Joaquín, molt bon dia, benvingut.
Hola, moltes gràcies, bon dia.
Primer que tot anem a pans, perquè clar,
quan nosaltres comencem a parlar que si s'han trobat
les restes d'un temple dedicat a la triada capitolina,
de Júpiter, Juno i Minerva,
ho diem una miqueta per dir-ho,
perquè ens ho doneu fet vosaltres, que sou els experts.
Però en el fons, en el fons, entre nosaltres,
entre els oients tu i jo, no ens n'entarem gaire.
Per tant, anem a explicar-ho tot una miqueta
i primer que tot comencem explicant
què és el que fèieu al Fòrum de la Colònia,
quin projecte us havia portat allà?
Molt bé, bueno, en primer lloc, tens tota la raó.
Jo penso que els lectors dels diaris
i la gent que escolta la ràdio o la televisió.
Exacte.
No, tindria que demanar moltes vegades proves,
perquè la gent que treballem a Patrimoni,
moltes vegades diem que hem trobat coses.
Fa poc, els oients recordaran
que va veure una troballa
que ha sortit a tots els mitjans
dient que s'havia trobat la cova de Sant Joan Bautista
a les afores de Jerusalén.
I ja, jo em vaig tirar d'escavells,
dius, bueno, però quina prova arqueològica
pot haver-ho trobat?
I clar, cap ni una.
Després, quan van sortir les notícies,
descobreixes que sí,
que s'han fet unes excavacions en una cova,
en una ocupació de Can Videra,
i que casualment el que havia estat treballant allí
estava a punt de presentar un llibre.
Què se fa amb això?
Se fa una presentació als mitjans,
segons qual sigui el tema,
i tots aquests temes de religió, bíblics i tal,
doncs tenen molta embrancida,
i mira, de moment aquest senyor ja té un eco
que ha lograt mediàtic increïble,
a nivell de tot el món.
Doncs bé, jo penso que dic això
perquè tens tota la roba de dir-me,
bueno, anem a veure les proves,
on són les proves d'això que dieu els professionals.
A veure, el Fòrum de la Colònia.
Estem parlant d'un sector a la part baixa,
de Tarragona, a prop de la plaça Corsini,
on era el lloc on se situava el poblat ibèric.
Abans d'arribar als romans,
abans del 218 a mes de Cris,
hi havia un poblat ibèric,
petit honet, per el que sabem,
per les troballes que hem fet,
que es situava en aquest sector de la ciutat,
presidint l'aveguada portuària,
el port i la vall del Francolí.
Després, quan ja se va fer la gran ciutat romana,
aquí estava situada la plaça pública.
El Fòrum, recordem,
que és la plaça pública de qualsevol ciutat romana.
Si imaginem un dels nostres pobles,
què hi ha en una plaça pública d'un poble o d'una ciutat?
Doncs tenim l'església, tenim l'Ajuntament,
tenim el casino, tenim el quiosk de la música
i se fan els mercats.
Què vol dir tot això?
L'església, la religió, l'Ajuntament,
l'administració i la justícia.
El casino, doncs el joc de reunions.
El quiosco de la música,
doncs que en aquesta plaça se fan les festes.
I per què el mercat?
Perquè la vida en una plaça és útil,
sobretot a partir dels negocis i les relacions econòmiques.
Doncs bé, totes aquestes places públiques
deriven dels fòrums d'època romana.
Aquest fòrum de Tàrraco tenia, per tant,
els edificis necessaris per a totes aquestes activitats.
En primer lloc, els temples.
Temples hi havia un munt,
igual que en els nostres pobles d'ara,
que podem tenir esglésies a diferents sants, etcètera,
però només hi ha una església, que és la Santa Maria,
només hi ha una església, que és la catedral,
i ja no ha de ser un poble,
ha de ser una ciutat una miqueta més important.
Doncs això també deriva del món romà.
Totes les ciutats romanes, d'una certa importància,
havien de tenir un temple principal, que era el Capitoli,
dedicat a Júpiter, Juno i Minerva,
que és la tríada capitolina, d'aquí ve el nom.
