Passen gairebé sis minuts a dos quarts d'onze del matí.
Estem en directe a la quarta hora del matí de Tarragona Ràdio.
Saludem ara amb un altre convidat al programa.
Una convidada és també protagonista en els últims dies de l'actualitat tarragonina
perquè la setmana passada l'elegien com a nova de gana
de la Facultat de Lletres de la Universitat Rovira i Virgili.
És professora d'Història Contemporània
i a partir d'ara i durant els propers quatre anys, com dèiem,
encapçalarà l'equip directiu d'aquest centre, d'aquesta Facultat de Lletres de Tarragona.
Es diu Mercè Jordà.
Mercè Jordà, bon dia.
Bon dia.
Bon dia, benvinguda i l'enhorabona.
Moltes gràcies per tot.
Mercè Jordà, la van elegir en una llista única.
Està contenta del resultat de les eleccions
i del fet que encapçali a partir d'ara l'equip dirigent de la facultat.
Estic contenta del resultat.
Evidentment, el resultat va ser molt ampli
i això indica que vaig aconseguir el suport de molta gent
i al mateix temps és una gran responsabilitat
perquè has de poder mantenir aquesta confiança i guanyar-ne més.
Vull dir, d'aquells que no la van acabar de veure clara,
doncs acabar de guanyar-la i esperem que amb l'equip ho puguem fer.
Es va presentar per iniciativa pròpia o una mica la van empènyer?
A veure, des de fa molt temps, des de fa potser, ui, no ho sé,
un any i mig o dos potser,
que va haver-hi gent que va dir, home, doncs ara per què no t'hi presentes,
ja et toca, ja has fet altres coses, doncs ara toca això.
I d'entrada vaig pensar, uf, però després donant-hi voltes
i pensant i mirant el que hi havia, doncs, les coses que hi havia,
els reptes que hi havia en el futur, vaig pensar que era interessant,
que podia ser una etapa interessant i que sí, que endavant, que bueno.
I així és una mica, no?, una mica allò em va empènyer
i l'altra va ser una decisió, evidentment, personal.
Sempre són decisions personals, al final, si no, no té sentit.
Ara, de seguida, parlarem dels seus objectius i de les seves prioritats,
però abans hi ha el fil de l'actualitat més immediata de la jornada.
Avui hi ha una jornada de portes obertes a la universitat,
així que vostè, com a nova de gana de la facultat,
ja es troba al cap d'una setmana, doncs, acollint futurs clients,
si em permet aquesta expressió, no?, estudiants de secundària
que poden estar interessats pels estudis de lletres.
Jo penso que la jornada de portes obertes a totes les universitats
és una jornada molt important,
perquè és la primera vegada, de fet,
que els estudiants de batxillerat
es posen en contacte amb el que serà la seva vida
en els propers quatre anys.
I no sé fins a quin punt,
perquè tampoc no he tingut jo massa experiència
amb jornades de portes obertes,
han estat sempre els protagonistes,
els coordinadors d'ensenyament,
però penso que potser pot acabar de decantar
algunes opcions o alguns plantejaments
que encara no són molt clars,
d'alguns estudiants que no veuen massa clar,
per bon temps de tirar, i és una possibilitat.
Però sobretot és això, vull dir,
és que els estudiants de batxillerat
per primera vegada entren en contacte amb la universitat,
veuen una mica què és això,
i a més, fent-ho entre setmana,
que ja la universitat funciona normalment,
tenen possibilitat de veure realment com funciona.
Esperem que vagi bé.
A la facultat d'Elletars ho tenen tot a punt, no?
Espero que sí, sí, sí, tot a punt.
A les 12 del migdia i a les 4 de la tarda
recordem que es fan aquestes visites
a totes les facultats,
a tots els centres de la universitat en Rubinà i Virgili.
En fi, més enllà de la jornada d'avui,
d'aquest 3 de març,
quines prioritats s'han marcat en Mercè Jordà
com a degana de lletres?
Jo penso que el repte més important
que tenim en aquest moment a lletres,
de fet ho té tota la universitat,
però pel que m'afecta, no?, per lletres,
el repte més important és Europa.
