Les 10 del matí, 35 minuts,
després dels minuts que hem dedicat a la campanya electoral,
parlant amb un dels candidats per Tarragona
a les eleccions el pròxim diumenge.
Després, doncs, aquesta estona dedicada a la política,
ara volem parlar d'un nom propi de l'actualitat
en el món sociolaboral, en el món dels sindicats,
i és que demà i dimecres, és a dir, durant dos dies,
a la ciutat de repòs i vacances de Tarragona,
Comissions Obreres a la demarcació celebrarà el seu congrés,
un congrés que servirà per fer un relleu
al capdavant del sindicat.
A la secretaria en general deixa el càrrec Joan Vinya
després de tres mandats, és a dir, després de 12 anys
al capdavant d'aquesta central sindical.
Joan Vinya, bon dia.
Bon dia.
Com viu aquestes últimes hores,
com a secretari general de Comissions Obreres a Tarragona?
A veure, jo tinc la sort que mai visco últimes hores,
sinó sempre visco el començament d'altres hores,
que és tornar a la fenya.
Tornarà a la feina.
Evidentment.
I molt il·lusionat, no?
Tornarà a la feina, però després de 12 anys
comentant el sindicat, és a dir, que és un canvi,
imagino que a nivell personal, prou important.
Sí, sí, ho reconec, eh?
Tornar a la feina al cap de...
no de 12, en aquest cas dels meus, és 15 anys,
és un abisme, però estic segur que me'n sabré sortir.
Ara que se'n va, o millor dit, ara que deixa el càrrec de secretari general
de Comissions Obreres a la demarcació de Tarragona,
quina imatge, quin record li queda d'aquesta etapa, imagino, tan intensa,
en el món sindical, en primera fila del món sindical?
Però la veritat és que és una imatge, però, de diversos clitxes, no?
I jo crec que hi ha que felicitar dins el conjunt de la demarcació de Tarragona
que les comarques del Camp de Tarragona
no sols han sigut les impulsores d'aquest desenvolupament,
d'aquest creixement, tant en l'industrial com el turístic, com el serveix,
sinó que després de tots els apocalipsis que se'ns han prevígut durant anys,
han sigut capaços de tirar endavant.
I una altra, no tan positiva des del punt de vista de la valoració
i dels resultats, que és de les meves terres, de les meves comarques,
de les terres de l'Ebre, amb el qual estem enfrescats
amb una inactitud en quant a projectes, a la concreció,
de què és el que realment hem de fer, podem fer i farem,
i continuem salvant la humanitat.
Qualsevol mitjà de comunicació pot veure que som els que podem redimir
a diari la contaminació, la despesa i la malversació
de recursos hídrics, però el que sí cert és que tenim molts dubtes
que ens siguéssim capaços de sortir-nos.
I això està en les estadístiques, això està en la realitat
i això està en la quotidianitat del que viu a diari.
No pot ser que la major part del territori de les comarques de Tarragona
dependisca de la influència del camp de Tarragona majoritàriament,
perquè l'alternativa és deslocalització interna.
I això, desgraciadament, avui tenim una amenaça global,
però és que nosaltres podem ser que estiguéssim contribuint
dins de les comarques de Tarragona també a fer-ho una realitat.
És a dir, que vostè posa una nota alta, un notable a la situació del camp de Tarragona
i, en canvi, un suspens a les Terres de l'Ebre.
Jo no posaria un suspens, però sí diria que l'actitud que el territori
hem tingut durant l'última dècada, l'última dècada,
ha fet un condicionant històric que condicionarà la realitat
de les futures generacions.
I aquí no està la culpa en concret de ningú.
Aquí mirem tots la realitat des de l'any 82 per aquí
i veiem què és el que han fet, què és el que no han fet
i, sobretot, pensar en què és el que tindríem d'haver fet que no han fet.
Vostè ha estat, com dèiem, 12 anys al cap de comissions obreres
a la demarcació de Tarragona.
Imagino que ha canviat molt l'estructura del sindicat,
el món sindicat, les relacions laborals,
les relacions entre sindicats i empreses.
En aquests 12 anys s'han viscut moltes coses, no?
Sí.
