent.
De seguida parlarem del que vol fer,
del que vol fer, de la tasca pastoral,
dels seus objectius de futur.
Deixi'm, però, senyor arquivisbe,
mireu una miqueta enrere en aquest moment de l'entrevista.
Vostè sap perfectament que el procediment
que es va seguir amb el seu nomenament
va crear un cert malestar,
algunes crítiques,
sobretot per la manera.
No va agradar a alguns sectors vinculats
a la pròpia Església.
Aquest fet li ha condicionat d'alguna manera
en aquestes primeres setmanes,
en el moment d'arribar a Tarragona?
Bé, penso que no,
perquè, sincerament,
jo quan vaig ser nomenat
arquivisbe de Tarragona,
que va ser el 2 de juny d'aquest any,
quan el senyor Anunci em va trucar
per comunicar-me
que el Sant Pare m'havia nomenat
arquivisbe de Tarragona,
el primer sorprès vaig ser jo,
perquè mai en la meva vida
havia pensat que podia arribar a ser
ser bisbe i menys arquivisbe,
i menys de Tarragona.
Vull dir que ja són coses
que sobrepassaven totalment
el que jo podia pensar.
Penso que així ens ha sigut,
jo no coneixo tots els intríngolis,
podríem dir,
de com es va fer tot això,
però sí que puc dir
que ho vaig acceptar,
el nomenament que em va fer el Sant Pare,
amb molta il·lusió,
amb moltes ganes de servir,
i en aquest sentit
no m'he sentit condicionat,
perquè no venia de mi,
diguem,
no era jo que havia buscat
i que havia intrigat
i havia fet,
sinó que em va vindre,
vaig sentir que era
el senyor que em cridava
a fer un nou servei
a l'Església
com fins ara havia estat
servint a l'Església.
Té la sensació,
però que ara s'ha de guanyar
vostè més
aquests sectors
que potser,
no amb vostè,
no amb la seva persona,
per si amb el procediment
no estaven gaire d'acord.
Bé,
penso que he anat parlant
i amb molts d'ells,
he pogut tindre l'ocasió,
he tingut la sort,
diguem,
també la sort
de poder-me'l trobar
des del primer dia
i de veritat
que,
bé,
jo m'estimo tothom,
vull dir que no he tingut cap,
ni en cap moment
he pogut pensar
que una persona
perquè havia dit
o perquè havia fet
el pogués tindre
menys,
al revés,
no?
Me'ls estimo a tots,
tots he volut també
escoltar
el que em deien
i el que han pogut dir
i el que estigui mal fet
i tingui jo la responsabilitat
i intentaré
enmendar-me
i qualsevol cosa
que sàpiguin
que no tinc cap
ressentiment.
Això pot dir ben clar
perquè ho dic sincerament.
Vostè ve de Pamplona,
ve del món universitari,
del món educatiu,
molt diferent,
suposo,
aquest canvi
tan radical o no?
Bé,
veure,
el món educatiu,
si un se'l pren com ha de ser,
és un món de comunicació,
és un món
en el qual
el que t'està interessant
és conèixer les persones,
estimar-les,
jo crec que un bon professor
s'ha d'estimar
els seus alumnes,
estimar-les
com persones,
com persones,
no sols com un estudiant
que ha de prendre
unes lliçons
i que ha de prendre
una matèria,
sinó que si vols
educar realment
la persona,
doncs has de tindre
un contacte interpersonal
amb aquesta persona.
Jo crec que això
és per mi
una riquesa molt gran.
He tingut aquesta oportunitat
de treballar
a l'Universitat de Navarra
durant molts anys
amb gent jove,
sempre amb jove,
també amb molts professors,
perquè he sigut
a més director
d'un institut
de ciències religioses,
un director
d'un departament
de catequesis
i he format molta gent,
molts professors
en el món
de la catequesis
i de l'ensenyament
de la religió
i per tant
he tingut una relació
molt gran
amb molts sacerdots,
amb professors
i sobretot
amb gent jove.
Això em sembla
que és una riquesa
que jo tinc
com una B,
diguem,
per part meva.
Mirem doncs
de cara al futur.
objectius generals
que es marca,
s'ha marcat alguna prioritat
al nou arquivisme de Tarragona?
