Un minut i seran tres quarts d'una del migdia al matí de Tarragona Ràdio.
Fem referència a una previsió destacada, un acte ober a tothom que tindrà lloc endemà a les 8 del vespre
al Palau Firal i de Congressos de Tarragona.
Es tracta d'una taula rodona que es desenvoluparà sota el títol genèric
Nadal al món, 5 continents, 5 cultures.
I és un acte que organitza el col·lectiu Dones d'Avui.
Una de les integrants del col·lectiu és Núria Gómez. Bon dia, Núria.
Hola, bon dia.
Benvinguda. Expliquem primer que tot qui sou.
Aviam qui convoca perquè dius, calla, qui és el col·lectiu Dones d'Avui.
I heu fet altres coses.
I sou un col·lectiu en determinats cercles conegut.
Però no està de més tenint en compte que aquest és un acte obert a tothom que expliquem qui sou.
Sí. Doncs mira, nosaltres, de fet, no és un col·lectiu que estigui jerarquitzat.
No hi ha presidenta, ni secretària, ni tresorera.
No és un club, ni és una associació, ni és una ONG.
En canvi, funcionem com una associació.
Això va néixer al voltant d'una persona a Fina Costa,
que aquí, a Ràdio Tarragona, feia entrevistes a dones que ella creia que tenien alguna cosa a explicar,
alguna cosa a dir i una vida interessant.
Va fer 100 entrevistes.
D'aquestes 100 entrevistes, em va recollir 25, va fer un llibre, Dones d'Avui,
en el qual tinc l'honor d'estar allà en una entrevista meva.
i a partir d'aquell moment de la confecció del llibre, el que vam fer va ser anar-nos a trobar periòdicament.
Amb què? Doncs mira, a vegades ha sigut un dinar entre nosaltres, però bàsicament ha sigut fer coses pels altres.
Perquè pensem que si totes tenim una professió i estem contentes de la nostra feina,
podem ajuntar esforços i fer coses de cara a la societat.
Llavors, doncs bé, aquesta propera demà, demà al vespre,
el que fem és un acte cultural amb el que volem començar aquest curs, aquest any.
I per què una taula rodona, un acte cultural?
Doncs perquè ens ha semblat que el Nadal està molt mal explicat.
I hi ha molta controvèrsia.
I creiem que en un món tan globalitzat com l'actual,
en què a tot arreu hi ha de tot, estaria molt bé poder diferenciar allò que ens fa una mica únics i específics,
que és les cultures celebrades d'una manera determinada a cada continent.
Llavors, el que hem fet és portar una persona de cada continent,
un asiàtic, un africà, un austràlia, etcètera, a tot arreu,
i que ells ens expliquin quina és la forma tradicional en què es viu el Nadal.
Llavors, funcionarem un tipus taula rodona.
Jo, com a periódista, faig tan moderadora.
La Fina Costa, com a persona capdavantera del col·lectiu, fa la introducció.
Aquestes cinc persones explicaran durant deu minuts com es celebra el Nadal
a Àfrica, Amèrica, Austràlia, Àsia, Europa,
i després farem un recull i la gent podrà comentar alguna cosa.
Jo avui, quan venia cap aquí, he sentit a les notícies
que a Barcelona s'ha dit a les escoles bressols
que no es posi el nom de Josep, Maria i Jesús en boca dels nens,
ni en els professors, ni en el pessebre.
Per respecte als novinguts.
En el pessebre?
Sí, que no afecti a les persones immigrants
els nostres costums catòliques.
Ja sé que som un estat laic, però no és cert,
perquè la nostra cultura està al pessebre.
Ara faran paisatges d'hivern,
sense el que és el naixement.
A mi em sembla perfecte respectar totes les cultures,
perquè penso que ens enriquim,
però si hem de ser tolerants,
comencem per tolerar les nostres tradicions i costums.
Això que expliques ara no ho tenia pres.
Home, si fan paisatges d'hivern, ja fan bé de noi.