I una evolució, m'imagino, que a un ritme força trepidant.
Evidentment.
O sigui, si la vida és pura evolució,
el conjunt de les comarques de Tarragona ha sigut una evolució
que ha superat qualsevol predicció que es podia tindre l'any 89,
quan jo em vaig a càrrec del sindicat a Tarragona.
Per tant, això és una situació complexa
i jo crec que hem anat a millor
i el que sí que és cert és que el món s'ha organitzat
d'unes maneres determinades,
que a algunes persones no els ha anat bé,
a altres no els anirà tan bé amb el futur
i a altres els condicionarà de per sempre.
Per tant, el que en aquests moments s'està posant de moda
des de la famosa deslocalització,
que gràcies a aquesta deslocalització
d'altres contrades d'Europa i del món fa 30 anys,
nosaltres avui som el que som.
Això no ho oblidem perquè en aquests moments
quan parlem de la deslocalització
pareix que això s'hagi inventat a casa nostra.
No, no, escolta, això no s'ha inventat.
El desenvolupament de Catalunya, d'Espanya,
ha sigut gràcies a la desenvolupament,
a la deslocalització de la indústria
del centre d'Europa fa 30 anys.
Si no, això no seria així.
Quin balanç fa a nivell personal
d'aquesta gestió realitzada
durant aquests últims anys,
al cap davant del sindicat?
Un sempre pot tindre el sentiment
de la insatisfacció de pensar
que hauria pogut fer més,
però si som modestos,
jo crec que un gran bagatge
en quant a la compta d'explotació,
impensable quan jo em vaig fer càrrec
d'aquesta organització,
aquesta és la realitat.
I el que sí cert és que l'estructura del sindicat
s'ha modernitzat, s'ha actualitzat,
s'ha condicionat els rectes que hi ha actualment.
L'estructura del sindicat, afiliativament,
ha fet una empenta impensable fa 15 anys.
A nivell de representació al conjunt d'empreses,
cada vegada hem estat present més empreses
i encara hi ha un seguit d'empreses,
sobretot en comarques
on l'activitat industrial no ha sigut la imperant,
que està bastant condicionada.
Però jo crec que tal com està l'estructura del sindicat
en aquests moments estem en condicions
d'arribar a tots els llocs
i donar les alternatives que no sempre són del gust
dels molts dels que els estan escoltant.
Al contrari del món de la política,
nosaltres no podem anar a prometre res,
que no estéssim disposats al dia siguent
d'haver-ho promett, a tirar-ho endavant.
Nosaltres no podem vendre a motos com es diu,
o fer volar coloms,
no, no, nosaltres hem de ser molt realistes,
mai podem enganyar a simple vista
de la realitat imperosa que tenim
i el que sí que és cert és que en aquests moments
el món sindical és el més dinàmic
que existeix arreu de Catalunya i arreu d'Espanya.
La seriositat que el món sindical
té d'afrontar els conflictes dia a dia
i les alternatives per superar les dificultats,
això avui per avui,
desgraciadament, i a mi em dol a l'ànima,
això és impensable trobar-ho al món polític.
Ara que deixa, però,
el que recta la sensació que li queda
a vostre alguna signatura pendent,
que li hagués agradat de fer-la?
Mira, sempre un pensa que hauria pogut avançar més.
La vida deu ser així, no?
Però el que sí que és cert
és que jo deixo una responsabilitat
però lo suficient ben enfocada
com perquè el resto de companys i companyes
de l'organització la podran tirar endavant
i jo espero que amb més habilitat,
amb més sort i amb més fortuna
de la que ens ha deparat a l'època
que ens ha tocat viure.
Quin creu, senyor Viña,
que ara és el principal problema
del món laboral en general?
El tema dels accidents,
el tema de la precarietat,
quin creu que és el principal?
El principal repte del món laboral
és establir un sistema productiu
capaç de donar ocupació
al conjunt de la societat
en les condicions més adients,
evidentment,
amb estabilitat
i amb proyecció de futur.
Avui fem molt pa per avui
i gana per demà
i això és una realitat.
Avui fem una inauguració d'una empresa
i moltes vegades
quan estem tallant la cinta
sabem que aquella empresa
en quatre anys, en sis anys,
ens desapareixerà.
