dels metges, perquè avui hem convidat justament
el president del Col·legi de Metges de Tarragona,
el doctor Josep Maria Soler Poblet,
aprofitant que aquest cap de setmana
els metges catalans es reuniran a Sitges
en una trobada en el primer congrés de la professió mèdica.
Una trobada, suposem, interessant
per analitzar el moment d'aquests professionals.
Doctor Soler Poblet, bon dia.
Molt bon dia.
Recordem que Josep Maria Soler Poblet
és president del Col·legi de Metges de Tarragona
des de fa uns mesos.
Avui també és, d'alguna manera, la primera entrevista
que li podem fer per repassar diferents qüestions d'actualitat,
però, en fi, el de més actualitat és, com dèiem,
aquesta trobada del cap de setmana a Sitges,
aquest primer congrés de la professió mèdica,
que des de la perspectiva terragonina,
doctor Soler, com s'afronta?
Jo crec que és...
En primer lloc, permetem que li digui
que per mi és un plaer sempre tornar a aquesta casa
i, per tant, una satisfacció
com a president del Col·legi de Metges
vindrà aquí a parlar amb els ciutadans de Tarragona.
Respecte al Congrés de la professió,
jo crec que és molt interessant i és molt bo
que els metges catalans s'apleguin
per poder debatre la situació de la professió,
que en aquest moment jo diria
que probablement està en els mínims històrics professionals.
Jo crec que, vaja,
molt pitjor del que estem els metges,
ja no crec que hi puguem estar.
I, per tant,
obrir un debat
en què es pugui explicar
les necessitats dels professionals,
les mancances que es pateixen
i poder posar o intentar resoldre
i fer propostes en sentit positiu
pel bé dels propis professionals
que, indubtablement,
representarà alhora un bé per a la societat,
jo crec que sempre és interessant
i és important que es faci.
Altra cosa és les prioritats
que jo crec que han de quedar ben establertes.
És a dir, jo crec que centrar...
Si aquest Congrés té com a finalitat
centrar un debat
en el model de representació dels professionals,
jo crec que és un grau,
un gran error.
I és un gran error
perquè, home,
jo crec que entre els molts problemes
que pateixen els metges
i les moltes mancances
que pateix la societat,
justament el que és el model
de representació dels metges
no crec que els preocupi gaire.
Jo crec que hi ha altres temes
que ens han de tractar
i crec que en aquest sentit
que els organitzadors del Congrés
haurien d'anar més per fenya,
per fenya important,
que és debatre les mancances professionals
i socials, evidentment,
perquè sempre una cosa
ve lligada amb l'altra.
I el tema de la representació
jo crec que això és un debat
d'un altre tipus.
Perquè, a més a més,
això comportaria
o pot comportar
uns problemes legals greus.
És a dir,
un grupet de metges
que es reuneixi
i que estigui al voltant
de 600 metges
o de 1.000 metges,
m'és igual.
Dir que això representa
tots els metges de Catalunya
és una gozeria
i, si a més a més,
sumem que d'aquests 1.000 metges,
el 87%
són pertanyents
a un sol col·legi professional,
difícilment
els altres col·legis
tinguin
gaire
o tinguin
gaire rellevància
allò que puguin dir.
Parla del col·legi professional
de Barcelona,
el 87%.
El 87%
representa el col·legi de Barcelona.
I, miri,
escolti,
jo tinc molt clar
i jo porto ara
4 mesos
de president
del col·legi de Tarragona
però tinc 8 anys
d'experiència
com a vicepresident.
Els problemes
dels metges de Tarragona,
de les comarques de Tarragona
o de les de Lleida
o les de Girona
no són els mateixos
dels problemes
que pateixen
els metges de Barcelona
perquè,
tot i sent també
un col·legi provincial,
entengui que la conurbació
és el que ocupa
la major part
del col·legi de Barcelona.
Per tant,
els problemes
són completament diferents.
