Ara passen set minuts, de dos quarts de dotze del migdia,
amb la Nabel Lambea comentàvem tota aquesta informació
que des de la Biblioteca Pública es dona de les possibilitats
de formació que hi ha a la nostra ciutat per fer,
doncs aprenentatges d'allò més inversemblants.
Nosaltres ara els proposem parlar d'un altre tipus d'ensenyament,
estem parlant de postgraus i màsters,
aquells que ha oferta la Universitat Rovira i Virgili
a través de la seva fundació.
Si se'n recorden, l'altre dia parlàvem amb la directora d'estudis,
Xero Romano, de l'oferta general d'aquests cursos.
Avui volem centrar la nostra atenció en un de particular,
jo no diria perquè és innovador o perquè deixa de ser-ho,
sinó més aviat perquè és molt específic
i perquè és d'aquelles coses que tal com va la vida
no està gens malament tenir persones que estiguin preparades
en aquests àmbits de les ciències socials,
de les humanitats en definitiva.
Estem parlant d'un postgrau que s'emmarca
dins del que és l'àmbit de la política i societat
per crear especialistes universitaris en gènere i diversitat cultural.
Ens acompanya la professora Coral Quadrada.
Bon dia, Coral.
Hola, bon dia, Jordi.
Benvinguda.
Aviam, això evidentment ha de donar una resposta
a una demanda laboral,
a un procés de crear professionals
que puguin treballar en aquest tema,
però diguem, l'esperit no neix d'aquí,
sinó que neix d'una necessitat,
després d'observar l'entorn de la nostra societat
en quant a la situació de les dones,
en quant a la situació de la diversitat cultural.
Parlem de dones, parlem de gènere,
parlem de moltes coses alhora.
Sí, la veritat és que sí.
Nosaltres vam plantejar-nos realment
que ja hauria d'haver-hi una formació
molt clara en aquest sentit.
Jo dic tindria i la veritat és que se'ns exigirà.
El que passa és que potser ara estem,
jo diria que ens hem adelantat al que vindrà.
És a dir, per exemple, ara mateix
s'estan presentant les esmenes
a la llei integral de mesures
en contra de la violència de gènere.
S'estan presentant les esmenes,
però és una llei que s'està tramitant.
Quan aquesta llei arribi,
o sigui, es posi en funcionament,
doncs en el seu capítol primer,
em sembla que és,
en el capítol primer,
ara parlo de memòria,
però jo diria que és...
Parlo de memòria,
però vull dir que és una cosa
que jo utilitzo bastant ara,
em sembla que és l'article 4.
Parla de les mesures de sensibilització
de la societat.
I en les mesures de sensibilització
de la societat ja hi ha
l'obligació que hi hagi
els ensenyaments,
assignatures específiques
que facin atenció al gènere,
a la igualtat d'oportunitats.
Evidentment,
perquè potser no ho serem mai,
i molt bé,
i molt bé,
vull dir molt bé.
Tant de bo que no ho serem mai iguals.
No, no, no,
potser no ho serem mai,
és una de les coses que jo reivindico,
vull dir que el dret a ser diferent.
i hi haurà assignatures d'aquesta mena
i en contra, evidentment,
jo diria,
de tot tipus de violències,
però sobretot la violència de gènere.
Està clar que si hi ha d'haver-hi professionals
i formadors que donin tota aquesta formació,
s'han d'haver-ho après d'algun costat,
perquè això no ho naixem,
tampoc no ho naixem així,
som sense infusa.
Llavors, doncs,
potser sí que nosaltres ens hem adelantat una mica,
però jo crec que després hi haurà mesures claríssimes
que es tindran d'aplicar
des de totes les autonomies
i totes les comunitats autònomes
i també el Departament d'Ensenyament
tindrà alguna cosa a dir.
Jo penso que,
pel que jo sé,
perquè això sí que ho sé de bona fort,
perquè hi estem molt en contacte,
doncs l'Institut Català de la Dona
ja està enviant ara mateix
tot de propostes molt transversals
amb altres departaments,
perquè aquestes coses s'han de fer
d'una forma transversal,
doncs per actuar en aquest sentit.