I quan dic Europa vull dir
tot el procés de convergència europea
en l'àmbit de l'espai universitari,
de l'espai d'ensenyament superior,
hi hem d'anar.
Hi hem d'anar i hem de caminar plegats
per arribar-hi, per arribar-hi bé
i ben posicionats.
I això penso que és un dels reptes,
és el repte més important que tenim,
a banda d'acabar d'implantar tots els nous ensenyaments,
a banda de treballar plegats
en aquesta mateixa direcció,
però jo penso que el més important
en aquests moments és Europa.
N'hi ha n'altres també, no?,
però aquest és important.
El nou edifici, per exemple,
vull dir, també és un repte important.
I com cal fer front, segons vostè,
aquest repte d'Europa?
Treballar en plegats.
Si no treballem plegats
i no treballem tots en la mateixa direcció,
serà una mica difícil.
No, impossible no, evidentment, no?
Però potser ens costarà més.
Perquè, bé, vull dir,
no sé fins a quin punt
tindrem molta capacitat de decisió,
perquè, lògicament,
hi ha el Ministeri que tindrà, doncs,
que ens ha de donar les directrius generals,
la Conselleria, doncs, evidentment,
encara també hi juga molt més,
i la mateixa universitat,
que tindrà, doncs, bé,
les seves orientacions
i la direcció que ve des d'allà, no?
Però si lletres, tots plegats,
no ens posem d'acord
i no sabem ben bé què volem fer
i no treballem un cop ho tinguem ben definit,
no treballem junts i fort
amb la mateixa direcció,
no.
Ho té clar, vostè, el que te'n fer?
Jo sí, jo ho tinc clar.
I ara veurem si realment ho podem aconseguir.
Què s'ha de fer?
Ens ho pot explicar amb una pinçallada?
A veure.
El que s'ha de fer és
fer veure a tothom la importància
d'aquest període, d'això que ve ara, no?
Des del moment en què
tot Europa va apostar per una Europa Unida,
no val que no hi entrem.
I, per tant, hi hem d'entrar
amb les mateixes possibilitats,
amb les mateixes capacitats,
amb la mateixa línia,
amb la mateixa orientació, crec jo.
no ens val
en aquí marcar,
jo crec que no ens val
marcar un camí aquí
diferent del que es marqui a Europa.
Per tant, hem d'estar molt a la guait
de com estan les coses,
ens hem de posar molt d'acord
i, per tant, hem de discutir molt
i hem de parlar molt internament
de com volem que sigui
en el futur
els nostres ensenyaments
i de què volem
que els nostres estudiants
adquireixin
al llarg del pas
per la universitat,
per fer-los realment competitius
i vàlids
en l'àmbit europeu.
Vostè abans esmentava també
el tema
de nous ensenyaments,
en fi,
de la diferent oferta
que hi ha a la Facultat de Lletres.
Parlant de nous ensenyaments,
primer que res,
tema de la llicenciatura
de periodisme.
Se n'ha parlat
en aquests dies
perquè recordem
que hi ha un cicle
que s'acaba,
el primer cicle
s'acaba amb els tres anys
i hi havia
una certa incertesa
fins ara.
Té la Universitat
ja,
Rubí i Virgili
ha assegurat
la titulació
de la llicenciatura
de periodisme?
A veure,
la Universitat
Rubí i Virgili
el que va demanar
és el segon cicle
de periodisme
a la conselleria,
al departament.
i en principi
no sembla
que les expectatives
siguin negatives,
al contrari,
sembla que
han de donar fruit,
però no tenim encara
un acord
com a mínim
en aquests moments
que jo sàpiga
que no tenim cap paper
que ens confirmi
aquestes expectatives.
Però jo crec,
jo soc molt optimista
i no vull pensar
que això no ens donarà
perquè és un camí lògic
i penso que necessari
per als nostres estudiants
i per la universitat.
I jo crec,
vaja,
jo crec que sí,
vull dir que la cosa
acabarà funcionant bé.
Això pel que fa a periodisme,
també se'n parlava
de la petició
de comunicació audiovisual.
