Estem arribant, per entendre's més o menys, a la part de sota de l'Oliva.
Exacte.
Que és l'illa de Sant Fructuós, pot ser?
Sí, sí, és el que ho deia abans, que tots va per illes.
Hi ha tant de dona com d'home. Els noms de les illes hi ha de dona i d'home.
Aquí, per exemple, veig que hi ha uns panteons que són, no són ben més panteons,
però són més grans que un ditxo convencional, no?
Sí, són els sarcòfags, que són dues tombes, són dos nínxols, diguéssim, amb una sola tanca.
Està bé.
Pausa.
Quants anys portaves aquí per a mi?
Pere, després de 28 anys, 28, que és pràcticament tota una vida o mitja vida,
o potser més, potser... Espera, torno a començar.
Un, dos, tres.
Pere, després de 28 anys treballant aquí al Sembenderer,
en aquest temps, què és el que més t'ha impactat,
si és que hi ha alguna cosa que t'ha sigut marcat d'alguna manera especialment?
El que més impacta, normalment, sempre són quan tens algun enterrament d'alguna criatura petita.
Quan són criatures que tenen, a partir, doncs, diguéssim, d'un any fins als dotze, són uns drames molt, molt grossos.
Perquè, doncs, com tot, som pares i veiem, doncs, la injustícia de la vida, no?
I això és una de les coses que més t'impacten.
Veure, doncs, la família desconsolada, veure aquella caixa tan petita...
Hi ha algunes vegades que venen, inclús els companys d'ells, és molt impactant.
Aquí, em crida l'atenció perquè hi ha unes tombes, tombes, creus a terra,
i, per tant, persones enterrades. Per què estan a terra?
Bueno, això és... Antigament, hi havia molta gent que no tenia per poder comprar nínxol,
llavors hi havia la fossa comú. Aquesta és una de les tres foses comú que hi ha.
que és gent de... de tota mena.
Aquesta, en concret, és la que es va fer quan la riada de Rubí.
Quan la què, perdó?
La riada de Rubí. Fa bastants anys va haver-hi una riada de Rubí,
llavors van arribar molts cadàvers per mar i es van enterrar en aquesta fossa d'aquí dalt.
I dius que és una de les tres, n'hi ha altres dues, no?
N'hi ha... Aquesta és la quarta.
Llavors, aquí dalt hi ha la fossa, hi ha la part que antigament era la dels protestants,
que eren els que no creien en Déu, els que no...
Que ara, avui en dia, doncs ja està tot integrat junt, no?
Però encara queda una mica d'espai, perquè era una fossa molt petita,
que era de protestants.
I es veu una mica, ara quan arribem veuràs,
que el que són els nínxols, normalment,
hi ha molta gent estrangera
i no tenen masses inscripcions
o masses creus.
Pujem aquí dalt.
Aquí d'aquesta zona, que també és una fossa dels protestants
i els nínxols aquells que hi ha allà a la paret,
si t'hi fixes la majoria,
o que és la part d'aquella,
hi ha moltes inscripcions,
però no massa signes religiosos,
perquè principalment són gent estrangera
i que no érem clients.
I aquest paperet de col·la taronja
que hi ha enganxat sobre la làpida, què vol dir?
Bueno, això són coses internes,
són dretes que ens falten i coses d'aquestes.
El que et deia abans,
que el cementiri és gran però és petit,
però ja hem arribat amb una punta del cementiri.
Doncs ara ja el que tornem a fer és baixar
per les tombes més recents,
és a dir, l'illa de Santa Rosa fa 27 anys,
o 28 que està feta,
i és tot el més nou.
Les vistes, aquí al cementiri,
disposem d'unes vistes molt maques,
que es veu tota la platja,
mig Tarragona,
a la part aquesta d'aquí,
que si t'hi fixes és perciós.
És a dir, dins del cementiri
també podríem fer ell algun mirador.
Sí, perquè clar,
una cosa o una altra o altra,
també suposo que molta gent hi ve
de forma habitual, assídua, no?
Sí, sí, normalment sí.
Hi ha bastant de gent
que acostumen a vindre,
com a mínim, un cop per setmana.
Un cop per setmana?
Un cop per setmana normalment ve molta gent.
Suposo que ja es coneixeu, no?
Sí, amb tants anys sí.
Aquesta part d'aquí és la que es va ampliar,
la part de baix?
Aquesta part que veiem aquí baix
és la nova, la part nova,
que abans antigament estava dividida
per un torrent que ara hi ha un pas,
perquè si mai hi hagués una riada,
qualsevol cosa,
no ens entrés,
i és la part nova.
Ja els nínjols són diferents,
ja és una altra estructura de nínjols,
també tenim els columbaris,
que en la part vella no n'hi ha,
a la part nova sí,
i sarcòfags,
que són d'aquestes tombes,
de dues,
de dos nínjols,
amb una sola tlàpida al davant.
Aquests devien ser més cars, no?
Ara no s'escolta ningú.
No en tinc ni idea.
La meva missió és intentar
dirigir el que és el cementiri
dins i interiorment,
és a dir, donar sepultura,
i controlar el d'això.
Els preus dels nínjols i coses aquestes
no en tinc ni idea.
Llàpides de les dígries,
com ho dic?
De les dècides,
on enterraven alguna cosa,
com una mena de làpida,
com ho pinta?
T'he pregunto de la seva pinta,
diguem-te-ho.
No, de pintures no n'hi ha,
el que hi ha són
algunes làpides
d'alguns escultors
bastant famosos.
