a plegar una sèrie d'experts en dret constitucional, en dret comunitari,
que poguessin fer una sèrie de reflexions al voltant de la política
o del discurs polític de la Unió Europea,
que actualment, com sabreu, està a punt d'aprovar un text constitucional nou
que substituirà els tractats que fins ara eren vigents.
Llavors, seria una mica per veure com es pot traduir un dels principis
un dels principis de la Unió Europea, segons aquest projecte de Constitució,
en el que es diu que, en el seu article 3.3, que es diu que la Unió
respectarà la riquesa de la seva diversitat cultural i lingüística
i vetllarà per la preservació del seu patrimoni cultural.
Llavors, seria una mica per intentar donar una mica d'això,
de punt de reflexió, per tal que aquesta diversitat cultural i lingüística
inclogués també la totalitat de les llengües que es parlen en aquests moments
de la Unió Europea.
I, per altra banda, també tenint en compte que aquest any,
també al mes de maig, s'incorporen a la Unió 10-9 estats
que també inclouen o contenen dins de les seves fronteres
una sèrie de llengües.
És a dir, que és un tema que la Unió, per la força,
haurà de tenir en compte i tractar.
Serà, per tant, un fòrum per fer aquesta reflexió
que Sergi Villano comentava,
o també per fer algun tipus de propostes en concret?
Vaja, no, propostes, aviam, propostes ja va passar una mica l'hora.
Les propostes, com sabeu, va haver un procés,
el que es va anomenar la Convenció Europea,
que es va obrir un procés obert a la societat civil
per tal que s'aportés idees o propostes
de cara a incloure precisions o esmenes en aquest text constitucional.
Ara, en aquests moments, és difícil canviar-lo, diguéssim,
però, en tot cas, les reflexions anirien en la línia
de què es pot fer en cabat, com desenvolupar aquests principis
o aquests principis amb els que em referia abans,
aquest respecte a la diversitat lingüística, en aquest cas.
Vull dir que, a més, que propostes és fer reflexions
de com traduir o de com materialitzar el discurs polític
inclòs dintre de la Constitució.
Perquè des d'un punt de vista planer, perquè la gent ens entengui,
quin paper queda assignat a les llengües minoritàries
o llengües regionals dins d'aquest nou context,
dins d'aquest nou ordre europeu?
Doncs, com sabrà la gent, la Unió Europea,
a part de ser una unió política,
que també depèn encara molt de la decisió dels governs,
dels estats respectius.
En aquest cas, més que una política general,
que és més difícil, això depèn de la voluntat,
de la voluntat política dels estats.
Llavors, trobem que hi ha situacions bastant divergents.
No sé, el cas que tenim més proper, que és el català,
per molt que la gent, doncs molta gent ens preocupi
o inclús que molta gent es queixi del paper que té el català
o que està tenint, hem de tenir en compte que el català
és una llengua que es pren una mica com a model o com a referència,
tant des del punt de vista polític com des del punt de vista
de nombre de parlants.
És a dir, que és la llengua dita minoritària amb més nombre de parlants
i segurament és una que té més recolzament polític
per part de les nostres institucions.
Llavors, cal tenir en compte que hi ha moltes altres llengües a Europa
que estan en una situació més precària
i moltes d'elles a punt de desaparèixer, malauradament.
El simpòsit l'heu estructurat, imagino,
en diferents secions, ponències i taules rodones.
Sí, bàsicament serà el tema, com us comentava ara mateix,
el tema de la Constitució Europea i la diversitat lingüística.
Llavors, el simpòsit durarà dos dies
i en cadascun d'aquests dies hi haurà una sessió dedicada a la Constitució Europea.
Després també hi haurà el segon dia, el dissabte,
una sèrie d'estudi de casos,
és a dir, gent que vingui a comentar
les experiències respectives de certes llengües.
I també, finalment, hi ha un altre instrument internacional,
un conveni internacional, que en aquest cas no és de la Unió Europea,
sinó que és del Consell d'Europa,
que engloba 40 i escaig estats d'Europa,
o sigui, que té més repercussió, diguéssim,
que no pas la Unió, que ara són 15 i d'aquí a poc serà 25,
doncs el Consell d'Europa té un conveni internacional,
que és la Carta Europea de les Llengües Regionals i Minoritàries,
que també estableix una sèrie de mínims,
de mesures mínimes per tal de promocionar aquestes llengües,
de manera que els estats que la ratifiquen
estan obligats a donar compliment a aquests compromisos.