Per comunicació audiovisual
això encara no està,
encara no va per aquí,
vull dir que encara
no hi hem començat,
però jo penso que,
jo particularment penso
que s'ha de buscar
una solució també
en la mateixa línia
si és possible.
I vaja,
vull dir,
ja treballarem
en el nostre equip
perquè això sigui possible
i si no buscarem solucions
realment adequades.
però encara no hi estem
en aquest nivell.
O sigui,
en periodisme
he avançat una mica més
i en comunicació
doncs encara no.
Cada cosa al seu temps.
Pel que fa
a la resta d'ensenyaments
que són diversos,
està preocupada
Mercè Jordà
per, en fi,
que hi hagi
en alguns aspectes
concrets
poca afluència
d'estudiants,
és a dir,
que siguin
estudis poc demandats
o és un tema
que a vostè no li preocupa?
No, no,
sí que em preocupa,
evidentment.
A mi em preocupa
mantenir el nombre
d'alumnes de la facultat
i incrementar-lo
a ser possible.
El que...
Bé,
el que passa
és que la demografia
és la que hi ha
i l'oferta d'estudis
és molt àmplia
també cada vegada
i, per tant,
no podem,
suposo,
aspirar a mantenir
el nombre d'alumnes
tan àmpli
que teníem,
doncs,
anys enrere.
Si la demografia
ha baixat
i ha baixat
a tot arreu,
doncs,
aquí també baixa
i també es nota.
jo crec que
treballant-hi
tots plegats,
vull dir,
el futur de lletres
és un futur
bonic
i que ens trobarem
amb lleugeres disfuncions,
probablement en alguns moments
doncs uns ensenyaments
pujaran més
que altres,
però que això
és normal.
Vull dir,
jo penso que és normal
en el joc
d'oferta
i demanda
d'ensenyaments
que hi ha
i també,
doncs,
de l'oferta laboral
que hi pugui haver,
però els nostres estudiants
estan,
els nostres estudiants
han de ser,
han de tenir
molta confiança
en si mateixos
perquè quan acaben els estudis
amb qualsevol dels estudis
que lletres té
han adquirit
les capacitats
i les habilitats
a banda dels coneixements
específics
com per poder afrontar
qualsevol repte
en el mercat laboral.
Jo no estic molt convençuda
d'això
i a més sé que és veritat
i potser a ells
els falta una mica més
de confiança
però no,
nosaltres tenim alumnes
després,
bueno,
exalumnes
llicenciats
que estan col·locats
en un gran ampli
ventall
d'opcions laborals
i per tant
vull dir
que estan perfectament
capacitats
vull dir
que els preparem bé
vaja
No li preocupa doncs
que hi hagi
algun ensenyament
amb molt poca fluència
o molt poc interès
per part dels alumnes?
A veure,
sí que em preocupa
però penso que és
perfectament reconduïble
No,
jo diria que
tots han passat
per altabaixos
per altibaixos
història
que havia tingut
molts alumnes
fa molts anys
doncs ara
ha baixat
història de l'art
en canvi
doncs
manté
el nombre
d'alumnes
previsible
història ha baixat
doncs perquè també
hi ha molta més oferta
vull dir
abans aquí a Tarragona
l'oferta era
història general
i geografia
ara tenim història
història de l'art
geografia
les filologies
tenen tres filologies
un graduat superior
tenim un graduat superior
amb arqueologia clàssica
i arqueologia del quaternari
és a dir
que hi ha molta oferta
comunicació
periodisme
relacions públiques
els estudiants
tenen moltes possibilitats
i bueno
doncs
els estudiants
són els que són
no els podem tampoc
incrementar
cal estudiar
veure quines bosses
podem tenir en el territori
que encara no vinguin a Tarragona
que no ens vinguin a nosaltres
per raons molt diverses
que moltes vegades
són doncs
perquè
perquè el tren no arriba
o les comunicacions
no són fàcils
bé
s'ha de veure
i s'ha de veure
què es pot fer en aquest sentit
l'oferta encara es pot ampliar
en lletres?