Era el temple que es va construir a Roma al segle VI,
commemorant la nova república romana,
una vegada desterrats els reis de la dinastia trusca.
Doncs bé, aquest Capitoli,
que nosaltres sabíem que tenia que estar tant a Tàrraco
com a qualsevol altra ciutat,
encara no sabíem ben bé on és situada.
Però ha sigut una sorpresa trobar-lo aquí.
Però disculpa, Joaquín,
aquí pensàveu que estava la...
que podríeu trobar restes del temple August.
D'August, exacte.
Al principi, amb allò que explicaves també
de l'Església, el lloc de culte,
doncs August havia de ser, diguem-ne,
el personatge, objecte de culte en aquest espai.
Aquesta era una miqueta la nostra hipòtesi de partida.
És a dir, estem parlant d'un sector de la ciutat
que va ser excavat els anys 20
per Monsenyor Serra Vilaró.
Va ser un treball excel·lent.
els restes, per altra part, eren impressionants.
Columnes, cornisses, estàtues, pedestals,
res de serà miquetes i coses això de mena importància.
No, no, una cosa realment excepcional.
El conjunt es va publicar ràpidament
en un llibre magnífic que va sortir l'any 29
i després el conjunt va quedar
no abandonat però sense urbanitzar
i sense protecció.
Per això aquests dies que ve la gent gran de visita,
molts d'ells ens ho diuen.
No, home, és que jo em recordo aquí
quan als anys 40 o als anys 50
estàvem aquí de petitots jugant a fútbol
o senzillament trencant pedres.
Bé, tot aquest sector es va restaurar als anys 60
i ho va fer un equip
de les brigades del patrimoni nacional
que va ser el mateix equip que va restaurar l'amfiteatre
i el problema que va ser
és que va ser una reconstrucció sutil
perquè el sector es va protegir, es va jardinar
però que no va tenir un estudi previ, suficientment sòlid.
De la mateixa forma que l'amfiteatre es va restaurar malament
i la idea que tenim ara de l'amfiteatre
és com si fos una espècie de plaça de braus
amb la forma com ha quedat
doncs aquí va passar el mateix.
L'edifici principal, que en realitat és un edifici cobert
que és la gran basílica jurídica
el tribunal de justícia d'aquest fòrum
es va restaurar com si fos una petita plaça pública
amb la qual cosa, clar, nosaltres ara arribem aquí
com visitants i no entenem com funciona aquest espai.
Aquesta va ser la primera part del nostre projecte
documentar en realitat
quina era la realitat del que aquí hi havia
i a partir d'aquí començar a estudiar
però clar, amb un problema
tot això ja estava reconstruït
és a dir, que nosaltres el que hem hagut de fer
és a poc a poc treure part d'aquesta reconstrucció
per veure quina era la realitat
és a dir, que ha sigut un treball...
Heu de desfer el que havia fet incorrectament
Clar, ha sigut un treball complex
perquè anem a veure, imaginem que nosaltres com a arqueòlegs
anem a fer una excavació en un lloc
tal com ha quedat
doncs bé, jo sé que el que trobaré sota un camp
són los restes per simple d'una villa romana
tal com va quedar abandonada a l'antiguitat tardana
i amb peces que moltes vegades han sigut retirades
a època mitjabal, a època moderna
però bé, nosaltres anem a estar treballant
primer en un sector que ja ha estat excavat
és a dir, que tota aquesta seqüència estratigràfica
ja se va retirar en època de Serra Vilaró
i a més a més ha sigut reconstruït
i reconstruït malament
però tenim un altre problema
de cara a l'Ajuntament de Tarragona
que és l'entitat responsable de la gestió d'aquest espai
i de la Generalitat de Catalunya
que és la propietària
recordem que aquest sector està declarat vecin
és a dir, està catalogat com monument històric
doncs aquest sector està vigilat
està mantenit, està jardinat
per tant no representa un problema
nosaltres ara, al fer esforats
al trencar part del que ja s'ha restaurat
estem generant un nou problema
és a dir, nosaltres ara el que traiem
el que hem de tornar a presentar de nou
i això no és fàcil de fer
nosaltres el que ens hem trobat ara
és que després de les nostres excavacions
doncs hem deixat forats
perquè hem tingut que descendre
i quitar molta runa que hi havia
per arribar a les restes romanes