O sigui, estic parlant,
per exemple,
que quan es parla de gènere i diversitat
és veritat que es pot parlar
de dones que són diferents,
de dones que estan en situacions diferents,
de no pas la immensa majoria,
parlo, per exemple,
de les immigrades
o de dones que estan en situacions
especials de vulnerabilitat o de risc,
perquè també n'hi ha,
però després també hi ha totes les qüestions
de discriminació laboral,
de desigualtat, etcètera, etcètera,
que totes aquestes coses.
Està clar que si l'Institut Català de la Dona
vol prendre mesures,
doncs no ho pot fer solament com a institut,
sinó que té que tenir
la correspondència,
el suport,
la vinculació
i totes les competències
que es puguin des del Departament de Treball,
del Departament d'Ensenyament,
el Departament de Benestar i Família,
molts altres estan treballant en aquest sentit.
O sigui que potser nosaltres,
et dic,
ara ofertem el postgrau
i després,
quan tot això es posi en funcionament,
quan la llei estigui aprovada del tot,
perquè no ho està,
vull dir,
s'està tramitant,
s'està discutint,
totes aquestes coses,
està clar,
doncs que es generarà
no només la necessitat social
que ara està en la sensibilitat de les persones,
en la sensibilitat de les persones,
siguin professionals o no.
O sigui,
la persona que està
en un àmbit professional,
que toca tots aquests temes,
sap precisament
tot el que li,
la necessitat que té.
N'hi ha d'altres,
doncs que només és per bé,
pel fet de ser persona.
Ja,
jo crec que
tens que tenir
com una
una certa tendència
o curiositat
per a aquestes coses,
però és que després hi haurà
altres necessitats,
diguem,
de tipus més professionalitzador.
Clar,
en aquest sentit,
aquesta vessant més personal
d'aquell individu
o individua,
en aquest cas,
que vulgui saber més
i que no es deixi emportar
exclusivament
per l'emocionalitat
en determinades circumstàncies,
que està molt bé,
però també s'ha de tenir
doncs una miqueta
de seny
i aplicar el treball científic
quan parlem
d'aquest tipus de qüestions.
Jo ara penso
des d'un advocat
que estigui portant
algun tema
relacionat amb violència
de gènere,
amb discriminació,
des d'un mestre
a les aules,
un professor d'institut
passant per una infermera
o un metge,
vull dir,
qualsevol professional
d'aquests diferents àmbits,
no li sobra
una formació
d'aquestes característiques?
No, no,
li fa falta,
però no només
li fa falta,
hi ha en alguns àmbits
en què realment
la resposta
és impressionant.
És a dir,
per exemple,
nosaltres el 17 de maig,
això ja n'hem parlat aquí,
perquè jo sóc
de les que vaig venint
i vaig explicant les coses,
el 17 de maig passat
doncs va ser quan
el grec,
que és aquest grup
que coordino,
que precisament
grec vol dir
gènere,
raça,
ètnia i classe,
vull dir que aquest grup
universitari de recerca,
doncs plasmen aquí,
materialitza
moltes de la seva,
de molta recerca anterior
i molta de teoria anterior
elaborada,
vull dir,
això tampoc es fa
perquè sí
ni es fa de cop i volta
com un bolet
que surt a sota un pis,
sinó,
evidentment,
és una cosa
que té un rerefons,
doncs el 17 de maig,
dic,
vam fer la festa
dels 15 anys del grec
i vam convidar
a la Montserrat
Comas d'Argemir,
que és presidenta
de l'Observatori
en contra
de la violència
de gènere,
que va venir
i va fer una conferència
aquí a la facultat,
doncs a la facultat
de lletres.
Doncs ella deia
que una de les mesures
que l'Observatori,
que depèn
del Consejo Superior
del Poder Judicial,
vull dir que és una cosa
que està a Madrid
i que té
una competència
per tot Espanya,
una de les mesures
que han començat
a posar en dansa
és la formació
dels jutges.
Tu deies magistrats,
la formació dels jutges,
doncs els estan formant
els jutges
en aquests àmbits,
en l'àmbit
de gènere,
de violència
i també de diversitat,
està clar que,
a veure,
si anem posant coses,
una dona immigrada
que no sap parlar,
que a més a més,
doncs,
que arriba
i que té
una situació
de pobresa,
també parlem
de la feminització
de la pobresa,
però és que és veritat
que la dona
la pateix
d'una forma més aguda.
