D'aquest cicle de Música als Castells en volem parlar amb Joan d'Acceus. Molt bon dia.
Molt bon dia.
Com va sorgir la idea d'incloure el Castell de Tamarit en aquest cicle de Música als Castells?
Que crec entendre que és la primera vegada que un Castell de Tarragona participa en aquest cicle.
Sí, això va venir d'una conversació amb el president, el Barodalbi, del qual ens uneix una gran amistat.
I un dia em va dir, m'ha estat geminant, jo soc soci de l'Associació de Música als Castells,
i mirant la llista em va cridar l'atenció que Tarragona, esclar, no en tenia cap.
I parlant amb ell em dic, home, hi ha una possibilitat claríssima que és el Castell de Tamarit,
que és un castell preciós, que està dins del municipi de Tarragona.
I llavors va ser quan vam començar a parlar d'això.
Em vaig parlar a continuació amb els propietaris del castell, el senyor Cent,
que es van mostrar també conformes, ho van venir a visitar.
Ho van venir a visitar en aquella època, era vicepresidenta, em sembla, de l'associació La Marta Ferrusola,
la dona del president Pujol, els hi va encantar el lloc,
que evidentment és un lloc preciós, el jardí del castell,
la part on se celebrarà el concert, és una meravella, i així es va quedar.
I ho hem anat seguint i posant en marxa, i ara som ja davant del fet consumat.
Ara ens hi hem de llançar.
Del concert en parlarem, de les característiques del concert,
però del lloc, del castell, què podríem dir per a aquelles persones
que no hi hagi entrat mai? Com és el castell de Tamarit per dins?
Jo començaria per fora, perquè la curiositat important és per fora.
Fixi-s'hi que a tot el Mediterrani estem acostumats a veure
unes torres més o menys mal conservades a prop de la costa.
Són torres de vigia, però castells no n'hi ha.
Jo només conec dos, Tamarit i Peníscola,
que són els dos units castells que estan realment al costat.
En general no es feien aquests castells perquè tenien por dels corsaris.
Com que hi havia molt corsari, molt atac de turcs, etcètera,
la gent fugia de la primera línia i els castells es col·locaven més lluny.
Deixaven les torres de vigia.
I en canvi aquí no, aquí tenim un castell, que és una cosa curiosa.
En canvi per dins jo diria que hi ha,
primer a la part, diguéssim, agerdinada d'entrada,
que és molt bonica, que és on celebrarem el concert.
El castell per dins està conservat amb una estructura
bastant mitjaval, o sigui que no és una estructura diàfera ni molt menys.
Té una habitació preciosa, que des de fora es veu el balcó
que dóna sobre el mar i de l'any, que és espectacular.
Però el castell en aquest aspecte com a vivenda no l'utilitzen.
El que s'utilitza molt és la caseta petita
que el propietari, Mr. Diering, de l'època,
va fer a la casa petita perquè poguessin venir els seus dos grans amics,
els pintors, va agafar els seus amics, el senyor Oli Casas,
se'ls va emportar aquí, els va treure de Sitges,
perquè Diering abans havia fet el mar i cel de Sitges,
però es va barallar amb els autoritats i amb l'Ajuntament de Sitges
i se'n va venir aquí.
I aquesta caseta, que és una monada,
t'ho vull dir una utilitat important,
perquè el castell s'utilitza sobretot
per bodes, comunions, etc.
I per les bodes és molt útil perquè és on t'aprofita
els nòvios que venen de l'eclésia
o que s'han casat a l'eclésia del costat,
perquè l'eclésieta és una monada també,
l'eclésia del castell,
una eclésia que és una meravella romànica,
en gran part,
i llavors l'utilitzen per canviar-se, etc.
I anar-se'n després al banquet noxial
que es fa en una sala moderna,
però que l'han volgut dissimular molt bé dins del bosc,
amb la qual cosa no s'atropella la silueta del castell.
La part exterior, de dalt,
hi ha un jardí amb vistes al mar,
amb una piscina.
Aquí s'hi farà alguna cosa durant el concert?
Durant el concert, no.
No perquè la piscina, que és preciosa
i que té molta gràcia,
que és on fan normalment els aperitius de les bodes.