I jo crec que
soc d'aquells
que creu
que les administracions
com més properes
a l'administrat millor
i, per tant,
segur que es pot donar
millor servei
des del costat
a la vora mateix
del metge
que pateix
un problema
que no pas
des d'una distància
relativament gran
i amb una òptica
completament diferent.
I quines creu
que són,
parlava de mancances,
de mancances professionals
i socials,
quines són
les principals
mancances
des de la seva perspectiva
que pateixen
els professionals
de la medicina?
Jo crec que
malauradament
com quasi tot
o quasi bé tot
en la nostra societat
sempre acaba sent
un problema econòmic
o economicista.
És a dir,
jo crec que
durant molts anys
el sistema
de salut
del que ens hem dotat
a Catalunya
ha estat
un sistema
capdavanter
a l'estat espanyol
i crec que tenim
hores d'ara
encara
un molt bon sistema.
No és un sistema
perfecte
perquè, entre altres coses,
permetin que li digui
que no hi crec
que existeixi mai
un sistema perfecte,
però sí que és
un bon sistema
que té
les mancances
lògiques
que creix
exponencialment
la pressió
assistencial,
la demanda
assistencial,
però alhora
creix també
d'una forma
constant,
o varia
i millora
constantment
tot el que sigui
les tècniques
que ajuden
el diagnòstic
i els tractaments.
Si això
durant molts anys
ho hem conduït
o s'ha portat
sempre
intentant
el que se'n diu
gestionar millor,
a mi quan me diuen
gestionar millor
vol dir
que em buidaran
la butxaca
i que ho he de fer
igual o millor
però
amb menys calés,
doncs gestionar
millor
la sanitat
ha volgut dir
que necessàriament
el sistema
ha fet
menys inversió
i alhora
s'ha demanat
més,
s'ha exigit més
del metge
que ha hagut de fer
equilibris mentals.
És a dir,
en aquest moment
jo crec que el sistema
nacional
de Catalunya
de salut
és un bon sistema
que funciona
mercès
a l'esforç
els esforços
de tot el personal
que treballa
en la salut.
Això què vol dir?
Quina solució té?
Home,
jo vull apuntar
dues coses.
Una,
la resistència
o la capacitat
de resistència
de metges,
infermeres,
auxiliars,
saladors,
etcètera,
té un límit.
Arribarà un moment
que això no serà sostenible.
Segon,
aquí només hi ha una solució
i és que la inversió
en sanitat
sigui més gran
de la que és
en aquest moment.
com es pot fer això?
Home,
des de Catalunya
ho tenim molt pelut
perquè entre que els
traspassos ens venen
de Madrid
i quan arriben aquí
sempre venen retallats
ja i mai compleixen
el que diu l'Estatut,
doncs,
home,
malament ho tenim.
quina és la solució?
La solució ja ho he apuntat
moltes vegades
i ho he dit públicament
i ho he dit aquí
i ho he dit a Madrid.
És necessàriament
un gran pacte d'Estat
en el que l'Estat
es decideixi d'una vegada
invertir més percentatge
de PIB en sanitat
del que està fent
en aquest moment.
És a dir,
una cosa similar
al que va ser
els pactes de Toledo
en el seu moment
traslladat
a la sanitat
de dia d'avui.
De dia d'avui
que s'ha de tindre en compte
que evidentment
les tècniques
han evolucionat,
han canviat,
canvien dia a dia
i milloren dia a dia
i per tant
la inversió és constant.
Doncs, home,
si no ho fem
d'aquesta manera
tot el que sigui
tapar forats
serà
doncs
pa per avui
i fan per demà.
Aquest pacte d'Estat
hauria de servir
doncs per reduir
com a mínim
aquest gran dèficit
de la sanitat
pública catalana
del que se'n parla
des de fa temps.
Sí,
és que a mi que em diguin
que ara
algú farà un esforç
i aixugarà
el dèficit
de la sanitat catalana
això vol dir
que taparan
el forat d'ara
i ja està
i d'aquí a aquests anys
tornarem a estar igual
és a dir,
no és aquesta la solució
que a més
segurament aquest dèficit
no és només
de la sanitat catalana
hi deuen haver
sanitats
d'altres
comunitats autònomes
que pateixen
greu i assimilars
no?