Bé,
doncs,
tot això,
quan arriba
a un judici
davant del jutge
perquè llavors resulta
que ha tingut maltractaments
o assetjament
de qualsevol tipus,
té molts més problemes
que no pas els altres,
que també en tenen,
que també en tenen,
vull dir que no
el fet
d'estar
més integrada
a la societat
vol dir que això
no sigui un problema,
al contrari,
vull dir que és un problema
sempre,
però bé,
els jutges
se'ls estan formant
i s'estan fent
doncs cursos
també,
doncs la demanda,
jo crec que,
ell ens explicava
que la demanda
pot ser doncs
s'està ofertant
ara aquest any passat,
per exemple,
doncs els cursos
han sigut per 600 jutges
o una cosa així,
a tot Espanya
estic parlant,
però la demanda
triplicava l'oferta,
o sigui,
que hi ha cossos
professionals
que ho veuen claríssim,
després n'hi ha d'altres
que per obligació
tindrien que formar-se,
està clar que,
a veure,
no sé fins a quin punt
poden o no poden
o quines oportunitats
tenen,
però estic parlant
per ampliar
el que tu has dit,
Mossos d'Esquadra,
Guàrdia Civil,
policies locals,
etcètera,
estan obligats
per llei,
per llei ja estan obligats,
vull dir,
i això doncs
aniria,
ho tindríem
que anar ampliant,
ampliant.
Està clar que
el que seria
més ideal de tot
seria que
no només fer la llei,
sinó que després
donar els recursos,
és a dir,
que la gent
no tingués que
subpagar-se
de la seva butxaca,
amb això
també,
també,
vull dir,
és a mi
m'indigna,
m'indigna,
i utilitzo aquesta paraula,
que resulta que
les úniques coses
que es paguen
són les,
paguen les empreses,
paguen les noves tecnologies,
paguen quan es mou diner,
es mou capital
i demòcia formació.
I en aquest tipus de coses,
no.
I això a mi,
realment,
ja us dic,
en certa manera,
a mi em dic.
Coral,
si ets tan amable
de posar-te els auriculars,
hi ha una persona
a l'altre costat
del fil telefònic
que diu que vol intervenir,
és una persona
que segons em diuen
des del control de SOS
dedica a l'àmbit
de l'ensenyament.
Bon dia.
Sí, hola, bon dia.
El seu nom, sisplau.
Miri Anton.
Anton,
si vostè vol intervenir,
imaginem-hi,
parlar d'aquesta qüestió
que ens ocupa avui, no?
Sí, a veure,
jo amb la pregunta
que li faré
a aquesta senyora,
clar,
jo no vull intervenir
a favor ni en contra,
ni posicionar-me,
ni des del punt de vista femení,
ni des del punt de vista masculí.
Però, bé,
com que realment
són els nois
els que m'estan fent
aquestes preguntes,
clar,
jo no sé què els respondre,
els dic per aquells,
me diuen, escolta,
i miri,
dic,
jo sóc fill, per exemple,
de pare separat
i de mare separat.
Evidentment,
si a mi m'estan dient,
per exemple,
a mon pare,
que jo sé
que la meva mare
l'està agredint,
i d'una forma,
per exemple,
sí que no diguis
tantes marques,
això ho diuen els nens,
no ho dic jo,
i ells
no tenen aquesta defensió,
escolta,
a mi aquesta educació
sobre la igualtat,
no la veig,
professor,
dic,
no la veig clara per una raó,
perquè si jo com a dona
sé que quan sigui gran
o sigui ara
per el simple fet
de ser dona,
però que agredida
a tindre unes proteccions
legalitzades,
dic,
jo com a home
no les tinc pas,
perquè si
em fan una discriminació
que s'estan dient positiva,
escolta,
jo ara tinc 14-15 anys
i dintre de 3 anys
a mi m'ha aplicat
una discriminació positiva
que no serà la mateixa
que li apliquem a una dona
si estem educats
amb la mateixa igualtat.
jo és clar,
dic,
jo veig el porvindre,
això sempre parlo
sobre noies,
com ho estan dient,
són no sobre noies,
encara elles també estan molt d'acord
amb aquest tema,
diu,
jo com a home,
dic,
hi ha de veure
que el meu pare,
que ha sigut capaç
quan estava juntament
amb la meva mare
de tindre una criança
correcta,
ara del cop i volta
no li donen
la custòdia compartida,
jo el meu pare
ha de veure
amb un règim
de 15 visites,
ai,
perdó,
de cada 15
o cada 15 dies
un parell de dies,
dic,
escolta,
això no ho entenc
perquè,
clar,
jo dic,
ells se posen
en la situació
de quan siguin
homes i grans,
dic,
escolta,
jo quins drets tindré?