En aquest cas no ho farem,
perquè com que a la mitja part hi ha de nit,
o és molt de nit,
si el concert comença a les 10,
se l'acaparà a les 11,
servirà cava i quatre coses per picar,
ho farem a prop mateix de la sala.
perquè no compensaria fer baixar la gent fins avall
i tornar-los a fer pujar
per un quart d'hora o 20 minuts que dura la mitja part.
Per un còctel sí que val la pena,
però per un aperitiu perquè s'hi passen una hora.
Però per això no.
Però sí que ho haurem il·luminat,
que fa molt bonic,
ho haurem des d'edat l'il·luminat,
que és molt bonica a la piscina.
Petita però molt bonica.
Sens dubte serà un concert d'aquells per recordar, no?
Perquè a banda que actua el quintet de metall
de l'orquestra sinfònica Julià Carbonell
de les Terres de Lleida,
també serà per ser el baró de la vi, no?
Perquè em sembla que hi ha un altre concert al mateix dia,
però ben lluny d'aquí, a l'Empordà.
Sí, hi ha dos concerts al mateix dia
i he vingut en aquest, jo crec,
primera perquè és Tarragona
i és la inauguració per Tarragona
de la música als castells
i perquè també és quan va venir li van cantar.
Li van cantar, van venir a ell,
vam estar a Tarragona,
vam tenir una entrevista a Tarragona també
per parlar d'aquest acte
i després vam venir a dinar aquí,
li va agradar molt,
no faltava més,
i dormir aquí a Tamarit Park.
Dormir a Tamarit Park
i farem que ell sigui també el que estiguin aquí,
en lloc d'estar a Roses,
que suposo que ha tingut altres ocasions d'estar-hi.
Des del seu punt de vista, senyor Dacceus,
quina singularitat,
a veure,
hi haurà d'avançar un després
d'aquesta entrada en aquest cicle de concerts
de castells de Catalunya?
És a dir,
vostè creu que per Tamarit i Tarragona,
per tant,
hi haurà d'avançar un després?
Serem més coneguts a partir d'aquí?
Indubtablement,
mira,
tot el que sigui entrar en una red,
aquesta és una,
sempre em sembla impossible a vegades
en una red,
i dir,
oi,
i quina importància,
és que a nosaltres no ens ho sembla,
però és que està en la red,
per ell és molt important,
comencen a tenir informació,
vol dir que ara cada any
apareixerem en el catàleg,
s'anunciarà el concert,
perquè jo tinc la il·lusió,
i penso seguir sponsoritzant,
i si podem,
i suposo que el Castell també voldrà fer-ho,
repetir-ho cada any,
això,
doncs vol dir que entrarem,
i és clar,
nosaltres pensem,
bueno,
i això què?
Bueno,
doncs això vol dir que,
primera,
de la clientela de Tamarit,
que lògicament,
gran part s'hi apuntarà,
molts d'ells deuen ser melòmens,
i segurament diuen,
home,
és que Tamarit,
mire,
i aquest concert els pot ser un atractiu per venir,
perquè és una cosa més que tenen,
i alguns d'ells ho preguntaran,
estic segur que preguntaran,
quina setmana serà el concert?
I això és un valor positiu que oferim,
però és que a més jo crec que llavors a tot Catalunya
la gent que ho rep,
més d'un dia,
home,
el Castell de Tamarit,
doncs,
va haver-hi un concert,
i podríem anar-hi,
doncs tot això és fer conèixer,
fer conèixer Tarragona,
i Tarragona té uns mèrits enormes,
jo crec que no suficientment valorats,
doncs tot el que hi afegim metges nous,
crec que val la pena.
Per tant,
un abans i un després, no?
Sí,
un abans i un després,
no dic que sigui apocalíptic aquest abans i aquest després,
però que sí que serà un abans i un després,
sobretot perquè en el món musical,
molta gent no hi entra,
i això és una forma d'entrar-hi.
Vostè es recomanaria,
a les persones que vinguin al concert d'aquests shows,
que després,
o al llarg del cap de setmana,
es quedin per aquí i, per exemple,
visitin Tarragona?
Jo, escolti,
jo el considero fonamental.
Jo sempre dic que soc un gran admirador de França,
perquè França és un país que s'ha pogut ser unes publicitats perfectes.
