Dos minuts i serà un quart d'onze del matí.
Avui ha estat la primera notícia dels informatius de Tarragona Ràdio.
El Premi Pini Soler de narrativa o de novel·la
tindrà a partir d'enguany una dotació encara més gran.
Passarà de 18.000 a 21.000 euros,
és a dir, 3 milions i mig de les antigues pessetes.
I per primera vegada es publicarà l'obra guanyadora en castellà.
És el compromís que ha adoptat,
o són alguns dels compromisos que ha adoptat Columna Edicions,
una editorial del grup Planeta,
que a partir d'enguany s'encarregarà de l'edició d'aquest guardó,
del Premi Pini Soler de novel·la,
però també del Premi de traducció Vidal i Alcubé.
Una notícia que, com dèiem, hem destacat aquest matí,
especialment en els informatius de Tarragona Ràdio,
i que ara volem ampliar, o volem entrar en alguns detalls,
en conversa amb Joan Cavallé,
cap de gestió cultural de l'Ajuntament de Tarragona.
Joan Cavallé, bon dia.
Hola, bon dia.
Hem de recordar que aquests dos premis,
el Premi de traducció Vidal i Alcubé,
de recent creació, és relativament jove,
i el Premi Pini Soler de novel·la,
aquesta amb molta més llarga història,
els publicava en les últimes edicions de l'editorial Proa,
i ara es canvia per Columna Edicions.
Per què aquest canvi d'editorial?
A veure, aquest canvi ho veig a moltes raons.
Suposo que el que a ningú s'escapa del públic,
dels oients, és que hi ha hagut un problema recent amb Proa,
i això ha estat un element que ha influït,
però que també hi havia altres elements que s'han tingut en compte
i que fa que la reflexió de canvi ja venia de lluny.
En realitat, l'organització dels premis i les editorials
mai no firmen un xec en blanc per tota la vida,
sinó que contínuament hi ha reflexió sobre com va la cosa
i en la mesura que es veuen que coses no van tal com haurien d'anar,
doncs es busquen solucions millors, etcètera.
Aleshores, hi havia una sèrie de coses que ja feia temps
que es comentaven la necessitat de millorar.
Podia ser la millora amb la mateixa editorial
o canviant d'editorial.
Un dels temes, per exemple,
que hi havia una certa insatisfacció,
però que no era suficient,
com per parlar d'una necessitat de trencament
amb l'editorial anterior, en Proa,
era la lentitud en què el Premi de Traducció,
el Premi Vidal-Alcubé, s'està publicant.
El Premi Pines Soler, el Premi Vidal-Alcubé, com sabeu,
és un premi de traducció i són beques.
Per tant, ja implica una lentitud el fet que,
quan tu dones el premi, l'autor encara ha de traduir l'obra
i, per tant, pot passar un any.
En principi, és el que diuen les bases,
que es pot prorrogar.
Per tant, ja hi ha un decalatge important.
Però, a més a més, l'editorial després no publicava
amb tota la celeritat necessària aquest premi.
De tota manera, això no era un motiu suficient
com per trencar les relacions, evidentment.
Hi havia un altre tema que ja feia temps que es parlava
i era la necessitat de millorar la difusió,
el prestigi d'aquest premi.
Això crec que s'havia de fer i es podia fer amb paciència
amb l'editorial Proa, però van començar a sortir altres idees.
I una de les idees que es van apuntar des de sectors d'escriptors,
bàsicament, era que més que un increment paulatí de la dotació,
que això sempre va bé per a les autors,
es tractaria de garantir que aquestes obres,
per la fórmula que es pogués arbitrar,
es poguessin traduir a altres llengües
i poguessin tenir sortida.
Perquè un dels grans problemes dels escriptors catalans
és que poden tenir un cert prestigi,
un cert mercat dins de l'àrea catalana,
però surten amb moltes dificultats.
Aleshores, garantir la sortida era la clau,
van pensar, i com que a més a més no hi ha cap premi
que faci això, que garanteixi això,
podia ser la solució.
De fet, augmentar la dotació
era una cosa que ens assimilava a molts altres premis
i, per tant, no hi havia diferència.