Perquè,
jo dic,
a veure,
exactament el que ells diuen,
no és una cosa
que jo me l'inventi,
escolta,
si jo quan sigui gran
pel simple fet
de ser pare
i potser pare
a ser mental,
estem parlant
de xiquets de 14,
15, 16 anys
que estan dient això
pare a ser mental
i no tindré ni el dret
ni a tindre meus fills
quan jo vulgui.
Doncs vostè veu
que els alumnes
es plantegen
que quan siguin grans
i siguin pares
els seus drets
es poden veure vulnerats
per una llei
que discrimina positivament
cap a les dones,
no,
Anton?
Sí,
sí,
sí,
sí,
com a...
Ells com a noi
ho veuen clarament
i a més ho veuen
perquè molts,
evidentment,
avui en dia
hi ha moltes famílies
desestructurades,
si és que es pot dir
desestructurat,
perquè ara ja no saben
quina realment
és la família
la normal,
si és la parella
de pare i mare,
de dos pares,
de dos mares,
de pares separats,
de tercer o de quart
o de segon matrimoni
que és la tendència
que pot haver
i, clar,
aquests xicots,
vull dir,
ho dic com a nois,
diuen els tres,
clar,
si agafa el posicionament
de dona,
de noies,
diuen,
escolti,
és molt fàcil
casar-se
o simplement
demostrar
que estàs vivint
amb parella
i tens una sèrie
de drets
que no tens,
diu,
clar,
però ells també
entran en la contradicció
i diuen,
escolti,
és que jo tinc el meu germà,
que si li passa això,
jo no m'agradaria
que sigui el meu germà,
que, a veure,
llavors,
clar,
aquí arribem
a una situació
que dius,
salve-se el que pugui,
i entenc
que,
evidentment,
les persones
que se salvaran
són realment
les que tinguin
informació legal,
vull dir,
el que,
abans de,
diguéssim,
prendre una decisió
de casar-se
o d'ajuntar-se,
realment,
només s'ha de dir,
escolta,
però això,
el millor,
abans de posar-se
en una cosa d'aquestes,
és que sàpigueu
el que obliga
i quines conseqüències
tens quan aquesta situació
acaba,
termina,
perquè és que realment
ens trobem,
jo,
aleshores,
me trobo una mica
indefens a l'hora
de dir-li,
escolta,
si faci això,
tindràs això,
doncs,
a veure,
la pregunta típica
és,
escolta,
si a mi em pega una dona,
què passa?
He d'aguantar com a home,
escolta,
i he d'aguantar,
però és que ma mare
a mon pare li ha pegat
ballisses,
no, senyor,
això no has d'aguantar
o tu has de denunciar,
escolta,
i jo,
que la meva mare
no em deixe més
el meu pare
i a lo millor
li ha fotut una denúncia
que és falsa
perquè després a la mare
a lo millor
molts anys
s'ho ha comentat
perquè,
no sé,
clar,
ara ja estic parlant
d'aquesta nova generació
que,
bueno,
que té ara 14,
15,
16 anys
i que,
escolta,
jo quan tingui 18
quins seran
els meus drets reals
i he sigut educat
amb l'igualtat
però realment
aquesta igualtat
què tindré jo
perquè,
escolta,
si un pel mateix cas,
no sé,
a veure,
jo diré una barbaritat
perquè això és un exemple
que va posar un nano
me deia,
escolti,
diu,
jo de la discriminació positiva
i és una conya,
mal entesa,
que jo no ho he dit,
ho diuen els nanos,
escolti,
què volen dir ara?
Que si,
per exemple,
l'assassinat
de persones blanques
com que aquí a Espanya
és el més abundant,
si ara matem a negres
tindrem un descompte
amb la pena de presó
perquè quan són negres
farem una discriminació positiva.