Quan anem per l'autopista,
que teòricament no hi ha d'haver anunci,
sempre li van recordant
Chateau de Salses,
més endavant,
d'oixer d'Ousès,
premier d'oixer de França,
o sigui que no perden ocasió de recordar-nos
que són testimonis de la història
i portadors d'una gran història,
que és veritat.
Però és que nosaltres que la tenim igual,
o tant,
o més important,
i Tarragona en aquest aspecte,
és importantíssim,
és importantíssim,
perquè no oblidem que és la primera ciutat
que es construís fora d'Itàlia,
que a més està en un dels moments crucials
de la història de Roma,
que és la Segona Guerra Púnica,
amb què juguen,
com diria el Shakespeare,
el Tubí o el Not-Tubí,
perquè realment ho aníbalo ells,
i Tarragona és l'origen d'aquesta,
per aquesta guerra neix Tarragona.
Tot això nosaltres no ho valorem prou,
ni crec que ho hagin valorat prou
les nostres autoritats,
que afortunadament
han lograt Tarragona,
han lograt que entréssim
a ser patrimoni artístic de l'humanitat,
però crec que moltes més autoritats,
a més de les de Tarragona,
que ho han fet, evidentment,
haurien d'haver-hi participat
i haver-ho valorat.
I no es valora prou.
Nosaltres volem precisament a Tamarí,
que volem reforçar molt,
l'any que ve volem carrer
un càrrec molt important
que sigui de relacions
i d'informació,
sobretot d'informació cultural,
a dins de Tamarí de Parc,
perquè la gent conegui molt millor
aquestes realitats.
Crec que Tarragona un maré
i si la música i el concert
pot ajudar a que més gent ho conegui,
millor que millor,
perquè jo a tothom aconsellaria
que si no coneix bé Tarragona,
per favor,
que s'hi quedi un dia o dos almenys,
per conèixer-ho.
És un dijous,
que ho hem fet expressament,
ja que es queden divendres i dissabte.
I diumenge.
I diumenge, si pot ser,
diumenge n'hi haurà que tornar per l'escua,
perquè un altre problema
que també tenim que solucionar
són les comunicacions de Tarragona,
que és una vergonya nacional
que una autopista
que és l'eix del Mediterrani
no estigui millor solucionat.
Quan vostè parla de Tarragona,
per exemple,
els ministres de Luxemburg,
perquè vostè és cònsul de Luxemburg.
Sí, soc cònsul general
de Luxemburg a Barcelona,
a Catalunya,
a Aragó i a Andorra.
Quan s'hi parla de Tarragona,
saben més o menys ubicar-ho o no?
Els hi sona força el nom, evidentment,
però no ho ubiquen bé.
No ho ubiquen bé.
No ho ubiquen bé.
Generalment,
els països amb això
tenim l'error
que Barcelona es situa
perquè és prou important
perquè es tingui que ser coneguda,
però la gent acaba coneixent les capitals
i quasi, quasi res més.
Tarragona hauria de ser més conegut.
Jo ho faig molt
i ara comencen a conèixer-ho
perquè insisteixo molt.
I perquè en general
tots els que venen
procuro portals a Tarragona.
Jo, per exemple, també,
i aquest any ho penso repetir,
quan vaig ser president
per torn
de la presidenta de l'Unió Europea,
vaig portar els cònsuls
de l'Unió Europea
aquí a Tarragona,
tots.
I aquest any,
que ho torno a ser
a partir del primer de gener,
Luxemburg presideix
l'Unió Europea,
li penso demanar a l'alcalde
que també repetiria
com que han canviat tots
perquè els cònsuls
a part dels horaris
sí que són més o menys fixos
però els de carrera
han canviat tots,
ja no són els mateixos.
Penso proposar-los
una vinguda a Tarragona
i que coneixin Tarragona.
Penso proposar.
Penso demanar a l'alcalde
a veure si li sembla bé
i organitzar-ho força bé
perquè és important.
Vol dir que aquest any
seran 25,
són 25 que parlaran
de Tarragona,
ho han de comunicar
al seu govern
perquè ho comunicaran
al seu govern,
hem estat a Tarragona,
ens ha rebut l'alcalde,
etcètera,
és interessantíssim,
és publicitat.
