3 minuts i seran 3 quarts d'11 del matí.
Amparo Fernández, molt bon dia.
Hola, bon dia.
L'Amparo és monitora d'una exposició que es diu fotògraf artesans.
És a dir, que tu has viscut tot el procés, Amparo,
de com ha anat aquesta exposició, com s'ha fet.
És una exposició que es pot veure des d'ahir al pati de Jaume I
d'aquí de l'Ajuntament de Tarragona.
Com ha anat, Amparo, aquest procés de triar les peces,
el per què, com va anar tot plegat?
Bé, tot això va començar a partir d'una convocatòria
del curs d'estiu jove, que es diu la càmera estenopeica.
I amb aquest títol el que es presentava era un curs
de tornar els orígens de la fotografia.
Fer fotografies...
La càmera estenopeica és un nom una miqueta complicat,
però el que vol dir és...
És aquella capsa, no?
És una capsa.
O sigui, el que fèiem és fer fotos amb una capsa de sabates.
Dius, bueno, com és possible?
Doncs és possible, no?
Explica'l'hi, explica'l'hi.
I bé, bueno, es fan les fotos
i a partir d'aquí es va fer l'exposició, no?
Llavors, com es fan les fotos?
Bueno, és un procés una mica màgic, no?
Ara ens has d'explicar, Amparo.
És que ara provarem això.
Sí, no, home, no ho recomano per les fotos de vacances,
és un procés una miqueta més elaborat.
però, bé, de fet, o sigui, la física és la mateixa que el nostre ull,
o sigui, és imaginar-se una caixa fosca, que de fet és una càmera de fer fotos.
Quan nosaltres obrim, per posar el rodet, que veiem una caixeta fosca, negra, no?
Llavors hi ha un forat que entra a la llum i es projecta a la pel·lícula, no?
Doncs això es repetirà el mateix, però amb una caixa de sabates ve tancada,
pintada de negra per dins, fem un foradet amb un cantó de la caixa
i llavors la llum es projecta sobre un paper fotogràfic, que hem de comprar,
el paper fotogràfic de revelar de blanc i negre.
Que és diferent també del que s'importa amb les càmeres convencionals, no?
Clar, o sigui, les càmeres convencionals col·loquem un rodet
i aquí el que fiquem és un paper fotogràfic i llavors l'hem de ficar
amb la llum vermella aquesta que a vegades veiem en les pel·lícules,
que hi ha als laboratoris, i llavors la fiquem en cel·lo,
tapem la caixa, tapem el foradet i ens anem a fer fotos.
Vols que ve?
Sí, llavors la capsa en un lloc del carrer, la gent ens mira perquè diu que fan aquests
i llavors, bueno, ara que és estiu, doncs encara es poden fer fotos de presa
i això vol dir que són 30 segons, no?
Deixem la caixa, destapem el foradet, la llum entra durant 30 segons,
s'impressiona sobre el paper fotogràfic, tapem el foradet,
agafem la caixa amb cuidado i ens anem al laboratori.
Llavors, amb la llum una altra vegada vermella, obrim la caixa
i llavors ja tenim els líquids preparats pel revelat.
Els líquids, quins líquids són?
Són els de revelat típic en blanc i negre, no?
Que són revelat, el revelador, el bany d'atur, el fixador i l'aigua pel rentat.
I bé, llavors fiquem el paper amb molta il·lusió al revelador
i veiem, doncs, la sorpresa, que a vegades pot sortir la foto,
que a vegades no surt el que ens esperàvem, però bueno...
I què els ha sortit, Amparo, que sigui veritatament sorprenent, allò que diguis?
Caralla, aquesta foto que va sortir...
No és molta, sí, la veritat és que cada un dels alumnes té una foto sorprenent.
Vull dir, perquè com és una caixa de sabates, nosaltres estem acostumats a decidir
quin enquadre volem, mirem per al visor de la càmera.
Doncs clar, l'enquadre amb una caixa de sabates és molt difícil, no?
Sí, sí.
Després, què és el que és maco, no?
És que ho siguis trobar, valorar la imperfecció.
La imperfecció que ens porta, doncs, el fet de fer el forat de la caixa amb una agullada cosí,
doncs clar, això fa que una part de la imatge potser sorti més blanca que l'altra,
o més fosca que l'altra.
I bé, sorprèn, no?
Perquè la realitat de la foto, ens pensaven que sortiria d'una altra manera
i surt d'una forma més impressionant, no?