Bueno, sí,
perquè el dia 19
vaig fer
una espècie de,
una espècie,
vaig dir unes paraules,
que van ser com
les paraules
que tothom espera
quan un acaba de ser ordenat
i pre-possessió
de l'arxidiòcesis
vaig dir unes paraules
i jo crec que vaig marcar
molt bé,
vaig dir
jo volia continuar
el pla de pastoral
que hi ha
a l'arxidiòcesis
que es va començar
el 2002
i del 2002
al 2005
i per tant
estem al 2004
encara no hem arribat
al 2005
quan arribi
a juny,
setembre del 2005
iniciarem un altre
pla de pastoral.
Però aquest pla
de pastoral
que van fer
no sol l'escrivisme Lluís
sinó tots els equips
del Consell Episcopal,
el Consell Presbiteral,
el Consell de Pastoral,
vull dir,
tot això
són els equips
que treballen
amb un arquebisbat.
Aquest té molt clar
el que vol,
formació i acompanyament,
és a dir,
donar a conèixer
la nostra fe
i ajudar la gent
a viure-la.
Després té
com un
la evangelització
a través de
la catequesis
i el que té acumenat
té
la religiositat popular,
té també
la,
diguem,
ajudar la gent
a arribar els sacraments
cada vegada millor
i té també
tota una
una labor
molt bonica
en l'insemble
de testimoniatge
de la nostra fe cristiana
sense por
de dir
nosaltres som cristians,
creiem
en el que
tractem de viure
i
d'ajudar els altres
a descobrir
també
aquest,
diguem,
el rostre de Jesús
que és una mica
la nostra fe.
Serà
que també
un temps
doctor Pujol
de continuar aplicant
el que va dir
el concili provincial
tarraconense?
Sí, sí,
sens dubte
perquè
diguem,
un pla pastoral
què és exactament?
És una concreció
d'altres coses,
d'altres projectes.
Els grans projectes
que tenim avui
a l'Església
són
el concili
Vaticà II,
després
l'any
95
es va
aplicar
el concili
Vaticà II
va ser una concreció
dintre de les nostres
diòcesis
que tenen seu
a Catalunya
es va fer
el concili
provincial
tarraconense
de la que
l'arxidiòcesis
de Tarragona
va ser protagonista
en aquell moment
i allò
és una concreció
i un pla pastoral
és intentar
anar aplicant
el que es va decidir
en aquell concili
per tant
allò
sempre serà
per nosaltres
un punt de vista
una referència
molt clara
i això és
el que
d'alguna manera
a l'Església
sempre
es va
aplicant
diguem
el que s'ha anat fent
intentar
descobrir
en aquest moment
quines són
les necessitats
quines són
les coses
i procurar
el millor possible
perquè tots som humans
però també tenim
la gràcia
de l'Esprit Sant
vull dir que
l'Església
no és una
no és una multinacional
que planifique
que fa un
sinó
però l'Església
creiem
tenim fe
i creiem
que és l'Esprit Sant
també
el que ens il·lumina
ens guia
ens ajuda
a trobar
en cada moment
el que és
més adequat
per a les persones
en aquest moment
tenim aquests punts
de referència
com he dit
i continuarem
treballant
en aquesta línia
ja que ara
li preguntava
pel concili
província
del Tarraconense
alguns sectors
també de l'Església
aquí
senyor arquivisba
sempre estan preocupats
una miqueta
pel paper
de l'Arxidiocesi
de Tarragona
en el conjunt de Catalunya
i fins i tot
en el conjunt d'Espanya
però sobretot
en el conjunt de Catalunya
què n'ha de dir
d'això?