Llavors també hi haurà una sessió que es dedicarà en aquest paper
d'altres institucions europees, en aquest cas sobretot del Consell d'Europa
i de la Carta Europea de Llengües,
de la qual l'estat espanyol és signatari,
i, vaja, dintre d'aquella altra sessió d'estudi de casos
hi ha una ponència per part dels professors Jaume Bernet
i Santi Castellà de la Universitat Rovira Virgili
en representació de l'Observatori de la Llengua Catalana
i faran una mica una avaluació crítica
de fins a quin punt l'estat, perdó, el govern espanyol en aquest cas
compleix els compromisos adquirits
a l'hora de, o quan va ratificar la carta
i les conclusions a les que s'arriba és que, vaja,
que queda molt a fer que l'estat o el govern espanyol, diguéssim,
no valora la diversitat lingüística que tenim a dintre de l'estat
com caldria esperar.
Els participants que hi haurà aquests dos dies aquí a Tarragona
em sembla que provenen de diversos països europeus, no?
Sí, sí, sí, vaja, és una mica això, un calaix de sastre
i hi ha gent, vaja, no sé, ara si vols et comento
una mica, per exemple, la doctora Tobes Kutnab Kangas,
que també... t'explico una mica també què...
Sí, perquè de quins països, Sergi,
és a dir, en quines zones d'Europa o en quins països hi ha més sensibilitat
per aquest tema i que m'imagino també
fa que hi hagi més especialistes en estudiar aquesta qüestió.
Home, sensibilitat, ja et deia, per número de gent, diguéssim,
Catalunya és un dels llocs on hi ha més sociolingüistes i gent interessada en la llengua.
Després, vaja, no sé, a Finlàndia també hi ha gent de la minoria sueca,
per exemple, que són actius.
A Itàlia també hi ha una gran diversitat lingüística i gent que, vaja, que hi treballa.
No sé, a Holanda també trobem una minoria frissona,
que parlen una llengua frissona.
Per suposat, als bascos podem comptar amb la presència de tres persones
que venen del País Basc, d'Escòcia, d'Irlanda, etcètera.
Una última qüestió pràctica, també.
És un seminari bàsicament només adreçat a especialistes, a estudiants.
Alguna persona, en fi, fora d'aquest àmbit pot assistir a les sessions?
Home, a mi em sembla que sí, qualsevol persona interessada,
sobretot no només en la qüestió sociolingüística,
sinó en com es materialitza el respecte des de l'àmbit jurídic.
Home, potser sí que és un simposi una mica especialitzat,
però, vaja, a mi em sembla que la gent s'hi pot interessar.
I, si em permets, dintre del simposi, en el marc del simposi,
hi haurà la cerimònia dels Premis Lingua Pax,
que els otorga cada any al Centre Unesco de Catalunya.
I la cerimònia d'entrega dels premis és oberta,
és a dir, el simposi es fa per inscripció,
però la cerimònia dels Premis Lingua Pax 2003
serà a dos quarts de vuit de la tarda,
a l'aula magna de la Universitat Rovira i Virgili,
i es preveu que sigui un acte obert al públic.
Aprofito l'ocasió per convidar els tarragonins
que s'hi vulguin passar a fer-ho.
I els premiats, per cert, qui seran?
Els premiats és, precisament,
el que tu volia comentar abans és la doctora Tobes Cundap Cangas
de la Universitat de Roskilde,
que és una senyora amb una gran producció a nivell escrit
sobre drets lingüístics,
el que ell anomena genocidi lingüístic,
és a dir, la desaparició de moltes llengües arreu del món,
el domini de l'anglès...
Vaja, és una persona amb força prestigi en aquest àmbit,
i l'altra persona, de l'àmbit nacional,
els Premis Lingua Pax són dos,
un internacional, que és la senyora Tobes Cundap Cangas,
i en l'àmbit nacional és l'Aina Moll.
Que va ser directora general de Política Lingüística de la Generalitat.
Efectivament, i que ara no sabem encara
si serà la nova directora de l'Institut Ramon Llull,
hi ha una sèrie de qüestions polítiques per resoldre,
però, vaja, independentment d'això,
és la persona amb una trajectòria, vaja, reconegudíssima.