Per tant, la gran sort,
però a molts, desgràcia,
que poden tindre les comarques de Tarragona
es deu a la gran implicació
del món industrial
i en aquests moments
a la gran inversió
que està fent el gran món turisme.
El turisme i la indústria
són els que han assentat
les bases
per un futur més prometedor.
El que és molt fàcil
és molt fàcil de deslocalitzar.
Pensar que podem portar
una empresa
de tal o qual lloc
per coyuntura econòmica
del moment
és equivocar-nos.
La immensa majoria
de les empreses
que van vindre aquí
als anys 65-70
ho van fer per dos elements.
La falta de mesures
mediambientals
i en aquests moments
era això
un desert
des del punt de vista normatiu
en quant a mediambient,
en quant a residus
i el que sí que és cert
és que hem sigut capaços
a l'entorn del camp de Tarragona
durant aquests anys
creixer,
assentar-nos,
ser competitius
i ser una referència
a nivell mundial.
Totes les empreses
d'aquestes
que avui
poden sobreviure
gràcies a la deslocalització
coyuntural
d'altres llocs
són empreses
que estan condenades
en molt espai de temps
tenint en compte
que la immensa majoria
de les indústries
de les nostres comarques
són multinacionals
que s'han deslocalitzat
però que aquí no tenen
una altra cosa
que l'element productiu.
El moment que l'element productiu
deixi de funcionar
ha desapareixut
i exemples com
l'EAR de Cervera
doncs desgraciadament
a les comarques de Tarragona
en tindrem moltes
i en molts sectors.
Durant aquests anys
que ha estat
al capdavant
de comissions obreres
a Tarragona
ha estat un període
on s'ha imposat
aquest fenomen
o aquest procés
de la unitat d'acció sindical
amb l'UGT
ara que deixa
la primera fila
del sindicalisme
com valora aquest procés?
Creu que
justament UGT
comissions obreres
han de seguir
per aquest camí
en el futur?
Evidentment
la unitat d'acció
és essencial
i indispensable
al món del treball
per poder avançar
però és una de les coses
que sempre em vaig plantejar
jo crec que
no em plantejava mai
estar en cap posicionament
de força
ni de monopoli
crec que el món
i sobretot
el món laboral
és molt plural
i en funció
de les estratègies
de les alternatives
i de les persones
el gran món sindical
és una gran família
amb els seus més
i els seus menys
de venències
i desavenències
i sols la seriositat
de les persones
que el tirin endavant
pot ser possible
per tant
jo crec que
sempre he procurat
amb els companys
de l'UGT
amb els companys
de l'UGT
portar-me
el millor possible
unes vegades
ha pogut ser
possible
i altres
per molts esforços
que tiris endavant
se fa difícil
el Congrés
de Comissions Obreres
se celebrarà
com dèiem
demà dimarts
i dimecres
aquí a Tarragona
la ciutat de repòs
i vacances
suposarà
el relleu
al capdavant
de la direcció
del sindicat
qui serà
el seu substitut
senyor Vinya
el substitut
sortirà
d'una proposta
de la comissió
de candidatures
del Congrés
per lo que és cert
és que les persones
que han estat
sempre al meu costat
i que el seu dia
jo vaig reclutar
amb el bon sentit
de la paraula
per fer cas
d'aquesta reorganització
jo crec que hi ha pocs
dubtes
de qui serà la persona
més ben situada
de més consens
i de més capacitat
que en aquests moments
hi ha a l'organització
per poder tirar endavant
el relleu
imagino que a més
de canviar de persones
en el Congrés
en fi
analitzaran
i parlaran
d'altres qüestions
les qüestions
que preocupen
el sindicat
evidentment
nosaltres tenint en compte
que estem
en una carrera
que comença
amb el Congrés
de la Unió Intercomarcal
del Conjunt
de les Comarques
de Tarragona
que a finals de març
30, 31 i 1 d'abril
tindrem el Congrés
de la Comissió Obrera Nacional
de Catalunya
i que en la tercera
setmana
d'abril
tindrem el Congrés
des de la Confederació Sindical
de Comissions Obreres
d'Espanya