Ara si fem el pessebre, el naixement,
el nen com li hem de dir?
Nen, en lloc de nen Jesús.
És que no ho acabo d'entendre jo.
Val, val.
I com que això no s'entén,
doncs esclar, queda tot una mica esveït.
No sé si sabem on està gaire bé el nord.
Quan parlem de la tolerància vers els altres,
tothom ho tenim molt clar.
No hem de...
Que ningú se senti incòmode a casa nostra.
Perfecte, perfecte.
Però com és que no exigim el mateix respecte
per als nostres costums i tradicions?
Bé, doncs una mica de tot això
és el que volem parlar-ne demà.
És un acte obert,
obert a tota la ciutadania, a tothom,
perquè pensem que pot ser molt interessant.
Per exemple, jo no sabia com celebrava el Nadal a Austràlia.
És una cosa molt curiosa,
o a l'Àsia o a la Xina.
I es fa al Palau de Congressos.
El Nadal no hem d'oblidar que és una celebració catòlica,
i jo no sé si aquests representants d'aquests països
són també d'aquesta creença.
Hi ha de tot.
Perquè clar, el Nadal més, diguem-ne...
Però, siguis o no siguis catòlic,
aquí el celebra tothom.
Llavors, els seus països també.
D'una manera o altra també se celebra, no?
Llavors, és portar aquella tradició,
aquells costums aquí.
Una mica, perquè veiem a la Xina com es fa,
a l'Àsia,
i això ho fem al Palau de Fires i Congressos de Tarragona,
a la Sala Autiques,
i a les 8 del vespre.
Són persones residents a Tarragona o a la zona de Tarragona, no?
Mira, a Europa ve Marisol Durant-Roman Hueschi,
que és de Letònia,
que és una professora de dret laboral
de la Facultat de Ciències Jurídiques
de la Universitat Rovira Virgili,
que és advocada
i que fa un temps que està aquí.
Però està...
Ella és nascuda allà, no?
Llavors, ens ha viscut molts anys
i té, doncs, tota aquesta experiència...
El seu referent cultural és aquest.
A l'Àfrica ens ve Yolanda Esteban,
que és de Guinea,
és una noia guineana,
que està per aquí ara,
d'Amèrica, Priscila Méndez, boliviana.
Perquè clar, a Amèrica teníem...
La dificultat, què fem?
Sud-Amèrica o Amèrica del Nord?
Perquè és molt diferent, no?
Bé, doncs, hem optat, potser,
pel que ens ha cridat...
La tradició catòlica que hi ha
en un lloc i en un altre,
també és ben diferent.
Doncs hem optat per Sud-Amèrica,
potser, perquè és més colorista,
més vistós i menys explicat,
perquè en moltes pel·lícules
hem vist el Papa Noel per Nadal,
als Estats Units, a Nova York,
tocant la campana, buscant diners, no?
En canvi, Sud-Amèrica ens queda
una mica més lluny, no?
I Bolívia ens ha semblat
que era un lloc prou adient.
D'Austràlia ve Diana Baker,
que és una concertista nascuda a Sydney.
Fixa-t'ho, nascuda a Sydney,
educada a Nova York,
casada amb un suís
i que han viscut a Suïssa
i ara resident aquí.
És una persona amb una cultura viatgera impressionant.
Ha passat molts Nadals fora de casa.
Molts, moltíssims.
En canvi, té una experiència molt maca
i molt entranyable, sentimentalment parlant,
d'un Nadal, el darrer Nadal,
viscut amb la seva àvia, a Austràlia.
Això és molt impactant.
I d'Àsia ens ve un metge,
un metge fincat a Tarragona,
que és Jung Wan.
I aquest també, esclar,
ens explicarà una manera
més llunyana encara, no?
Perquè aquí potser sí que coneixem
tots els restaurants xinesos,
però tota la cultura al voltant
de les festes de Nadal a Xina
ens queda...