És a dir, el premi Pinissoler
tenia 18.000 euros de dotació fins ara,
però és que hi ha premis que tenen 3 i 4 vegades més.
Aleshores, s'ha d'augmentar molt
per ser el premi més ben dotat, per exemple.
En canvi, aquesta via, la de la traducció,
podia ser un element original
i un element molt acceptat per part de la professió.
I realment es va intentar, a través de Proa,
a veure si trobàvem un soci,
però no es va trobar.
Proa va dir que el busquéssim nosaltres,
no vam trobar un soci que acceptés publicar una obra
que l'edició original era d'un altre grup, per entendre'ns,
i aleshores es va veure des de l'organització
que la millor via era anar a una editorial
que tingués portes obertes a diferents llengües.
En aquest moment, el grup Planeta
té línies editorials en català, en castellà i en portuguès
i té la previsió que pròximament obrirà línies
en altres llengües, concretament en italià.
Per tant, això és una bona manera
de poder arribar a moltes llengües.
És a dir, el compromís és que segur que es traduirà al castellà
i no es descarta que el Premi Pinísole
també es pogués traduir a altres llengües.
Sí. Aquí s'ha volgut introduir un element de reserva
amb això del castellà.
És a dir, hi ha autors, sobretot autors d'un cert nivell,
que a la millor estan acostumats
o tenen una bona relació
amb una editorial castellana.
és a dir, pot ser que hi hagi autors que ja publiquin amb facilitat en castellà.
Hi ha autors catalans que publiquen amb molta facilitat en castellà.
Per exemple, no sé, Carme Riera, posem per cas,
pot publicar amb facilitat en castellà
i té les seves preferències.
Aleshores, no volíem que per part de l'organització
fos una imposició, això.
És a dir, si l'autor ja s'ho pot publicar
perquè té els seus mitjans,
nosaltres l'únic que farem serà ajudar a la difusió,
a l'editorial que hagi escollit l'autor.
Però si es dona el cas d'un autor
que no tingui editorial en castellà
o que no tingui accés fàcil,
aleshores serà quan funcionarà el nostre conveni
amb el grup Planeta, amb editorial Columna,
i li farem l'edició a través de Destino,
que és una de les línies, una de les editorials que té el grup.
I aleshores això és el que garantirem, en principi.
Joan Caballella reconeixia a l'inici de l'entrevista
que la polèmica que hi ha hagut en els últims mesos
o que va haver-hi amb l'últim premi,
que recordem va recaure en principi en Jaume Cabré
amb l'obra Les veus a pamano,
però que finalment el jurat no li va conèixer el premi
perquè ja havia sortit la publicitat per part de Proa
en la difusió d'aquest llibre.
Joan Caballella venia a dir que alguna cosa sí que havia tingut a veure.
Més d'un, o més un ciutadà, o més un oient que ens estigui escoltant
pot pensar, vist des de fora, que ara apostant per una editorial
vinculada amb el grup Planeta, amb tot el que representa
el gran monstre editorial que és Planeta,
pot continuar vinculant molt els premis de Tarragona
o el premi de narrativa de Tarragona
amb aquest món de les grans estrelles literàries
i de les possibles polèmiques editorials.
Sí, i això és un perill, que la gent és lògic que pensi aquestes coses
i per tant hem de ser molt curosos en moltes coses
i aprendre del que ha passat aquesta altra vegada.
Tenir en compte aquesta experiència, no?
Sí, sí, sí. Aleshores, nosaltres...
A veure, també s'ha de saber què ha passat
perquè, vaja, jo soc testimoni de primera línia del que ha passat,
no protagonista perquè el protagonisme va ser d'una banda dels autors,
dels editors i del jurat, però sí que he vist el que ha passat, no?
I moltes de les coses que pot sospitar la gent
no han passat i el que ha passat és molt senzill.
El que no ha passat és que hi hagués cap tipus d'interferència
de ningú amb el jurat.
És a dir, el jurat va deliberar
sense saber qui eren els treballs guanyadors,
sense que estiguessin obertes a les pliques.
Les pliques encara en aquest moment estan tancades,
totes les pliques excepte una,
que és la que al final es va obrir.