però ara que hem estat ja al setembre
a l'estació de pluges
doncs hi ha problemes de filtracions
a les cases veïnes
que hem de solventar d'una forma immediata
és a dir, no podem deixar aquests forats ara
amb les pluges de l'hivern
és per aquesta raó per la qual
el que hem de fer
hem parlat amb els tècnics
del Museu d'Història
és en primer lloc
tornar a tapar d'una forma immediata
però ja ho fem
diguem amb tècniques modernes
posem primer uns geotèxtils
perquè les restes no pateixin
després ho reomplim
amb graves estèrils
amb cobertes d'arenes i d'arcilles
de forma que si això
ho hem de buidar altra vegada
es pot buidar d'una forma molt ràpida
i molt senzilla
dic això perquè
no podeu continuar la investigació
no podem continuar en aquest moment
ja hem apurat
diguem el que ens quedava
exactament
i ara el que queda és
la nova presentació
de tot aquest conjunt
però clar, aquesta nova presentació
estem parlant
que hi ha tot un seguit
de vigues de ferro
que s'han posat als anys 60
per fer una coberta vegetal
que ja es va retirar
però que continuen estant allà
i tot això es tindrà que retirar
es tindrà que fer
una nova proposta
de presentació
d'aquesta basílica jurídica
que us estic dient
una nova presentació
del Restes del Temple Capitulí
que ens ha aparegut
i per fer tot això
estem parlant ja
d'un projecte arquitectònic important
bé, tot això es té que fer
primer es té que encarregar
es té que dissenyar
es té que aprovar
es té després que adjudicar
per tant
no estem parlant
en una qüestió de mesos
sinó que estem parlant
en una qüestió d'anys
clar, si no tinguéssim
altre monument
doncs podríem pensar
en un curt termini
però clar
els tècnics del Moció d'Història
i la tinent d'alcalde de Patrimoni
saben que tenen
en el mateix paquet
doncs el teatre
per exemple
o el tractament de les muralles
que ja s'està treballant
o els recintes històrics
de la part alta
la casa on estava
la casa
no Castellarnau
on van voler posar
unes oficines de la Generalitat
allà al cantó
del portal de Sant Antoni
la casa Canals
és a dir
són moltes les necessitats
i hi ha que prioritzar
aquesta és una paraula
terrible
però vol dir que
sempre relacionada
als diners
exactament
els euros i prioritzar
tenen molta relació
és a dir
pensem per exemple
ara diem
home
aquest sector
és que seria maco
ja tornar-ho a fer
però la gent de la zona
també pot dir
home
i el teatre
que ho tenim al cantó
apenes a 100 metres de distància
i ni siquiera es pot visitar
i és real
literalment un cau de merda
doncs clar
per què no es fa
res al teatre ara
perquè
encara no ha acabat
aquest procés judicial
terrible
que dura des de l'any 77
ara falta ja
l'última i definitiva
sentència del justipreu
recordin que era
una pugna
dels veïns
d'una cooperativa
de vivendes
que se va construir
i que
una vegada no se va poder construir
doncs està en un litigi
que es ha de buscar
aquest acord just
de quals
deuen ser les indemnitzacions
és a dir
que són moltes
les necessitats
i bé
i tenim que veure una miqueta
quines són les prioritats
però de qualsevol forma
el que sí que és cert
és que
el que tenim aquí entre mans
ara és
penso des del
Moció d'Història de Tarragona
i des dels companys
que treballen en ell
és la presentació
d'una nova ruta
arqueològica de Tarragona
que sigui la part baixa
és a dir
ja tenim una part alta
consolidada
amb visites
a milers i milers
qualsevol lo pot veure
qualsevol dia de l'any
passejant per el circ
o per l'entorn de la plaça
de la Font
que és
muralla
circ i anfiteatre
i ara el que es tractaria
és de recuperar
la part baixa
Necròpolis Pelo Cristiana
un museu que està tancat
també per problemes
de l'edifici
des de fa ja
diversos anys
el teatre
aquest sector del foro
o les intervencions
arqueològiques
que s'han fet
en les noves cases
de tot el que
entorn al carrer
per martell
totes elles
amb intervencions
arqueològiques
i amb unes criptes
que a poc a poc
es han d'anar
murcialitzant
perquè estan allà
estan allà
exactament
se sap que estan allà
però és una part important
tenim que pensar
en primer lloc
que se van fer