En menys a mi em queda llunyíssim, no?
I llavors, una mica,
doncs, el fil conductor de Sarà
és que Sarà de tota aquesta xerrada
és una mica,
fens aquestes preguntes en veu alta, no?
Com es viu el Nadal
a cada país d'aquests,
a cada continent?
Quin menú?
Perquè també, clar,
la tradició culinària
no l'hem de perdre de vista.
Tot ho celebrem al voltant de la taula,
acabem menjant,
bevent amb família.
Doncs això també és important,
veure les diferències que hi ha.
Després, si s'hi posa una reunió familiar,
amb quin tipus de família,
de la que no et veus mai,
si acabem brallant-nos a la taula o no,
perquè això...
Això també és tradicional
de tots els països.
També és tradicional, sí.
Perquè això aquí és...
Què seria un Nadal
sense la discussió
amb el cunyat o la cunyada?
És impossible,
és impensable.
Sobretot quan ja portem
una sobretaula llarga...
Sempre,
els petons,
el dinar,
la copeta
i després hi entrem en el terreny
allò que també és controvèrsia.
I dius,
menys mal que no serà fins aquí un any.
La tradició també marca
que ningú marxa enfadat,
després es fan les paus.
Sí, sí.
I els guarniments a la casa,
perquè, esclar,
aquí tenim un tipus de tradició,
muntar el pessebre per Santa Llúcia,
quan ja hi ha la fira,
el pla de la catedral,
però bé,
els altres països no sabem com es fa.
I després,
una mica,
si hi ha aquesta preparació avançada,
com aquí la tradició
dels quatre diumenges d'advent,
abans del Nadal,
que ja comences una mica
a posar-te en marxa
i els carrers il·luminats.
O sigui, una mica volem destacar això,
que dins d'un món globalitzat
hi ha diferències que ens fan únics,
interessants i enriquidors.
Pel que expliques, Núria,
no pretén ser un acte transcendent de discussió,
sinó un acte amable,
distès,
entretingut per compartir
històries de vida quotidiana,
històries de Nadal
amb la mirada d'altres cultures
i altres països,
sobretot a través de persones
que ja porten un quant temps aquí
i que també tenen la perspectiva local.
Exactament.
El que volem és que aquestes tradicions
arribin una mica a tots nosaltres.
Teníem curiositat per saber
com es feia en altres llocs
i aquesta curiositat
l'hem extesa a tothom.
Ho hem parlat
i socialment semblava que això
era una cosa que estava bastant palès a l'ambient.
Què fan els altres llocs?
Doncs bé, nosaltres el que volem amb això
és apropar una mica la realitat
dels continents a Tarragona.
Aquest és l'acte,
probablement sigui l'últim acte
que organitzeu en guany.
Jo imagino que ara l'any vinent
teniu idea d'organitzar altres coses, no?
Sí, sí, sí.
Després de passar,
potser l'any passat una mica
més tranquil,
perquè totes ens ha agafat
a molta feina,
aquest any ja tenim
un calendari d'activitats
i ens proposem dur-les a terme,
no sé la periodicitat,
però sí, bastant sol.
Per què?
Doncs perquè pensem
que tot el que puguem fer
de cara a donar a conèixer
més coses en els altres,
doncs mira, pot estar molt bé, no?
I nosaltres hi disfrutem,
ens ho passem bé
i a més pensem
que tot el que fem
a nivell cultural
pot ser enriquidor
per la resta de la ciutat, no?
I mira, no sé,
si podem aportar
un granet de sorra
com a col·lectiu,
doncs ho pensem fer, sí.
Doncs aquesta citanada
del món
cinc continents,
cinc cultures,
endemà al Palau Firal
i de Congressos de Tarragona
a les vuit del vespre.
Núria Gómez,
gràcies per venir
a donar-nos tots aquests detalls.
Molta sort
i si no ens veiem,
bones festes.
Gràcies, igualment.
Adéu-siau, bon dia.
Gràcies.