que soc molt conscient
d'això
i que jo
treballaré
amb totes les meves forces
perquè
l'Arxidiocesi
de Tarragona
sigui sent
metropolitana
lògicament
ho serà
sempre
i primada
és a dir
que tingui
aquest paper
perquè ha sigut
diguem
la seva història
és tan rica
la nostra
Arxidiocesi
és tan rica
quan un pensa
que els seus antecedents
es remonten a Sant Pau
és a dir
a un dels grans apòstols
dels dos grans apòstols
de l'Església
Sant Pere i Sant Pau
són les columnes
de l'Església
i nosaltres creiem
i estic absolutament convençut
i hi ha cada vegada
més estudis
per altra part
que ho van demostrant
que Sant Pau
segur que tenia que haver
passat a Tarragona
va predicar
va vindre
a predicar
el viatge
de Roma a Tarragona
era fàcil
hi havia contínuament
barcos
que arribaven
i tornaven
vull explicar
una petita anècdota
que em va emocionar molt
perquè
quan vaig estar
a Òstia Antica
ja
a Òstia Antica
ja
coberta per la sorra
perquè
el port
s'ha quedat
molt endins
de la terra
com passa habitualment
tants anys
han passat
ja més de 2000 anys
però hi ha una zona
d'Òstia Antica
on posa
Tarraco
és a dir
era una zona
on arribaven
els barcos de Tarraco
s'emociona veure
que allí
anaven arribant
els barcos
i d'allí
devia sortir
Sant Pau
segurament
però
amb un d'aquests barcos
que segons
m'han dit
4 o 5 dies
arribaven des de Roma
a Tarraco
no era tant
quasi
un cap de setmana
es podia fer
el viatge
anar i tornar
vull dir
Sant Pau
suposo que estaria
més temps
perquè
amb l'únic
és Tarragona
sí que quedaria
una mica més de temps
doncs
dic que
té molta història
la nostra
Arxidiòcesis
i la història
ensenya moltes coses
i la història
també és per
transmetre-la
als demés
i nosaltres
podem transmetre
moltes coses
aquesta fidelitat
que hem tingut sempre
a Jesucrist
aquesta vida
eclesial
tan bonica
aquesta comunió
entre nosaltres
moltes coses
que Tarragona
transmet els demés
i que jo
intentaré
amb totes les meves forces
jo no sol
sinó tota la meva
Arxidiòcesis
perquè jo
jo no treballo sol
aquest paper
que li comentava
de l'Arxidiòcesi
de Tarragona
ho feia en referència
evidentment
perquè aquests sectors
que estan preocupats
sempre pensen
en el poder
demogràfic
sobretot
de Barcelona
tot i que ara
hagi quedat
justament
l'Arxidiòcesi
de Barcelona
dividirà
les relacions
per ser amb Barcelona
com preveu que seran
tenint en compte
que en fi
el seu màxim responsable
és el seu antecessor
el doctor Lluís Martínez Sistac
penso que seran
excel·lents
és que
entre els bisbes
que tenim seu a Catalunya
els bisbes catalans
que de les 10 diòcesis
hem de tindre en compte
que amb la partició
de Barcelona
ara hem passat
de 8 a 10 diòcesis
això és molt important
també
que ara
tenim un pes
també
després
en la mateixa
conferència episcopal
espanyola
en vés de 8
sirem 10
en vés de 2
d'un
que representava
a la comissió permanent
sirem 2
vull dir
això també
s'ha de tindre en compte
però
amb el doctor
Lluís Martínez Sistac
he tingut unes relacions
excel·lents fins ara
ja he tingut
la primera reunió
que vaig presidir
de la conferència episcopal
terraconència
els primers dies
d'octubre
el 6 i el 7 d'octubre
vam estar a Tiana
va ser una reunió
per mi esplèndida
i a la vegada
no sé
molta il·lusió
perquè era la primera vegada
que em tocava
anar-hi
i la primera vegada
van ser uns dies
de comunió
de fraternitat
després ens hem trobat
tots a Lourdes
aquest any
hi ha hagut
celebracions
que hem estat
nous bisbes catalans
allí
celebrant
per exemple
una Eucaristia
o celebrant
la processió
de les torxes
o la processió
dels malalts
vull dir
amb l'Eucaristia
han sigut moments
de gran contacte
entre nosaltres
i això
penso que
lògicament
continuarem
i tots tenim moltes ganes
de treballar
pel nostre poble
tots ens estimem
com és lògic
com se l'estima tothom
jo penso
vostè
i qualsevol persona
catalana
s'estima el seu poble
i treballem
treballa pel seu poble
nosaltres ens donem compte
que l'Església
pot donar molt
al nostre poble
es reforçarà
aleshores
d'alguna manera
també la unitat d'acció
del conjunt de bisbes catalans
sí, sí
tenim aquesta intenció