Possiblement
no en tanta quantia
perquè hem de tenir en compte
que nosaltres
suportem
una immigració
molt important
a nivell de Catalunya
que a més a més
ens venen gent
d'altres regions
de l'estat espanyol
d'altres comunitats autònomes
que també venen
a ser assistits aquí
i tenen tot el dret del món
la sanitat és universal
i per tant
doncs s'ha de prestar
però esclar
això no ho arregla
puntualment
arreglant
o intentant
tapar un dèficit d'ara
no, no
aquí s'ha de fer un disseny
de tot l'estat
en el que
es faci una inversió
semblant
no demano gaire
només demano
que sigui semblant
a la mitjana
de l'Europa
que teníem fins ara
no de la que tenim ara
que si la que tenim ara
clar, vull dir
no val
perquè els nous incorporats
estan molt per sota
de les nostres
de les nostres condicions
i en conseqüència
no seria
seria diluir el problema
sinó de l'Europa
antiga
és a dir
jo voldria tindre
doncs una inversió
en sanitat
semblant a la que
volen tindre
els països centroeuropeus
per exemple
no demano
Suècia
o Dinamarca
però demano
si centroeuropeus
i si això no s'arregla
doncs jo crec que
el sistema
té caducitat
tindrà data
ja que parlem d'inversions
ara que és una època
de pressupostos
de plantejaments
de pressupostos
i es parla d'inversions
recordem que des del govern
de Catalunya
històricament
la sanitat
i l'ensenyament
són les dues grans
conselleries
els dos grans departaments
que s'emporten
una bona part
del pressupost
del govern català
pensant en inversions
pensant en infraestructures
bàsicament
fins ara hem parlat
molt de persones
els professionals
els metges
com veu
les possibilitats
d'inversions
d'infraestructures
les necessitats
que tenim aquí a Tarragona
i en aquesta àrea geogràfica
jo crec que
en la nostra àrea
en el nostre territori
per dir-ho d'alguna forma
des del punt de vista
d'equipaments hospitalaris
jo crec que estem bé
i tenim un gran hospital
a Tarragona
un hospital universitari
tenim un segon hospital
que és l'hospital
de Sant Pau i Santa Tegla
que fa un gran servei
i ha fet una gran tasca
durant molts anys
i la seguirà fent
després tenim
l'hospital de Sant Joan de Reus
que és un hospital universitari
també
que ara
properament serà traslladat
i millorarà
les seves condicions
i augmentarà
la seva capacitat
tenim
l'hospital
de la
Verge de la Cinta
i després tenim
entitats
com la
Mat Clínica
o com
la Fàbregas
o com altres entitats
l'Aliança Tortosa
etcètera
que donen un complement
i completen
en aquest sentit
el sistema
i jo crec que
amb això estem bé
a veure
bé
vol dir
que estem bé
i no vol dir
no tirar
no fem donar les campanes
però estem bé
el que passa és que
per exemple
a Joan XXIII
és un hospital
que necessita
posar-se al dia
també
i crec que la voluntat
de la conselleria
va per aquest camí
i se li rentarà
i molt la cara
i se'l dotarà
de mancances que té
i jo crec que es posarà al dia
en conseqüència
doncs podem dir
que des d'aquest punt de vista
estaríem relativament bé
sempre tot és millorable
òbviament
i amb la sanitat
com li deia fa un moment
la tècnica
canvia constantment
per tant
l'adaptació
és permanent
mai estarem bé
sempre estarem
un pas enrere
després
amb el tema
de
ambulatoris
i d'atenció primària
ara s'acabarà
amb l'obertura
del nou CAP
que es farà
a la vall
de la Rebassada
doncs jo crec
que s'acaba
el disseny
que tenia fet
el servei
i per tant
jo crec que la població
estarà
en condicions
d'estar ben atesa
altra cosa
és que evidentment
hi ha altres CAPs
que han de millorar
també la seva situació
però entenc
i comprenc
jo per exemple
que primer s'acabi un pla
i una vegada acabat
aquest pla de desenvolupament
després
o d'inversions