I bé, és recuperar, com dic, la màgia, no?
Tanta percepció que ara volem amb la nitricitat, amb els megas i tot això.
Faig una crítica, però bé, que està molt bé i tal,
però una mica recuperar la part artesanal.
I llavors surt la imatge, però la imatge és en negatiu, eh?
Ara em parolla aquestes càmeres que ho fan tot sou pràcticament, eh?
Clar.
No, però el que és més important és la forma de mirar, no?
I després també el fet de...
A veure, que el curs no només és el taller, no només és fotogràfic, no?
També una mica recuperar la màgia per al fet de la sorpresa,
de descobrir com el treball d'un va sortint
i també tot ara ho tenim tant controlat,
doncs que hi hagi el factor sorpresa en l'aspecte de la creació,
doncs també ens va bé, no?
Aquelles persones, em parlo, que baixin aquests dies al pati de Jaume I de l'Ajuntament de Tarragona
i que visitin aquesta mostra, fotògrafs, artesans,
què hi trobaran?
Jo tinc entès que hi ha dues parts, no?
Sí, o sigui, a veure, hi ha fotos realitzades amb la càmera...
Amb aquesta que us comentaves.
I, bueno, hi ha una petita anècdota que hi ha una càmera de fotos
que en comptes d'una capsa de sabates és una capsa de patates.
Una capsa de...
Però llavors, clar, quan aneu a veure l'exposició,
potser us decepciona pensant que sergi una definició sorprèn igualment,
però no ens imaginem com és possible.
Però, bueno, surt, ja en dues parts, no?
Les fotos realitzades amb la càmera fosca,
que llavors, amb cada marc, hi ha dues fotos.
Una petita, que és el negatiu,
que és la foto realment realitzada per la capsa de sabates.
I a sobre hi ha el positiu,
o sigui, la foto que nosaltres veiem normalment, no?
Llavors, aquesta foto es pot fer via tradicional, amb laboratori,
però aquesta vegada s'ha optat per fer-ho digitalment.
Hem escanejat el negatiu i en Photoshop, doncs, hem fet invertir i ja ha sortit, no?
Però això no treu la màgia per res, perquè realment,
o sigui, el fet de la caixa de sabates, doncs, és el mateix que una càmera de fotos.
Prima el negatiu i després ho portes a revelat i et surten les fotos igualment en positiu, no?
No et quedes mai amb el rodet només del revelat, no?
I després, a part d'això, hi ha fotos que se'n diu fotogrames,
que vol dir dibuixar amb la llum,
que és el paper fotogràfic,
el vam fer de forma molt senzilla,
deixem sobre la taula i a sobre deixem objectes.
Encenem la llum de l'habitació,
després l'apaguem
i segons com sigui l'objecte, si és opac,
traslucit, transparent,
doncs, deixa passar més o menys la llum
i això fa que dibuixi la seva silueta
o el paper,
de forma que quan rep la llum total es transforma en negre
i si, per exemple, dibuixem, posem el paper fotogràfic
i a sobre posem unes estisores,
doncs, quedarà tot negre
i com les estisores són un objecte opac,
no deixa passar la llum
i llavors queda la silueta tota de color blanc.
Si fos transparent, traslucit,
doncs, quedaria de color gris.
Amparo, tu que vas estant
amb aquests joves,
amb la Sheila, el Biag, el Christian Díaz,
el Saqueria, el Chamoury,
la Paula Ibáñez, l'Anna López,
el Joan Lluís,
el Mallol, la Núria Mosté
i la Natàlia, Ràquis Loba,
com va anar l'experiència?
És a dir, què et comentaven ells en el dia a dia
quan vam veure, per exemple, aquesta càmera
estenopeica, què van dir?
Bé, tots no eren adolescents, eh?
Hi havia una parella que eren adults.
Quins? Quins d'aquests?
La Núria i el Joan Lluís.
I llavors, però tots teníem la mateixa...
A veure, la Núria i el Joan Lluís ja coneixien el procés,
més la Núria,
però tots tenien aquesta capacitat de sorpresa
i perseverança,
que no sé, que a vegades dius als adolescents,
clar, fas les fotos i pots pensar,
o qualsevol persona,
la primera foto no surt,
ni la segona surt negra, no?
Però t'enganxa.
T'enganxa perquè dius,
com és possible que en aquest món tan sostificat, no?