tots tenim aquesta intenció
de treballar conjuntament
lògicament
conjuntament
què significa
que després Cadú
farà lo seu
perquè
les
tenim
però plans
tenim
com a punt de referència
el concili
provincial
de Tarraconense
que és sempre
una font
de la qual hem d'anar
traient
l'aigua
per abonar
i per regar
diguem
en aquesta imatge
una mica així
és campestre
és una font
de la qual estem
traient sempre
les forces
per noves iniciatives
per coses
que s'han d'anar aplicant
per coses
que s'han d'anar treballant
i per altres
que són noves
perquè avui dia
hi ha fenòmens
que són molt nous
i que l'Església pot aportar molt
La seva
arribada
com a arquivisba
de Tarragona
ha coincidit
d'altra banda
doctor Pujol
en un moment
en què
a nivell polític
s'han impulsat
diferents mesures
legislatives
que per cert
diversos sectors
de l'Església
han criticat
estic pensant
en mesures
legislatives
impulsades
pel govern espanyol
relacionades
per exemple
amb el matrimoni
entre homosexuals
el dret
d'aquestes persones
a adoptar nens
canvis en la llei educativa
pel que fa
a l'ensenyament
de la religió
i altres qüestions
com valora
aquest moment
que des del punt
de vista social
doncs ha provocat
ja una certa agitació
en alguns sectors
de la vida
etclesiàstica espanyola
bueno
jo penso que
els moments
són sempre
l'actual
és el millor
no podem
jo no soc
de les persones
que penso
que el passat
va ser millor
jo penso
que el moment actual
és el que hem d'afrontar
i el que
hem de donar
una resposta
a les qüestions
jo de front
a aquestes lleis
separaria una mica
les primeres
de la de la religió
començaria per religió
penso que
s'està dient
i ho he vist
en molts diaris
la religió
a partir d'ara
serà opcional
això
la religió
ha sigut sempre
opcional
als col·legis
no a partir d'ara
això no és
una novetat
no és cap novetat
dir
que la religió
com si
això haguessi
sigut
una cosa nova
una cosa bona
la religió
des de l'any 76
a Espanya
és opcional
i per tant
el que ha volgut
llegir religió
ho ha tingut de fer
positivament
doncs això
penso que
l'ensenyança
de la religió
a escola
és molt important
per la formació
moral
i perquè és un dret
de les persones
i dels pares
no oblidem
que
el dret a l'educació
no el té l'estat
sinó el tenen els pares
l'estat és subsidiari
respecte
l'educació
aquest és el pensament
diguem
em sembla
de molta gent
que sap perfectament
que ell
és el que té dret
a educar els seus fills
i no l'estat
l'estat
és un
l'estat
ha de facilitar
les coses
per altres lleis
penso
jo
els hi preguntaria
de veritat
amb aquests
els polítics
que ho estan promovent
primer
que no sols
l'Església
la que diu
no aquestes lleis
hi ha molta gent
molta gent
que també
ho pensa
i pensa
que això
no és un bé
per què no és un bé
una cosa
són els drets
de les persones
individuals
i a mi em sembla
molt bé
i cadu
que la seva vida
jo
no
diguem
en aquest sentit
no
no
no
no
no
no
no
no
no
no
no
no
només dir
el que
jo penso
que és un bé
per la família
avui hem de defensar
la família
perquè la família
és la que
amb aquestes lleis
quedarà molt disminuïda
quedarà
de fronte
a la gent més jove
perquè sempre hem de pensar
no en les persones
ja grans
sinó també hem de pensar
en quin exemple
donem a la nostra joventut
quins valors morals
i
quins valors morals
diguem
valors
els hi proposem
si tot és el mateix
si és igual
casar-se
amb un home
que una dona
que
tot és el mateix
tot és
la família
i el matrimoni
és una cosa
que
no podem canviar
perquè això
fa part
de la naturalesa humana
i així
és com
s'irà
si canviem
a canviar els noms
llavors confonem
les persones
i em sembla
que arriba un moment
en el qual
no es fa un bé
a la societat
i com que jo
m'estimo molt
la societat
penso que aquestes lleis
no ens faran cap bé
a nosaltres
hi ha hagut altres mesures
relacionades amb ampliació
de supòsits
en temes de divorci
d'avortament
això mateix que comentàvem
li preocupa a vostè en general
com a arquivisba
doncs aquesta situació
i ho dic
perquè hi ha alguns bisbes espanyols
que han manifestat clarament
i públicament
en les últimes setmanes