excavacions
de molta durada
de molta envergadura
amb uns pressupostos
importants
alguns dels restos monumentals
de la zona
del carrer
per martell
són impressionants
la Font dels Ions
que avui en dia
es pot veure
en una exposició
que s'està fent
en aquests moments
en el Museu Nacional Arqueològic
a la plaça del Rei
doncs és un monument
de primer ordre
magnífic
bé aquesta Font
està en aquests moments
colgada de terra
sota la fonamentació
d'un edifici
que ja està en funcionament
però clar
ara diguem
els propietaris
d'aquest edifici
ja han fet
la seva aportació
doncs permetint
que se passin
les excavacions
ara és responsabilitat
de l'administració
el tornar a buidar
tot aquest
aquest pàrquing
ple de
no pàrquing
aquest soterrani
ple de grava
que protegis el monument
i posar en funcionament
i a la visita
aquest patrimoni
el problema
sovint no és tant
de xifrar
els enigmes
i els criptogrames
que us podeu trobar
els arqueòlegs
si no més aviat
en el tema
dels diners
i les administracions
tornem al fòrum
de la colònia
no fem ciència arqueològica
ciència ficció
imaginem que ara
es tinguessin els diners
per tirar endavant
tot el que és
la remodelació
podem parlar així
del fòrum
tal com estan les coses
és més complex
tirar endavant
aquest projecte
que si fos
que començar de zero
que fos un espai verge
des del punt de vista
de fer excavacions
és a dir
aquestes intervencions
anteriors
dels anys 60
dificulten
el fet que
es pugui
fer alguna descoberta
més important
sí
home
la veritat
és que sí
però
tampoc
ens podem queixar
d'això
és a dir
no té sentit
ara pensar
home
és que jo
els anys 60
l'hauria fet
d'altra forma
a veure
els anys 20
treballàvem
el millor que sabíem
els anys 20
els anys 60
treballàvem com es treballava
els anys 60
i nosaltres
ara al canvi de mil·leni
treballem d'una altra forma
això passa
en qualsevol
ciència
és com si algú
l'haguessin operat
de miopia
els anys 60
home
i com és que
no van a utilitzar
la tècnica láser
perquè no s'havia inventat
per aquesta raó
ho dic més que res
perquè quan parlem
que abans s'ha fet
d'una determinada forma
no vol dir que
es fes malament
no no
es feia amb les tècniques
que hi havia en aquest moment
i punt
quina ha sigut ara
la nostra funció
la nostra funció
ha sigut
intentar
tornar a començar
i entendre
quina era la lògica
de com funcionava
aquests espais
però canvia el concepte
del fòrum de la colònia
ens fa canviar
el plantejament
clar totalment
de cara per exemple
una futura presentació
de què es tindria
que entendre
en primer lloc
que el que ara
visitem
com si fos una petita
plaça porticada
descoberta
en realitat
era un edifici
amb la envergadura
que podia tenir
una gran església
d'avui en dia
és a dir
quan entrem
en una gran església
tenim aquesta nau central
com si anéssim
a la catedral
exactament
no és casualitat
que les esglésies cristianes
recordem que el mot església
vol dir
comunitat de creients
és una paraula grega
que vol dir
un grup de gent
en realitat
nosaltres ara diem
esglésies a l'edifici
però el primer nom
de les esglésies cristianes
eren basíliques
i es deien basíliques
precisament
perquè imitaven
la forma
d'aquestes basíliques romanes
que són
els tribunals de justícia
el nom latí
era basílica jurídica
llavors
aquest gran edifici
amb una coberta
d'aigües
sobre el porticat
doncs ja ens canviaria
molt l'aspecte
però és que a més
aquest dia
estic insistint
en un element
que històricament
és molt important
aquest edifici
era
va ser un edifici fonamental
per la història d'Espanya
en època romana
per una raó
perquè aquí estava
el tribunal de la ciutat
però també el tribunal
del governador
i el governador
Tàrraco recordem
era la capital
d'una província
la Hispania
Quiterior o Tarraconense
que arribava des de Galícia
les dos Castelles
baixava en diagonal
fins a Almeria
Cornissa Cantàbrica
tot el Vall de l'Ebre
Aragó
Catalunya
Levant
és a dir
era un espai
de quasi
un terç
o més d'un terç
de tot el que és
la península ibèrica
doncs bé
aquest governador
tenia el seu tribunal
de justícia
el tribunal suprem
a Tàrraco
què vol dir?