Molts oients
s'estaran preguntant
en què consisteix
la feina d'un cònsul
o la figura,
no sé,
què sé,
podríem explicar.
El cònsul,
que tinc que dir una cosa,
que una vegada més
som els publicistes,
jo sempre dic que Catalunya
té tres aportacions
importantíssimes,
una,
i simplement
som el primer tractat
de dret internacional
amb el Consolat de Mar,
el Consolat de Mar
no és més que
les instruccions
que donava
la corona d'Aragó
a tots els seus cònsuls
que tenia col·locats
al Mediterrani
perquè Catalunya
era una gran potència comercial.
L'altra gran institució
de Catalunya
és l'Ordre Mercedària,
que és un antecedent
de la Creu Roja
i que tampoc en parlem mai
i nosaltres vam ser
els primers
a comprendre,
Sant Raimond de Penyamfor
va comprendre
la necessitat
d'amuntar
una cooperació
que permetés
als països musulmans
i als cristians
intercanviar-se
presoners,
etcètera.
i la tercera
ja és més que
s'ha de ser pantomàquet,
que realment
és una gran creació
catalana també.
I que duri.
I que duri.
Doncs el cònsul
és una persona
que té com a principal missió,
a part de representar modestament
el seu govern
perquè la representació política
la porten sempre
els ambaixadors
com és lògic,
però sí
una representació
pels casos
que s'ha de representar
el govern
davant de les autoritats locals,
o sigui que Catalunya
que té una personalitat
molt important
amb un president,
etcètera,
estem constantment
en contacte
amb les autoritats
i som l'interlocutor
en representació
del país
i tenim també
la missió
molt important
de la protecció
permanent
dels luxemburguesos
que hi puguin haver
tant residents
com turistes.
Els turistes
són els que ens creen
sovint problemes
amb coses d'accidents,
d'arrogos,
etcètera.
Que per mi,
com que l'Huxemburg
és petit
no és molt agobiant,
però m'obliga
a estar tot l'estiu
pendent,
nosaltres no podem
desconnectar mai
durant l'estiu,
durant tot l'any,
però durant tot l'any
no és problema,
però l'estiu sí
que és important,
no desconnectem mai
perquè hem d'estar
sempre pendents
i hem de poder passar-ho.
Nosaltres amb això
és una obligació.
I després, evidentment,
atendre les autoritats
l'Huxemburgueses
quan venen.
Ara, amb motiu del fòrum,
han vingut el Gran Duc,
que per cert
són encantadors,
la família Gran Ducal
és una família encantadora.
El Gran Duc
va venir pel model prem
és Charlemany
i després va venir
la Gran Duquesa
per allò dels microcrèdits
de Ben Galadeix,
que va venir també
la Reina,
es van reunir
totes aquí,
la Reina
i la Gran Duquesa
i una sèrie de personalitats
i és clar,
hi vam haver d'atendre,
com és lògic,
el cònsul
ha d'atendre
la Gran Duquesa.
Aquesta és una
de les missions del cònsul.
Ara que no ens escolta
ningú,
què en pensa del fòrum?
Hombre,
del fòrum crec que...
Jo crec que
quan no s'és capital,
les capitals
tenen el bulletí oficial,
tenen les reunions
de ministres,
etcètera,
s'ha d'estar fent
movent la cua sempre,
perquè si no mous la cua
la gent
t'oblida completament.
I això crec que ha sigut,
que no volem reconèixer,
bé o mal,
però que hablen de nosaltres,
que diuen,
bé o mal,
però que hablen de nosaltres.
El fòrum s'ha valorat,
a part que és una operació urbanística,
que hi ha gent que ho critica
i que jo trobo
que és molt interessant
perquè permet a Barcelona
tenir una sèrie d'hectàrees
que ens feien molta falta.
Barcelona s'ha estat sitiada
en quant a hectàrees,
ja no queda allò,
perquè arribes a l'Hospitalet,
arribes a Sant Adrià,
arribes a Collserola
i s'ha acabat.
No tenim possibilitats.
O sigui que jo crec
que és una operació
més interessant,
crec que d'algú servirà,
encara que sembla que no.
Parlar de succès,
és clar,
de les Olimpiades
és fàcil
perquè les Olimpiades
de per si són un succès,
són un èxit.
