Passa un minut d'un quart d'onze del matí, matí de dijous.
Us ho dèiem fa un moment en el sumari del programa.
Avui seguirem parlant en clau política d'aquest any 2004
que acaba d'arrencar amb força intensitat
perquè tenim la cita electoral del mes de març ja ben a prop.
D'aquí un parell de mesos es convocaran les eleccions generals.
I avui, igual que ahir, volem dedicar uns minuts al programa
a parlar amb alguns dels que són protagonistes
d'aquesta actualitat política a les comarques de Tarragona.
Avui hem convidat el que va ser el número 1 de Convergència i Unió
en les eleccions generals d'ara fa 4 anys
que ha ocupat durant els últims dos anys
el càrrec de secretari general de l'Esport de la Generalitat
i que ara justament aspira a tornar a ser de nou
el cap de llista de la Federació Nacionalista
en aquestes eleccions al Congrés dels Diputats.
Saludem en directe al matí de Tarragona Ràdio
el senyor Josep Maldonado.
Senyor Maldonado, bon dia.
Bon dia.
Senyor Josep Maldonado feia ahir justament públic
l'acte de cessió del traspàs de poder
podíem dir el nou secretari general de l'Esport de la Generalitat
en Rafael Niuvó.
Deixa per tant enrere una etapa de dos anys
que, en fi, no sé com la qualifica, si de positiva.
Home, jo en un mitjà de comunicació
fa 8 o 10 dies que em va fer una entrevista
d'aquestes de perfil
jo vaig fer una definició
que a més la van recollir com a títol
que posava que ha sigut una passada.
Per què ha sigut una passada?
Home, perquè realment
jo me'n vaig content i agraït.
Content perquè en poc temps he pogut fer molta feina.
Agraït perquè m'hi he trobat molt bé.
Per tant, vol dir que he estat molt ben tractat per tothom
des del món polític, al món social, al món mediàtic
i, sobretot, perquè l'esport és un món molt gratificant.
La gent de l'esport acostuma a ser gent sana
i ha de tot com arreu, no?
Però, en general, el món d'esport és un món molt transparent,
molt pur, molt idealista
i quan una persona que té sentiments,
com jo em destineixo,
quan una persona amb sentiments,
doncs s'hi trobes molt bé.
Jo he disfrutat molt.
Jo he pogut treballar molt
i he deixat la pell.
Jo explico a Toria Dret
que feia un promig de cinc hores diàries de dormir,
set dies a la setmana
i això és molt dur, no?
A més, s'agreu tot Catalunya
i amb una intensitat extraordinària
d'actes al carrer
i de reunions internes
i de planificació
i de barrinar, no?
Perquè l'esport calia aixecar-lo
i, per tant, per allà era una cosa
que cal pensar molt.
Però jo he disfrutant, no?
He sigut molt feliç,
em sento molt honorat.
Pensar que has estat responsable
de l'esport del teu país
per un nacionalista com jo és,
per una persona que jo soc nacionalista
i que m'apassiona l'esport,
doncs és el més maco que em podia haver passat.
Hi ha gent que em diu
escolti, i vostè tornaria?
Dic, i tant.
Diu,
un senyor em preguntava,
i si fos només per un dia?
Si no hagués sigut mai
sabent el que se sent,
el que disfrutes,
el que t'honora,
encara que fos per un dia,
jo tornaria a portar l'esport català un dia, no?
Per tant,
me'n vaig content,
agraït i feliç.
Li sap greu, doncs,
deixar el càrrec, evidentment.
Home, em sap greu
per el que ha passat, no?
O sigui,
una ràbia democràtica
continguda, no?
Què vol dir això?
Home, que si nosaltres,
Convergència i Unió,
ho haguéssim perdut,
encara que ho hagués sigut d'un,
me n'hauria anat diferent, no?
Igualment agraït,
igualment content,
igualment honorat,
però políticament
més normal, no?
Me'n vaig trist
perquè Convergència i Unió
va fer la gran proezza
de guanyar
per setena vegada consecutiva
sense el president Pujol del Front,
amb un candidat nou,
un candidat jove,
com l'Artur Mas,
i malgrat guanyar
amb set,
ai,
amb quatre escons
de diferència,
doncs,
un pacte estrany
que no entenc,
doncs,
ens va portar
a l'oposició,
que democràticament
accepto, no?
Perquè jo soc demòcrata
i per tant he d'acceptar,
però això fa que me'n vagi
trist políticament,
content personalment.
Amb un sabor agredós,
podríem dir.
Sí, amb un gust agredós,
exacte,
perquè
agra,
perquè políticament
no és el que vol el poble de Catalunya,
el poble de Catalunya
ha anat un guanyador,
dolç,
perquè jo me'n vaig
content,
agraït,
amb moltíssima gent
que em dona medalles d'or,
medalles brillants,
sopars d'homenatge,
per exemple,
els periodistes esportius,
el dia,
el dia 27,
em fan un sopar
on em donen
el guardó
pel millor dirigent esportiu
per unanimitat,
no?