a mi no m'ho facis dir
al cap d'una setmana
escassa de començar
vull dir
no ho sé
no sabria què contestar
d'un any
en podem tornar a parlar
molt bé
doncs
li preguntarem
ara no
li preguntarem d'aquí un any
estàvem parlant d'ensenyaments
després l'altra gran pota
d'una gestió
d'una facultat universitària
són les pròpies instal·lacions
i aquí
ja ho deia
Mercè Jordala
no va de gana de lletres
que l'altre gran repte
que té en el futur
és el canvi de seu
el canvi d'edifici
com es prepara això?
doncs s'està treballant
s'està treballant
les expectatives
és que en un parell d'anys
poguéssim
marxar
de la plaça imperial
no ho sé
si serà possible
jo penso en un parell d'anys
fer
crear tot un edifici nou
amb totes les infraestructures
que es necessiten
em sembla que és molt poc temps
però també les tècniques
en l'àmbit
de la construcció
ja han variat moltíssim
i potser sí
no ho sé
en principi
s'havia parlat del 2006-7
poder marxar
no ho sé
però per aquí
aproximadament
de fet ja s'ha treballat
s'està treballant
i ja sobre
s'han fet prospeccions
sobre el terreny
i s'està treballant
amb els planos
però veure
això també és una cosa
que jo encara no m'hi he ficat
jo això ho he seguit
evidentment
com ho ha seguit tothom
a la facultat
però que era una cosa
que portava molt directament
l'equip de ganar l'anterior
i per tant
encara no sé ben bé
com està
estic aterrant
vull dir que no
què creu que s'ho posarà
de totes maneres
per lletres
aquest trasllat
esperem que una millora
esperem que una millora
si no potser no valdria
la pena canviar
no
l'edifici de la plaça
és un edifici
molt entranyable
per molts de nosaltres
perquè doncs
fa molts anys
que hi som
els estudis universitaris
van retornar
a raon
en aquest edifici
però és un edifici
antic
vell
més que antic
i complicat
de gestionar
se'ns ha fet
molt petit
en espai
justament perquè
hem crescut
amb ensenyaments
i això doncs
ha generat
un creixement
en professorat
un creixement
en estudiants
un creixement
en necessitat
d'instal·lacions
el fet és que
els ensenyaments
de relacions públiques
periodisme
comunicació audiovisual
no poden estar junts
estan al seminari
millor
segur
millor
perquè a més
fins i tot
creu vostè
que el canvi
el trasllat
al campus
de l'Avinguda Catalunya
li permetrà
a lletres
afrontar
altres reptes
de futur
ens ho ha de permetre
ens ho ha de permetre
perquè
amb això que dèiem abans
de la convergència europea
els ensenyaments
probablement canviaran
i per tant
les necessitats
també canviaran
i ens ha de poder
permetre afrontar
aquest repte
que està
així
a la cantonada
i sí
esperem que sí
anem a millorar
acaba d'aterrar
ho deia
fa una setmana
que és la nova de gana
per acabar senyora Jordà
que li demana
a la comunitat universitària
a la comunitat
de la facultat de lletres
que ens impliquem tots
que tots treballem
en la mateixa direcció
que ens discutim
tot el que ens tinguem
de discutir
per dintre
a dintre entre nosaltres
que posem
totes les cartes
damunt de la taula
que arribem a acords
consensuats
entre nosaltres
i que a partir d'aquí
vull dir que la universitat
de la facultat de lletres
tingui una sola veu
a l'exterior
a l'exterior
vol dir també
dins de la mateixa universitat
però
fora de la universitat
o sigui
en el conjunt
de la universitat
però que la facultat de lletres
vagi
això
unida
i amb una sola veu
penso que això
és molt important
doncs amb aquest missatge
ens quedem
Mercè Jordà
és la nova de gana
de la facultat de lletres
de la universitat
Rovira i Virgili
la van elegir fa una setmana
i avui hem volgut
parlar amb ella
d'algunes de les seves prioritats
algun dels seus objectius
que han quedat ben clars
senyora Jordà
moltes gràcies
i sobretot molta sort
moltes gràcies a vosaltres
per la entrevista
i pels desitjos
gràcies i bon dia
bon dia