un grau de preocupació evident
per algunes d'aquestes mesures
impulsades pel govern espanyol
sí
jo crec que
el tema de l'avortament
és un tema molt greu
que també s'hauria tothom
de plantejar
seriosament
i just
estan sortint notícies
als mitjans
de comunicació social
de com s'està abusant
de com s'està
amb algunes clíniques
a Barcelona
estan passant coses
realment una mica
que preocupen
quan s'obre la porta
entre tothom
vull dir
que la porta
quan s'ha obert una porta
no es pot impedir
que entre només això
penso que
que això
ens hauria de fer
reflexionar una mica
penso que
no podem actuar
ideològicament
en moltes coses
s'actua d'una manera
que sembla
que
perquè abans
s'havia fet així
ara es farà d'una altra manera
perquè abans
penso que
no és la missió
del polític
és reflexionar
seriamente
si això
porta un bé
a la nostra societat
a les persones
el concepte mateix
de persona
perquè si nosaltres
els que han de néixer
ja no els deixem néixer
i cada vegada
científicament
es veu més clar
que
aquella persona
que està dintre
del ser matern
és
és una persona
que es mou
que fa
i això
ho eliminem
tranquil·lament
sense
hi ha cap
diguem
cap límit
això penso
que ens fa un mal
a tots
perquè
el concepte de persona
queda destruït
aquest és el problema
hem de pensar
quin és el concepte
de persona
que volem
transmetre
i que volem viure
nosaltres
perquè tot té un límit
tots sabem
que les coses
tenen un límit
i no podem
nosaltres
si no el posem
nosaltres
al final
ens el posarà
ens el posarà
la natura
sempre es diu
que
que Déu perdone
que els homes
a vegades
perdonen
però
la que no
perdone mai
és la natura
i ens passarà
factura
de totes aquestes coses
les decisions
de la classe política
governant
en aquests moments
a l'estat espanyol
considera vostè
que van contra
contra el que pensa
l'església
que van directament
contra l'església
no penso que van
jo crec que van
directament
no
a veure
tampoc es pot dir
tot el que fa
l'estat espanyol
penso que hi haurà coses
que es faran
molt ben fetes
i treballen
i jo no
no vull fer política
des d'aquí
de cap manera
jo reso tots els dies
per als governants
de la meva ciutat
de la meva arxidòcesi
de l'estat
vull dir que
jo això
ho tinc molt clar
i me'ls estimo
i penso que fan
un treball
molt important
tot el que és
un servei públic
penso que avui dia
és molt difícil
i per tant
no vull jutjar
d'una manera
de dir
no, això no
està ben fet
això està mal fet
això penso que és una manera
que és maniquea
de veure la vida
que jo no la tinc
ni la vull tindre
i penso
si Déu vol
que no hi caigui en vella
però això
per una part
que quedi molt clar
penso que hi ha lleis
que no són adequades
que no ens faran bé
això és el que sí penso
i ja discutir
quina és aquesta
l'altra
doncs ja molta gent
ja ho va dient
no vull
una descalificació global
ni molt menys
les persones treballen
penso
pensant en el bé
del ciutadà
penso que no
treballen
el que passa
que de vegades
hi ha aquesta visió
ideològica
que impedeix
impedeix
veure clar les coses
i avui
haurem de tenir
l'humilitat
de dir
bé
potser
vam dir això
a la campanya electoral
però no és ara
el moment
de fer-ho
perquè
veiem que això
sigui bo
senyor arquebisba
ens queden moltes coses pendents
temes socials
com la immigració
temes com el problema
de les vocacions religioses
com que ens queden
moltes coses pendents
i avui no podem seguir
com vulguin
li emplacem
per una altra conversa
que segurament podrem tenir
d'aquí unes setmanes
o d'aquí uns mesos
per continuar parlant
amb el nou arquebisba
de Tarragona
i per
en fi
per conèixer sempre
les seves opinions
interessants
i altres temes
que afecten
a l'església
d'aquesta archidiosa
Així que moltes gràcies
per participar
per haver acceptat
aquesta primera invitació
de Tarragona Ràdio
per venir a aquests estudis
Car, gràcies a vosaltres
de veritat
us ho agraeixo
i estic sempre
a la vostra completa disposició
que ho sapigui
Molt bé
doncs li emplacem
per una propera entrevista
senyor arquebisba
doctor Jaume Pujol Balsets
moltes gràcies
i fins la propera
gràcies
bon dia