Tu saps que
això no sempre és fàcil,
a més a més,
enfront d'altres
persones d'alt nivell,
doncs,
el Montjuïc
em fa soci d'honor,
la pujada,
l'escalada,
el ciclista Montjuïc
em va donar el guardó,
la federació de pilota,
me'n vaig molt content,
molt satisfet,
però
trist políticament,
perquè no és el que,
no era el que hi havia,
no era el que calia,
no era el que volíem,
a tots,
havia gent
que visualitzava
que es podia fer
un govern fort,
català,
Convergència
Esquerra Republicana
que pogués fer front
als reptes de futur,
no?
Fins i tot
havíem cedit
a una cosa
que nosaltres no era
el que volíem,
però que
va haver de Catalunya
que era un tripartit
socialistes,
Convergència Esquerra,
no?
Però va haver
qui no va voler,
no?
I a partir d'aquí
doncs vam tindre
que acceptar-ho
i seguir treballant,
la mateixa il·lusió,
estem il·lusionats
de futur.
I d'aquests dos anys,
ara parlem del futur,
però d'aquests dos anys
últims,
al cap davant
de l'esport català,
des del punt de vista
territorial
de les comarques
de Tarragona,
de què se sent
més satisfet?
Què recorda?
Té alguna imatge
que li quedi
especialment a la memòria?
Home,
jo em sento
molt satisfet
d'haver recuperat
una mica
la presència
de la representació
territorial.
Jo vaig arribar
sense,
amb les representacions
territorials,
algunes tancades
i altres
doncs
sense funcionar,
no?
Que Tarragona
per no haver
ni representant territorial.
El pobre representant
territorial de cultura
amb una bona voluntat
i amb il·lusió
acumulat
feia el que podia,
no?
Però no havia
un representant
territorial d'esports,
ho vam recuperar.
Hem fet moltes coses,
hem fet homenatges
a gent,
hem aconseguit,
per exemple,
la piscina
de Calafell,
que era un somni
per les comarques
del Baix Penedès,
no?
Hem aconseguit
una cosa
que ara sembla
que està bastant baix
i que a mi
em sobta,
que és la pista
de l'atrisme
de Cambrils.
Hem fet
moltíssimes coses,
no?
Hem fet
penetració territorial,
el que no és important.
Recordem una miqueta,
ràpidament,
perquè els oients
recordin justament
la biografia política
dels últims anys
de Josep Maldonado,
va ser delegat
del govern
de la Generalitat
a Tarragona
fins fa 4 anys.
16 anys,
va ser durant 16 anys
delegat del govern
fins que fa 4 anys,
l'any 2000,
li demanen
que encapçali
la candidatura
de Convergència
i Unió
a les eleccions
generals.
I després de dos anys
de diputat a Madrid,
li demanen justament,
el president Pujol
li demana
que sigui
el secretari general
de l'esport
de la Generalitat
del govern
de Catalunya.
Ara deixa aquest càrrec,
ara tenim justament davant
unes noves eleccions generals
i es planteja,
m'imagino,
senyor Maldonado,
tornar a ser
el número 1
de la llista
de Convergència
a Juni
a les comarques
de Tarragona.
Hola,
sincerament sí,
jo podria fer
allò de dir,
home,
m'ho estic pensant,
allò que a vegades
fem els polítics,
no,
jo procuro ser
sempre molt honest
i molt clar
amb la meva actuació política,
jo em plantejo
en capsa de les llistes
a Madrid
per moltes raons,
perquè em fa il·lusió,
perquè en tinc ganes,
perquè jo soc un,
entre cometes,
un animal polític
i per tant vull fer política
sempre des d'on pugui,
des d'on em deixin,
però també és cert
que jo estic
a disposició del partit.
Jo soc un home de partit,
profundament de partit
i tant el Joan Arello
com l'Artur Mar,
com el president Pujol,
com el comandorant,
saben que jo estic
a la seva disposició
amb tota la il·lusió del món
i que si el partit
ho decideix bé,
i si no,
no passa res.
Nosaltres tenim la gran sort
que som un partit potent
amb moltíssima gent.
Jo crec que ho puc fer bé,
però hi ha molta més gent,
moltes més homes i dones
que ho podríem fer bé.
Però si vostè em pregunta
si soc candidat,
soc candidat.
A mi em fa gràcia
anar a Madrid
i aleshores
jo estic atent
i esperant
a el que em deia el partit
i el que el partit decideixi
per mi va a missa.
Ara fa quatre anys
va ser el cap de llista
per Tarragona.
Se sent satisfet
del resultat obtingut
l'any 2000?