el que sí cert
és que nosaltres
hem procurat
amb els nostres documents
no fer
una repetició
mimètica
dels diferents processos
i nosaltres
el que farem
és una valoració
de l'estructura productiva
del conjunt
de les comarques
de Tarragona
perquè és l'única forma
que tenim
de reviure
una realitat
desijada per tots
que és
mantenir una harmonia
mantindre
una alternativa
a que la gent
en l'àmbit
del seu territori
pugui viure
i sentir-se realitzada
i que la deslocalització
no sigui
una sols qüestió
industrial
en aquests moments
s'està produint
una deslocalització
de famílies
al conjunt
de les comarques
de Tarragona
i unes infraestructures
que tenim nosaltres
que no faciliten
poder dormir
i treballar
en un altre lloc
per tant
nosaltres
farem
aquesta valoració
del conjunt
de la realitat
de les comarques
de Tarragona
i evidentment
direm la nostra
sobre les propostes
que portem endavant
de Catalunya
a nivell d'Espanya
un congrés
el de la intercomarcal
de Tarragona
previ al Nacional
de Catalunya
que per cert
també es farà
a Tarragona
previ també
al confederal
d'Espanya
tot això
en un moment
de moguda política
d'eleccions
estem a
escasament
sis dies
de les pròximes
eleccions generals
com creu
que hauran d'abordar
els sindicats
el panorama polític
que sorgeixi
de les urnes
del pròxim
14 de març
jo ja ho he dit abans
el sindicalisme
confederal
en aquests moments
és el més dinàmic
i més assentat
a la realitat
que es viu
a nivell de l'Estat
això és el més dinàmic
i més real
però el que sí és cert
és que sempre està condicionat
amb les decisions
dels polítics
per tant
dels resultats
de les polítiques
que es puguen aprovar
o desaprovar
el 14 de desembre
dependrà molt
quina és la possibilitat
d'actuar
dins del món laboral nostre
nosaltres no en tenim
d'alternatives
al marge
del món de la política
per tant
el món de la política
és un món
que jo personalment
desigio
que cada vegada
sigui més assentat
a la realitat
més plural
més democràtic
i si els que
tenen l'edat
que tinc jo
per venir
d'una transició
que avui encara no està acabada
però que algun dia
tindrem que dir
que l'hem acabat
i que hem començat
una altra època
el que sí és cert
és que jo confio
en que la serenor
el món de la política
porti endavant
perquè sense serenor
el món de la política
és impossible
el món del sindicalisme
fer política
Joan Vinya
com dèiem
deixarà demà
el càrrec
de secretari general
del sindicat
comissions obreres
tornarà la seva feina
tornarà el seu àmbit
territorial
i familiar
més pròxim
tot i que evidentment
no l'ha deixat
durant aquest temps
però sí que les obligacions
del sindicat
l'han allunyat una mica
deixarà qualsevol càrrec
en el sindicat
sí, sí, evidentment
seguirà com a afiliat
de base?
no, no
seguiré afiliat de base
suposo que seguiré
membre de la executiva
per mil implicacions
d'àmbit professional
i territorial
però el que sí que és cert
és que vull ser una veu
una aportació
i evidentment
des del punt de vista
d'executar
polítiques
no em correspondrà a mi
perquè sé que hi ha
moltes persones
amb molta més capacitat
que aquests anys
han arribat al sindicat
i que ens diran una garantia
doncs aquest és
en Joan Vinya
el que ha estat
durant els últims anys
secretari general
de comissions obreres
a Tarragona
senyor Vinya
sobretot molta sort
de cara al seu futur
personal més immediat
merci a tots vosaltres
i a la col·laboració
que he tingut amb vosaltres
aquests anys difícils
amb el qual la veu
del sindicat
moltes vegades
es quedava
a les manifestacions
i a la seu del sindicat
però difícilment
la ciutadania
podia tindre aquest ressò
de la nostra opinió
i vosaltres
n'heu sigut
un mitjà de comunicació
sempre al costat
de la pluralitat
doncs que li vagi molt bé
senyor Vinya
molta sort
fins la pròxima
adéu-siau