doncs que quan hi havia
litigis entre ciutats
problemes importants
qüestions fiscals
de llindes
etcètera
la gent venia
al tribunal suprem
a Tàrraco
i el que visitava
era aquest edifici
és a dir
que estem
amb un edifici
de grans dimensions
amb una decoració
que tenia la funció
d'irradiar
el poder de Roma
i l'ordre
a tot el reste
de la península
per tant
tenim que valorar
és a dir
els abocats
haurien de visitar
aquest espai
perquè hi ha encara
un magnetisme
en aquestes pedres
o sigui
tenir la possibilitat
d'estar al mateix tribunal
pisant el mateix
terra
que ho hem tornat
a destapar
en aquesta campanya
on se feien
tots els grans litigis
d'època romana
doncs
tinguent en compte
que els abocats
estudien el primer curs
aunque ara ja
no le fan tant de cas
el dret romà
doncs penso
que és un espai
que a qualsevol persona
amb una miqueta de sensibilitat
doncs se li posa
la pell de gallina
però clar
tot això
es té que sàpiguer
la nostra funció
com a arqueòlegs
és en primer lloc
posar tot això
sobre la taula
i després
ja no es toca a nosaltres
sinó als arquitectes
el sàpiguer
quines són
les propostes
que es poden fer
de presentació
d'aquest rest
Mentrestant
aquests tarragonins
que han volgut aprofitar
aquesta jornada
de portes obertes
materialment
què és el que han vist
que heu ensenyat?
Hem ensenyat
en primer lloc
tot aquest espai
explicant-lo tal
com jo l'estic fent ara
hem de pensar
que la gent
quan lo visita
normalment
es porta el record
de sí
unes pedres
i uns jardinets
un carrer
el carrer és curiós
perquè és un carrer
enllussat
que jo quan vaig arribar
a Tarragona
l'any 79
per primera vegada
vaig anar
amb la meva càmera de fotos
en un estudiant
d'arqueologia a Barcelona
i vaig anar
a fer-ne fotos
i recordo
oh, quin carrer
Roma tan maco
aquest Roma tan maco
és fals
enterament
és un rajolat
es va tornar a fer
sencer
als anys 68
ara estem estudiant
també l'arxiu fotogràfic
de l'arquitecte
d'Alexandre Ferran
que va ser el responsable
de la intervenció
i ha sigut molt
rajoles de Castelló
o alguna cosa així
eren picapedrers gallers
però bueno
eren una gent
que treballava la pedra
d'una forma magnífica
i vam refer
un carrer
i ho vam fer tan bé
que ja les dic
que jo com a estudiant
d'arqueologia
fa 30 anys
començo que era romà
que era romà
sense cap problema
però clar
ara què és el que tenim
que fer?