Per tant, això és indiscutible
i els membres del jurat poden,
independentment cadascun, fins i tot el secretari del jurat,
que és Joan Andreu Torres, el president d'Òmnium Cultural,
pot testimoniar que en cap moment
ningú del jurat no va dir
hauríem de votar per aquesta obra perquè jo sé que és de tal.
No, no hi va haver en cap moment
de les deliberacions del jurat res que s'assemblés a això.
Per tant, el jurat va actuar d'una manera perfecta.
Què hi va haver?
Doncs que una cosa que és possible,
és a dir, que un editor
recomani els seus autors
a tots, o a un, o a cinquanta,
o el que sigui, que es presentin,
va interferir el procés.
És a dir, que en el moment en què un editor
diu, tu et podries presentar
i aquell autor es presenta,
aquest autor immediatament se sotmet a unes bases
i les ha de complir al 100%,
ha de complir totes les bases.
I, per tant, aquella obra no havia d'entrar
en un procés d'edició
del qual la publicitat n'és un element.
Aquest error
és una precipitació
de l'editor, en realitat.
L'editor sabia,
si guanya,
li publicarem com a Premi Pinissoler.
Si no guanya,
home, és el Jaume Cabré,
per tant jo tinc interès a publicar-lo.
I aleshores què va fer l'editor?
Va avançar el procés.
Però aquest procés se l'havia de quedar al cap
i el va publicitar.
I el va publicitar.
I això és imperdonable, no?
No es pot fer.
Ho ha admès el propi editor,
per tant, està claríssim.
Perquè això no passi
i perquè no passin altres coses,
nosaltres ja hem establert
amb la nova editorial
una sèrie de mesures.
Algunes ja figuren en el conveni,
però d'altres les anirem establint
sobre la marxa
en el període que hi ha des d'ara
fins al moment en què s'hagi de reunir el jurat.
Mesures.
Doncs, per exemple,
hem eliminat
la pertinença
d'un membre de l'editorial,
d'un representant de l'editorial,
el jurat.
És a dir, el jurat
és designat per l'organització,
com era fins ara,
això ja era ara,
però sense cap representant de l'editorial
i sense cap tipus d'intervenció
en l'editorial
en la designació del jurat.
El jurat, com es decideix?
Ara en aquest moment
l'estem decidint,
per exemple, no?
perquè el dia 25 de març
es faran públiques les bases
i aleshores allà es dona a conèixer
quins són els membres del jurat.
Nosaltres el criteri que seguim
és que hi hagi
un, dos, tres representants
d'escriptors de les nostres comarques
i la resta d'escriptors
d'un cert prestigi de fora
amb un criteri, a més a més,
d'una certa barreja.
És a dir, volem que hi hagi presència
d'escriptors i escriptores,
volem que hi hagi presència d'escriptors
no només de Catalunya,
sinó d'altres territoris de Parla Catalana,
perquè volem que els jurats
també siguin un element d'intercanvi
i que serveixin
perquè els escriptors de casa
es relacionen amb altres escriptors.
I els jurats,
ser membre d'un jurat
és una bona mesura.
És a dir, que amb un premi literari,
a més a més de donar un premi
a una persona,
també fem altres coses,
fem que escriptors d'aquí
es posin en contacte
amb altres escriptors.
Els escriptors seran
escriptors coneguts,
en tots els casos,
amb aquest criteri de barreja territorial
i amb aquest d'altres barreges,
per exemple, de gènere.
I, a més a més,
seran escriptors vinculats o no
a diferents cases editorials,
no necessàriament
a la que ha dit el premi.
I aquest és un element molt important.
Però a part d'això,
el mateix de sempre.
És a dir,
el timing en què treballa
els Premis Ciutat de Tarragona
és un timing molt bo.
Jo he estat membre de molts jurats
i sempre especa,
o sovint especa,
d'un problema,
de la manca de temps
que fa que les coses s'escapin.
En canvi, aquí no.
El dia 25 de març
es publiquen les bases,
hi ha de temps fins a finals d'agost
per escriure i presentar,
per tant, hi ha molt de temps,
i després hi ha fins a finals de novembre
per jutjar.