El que passa que ara,
en aquest moment,
m'agafes i fins una mica en blanc,
però doncs ja ha vingut gent
amb alguns números
concrets de nínjols
per veure els treballs
que havien fet
alguns escultors,
tant de Tarragona
com de fora...
Bé, d'aquí a Tarragona,
el que passa que després
han marxat fora, no?
Hi ha l'arana,
que així va bé a la memòria,
i n'hi ha alguna altra més,
que tenen
alguns nínjols,
algunes làpides aquí,
molt maques.
Que avui en dia,
això, per desgràcies,
va perdent.
que m'ho va dir
que s'ha explicat alguna història,
com a tots els cementiris.
Suposo, Pere,
que com a tots els cementiris
també deu haver mites,
llegendes,
coses que s'expliquen
d'aquelles que van del...
que arriben al percent de 3
del Boca Orella,
aquí també n'hi ha alguna,
no, a Tarragona?
Sí, suposo que sí.
Jo l'única...
l'única...
una de les que em ve ara
i aixins del cap
és que l'antic conserge,
el senyor Francisco Pergalló,
que era l'antic encarregat
del cementiri,
em va dir que
la via de Nossa Senyora del Carme,
no,
és Nossa Senyora de les Mercès,
hi havia hagut un gitano
que havia demanat
que li posessin
una paella,
la guitarra amb la que tocava
i un sac de patates.
Jo, amb els anys que porto aquí,
no sé si hem obert aquest nínxol,
però no l'hem trobada encara, eh?
Més aviat té que ser com
alguna història
o alguna cosa d'aquestes.
I són de les dents, la guitarra?
És que són de la guitarra
abans de vindre
una companyia de roba.
La té.
Això es tornà a estar
una altra vegada
a la part més antiga
del cementiri,
on hi ha les capelles.
Aquí tenim
la del conde d'Assalto,
la del conde d'Assalto.
Perdó.
Doña Blanca,
conde d'Assalto,
em sembla que sí.
I no són rèpliques de res,
són cadascú
té el seu emblema,
té el seu emblema,
però doncs no...
Les úniques més d'aixòs
han sigut
aquesta dels marquesos de marit,
llavors el pantheon
del general Redin,
i llavors també tenim
l'Smith,
que va ser el fundador
del port de Tarragona.
I aquesta d'aquí,
de l'estàtua,
amb l'Àngel?
L'arcàngel?
Són tombes antigues
que avui en dia
gairebé ja no sabem
de qui són.
Però molt antigues, no?
Molt antigues.
Penso que, mira,
té la feig de inscripció
que hi ha aquí,
a un costat és 1889,
i a l'altre del 1886.
És a dir que aquí
no crec que hi hagi ningú
de la família Sala Sabater.
Aquest carro d'aquí darrere,
metàl·lic,
també és antic, no?
Sí, aquest també és dels primers.
Això és un aparell
que fem servir
per pujar els difunts
en aquesta zona dels panteons,
a la qual no hi podem
accedir-hi
de cap més manera, no?
Llavors el tenim aquí
per fer, a més,
aquesta banda d'aquí baix.
Antic, antic, eh?
Antic, antic, sí.
Oi, Pere.
I també hi ha una...
Això són capelles, Pere?
Sí, són les capelles
que antigament,
al tancament del cementiri,
aprofitaven per fer capelles.
És a dir,
que són molt petites,
al dalt,
però a sota tenen unes grans sales
on hi ha
per depositar els cadàvers.
N'hi ha unes quantes, no?
Sí, n'hi ha unes 20...
sembla que són unes 30 els que hi ha.
Ara les estan restaurant,
les estan arreglant,
per això n'hi ha algunes
que estan més ben cuidades
que les altres.
Esperem que,
amb una mica de paciència,
aconseguim
que tothom se'n faci càrrec
i pugui anar recuperant
tot el cementiri
perquè és molt maco.
una darrera qüestió,
Pere,
en dies com avui,
en un lloc com aquest
on habitualment regna el silenci,
la solitud,
avui,
escolta'm,
això sembla rambla.
Aquests dies,
sí,
fa una mica...
els que hi estem cada dia
ens destorba molt.
Arribar a estar per aquí
pel cementiri
sempre amb la pau,
amb la tranquil·litat,
sempre, doncs,
hi ha alguns moments
quan fas algun enterrament
que hi ha una mica més de ciroll.
Aquests dies
ens destorta completament.
Has hagut d'entrar mai
de nit al cementiri?
Que sí,
i he entrat de nit
al cementiri.
I has tingut por?
No,
no.
La por se'ls ha d'atindre
els vius,
no els morts.
al cementiri
no s'hi té d'entrar
de nit.
Jo,
per la meva feina,
doncs,
he tingut d'entrar
per algunes circumstàncies,
però, doncs,
no és massa aconsellable.
Hi ha...
no sé com dir-ho,
hi ha
algunes creències,
algunes coses
que no són certes
i l'únic que pots fer
és prendre mal,
perquè l'entrar
en un poest lluixins
entres més aviat
una mica espantat
a no ser una persona
que vingui a fer mal
i ja vagi preparada
i aleshores
no és gaire aconsellable,
vindre al cementiri
de nit.
O sigui,
que fan més pols de fora
que els de dins,
no?
Me fan molt més pols
de fora que els de dins,
ja ho crec que sí.
i ja marxava del cementiri
quan al girar la vista
hi ha vist una inscripció
just de munt de la porta,
a sota de la taula,
el cementiri,
que diu,
el dintel al passar del cementiri
de los muertes,
el dintel al passar del cementiri

que ja m'ha arribat
i aquí fora de la...
que ja m'ha arribat.
que ja m'ha arribat.