doncs tenim que dir
anem a veure
ara el que és important
ja no fem reconstruccions
en arqueologia
el que fem és
restauracions
és a dir
tenim primer
que sàpigui ben bé
com funcionaven les coses
i a partir d'això
no tornar-les a fer de nou
que no té sentit
sinó
intentar reconstruir
el mínim
perquè s'entengui
com pot funcionar
per exemple
als alemans
s'agrada molt agafar
si tenen els fonaments
d'un temple
doncs lo tornen a refer
però no el fan tot
només fan una petita cantonada
aixecen una columna
posen una cornissa
de cantó
perquè s'entengui
com a mínim
doncs quina era l'alçada
fins on arribava
també hi ha vegades
en què les qüestions estètiques
varien
ja que no l'agrada això
que prefereix veure
únicament
la runa
tal com ha quedat
perquè la runa
també té una força
des del romanticisme
el veure
les cimentacions
els elements que hi gust
també té la seva
la seva
diguem
la seva bellesa
és a dir
que en aquests temes
no n'hi ha una única forma
de treballar
hi ha moltes formes
i que és important
parlar d'elles
i discutir-les
el que passa
és que també
sapiguem
què és el que no
s'ha de fer
i això és del que es tracta
de no caure
en aquests parany
ara
el que queda
sobre la taula
és a dir
ara nosaltres
tenim ja una idea
bastant precisa
de com funcionava
aquesta plaça forense
en aquest sector
i al mateix temps
el descobrir
la presència
d'aquest temple capitulí
vol dir
que hi havia
una primera plaça
que encara no coneixíem
que ja funcionava
un foro
en època republicana
abans d'August
a mi
quan van fer
la roda de premsa
se'm va ocórrer
una frase
absolutament oportunista
però que ha tingut
molt d'èxit
i que es reproduís
en una o d'altra mitjana
i jo es deia
mira
és que nosaltres
buscàvem l'imperi
i és veritat
anàvem buscant
el temple d'August
i hem trobat la república
clar
aquest any
és una frase
que queda molt bé
si l'hagués dit
l'any passat
ja no era un moment
ja no hauria dit tant
també això
ho tinc d'avixar
perquè aquestes gràcies
tenen a vegades
aquest do de l'oportunisme
però no la traurem de context
exactament
això és molt important
però ha sigut així
en realitat
nosaltres buscàvem
el temple d'August
nosaltres sabem que
August va estar a Tarragona
durant 3 anys
entre l'any 27 i l'any 25
va venir a l'Hispània
a fer la guerra als Càntabres
i es va posar malalt
com Tarragona
estava molt ben situada
i el clima
llavors ja era
la excel·lència
i era ben conegut
doncs va estar aquí
durant 3 anys
recuperant-se
de la seva enfermetat
tenim que dir
que August va tindre
tota la seva vida
una salut malíssima
i tan malament estava a l'ombra
que va reinar
durant 40 anys
una mala salut de ferro
que diuen
d'aquests
que duren
duren i duren
i durant aquests anys
que August va estar a Tarragona
doncs Tarragona
va ser realment
la capital
de tot l'imperi romà
és a dir
tots els temes
de govern
les ambaixades
que arribaven
de països llunyars
Oroci per exemple
és un historiador
de l'antiquitat tardana
que es diu
que van arribar
uns llegats
de la Índia
van arribar a Roma
a buscar August
i van dir
ah doncs no
està Tàrraco
doncs vinga
travessi l'altra vegada
al mar
i trobin on està
és a dir
durant aquests anys
això va ser
una força important
per la ciutat
que va tindre
d'alguna forma
en l'acord
del prínceps
del màxim autoritat
del món romà
i tot això
es va reflectir
amb els monuments
sabem
que la ciutat
le va dedicar
un temple
quan August va morir
l'any 14
i va ser
consagrat
oficialment Déu
per l'imperi romà
i que Tarragona
le va aixecar un temple
aquest temple
apareix també
a les monedes
en tot aquest sector
van aparèixer
un munt
d'estàtues imperials
d'epígrafs
dedicades
al culte imperial
per tant nosaltres pensàvem
bé
si totes aquestes
trobaria
se concentra
en aquesta posició
el normal
és que estiguin situades
entorn a l'altar
i al temple d'August
aquesta era la nostra
hipòtesi de partida
quan excavaven