Això vol dir que la reunió del jurat
es fa amb molt de temps
i amb molt de calma.
I es pot fer
de manera que es controlin
tots els elements
i que no se'ns escapi res.
Jo crec que durant aquest temps
podrem acabar de llimar coses.
Hi ha aspectes
que de vegades són més de,
no tant de si ho fas bé,
sinó de si ho sembla,
allò de la dona del César.
Aleshores, potser,
algunes coses que ja les fem bé
les haurem d'externalitzar més
la manera com ho fem.
El que deia de l'expliques.
El que deia de l'expliques
és la manera com es fa
i jo crec que és modèlica.
Jo torno a repetir
membre de molts jurats
i moltes vegades,
per descurança,
hi ha alguns jurats,
alguns en què he estat jurat,
que quan s'acaba la reunió,
s'ha fet la reunió molt bé,
però després,
per xafarderia diuen
obre aquella,
que a mi em faria gràcia.
Hi ha jurats que les obren.
Aquí no.
És a dir,
no hi ha xafarderia.
S'obre l'aplica guanyadora
i cap més.
Això no ha estat sempre.
Va ser un moment
en què es va dir
això no pot ser
i es va introduir
aquesta novetat.
Però això no ho sap la gent.
Potser caldrà
que hi hagi una clàusula,
no necessàriament a les bases
ni necessàriament al conveni,
sinó una clàusula
en el reglament del jurat
que prohibeixi obrir pliques.
Cosa que ja es fa.
Cosa que ja es fa,
per tant,
no seria cap novetat de fet,
però sí que seria una garantia
per part dels participants.
És a dir,
que coses d'aquestes
es poden garantir.
I crec que el que garantim
absolutament
és la independència del jurat.
L'anterior jurat
ja ho era absolutament,
però amb aquest element
estèticament improcedent
i que va causar un problema,
que hi havia un representant
de l'editorial
i a més a més
un representant
molt qualificat
de l'editorial.
Aquest també és un element
que va perjudicar molt
el fet,
perquè representants
de l'editorial
n'hi ha
amb molts premis.
Fins i tot
el Premi Vidal Alcubé
tenia un representant
de l'editorial
que era Alex Brock,
però a Alex Brock
tothom se'l mirava més
com un crític,
encara que representava
l'editorial.
Però Isidar Cònsul
era el director editorial,
era el cap
visible de l'editorial
i per tant això
és una de les coses
que van ser més criticades
per la gent.
Això desapareix.
Amb totes aquestes novetats
que estem comentant,
aquesta lletra petita
que ja formarà part
de les bases
que es faran públiques
el 25 de març
i amb els grans arguments
que comentàvem,
és a dir,
l'augment de la dotació econòmica,
el fet que es tradueixi
al castellà,
que segurament és
l'element més original
i de fet
amb aquest conveni,
amb aquest canvi d'editorial,
el conveni entre
l'Ajuntament de Tarragona
i l'editorial Columna,
amb tot això
encara s'impulsa molt més
el Premi Piníssola de Narrativa.
No podem oblidar
que l'editorial Columna,
com dèiem al principi
de l'entrevista,
pertany al Grup Planeta,
és un gran grup editorial,
el més important,
que a més a més
té molts interessos
en mitjans de comunicació.
Això pot encara
realçar més
la difusió
a partir de l'any vinent,
de quan es faci públic
el proper premi,
pot difondre encara
molt més
aquest premi
fora fins i tot
de l'àmbit
dels països catalans.
Amb tots aquests elements,
amb totes aquestes novetats
que comentàvem Joan Caballé,
també l'organització
dels Premis
preveu
un entorn diferent
a l'hora
de fer
la proclamació
dels Premis?
És a dir,
canviarà
alguna de les coses
a l'hora
de fer
la proclamació
dels Premis?
De moment encara no...
O és molt aviat?
És molt aviat.
L'any passat,
per una sèrie
de circumstàncies
i de ganes
també d'anar canviant,
vam trencar
en la línia
que havíem seguit
els últims anys
de fer el lliurement
al Teatre Metropol
i ho vam fer
amb un hotel,
amb un sopar literari
molt més convencional.
