Tres quarts i tres minuts, doncs, seguim endavant amb el dia a Tarragona Ràdio,
us parlem de més coses interessants.
Ja saben que l'expresident de la Generalitat Republicana,
i els companys, serà homenatxat a Tarragona amb una escultura de bronça
que s'instal·larà a l'avinguda que porta el seu nom.
Ho sabem perquè aquest matí ho envita als serveis informatius d'aquesta casa mateixa,
o perquè ho saben per vostès mateixos.
En qualsevol cas, volem parlar d'aquesta escultura
i per fer-ho, qui millor que el seu autor, l'escultor Bruno Gallar?
Bruno Gallar, molt bon dia.
Bon dia.
Com estem?
Bé.
Escolta, vostè és tarragoní, d'aquí de Tarragona.
Què ha significat per vostè que l'hagin encarregat d'aquesta escultura
d'anomenatxat Lluís Companys?
Home, ha sigut un goig per mi.
És una escultura maca, Lluís Companys és un personatge històric
i m'he dirat, col·locada en un lloc cèntric, molt content.
Com serà l'estàtua? Què és el que podem avançar?
Bé, l'escultura serà en bronze, porta a la mà un llaurer,
el símbol de la glòria, l'haureat, mirar damunt d'un peu
que tindrà aproximadament uns 50-60 centímetres on hi haurà una inscripció
i darrere el ponts hi vull posar les quatre barres catalanes.
Això encara no ho sap ningú.
No, no, no, que ho expliquem això, eh?
Sí.
Què més podem dir?
Què més? Com està la fase d'elaboració?
Crec que ja heu fet el motlle de guix previ, no?
Sí, ara ja hi ha el model de guix fet.
Ja hi ha el model, està fet en guix.
i en aquests moments està la foneria allà avall pel procés d'aquest fonguí en bronzo,
que porta un temps.
En qualsevol cas, il·lusionat per aquest encàrrec de fer l'escultura
que podrem veure ben aviat a Tarragona.
A quines mires tindrà aquesta escultura?
Com serà de gran, d'ample?
L'escultura va descalç,
perquè el moment que el van a fosellar anava descalç,
tenia els tancos allà davant,
i tindrà una mida sobre el metro 90,
una mica més del que havíem previst,
perquè aquella avinguda és molt gran,
és un espai molt gran,
i si fem una escultura una mica petita es veurà una mica carricó.
El peu es podrà llegir president de Lluís Companys?
Exacte.
I es calcula que més o menys d'aquí a quatre mesos
ja la podrem veure,
que serà quan s'instal·li i quan s'acabi d'urbanitzar l'avenguda que porta.
Quan s'acabi amb les obres, sí.
De l'avenguda Lluís Companys?
Sí, sí.
Que s'ha de convertir en aquesta prollongació de la rama nova.
Exacte.
Les obres estan començades i quan s'acabi,
doncs s'inaugurarà.
Vostè, Bruno, va néixer a Tarragona,
abans ja ho hem dit, és un tarragoní il·lustre,
encara que vostè potser no li agradi que li digui,
per això ja ho dic jo, no que ho digui vostè.
L'any 41 i l'any passat va rebre el diploma de serveis distingits
de l'Ajuntament.
Sí, sí.
Com va anar?
Com ho recorda?
Doncs molta alegria també.
Molt satisfet.
Són coses que no s'esperen i, mira,
quan te venen no es fa gràcia.
Que vostè ja té una llarga trajectòria
i entre les seves obres,
no sé, potser les més conegudes pels subidors,
pels tarragonins concretament,
és l'escultura que hi ha a la façana de l'Hospital de Sant Pau i Santa Tecla.
Santa Tecla, sí.
També l'escut del Col·legi Sagracor
o l'estàtua dels nens jugant a la plaça dels infants.
Sí.
Tot i que per un escultor suposo que escollir una de les seves obres
és difícil,
perquè se'ls deu estimar totes per igual,
però, per exemple,
quina li va costar més de fer?
Home, costar de fer,
costen totes,
i el que passa és que sempre et fa més gràcia a l'última,
no?, el que estàs fent.
però també, doncs, mire, ja...
el que també té és, doncs, ja està.
Com és, Bruno,
si em permet la tafaneria,
com és la vida d'un escultor?
El dia a dia, com és?
El dia a dia, treballar,
picar molt i treballar,
parlar poc i treballar molt.
I vostè és d'aquelles persones que,
quan veu,
potser és un tòpic, això,
però quan veu una peça,
ja estigui de metall,
una pedra,
vostè a dins i visualitza
el que després sortirà, o no?
Sí, sí.
A més, a mi m'agrada molt treballar
és la pedra,
és el que treballo,
els màrons i les pedres,
també treballo curta i bronzo,
però el que m'agrada és la pedra.
Inclusió faig coses directes,
una pedra que, doncs,
que té una formació irregular,
i, vostè,
doncs, aquí veig això,
i, bueno,
es trien el que sobra
i surt allò que veus.
Déu fer molta ràbia, no?,
que quan un està a punt d'acabar la peça
es trenqui, no?
No, no.
Això no passa mai, depèn de...
que això no passa, a veure.
Si trinca és perquè la pedra està trencada
i llavors de començar,
ja veus que té un pèl,
que se'n diuen pèls,
no?
Estan trencades.
Si no, no es pot trencar.
Bruno Gallar,
escolti,
m'agradaria molt que ets avui
la nostra trucada
per parlar-nos d'aquesta obra de bronzo,
aquesta escultura,
que, com dèiem,
serà d'homenatge al Lluís Companys,
que l'hem encarrat a vostè
i que, com ens deia al començament,
li fa il·lusió estar treballant amb ella,
fer-la,
i bé, que el procés està en marxa,
això està a punt ja.
A punt, a punt, està tot ja.
Bruno Gallar,
gràcies, una forta abraçada
i bon cap de setmana.
Gràcies, eh?
Adéu-siau.
Adéu.
Adéu.