n'acomenci un altre
però en general
jo crec que
el problema
de fons
segueix sent
que
és un problema
de lo mateix que li deia abans
de diners
d'inversió
sempre acaba sent
el mateix problema
és el problema de diners
del que permet
o no permet
l'augment de plantilla
de metges
que jo crec que seria important
que si fos
i segurament
també d'infermeres
perquè a més
correm el risc
que si no
no es contracten
més metges
més infermeres
més auxiliars
i se'ls paga millor
a més a més
aquests metges
i aquestes infermeres
marxaran
del nostre entorn
constantment rebem demandes
de
l'Europa
desenvolupada
d'Alemanya
de França
d'Anglaterra
demanant metges
i infermeres
que se les paga
millor
se les forma
i se'ls posen
pocs problemes
i això
facilitarà
probablement
el que els metges
d'aquí
i infermeres
d'aquí
se'n vagin
cap a altres països
de fet
per què
Alemanya
Anglaterra
i França
demanen metges
perquè en el seu moment
van passar
per aquest període
que estem passant nosaltres
i els seus metges
i infermeres
van marxar
a països
on se'ls donaven
millors condicions
de treball
en tots els sentits
és a dir
quan parlo
de millors condicions
de treball
tothom
assimila
que demanem
més ingressos
o més diners
no parlo només d'això
el treball
a banda de la remuneració
que és justa
i necessària
perquè s'ha de viure
els metges
i infermeres
tenen famílies
que sustentar
com tothom
a banda d'això
al parlar de condicions
parlo de les condicions
per al desenvolupament
de la professió
és a dir
els mitjans
els espais
etc.
tota la infraestructura
que va al voltant
de l'exercici professional
han tingut millors condicions
fora d'aquí
els francesos
alemans
van marxar
cap als Estats Units
i cap a altres països
ara França
Alemanya
i Anglaterra
demanen metges europeus
que ens assisteixin
aquest és un pas
que possiblement
també ens arribi a nosaltres
si segueix la situació actual
Estàvem parlant
de l'assistència primària
com comentava
aquest tema
del cap futur
de la Vall
de la Rebassada
de l'àrea de Llevant
avui per ser és notícia
torna a ser notícia
un altre centre
d'atenció primària
de Tarragona
del barri de Sant Salvador
perquè ja els veïns
van tallar la carretera
demanant les 24 hores
el servei complet
de l'ambulatori
durant les 24 hores del dia
què en pensa
d'aquesta reivindicació
veïna
Aquesta és una reivindicació
antiga
no és d'ara
ja fa anys
que es va produir
recordo
fa un any i mig
es va exigir
a l'administració
en aquell moment
que l'obris
les 24 hores
i a mi em sembla
que és un dret legítim
o un desig legítim
dels ciutadans
que viuen
en aquell barri
em sembla molt bé
a mi personalment
no em sembla bé
tallar carreteres
perquè no crec
que resolgui
els problemes
de la sanitat
tallar carreteres
però bueno
està en el seu dret
i com totes
les manifestacions
o totes les reivindicacions
sempre acaba pagant
el pato
aquell que no està
immers en el problema
de totes formes
en aquest cas
encara hem de pensar
que la sanitat
és per tots
i per tant
d'alguna forma
les reivindicacions
encara que siguin
puntualment d'un barri
al fi del cap
és una reivindicació social
de tota la societat
vull dir que no està
en fi
em sembla
que és
legítim
una altra cosa
és que a veure
en aquest moment
la conselleria
està fent
està ultimant
un pla de xoc
que havia fet
i per tant
no hi ha inversions
previstes
en aquest moment
perquè està finalitzant
aquest pla de xoc
jo crec que
home
si aquest tema
és un tema
que ja és antic
doncs home
esperar que aquest pla de xoc
acabi
i puguin arribar
noves inversions
i això pugui
contemplar
la possibilitat
que aquest barri
disposi d'aquest servei
doncs
m'assemblarà
m'assembla lògic
no?