Van anar bé
les dues coses,
el model del Teatre Metropol
funciona,
té els seus avantatges,
té els seus inconvenients també,
el model del sopar literari
també té avantatges,
també té inconvenients,
tenim sobre la taula
la possibilitat
d'un tercer model encara,
però
de moment
no hem pres cap decisió.
Serà una qüestió
d'abordar
en els próxims mesos.
I una última qüestió,
els altres premis
queden igual,
inclòs el de
Traducció Vidal i Alcubé,
que l'editarà
Columna,
els altres premis
que envolten
el principal
que és el Pini Soler
de novel·la
canviaran?
Bé,
de fet,
ara s'està
revisant les bases
i revisant els jurats.
Encara no estan tancades
totes les coses
que s'han de canviar.
Fins al dia 25
que no ho farem públic,
per tant,
no es pot dir
quines seran
les novetats
que hi haurà
perquè no estan
totes decidides.
Si ara ens hem avançat
amb el Pini Soler
i el Vidal Cuber
és perquè hi ha hagut
el conveni
i per tant això
ja ho hem fet públic
en aquest moment.
Però en els altres
hi ha coses pendents.
Un element
que s'ha comentat
i que ha sortit
als mitjans de comunicació,
per exemple,
i que jo aprofito
per explicar,
hi ha hagut un editorial,
Edicions al Mèdul,
que ha comunicat
que no vol continuar
publicant
el Rovira i Virgili.
Edicions al Mèdul
és un editorial
que,
com tothom sap,
ha anat especialitzant
el seu treball
en un camp
que és la cultura
tradicional i popular.
Aleshores,
aquesta editorial
és editora
del Premi
Joan Amades
de Cultura Tradicional
i s'ha anat
traient
del damunt,
en el bon sentit
de la paraula,
altres premis
que no estan vinculats
a això.
Aleshores,
efectivament,
aquesta editorial
deixarà de publicar.
El que passa
és que ens ho ha comunicat
dient
que no té pressa,
que si
en el període
en què ara estem
refent les bases
trobem ja
l'altre editorial
que ho deixarà
de fer
en aquesta edició
pròxima,
però que si no el trobéssim
encara aguantaria un any més.
Vull dir que
aquest no és un tema
d'urgència.
L'editorial
del Mèdul
en principi
està oberta
a continuar sent-ho
un any més
si no trobéssim recanvi.
De tota manera,
ja he de dir
que ja hi ha candidats.
El que passa
és que
l'organització
ha de valorar
quin dels candidats
és més bo
o s'adequa més
als objectius
del premi
o pot donar
més cobertura
a un premi
d'aquestes característiques
que és un premi
difícil
perquè
és un premi
que
és d'assaig
sense cap tipus
de limitació
temàtica.
Això vol dir
que, esclar,
trobar un editorial
que pugui
anar bé
amb la diversitat
temàtica.
Pensem que
l'últim any
Jordi Julià
era una obra
de crítica literària
sobre Gabriel Ferreter
però hi ha hagut
anys
que el guanyador
del premi
ha estat
sobre els centres
d'estudi
o ha estat
un treball
històric
o ha estat
un treball
polític
o ha estat
un treball
sobre la situació
de la llengua
és un premi
molt obert
temàticament
i per tant
això dificulta
trobar un editorial
especialitzada
probablement
no hi ha
un editorial
especialitzada
i aleshores
el que s'ha de buscar
és una fórmula
de difusió
singular.
En fi,
de totes aquestes
qüestions
o novetats
que puguin
sorgir
en les pròximes
setmanes
i que es puguin
incorporar
a les bases
que recordem
es faran
públiques
el 25 de març
tindrem l'oportunitat
de parlar
més endavant.
Avui volíem
sobretot destacar
i entrar en el detall
d'aquesta notícia
important
relacionada
amb el Premi
Pini Soler
de novel·la
que com és tradicional
com sempre
s'aturgarà
a finals
de novembre
d'aquest any.
Joan Cavall,
cap de gestió cultural
de l'Ajuntament
de Terraona.
Bon dia.
Bon dia.