Doncs et sortien fotos, no?
I vas esperant, veus que surt una miqueta,
això et dona una esperança,
i potser, doncs, de quatre fotos,
doncs et surt una, no?
I què s'anarà retocant?
Quan veus que la primera no surt,
què de què fas?
Doncs dius, a veure,
aquesta pot ser que la, depèn, no?
Que la caixa, doncs,
entri llum per on?
A veure, investiguem per on entra llum,
pam, pam.
O, mira, aquesta necessita més temps de llum,
perquè deixem a lo millor 30 segons,
doncs, mira, ara t'has d'estar a 45,
provem la mateixa foto,
al mateix llum, 45 segons,
i anem allà,
confiem que no passi cap núvol,
perquè les condicions de llum,
les hem fet,
hem calculat el temps en funció
de les condicions de llum que hi havia abans,
i ja està.
I és ensai-error,
acíns?
Així de clar.
Sí, sí, sí.
Home, ja a veure,
hi ha sistemes
i hi ha associacions
de càmera estenopeica,
vull dir que
una altra opció
és fer-ho amb càlculs matemàtics,
que hi són,
però llavors,
si busques tant la perfecció,
això és una opinió personal,
crec que per això ja...
És un repte,
que una vegada ho has assolit,
doncs per això ja cal que
que facis una foto
amb una càmera normal,
no?
Crec que lo maco és
confiar
que sortirà alguna cosa
fora del teu control,
no?
Què els diries,
emparo,
a aquests tarragonins
i tarragonines,
que vulguin anar
al pati del rei Jaume I,
aquí a Tarragona,
a veure aquesta exposició,
fotògraf artesans...
Com, perdona,
no et sento?
Què els diries
amb aquests tarragonins
i tarragonines
que vagin a veure l'exposició?
Què descobriran?
Bé,
que vagin a veure
les fotos
amb ulls
innocents,
no?
Vull dir,
costa molt
però que
que s'ho creguin
el que veuen,
perquè costa molt,
com és possible,
no?
I que també
si hi ha el positiu,
això és digital,
la part de...
Perquè clar,
el positiu s'ha fet
en forma digital,
però és igualment,
o sigui,
el que és important
és la creació
del negatiu
com una càmera de fotos
és igual,
no?
I que s'ho creguin
perquè realment
la màgia
hi és a la fotografia
encara,
no?
Hi ha moltes coses
i com vegin allà
les càmeres de fotos
totes atrotinades
de cartó
amb el cel enganxat,
diu,
com és possible?
Doncs que s'ho creguin
i que disfrutin.
I només per això
ja paga la pena
acostar-s'hi.
Home, i tant,
és sorprenent,
no?
Després també veuran
que hi ha
que no hi ha persones
a les imatges
o que només
en els autorretrats
i és perquè,
clar,
si les fotos
que van fer a les Rambles
la van fer
en una hora a punta
i hi havia gent passejant,
però és clar,
si el temps d'exposició
és de 30 segons,
doncs la gent passa
durant aquests 30 segons
i la seva imatge
no dona temps
a que quedi fixada
en el paper.
Llavors,
una miqueta també
és una altra forma
de veure el món,
no?
Sí.
Mira,
em paro,
aquesta tarda
aprovaré
a fer una càmera
d'aquestes,
a veure si me'n surto.
On puc comprar
el paper aquest?
Fotogràfic.
On es compra això?
Bueno,
amb caixes
en càmera
ahir,
amb botigues
de fotos
una mica especialitzades
igualment s'han de
encargar,
perquè,
desgraciadament,
amb tot el que és
la fotografia digital
hi ha
arques
que ja comencen
a plegar.
I em diuen
que costen calarets.
Com?
Em diuen que costen calarets,
pot ser això?
Carets?
Són cars?
Són cars aquesta paret?
No,
o sigui,
a veure,
el paper fotogràfic,
tot això,
la fotografia
és un hobby
molt car,
d'acord?
Però,
el paper aquest
en concret,
si compres
una mida petita,
10 per 15 o 5,
ens pot costar
estar 10 euros,
una cosa així,
no?
No,
això no es pot suportar.
El que passa
que és més que res
tota la infraestructura
i que hi ha vegades
hi ha coses
que les has de veure
com es fa per després
poder-les fer a casa.
Doncs ho provarem,
Amparo.
Gràcies.
Una forta abraçada.
Igualment.
Adéu,
gràcies,
Déu.