em sembla que hauríem de tindre
una mica de paciència
també vull dir una cosa
que entengui
la ciutadania
que no és que el barri de Sant Salvador
estigui abandonat
de la mà de Déu
vull dir
que el sistema de salut
preveu
dos mecanismes
que fa un any i mig
no existien
que eren el 061
i l'atenció continuada
que donen serveis
fins i tot a domicili
d'aquells males
que ho necessiten
amb urgència
jo crec que tampoc
no és que estiguin
absolutament
deixats de la mà de Déu
repeteixo
són lògiques
les seves aspiracions
legítimes
i per tant
i des del punt de vista
ecologial
m'ho posen molt millor
perquè a mi el que m'interessa
és que contractin més metges
i que hi hagi més metges treballant
o sigui que ja em va bé
però jo crec que també
hem de ser una mica
potser curosos
amb aquest tema
i sobretot
jo diria
la sanitat
o la salut
més que la sanitat
és un problema
que políticament utilitzable
i això seria
jo crec que és un greu error
és massa seriós
acabem amb una altra notícia al dia
és notícia
al cap de Sant Salvador
serà notícia
encara és una previsió
el que avui
el president del col·legi de metges
de Tarrona
Josep Maria Soli Poblet
signarà amb el rector
Lluis Arola
al migdia
un conveni
marquant de col·laboració
entre les dues institucions
amb quina finalitat?
Nosaltres
el col·legi de metges
òbviament
receptor
d'aquells metges
que es formen
a la facultat de medicina
de la Universitat
Rubí i Virgili
no tindria cap sentit
que no estiguéssim
interrelacionats
amb la Universitat
Rubí i Virgili
i amb la facultat de medicina
vull dir
aquesta és una mancança
que el col·legi
si més no
la d'escenificar-la
doncs
existia
aquesta mancança
i jo crec que
el moment que vaig prendre possessió
vaig demanar
veure'm amb el rector
el rector
així ho va entendre
de forma immediata
i el degar
de la facultat de medicina
també
i avui
signarem aquest conveni
que jo crec que
malgrat que signem
un conveni
Marc
nosaltres en aquest moment
a la institució col·legial
ja estem treballant
amb dos branques
tenim
uns becaris
de periodisme
i becaris
d'informàtica
que estan
treballant
en el col·legi
però a més a més
ara
junt amb la Universitat
Rovira i Vigili
endeguem
una escola de formació
que acaba d'inaugurar
el col·legi oficial de metges
de Tarragona
que dirigeix
el doctor Gabriel Quatrecases
i la doctora
Cruz Maria Fontes
i a més a més
endeguem
o endeguem ja
una escola de formació
MIR
és a dir
aquells estudiants
de cinquè i de sisè de medicina
que han de preparar
els exàmens MIR
a partir d'ara
i en col·laboració
amb l'URB
podran fer-ho
a Tarragona mateix
amb un servei
organitzat
pel col·legi de metges
de Tarragona
jo crec que això
és important
pels futurs
companys de professió
que no els obligarà
a grans desplaçaments
ni a grans despeses
econòmiques
ni per ells
ni per les seves famílies
i a més a més
és un marc
de col·laboració
amb l'URB
que jo crec que
és una necessitat
absoluta
i que no
seria un sense sentit
el no tindre
aquesta relació
per mi és una gran satisfacció
signar aquest conveni
és a dir
és una gran satisfacció
tindre la sort
de ser el president
que pot firmar
aquest conveni
signar aquest conveni
doncs
parlant d'aquest conveni
amb la Universitat
de Rovira i Berzili
acabem aquest enrepàs
a l'actualitat
que afecta
els professionals
de la sanitat
els professionals
els metges
aprofitant justament
que aquest cap de setmana
com dèiem al principi
de l'entrevista
es farà aquest primer congrés
de la professió mèdica
a Catalunya
doctor Josep Maria Soler Pobret
gràcies
i molta sort
gràcies a vostès
bon dia
bon dia