els restes
d'aquest temple
l'any passat
quan varen començar
el projecte
la sorpresa ha sigut
quan al veure
quina era la planta
d'aquest temple
i sobretot
al veure també
la cronologia
que ens donaven
els estrats
que es datem
a partir de la ceràmica
hem vist primer
que era un temple anterior
i segon
que la seva planta
és una planta
amb tres càmeres
amb tres cel·les
amb tres càmeres de culte
i amb un porticat exterior
no pot ser mai
un temple
d'una única divinitat
és a dir
aquesta planta
amb tres cel·les
és la típica
i la canònica
que només tenen
els capitolis
i ningú
un altre temple
roma
és per aquesta raó
que a pesar
que només tenim
cimentacions
i no tenim
ni epigrafia
ni escultura
ni elements arquitectònics
podem dir
d'aquesta forma
tan categòrica
que hem trobat
el capitolis
doncs tot això
pel que explica
Joaquim Ruiz d'Arbol
referma una mica més
la idea
de la importància
que va tenir
Tarracó
a l'imperi
en tot aquest
període
de la història
i avui
doncs hem volgut
esbrinar
que hi havia
darrere d'aquell titular
s'ha trobat
la resta
de la triada
capitolina
de Júpiter Jun i Minerva
doncs això és el que hi ha
darrere d'aquest titular
una feina important
que ara s'aturarà
farà un parèntesi
a l'espera
que s'elabori
aquest nou projecte
no, no, no s'atura
s'ha de cobrir tot
exactament
anem a veure
ara s'aturarà
de cara a la visita
diguem-ho
però nosaltres continuem
nosaltres haurem fet
el treball de camp
però ara nosaltres
estem classificant
tot el material
que s'ha aparegut
aquest material
el tenim que netejar
el tenim que sigla
el tenim que dibuixar
el tenim que estudiar
i després
hem de depositar
els bagassers
del Museu Nacional Arqueològic
que és el seu lloc
de conservació
però clar
nosaltres ara
en el moment
que acabem
el treball de camp
ens posem
passem a la biblioteca
ordenem les nostres dades
i comencem
a posar en solfant
per exemple
una cosa
que no tindríem
que haver fet
que hem sigut
en això
una miqueta
agucerats
és presentar-lo
públicament
sense abans
haver-lo presentat
a la comunitat científica
això ho he de dir
que és
vau tenir un atac
d'entusiasme
no, realment
i no
també
i ho van fer
per aquesta raó
que estàvem dient
que com
érem conscients
que ho havíem de tornar
a tapar
van pensar
que era el moment
que com a mínim
la gent
ho pogués veure
la nostra obligació
ara com científics
és aquesta troballa
presentar-lo
on es han de presentar
les troballes científiques
que és
en congressos
en reunions
les publicacions
científiques
i és el que ens toca
fer aquest hivern
de totes maneres
la comunitat científica
no crec que es molesti gaire
tenint en compte
que cada cop
hi ha més científics
que aposten
per explicar la ciència
a la ciutadania
ja sigui la ciència
de la història
o qualsevol altra disciplina
es tindria que fer
però no més
moltíssim més
aquests dies
s'ha inaugurat ja
el Museu de la Ciència
a Barcelona
aquest cap de setmana
si algun
dels nostres oients
escolta de vegades
al seu director
a Jorge Battenberg
quan parla per la ràdio
t'entusiasma
i t'entusiasma parlant
i dius
això de la ciència
doncs m'agrada la ciència
de l'hidrogen
te pot parlar
jo a vegades
escolto
quan vaig en cotxe
i poso la ràdio
i que una persona
te parla de l'hidrogen
i te pugui entusiasmar
i que t'entretingui
una disensació
sobre l'hidrogen
jo el que penso
és que moltíssim millor
almenys
escoltar aquestes coses
que poden ser divertides
i com a mínim
sempre són interessants
que no
veure
el que tenim ara
per exemple
les televisions
que dius
fins on arriba
la pobredumbre
no més tenim això
realment
per capacitat
ja no d'interessar-nos
sinó d'entretingir-se
penso que és una aposta
interessant
i que és també important
que cada vegada més
els científics
intentin
fer una estona
en el seu treball
per presentar-lo
sempre
buscant aquests temes
que poden ser
més atragents
perquè això va
en benefici
de tot
d'un