A veure,
ja sé que ells
juguen com una barbaritat
i des del seu punt de vista
també mentalitat
infantil
o jovenil
que s'hauria d'entendre.
Però,
clar,
ells entenen,
escolti,
jo no tinc els mateixos drets
que una dona
o una dona
que t'has mateixos drets
que un home.
Anton,
el que vostè ens explica
i a més que imaginem
que es parla a les aules
i determinats nois,
aviam,
és un tema molt interessant
i que no tothom
s'atreveix a abordar-lo públicament,
que és aquesta,
doncs,
el que podria suposar
una pèrdua de drets
de determinats individus,
en aquest cas els homes.
És un tema important,
sens dubte.
Sí,
però miri,
jo també li faig la pregunta a vostè,
jo també soc pare
de fill i de filla
i clar,
jo estic veient
que dic,
escolta,
amb la meva filla
i potser algú dirà,
escolta,
això no és correcte,
no sé si serà correcte o no,
però dic,
jo amb la meva filla
l'he d'educar
perquè si alguna vegada
és objecte
d'un abús
de la seva parella,
doncs,
que ella tingui,
evidentment,
els seus,
com s'ha dit això,
els seus mitjans,
legals
per defendre's
d'aquesta situació.
Però bé,
si això l'he d'explicar
al meu xicot,
dic,
escolta,
noi,
la veritat és que
no et puc explicar
el mateix
amb la manera de defendre't
que tindrà la meva germana
perquè és que no la tindrà jo.
Llavors,
estic veient
que la llei,
ara ho dic com a...
una mica com a persona,
no m'he vist
tampoc un marge
no gaire clarificat
quin model d'ensenyament
amb igualtat
perquè no ho veig,
no acaba de polla
de veure molt bé
la igualtat
que pot tenir
respecte a la dona
i una dona,
i estic parlant
no d'hòmens
que tenim 40,
50 anys,
potser és el meu cas,
sinó
de xiquets,
xiquetes
que ara tenen 15
perquè jo no li puc
amb un noi,
tu perquè et peguin
no passa res
o perquè fugin de tu
no passa res
com a noia
tranquil·la
que t'estan
perquè clar,
llavors,
és que a partir d'aquesta situació
ja estic fent una,
diguéssim,
una no educació igualitat
si jo he de
d'entrar el meu sentiment
com a pare
Anton,
queda claríssim
però ho deixaríem aquí
perquè estem molt a prop
de les 12
i voldríem comentar
una miqueta aquesta aportació
que agraïm molt de veritat
perquè és un tema
que no s'ha de deixar
davant de ni de bon tros.
Moltes gràcies.
Gràcies a vostè
per intervenir avui
i sobretot
per tenir aquesta sensibilitat
no només
com a pare de família
sinó sobretot
com a mestre.
És molt important.
Gràcies Anton,
bon dia.
Gràcies a vostès.
Adeu-siau, adeu.
Coral,
molt important
el que ha explicat l'Antoni.
Sí, sí, sí.
Molt important.
Completament
a veure amb algunes coses
d'acord,
amb algunes coses
de dir...
Bé,
jo penso que
la primera cosa
a dir
amb el que estava dient
que ho he pensat
dues o tres vegades
i que és important
és realment
constatar
que precisament
que la joventut
que tan joves
ja estan
tan
amb la sensibilitat
posada.
Això vol dir
que als 14-15 anys
saben,
perceben,
s'ho qüestionen
i fins i tot
s'ho fan seu.
És a dir,
què em passarà a mi
si em trobés
en aquesta situació?
Després,
constatar
que si això
ho pregunten
i ho pregunten
a classe,
després
constatar també
aquesta
responsabilitat
del professor
que no només
veu això
davant seu
sinó que a més
s'ho pregunta
i com ha passat
amb aquest oient
doncs ha tingut
la valentia
també
de fer-ho públic.
Això vol dir
que és un bon mestre
en el sentit
de dir
no només
jo tinc això
a l'aula
sinó que això
es representa
que m'ho enduc
amb mi,
m'ho enduc
a casa,
ho penso
amb els meus fills
i a més
això representa
una preocupació
de què dir
com contestar.
Jo penso
que això
ha sigut molt important,
és absolutament positiu.
