.
.
Patars i música de Rebella és la nota característica
i un dels elements habituals quan arriba aquesta època.
Demà serà la vigília de Sant Joan, 23 de juny,
la coca, la Rebella i, com dèiem, els patars.
I és obligada la visita que fem cada any per aquestes dates
a un dels establiments de la ciutat, autoritzat,
perquè ja saben que no a tot arreu poden vendre
aquests artilogis pirotècnics, doncs, com dèiem,
hem desplaçat la nostra unitat mòbil
amb Joan Maria Bertran i Josep Sunyer.
Josep, bon dia.
Bon dia, Jolanda.
Exactament, on us trobeu?
Doncs, mira, ens trobem al carrer Gasòmetre, aquí a Tarragona.
Saps la botiga del Barça, de Tarragona i Comarques?
És un clàssic de la venda de patars.
Doncs sí, sí, exacte.
És un clàssic i puc dir que fa una estoneta,
no fa gaire comptat, fins a 11 clients.
Carles, molt bon dia.
Bon dia.
Fan cua, eh?
Fan cua, diuen els estudis principals.
Bastant, bastant, bastant.
Què és el que més...
O, bueno, tant, ens en comentaves que els dos clàssics,
les sabetes d'una banda i les bengales.
Les bengales, això és pels crios petits,
o sigui, el que no poden els fer servir per menors de 14 anys.
És el que marca la llei, fins a 14 anys,
les sabetes i tot això.
Però, claro, sempre venen als pares
i sempre agafen alguna cosa,
algun tro, algun petard d'una miqueta més gros.
Això és cert, eh?
Jo, l'han de...
He pogut comprovar que entre els clients,
que són molts,
i hi ha pares i mares amb fills,
amb nens petits,
que estan aquí,
mira, la mateixa nena petita per aquí,
a la vora,
i venen a comprar, suposo que els fills els diuen,
aquest és l'altre, no?
Sí, sí,
els crios sempre vau en el més gros possible,
perquè, claro,
nosaltres sempre els diem que,
o sigui, aconsellem que no...
I això no és dient pel criu que venen,
i llavors, bueno,
les responsables són els pares, no?
Llavors, a l'educació,
tenen que ser els pares que els eduquin
que hi ha coses que no els poden tirar.
Llavors, bueno,
nosaltres,
si venen amb els pares,
ho han de vendre,
perquè estem obligats per llei, no?
Però si venen sols,
no se'ls hi venen.
Llavors,
sempre aconsellem el millor pels crios,
perquè no els hi pugui passar més res.
Òbviament,
vendre petards no és com vendre qualsevol altre producte,
no és com vendre diaris,
no és que no tenen cap risc?
Per supòs.
Alguns diaris sí, eh?
Sí, no,
de diaris sí també se'n venem, no?
Escolta,
en Carles,
aquest any teniu algun producte estrella,
alguna novetat important?
Home,
novetat sempre anàvem traient.
Enguany han tret una sèrie de petards,
uns que xiulen i peten,
després uns altres que fan estrelletes,
fum i després peta,
i després, bueno,
volcans que cada any van canviant el tipus de volcans,
buscant més varietat de llums,
i s'està estilant molt, molt, molt la carcassa,
o sigui,
que és allò,
una capsa que van 18 o 20 sortides,
li posen foc,
surten unes boles de colors,
i ho fan tot,
i ho fa tot el mateix petard.
És una cosa que s'estilant molt,
que és tot això d'aquí dalt que veus,
totes aquestes coses grans.
Són capses,
Jolanda,
són capses com a força grans,
i veig fins i tot que hi ha lots,
el lot familiar,
el lot de rebella,
el lot fantasia,
i els preus van,
més o menys,
mira,
28 euros,
42,
20,
16,
12,
11,
vull dir que n'hi ha una mica per tots els gustos,
no, Carlos?
Sí, sí,
els preus dels petards van des del més senzill,
que són un paquet de bengales,
que va als 60 cèntims,
o sigui,
a les 100 peles de les antigues,
fins a una capsa que va a la tormenta del desierto,
que se'n va als 88 euros.
Com ho has dit?
Tormenta del desierto?
Què fa això?
Això són 64 sortides de colors,
o sigui,
són boles de colors que surten 64 vegades,
una darrere a l'altra,
van sortint.
Escolta'm,
segurament molts unes s'estan preguntant
si això de vendre petards és molt complex,
complicat,
em refereixo a l'hora que sigui legal,
clar,
perquè...
La legalitat,
sense dubte que un establiment no podem tindre,
100 despermís del govern civil,
de la Guàrdia Civil,
del Ministeri d'Indústria,
no podem vendre,
o sigui,
hi ha algú que es posa a vendre il·legal,
però, bueno,
saben que si els enganxen
els hi poden posar una forta multa molt grossa.
Nosaltres,
gràcies a Déu,
tenim tot això legalitzat,
tenim tots els permisos legals,
ens passen inspeccions cada dos per tres,
i ara, bueno,
estem a veure si aconseguim el permís per tot l'any,
vendre tot l'any.
Perquè cal un permís especial,
per poder...