No podem negar-ho.
Això és més relatiu,
però han passat
una sèrie de gent,
aquests joves que han estat
i que han fet molt soroll,
tot això queda.
Algo queda,
que diuen els castellans,
algo queda,
algo queda.
i a més crec,
sembla que ho volen imitar
amb més modestia,
però ho volen fer
a Monterrey,
a Mèxic.
Llavors es dirà
com ho s'hi fa en Barcelona?
Doncs bé,
jo no sóc en contra
i crec que aquestes coses
hi ha que sempre
apujar-les.
Hi ha que apujar-les
perquè, com dic,
si no remenes la cua,
quan no ets capital,
baixes enrere ràpidament.
Ja que parlem
de grans projectes,
aquí a Tarragona
es vol atraure
l'Expo 2015.
Vostè creu
que tenim potencial
per això?
Hombre,
jo crec que a Tarragona
sol possiblement no,
però crec que a Barcelona
hauria d'apujar-ho també.
És a dir,
crec que tenim
d'acostumar-nos
que els projectes
han de ser projectes
de Catalunya
i d'Espanya.
És a dir,
avui dia,
si precisament
una cosa és preocupant,
i l'altre dia
em va cridar l'atenció
que Esquerra Republicana,
que és el partit
dins del nostre país,
que semblava
que hauria de ser
més disident,
va ser molt clar,
diuen,
no parlem més
de nacionalitat
i parlem de problemes.
Els problemes
són el pressupost
i són les infraestructures.
Doncs jo crec que
els pressupost
i les infraestructures
ens obliguen
a ser molt realistes
i avui dia
moltes d'aquestes coses
comencen a Tarragona
i acaben a la Unió Europea.
Tothom,
aquestes coses,
si es poden fer en conjunt,
crec que tenen un interès
i crec que això
es podria fer,
crec que es podria fer perfectament
com tal que s'estructuri molt bé,
es vegi qui col·labora,
qui ho fa.
Les Olimpiades
van poder fer molt bé
perquè com que van ser un èxit
i ara que reconeix
que el Sabaranca
amb això va ser mestre
perquè ho va muntar bé
i el Maragall va estar extraordinari.
Jo sempre vaig dir
que les Olimpiades
estaven guanyades
quan vaig veure
que el dia
de la proclamació
a Lozane,
a Suïssa,
estaven allí
Maragall,
Pujol
i el Felipe González.
Dicen que
senyors,
aquesta fotografia
ens ha salvat.
Ara han de pagar
el preu de la fotografia
i la van pagar tots.
Doncs això
que hem de lograr.
Si volem que Tarragona
realment s'emporti a l'exposició,
hem de lograr
que realment
tothom hi col·labori.
Tarragona sol
suposo que seria
un pes excessiu
que no podria suportar
però hem de suportar
entre tots.
Perquè evidentment
Barcelona serà
la més gran beneficiària
i quasi més que Tarragona.
Tarragona més en directe
però indirectament
potser més Barcelona.
Doncs hi ha que participar-hi tots.
Hem començat a Tamarit,
hem anat a Luxemburg,
a Barcelona,
tornem a Tarragona
i tornem a Tamarit.
Aquest dijous
és un concert
a les 10,
un concert que fa part
del cicle de concerts
de Castells Culturals
de Catalunya,
un 15 cicle,
és a dir,
que es porta uns quants anys
de trajectòria
i que aquest dijous
serà l'oportunitat
de veure-ho aquí a Tarragona
per primer lloc
amb un castell a Tarragona.
Sí senyors,
serà la primera vegada
i ho veurem a Tarragona
i confio que sigui
un concert simpàtic
que com diu vostè
se'n recordi,
que realment marqui la gent
perquè l'ambient és preciós
i si tenim sort amb el temps
sembla que farà fresqueta
i aconseguiré
que tothom se'n porti
doncs alguna cosa
perquè serà l'aire lliure,
tothom se'n porti alguna cosa
per no passar fred
però pot ser molt agradable
i molt bonic.
Amb la quinteta de metall
de l'Orquestra Sinfònica
Julià Carbonell
de les Terres de Lleida.
Joan d'Acceus,
moltes gràcies.
Gràcies a vostès
per l'interès
que ens han mostrat
per aquesta celebració.