Vull dir,
totes dues coses,
que ells s'interessen,
que ells estiguin
al cas
i després
que ell,
que el professor
doncs
sigui tan responsable.
Aquestes són
les dues primeres coses.
Després ja...
Sí,
ens anem a valorar més...
Nina,
llàstima,
sempre passa igual,
ens queden quatre minuts
només per les notícies.
jo m'imagino
a l'entona classe
i un noi
de 15 anys
dient
si quan jo soc gran
la meva parella
em maltracta
i segona pregunta
quan jo soc gran
si la llei
a l'hora
d'una separació
si estaré
en desavantatge
entre cometes
en quan a drets
quan determini el jutge...
A veure,
jo penso que
una cosa són
les lleis
no són
inamovibles.
i les lleis
doncs
es fan
i es milloren
es retiren
hem de tenir
també això
molt posat
molt present
som nosaltres
que fem les lleis
nosaltres
no només els legisladors
és tota la societat
la llei preveu
la llei
integral
de mesures
en contra de la violència
preveu
també
i s'està
aplicant
que una dona
sigui
l'agressora
i tant
i n'hi ha de casos
i a més a més
doncs
estan els jutjats
estan
vull dir
no és només
l'home l'agressor
aquest és el primer error
aquest és el gran
numèricament
és molt més inferior
numèricament
estic completament d'acord
però és el primer error
o sigui
també hi ha dones que maten
per favor
i no siguem
tan primirats
i de dir
oh és que totes bones
no no no
n'hi han de molt dolentes
de dones
per favor
és que vull dir
aquella bèstia
bèstia horrorosa
torturadora
dels soldats
musulmans
a l'Iraq
doncs francament
aquella és una mala bèstia
torturadora
embarassada
i a més a més
és una dona
embarassada
i disfrutant
arrossegant
presoners
com si fossin
gossos per terra
això
ho fa una dona
jove
jove
ho fa una dona
de 23 anys
embarassada
de 5 mesos
és una monstua
vull dir
i n'hi han de dones
n'hi han
vull dir
n'hi han de dones
polítiques
que declaren guerres
i a més a més
ho fan
i vull dir
això
en tenim evidències
vull dir
que la llei
preveu això
l'home pot denunciar
i l'home denuncia
amb un nombre menor
però denuncia
i després hi ha una altra cosa
aquesta qüestió
de la tutela
dels fills
que és una altra qüestió
absolutament important
importantíssima
però a veure
jo crec que aquesta llei
del divorci
ja està
millorant
situacions
de cara als pares
que no tenien abans
no
és una altra cosa
que jo em nego
a acceptar
que la dona
només pel fet de ser dona
i la mare
perquè ha sigut mare
se'ls ha parit
tot això
és la reina del mambo
on t'anem a parar
que no és això
o sigui
que cada cas
és cada cas
i llavors això
també se'ls ha d'explicar
als xiquets
i se'ls ha d'explicar
a aquesta gent
que la veritat
si ens estàs escoltant
et felicito
a tu
i et felicito
també als teus alumnes
perquè realment així
serà l'única manera
d'anar endavant
i aquesta conversa
confirma la necessitat
que tots plegats
tots
des de mestres
pares
mitjans de comunicació
han de tenir
la informació
i la formació
necessària
per donar resposta
a aquesta nova etapa
que ve a la nostra societat
i per això
nosaltres hem trobat
que era important
dir que a la nostra universitat
a la Rovira i Virgili
s'imparteixen
cursos
postgraus
que poden ser molt útils
a aquelles persones
que posteriorment
han de formar
i han de transmetre
aquesta informació
està obert
el termini de matrícula
sembla que estiguen
venent alguna cosa
no s'ho pensi
informant
que es pot fer
l'especialista universitari
en gènere
i diversitat cultural
i un curs
que es diu
pensar per actuar
en contra de la violència
de gènere
segur que trobarem
ocasions
per continuar a parlar
del tema
t'agraï molt
que hagis vingut avui
Coral
a vosaltres
fins la propera
i ens hem menjat
el temps del concurs
de l'última paraula
però no pateixin
que al programa
encara li queda
una miqueta per rodar
i trobarem un altre momentet
abans de dos quarts de dues
per jugar amb tots vostès
ara arriben les notícies
i trobarem un altre momentet