Sí, sí,
cada vegada que vols vendre petardos,
tu has de demanar permís al govern civil,
llavors et venen inspeccions
de la Guàrdia Civil,
del Ministeri d'Indústria,
llavors,
o a Guàrdia,
o sí,
o l'Ajuntament de Tarragona,
llavors,
amb tots els permisos en regla,
t'autorissen vendre
durant uns dies que et marquen ells,
i llavors,
que són els dies que pots marcar,
vendre,
o sigui,
en guanyes,
des del dia 15 fins al dia 30 de juny,
després,
a partir del dia 30 de juny,
se tanca l'establiment,
i fins al desembre,
que tornem a demanar permís
per vendre'n per Nadal.
Tot i que aquí,
ara mateix està ple,
suposo que demà serà el dia fort,
no?
Home,
ahir ja va ser un dia fort,
o sigui,
ahir,
avui,
suposo que sí,
i demà,
demà sempre...
És que la gent sempre va a última hora,
perquè a molta gent no els agrada
tindre petards a casa,
els hi fa respecte,
i el petard,
si no l'encens,
ha marcat,
o sigui,
que va ser,
ja fa uns anys van treure uns trons
que es tiraven a terra,
com massabetes,
però ara més grossos,
i eren perillosos per nosaltres,
i fa dos anys van treure jo els rascadors,
aquells que es van,
que a Barcelona hi van haver
una quantitat d'accidentats
per un defecte de fabricació.
El Chupinazo,
no?
El Chupinazo,
el famós,
o sigui,
va ser un defecte de fabricació.
Llavors,
bueno,
als que li van enganxar,
desgracadament,
li va fer mal,
perquè eren trons grossos.
I la gent va amb trons grossos,
o sigui,
els crios de 18 i 20 anys,
això volen com més pet i millor.
O sigui,
i el petit també ho volen,
però nosaltres no els aconsellem
que ho agafin.
O sigui,
sempre aconsellem
perquè no els hi passi res
amb cap persona.
Iolanda,
pensa que en Carles,
aquí a la botiga del Barça,
de fet,
al costat mateix,
que han habilitat un local,
també n'està el Cava,
fins i tot,
per si vols fer la revetlla.
Això ho regalem.
Sí,
qui ens regalem el Cava
en qui ens fa una compra
superior a 50 euros.
Llavors,
li regalem un Cava,
una botiga de Cava,
amb una placa commemorativa.
Ja que avui en dia
estem al col·leccionisme
de plaques de Cava
està molt en evidència,
doncs,
bueno,
trobem plaques de Cava
personalitzades.
O sigui,
és de la cooperativa
de Nulles
i són dos plaques.
O sigui,
això són
per commemorativa
perquè,
els patats són pels crios
i el Cava és per la gent gran.
Fem així.
I amb el Jolanda,
la revetlla complerta.
Si et sembla...
ens falta la coca aquí.
Demà tindrem.
Demà serà el dia de la coca,
que en parlarem
de la coca de Sant Joan.
I tinc aquí a la vora,
Carles,
gràcies, eh?
Molt bé, gràcies.
Tinc aquí a la vora
una noia jove,
de d'adolescció.
Quants anys tens?
Vuit.
Suposo que has vingut
a comprar amb la teva mare,
oi?
Sí.
I què li has demanat?
Li demanes algun petar en concret?
A tu com vols que siguin
els petars que comprarà?
No ho sé.
No ho sé,
perquè jo m'inculto
amb una amiga
que es diu Tània.
Hola, Tània.
Hola.
A tu quins petars t'agraden?
Com t'agraden que siguin els petars?
Lens,
perquè no em cremi.
que facin molts colors?
Sí.
Molt bé, gràcies, Tània.
I tu, Josep,
quins petars compraràs?
A mi que petim fort.
A mi no,
a mi sabetes i bengales,
com a molt,
aquí no passo.
M'agrada que és que tiren amunt
els coets,
el que passa que,
clar,
mira,
quin té uns de coets?
Sabetes encara se'n venen,
no?
Encara n'hi ha sabetes.
Em pregunta la Jolanda
de l'estudi
si les sabetes encara es venen.
Les sabetes
és el producte estrella
de Sant Joan.
L'estrella,
clar,
la cosa més inofensiva.
Hi ha molt de criu petit
i les sabetes
és el que agafen
i estan tot el dia
tirant sabetes.
Sabetes i bengales
és el que més es venen.
Però, en tot cas,
Josep,
li dius a aquest senyor
que no és només de criu petit
això de la sabeta i la bengala.
Em comenta la Jolanda
que a ella li agraden molt
les sabetes,
que diu que no es donés
dels crius petits.
Que vingui aquí
ja ho hi regalarem,
que vingui aquí
de la ràdio
ja ho donarem,
almenys una capseta.
La segona
jo hi cobrarem,
no ho fem
com els postos
que diuen
la primera copa
i ja ho veus,
has de venir aquí
al carrer Gassòmat.
No, bon ambient i tant
és el lloc clàssic
d'anar a comprar els petards
aquí a Tarraona.
Està ple això,
està ple.
Ja m'imagino que
d'aquí a demà...
Ara mateix
hi ha una vintena de persones
dins de la botiga
i gent fora al carrer
fent cua.
És impressionant.
No, no, imagina't.
Molt bé, Josep,
doncs escolta,
ho deixem aquí.
Ja ens hem posat el dia
de com està la tendència
de la cosa del petard
i moltes gràcies.
Fins després.
Gràcies, fins ara.
Vinga, adeu-siau.