Home, molt, molt.
jo sempre he de dir
que jo estic profundament
agraït
a la gent
de les comarques
tarragonines
i les Terres de l'Ebre,
no?
Perquè
vàrem ser
la demarcació
que van fer millor resultat,
vàrem ser la demarcació
que vàrem pujar més
i, doncs, lògicament,
alguna aportació
devia tenir jo,
tant jo
com els companys
de llista,
el sabedur-se
d'acord,
aquí també vull
retenir l'homenatge
en aquells moments
que ha anunciat
que deixa
el seu Escò Madrid,
com la Madrid
i l'Espósito,
que també, doncs,
com a persona
arrelada
a introduir
la ciutat de Tarragona
i tota la gent
que va acabar
formant la llista,
no?
Jo estic molt satisfet,
vàrem fer un gran resultat
i això és una cosa
que em sembla
que és un aval
que puc aportar,
no?
Molts anys
de treballar
per tots i cada un
dels pobles
de les comarques
de la demarcació
de Tarragona,
Tarragona
i Terres de l'Ebre,
un bon resultat,
el millor resultat
de Catalunya
perquè va ser
el lloc
que van pujar
i van pujar
amb vots
i fins i tot
van enfregar
el tercer diputat,
va haver-hi moments
de la nit
que aconseguíem
una cosa històrica
que era aconseguir
tocar el tercer
i per tant
jo estic molt satisfet
però sobretot
també molt agraït
el que deia abans
de l'esport,
com em vaig de l'esport
agraït,
doncs jo a Tarragona
és que només tinc
paraules d'agraïment,
a mi se m'ha tractat
d'una manera extraordinària
estar al front
de la demarcació
com a delegat del govern
en moments difícils
però jo he viscut
atemptats
d'ETA
amb petrol,
l'accident
de la nuclear,
el pla d'abocadors,
incendis,
he viscut
moments molt difícils
i sempre he trobat
la comprensió
i el suport
de la societat
tarragonina
i per tant
com sempre
content i agraït.
El fil del que diu,
li faig un parèntesi
en l'entrevista,
en la dinàmica
de l'entrevista
perquè el fil del que
estava parlant
de la seva responsabilitat
com a delegat
del govern
de la Generalitat
a Tarragona,
avui la notícia
del dia
és el nomenament
del nou delegat
del socialista
Javier Sabater
que curiosament
ara fa quatre anys
va ser el seu rival
en les eleccions
en generals
del 2000
recordem que Javier Sabater
és també diputat
a Madrid
a més de primer secretari
del partit
dels socialistes
a les comarques
de Tarragona.
què li sembla
el nomenament
de Javier Sabater
en un càrrec
que vostè
va ocupar
16 anys?
Doncs m'agraeixo
que ho pregunti
perquè està molt
d'actualitat
és molt
pot ser
una notícia
del dia
a Tarragona
a veure
el mateix
gust agradols
que tinc jo
al plegar
per un costat
agra
perquè jo crec
que Convergència
i Unió
tenia que seguir
el govern
junt
amb qui
amb qui fos
i per tant
crec que
havia sigut
el delegat
del govern
una persona
del partit
més votat
a Catalunya
per tant
no estic content
políticament
que una persona
de l'actual
tripartit
enfronti
la responsabilitat
de la delegació
del govern
però
dit això
que em toca
dir-ho
perquè el sentiment
polític que tinc
també he de dir
que conec
des de fa molts anys
amb el Xavi Sabater
vam coincidir
la diputació
amb ell
i amb el seu germà
les meves relacions
amb ell
a nivell personal
han sigut sempre bones
em sembla que una persona
que ve de lluny
en la política
és una persona
que
jo crec
que ho pot fer bé
jo li desitjo
que tingui sort
més que per ell
políticament
sinó
pels ciutadans
de Tarragona
jo crec que
quan un és nacionalista
i s'estima el seu país
s'ha de voler
el millor
per la seva terra
i per tant
si ara toca això
doncs
benvingut
sigui el senyor Sabater
i que ho faci bé
jo
a nivell personal
hi tinc una relació
bona
i
li desitjo sort
doncs
tanquem aquest parèntesi
perquè era obligat
gairebé
preguntar-li
per aquesta
és més
el trucaré personalment
i el felicitaré
perquè crec que s'escau
hem de ser
per sobre de tot
demòcrates
i respectuosos
amb la situació
i per tant
com que
no és una situació
il·legal
jo la definiria
com políticament
incorrecta
però no il·legal
per tant
hem de respectar
la realitat
ara hi ha un delegat
del govern
que es diu
Xavier Sabater
i per tant
jo li desitjo
un millor
i
com que el conec
i li tinc
a pressió personal
doncs
espero que
que ho faci bé
per bé del país
el que està clar
és que si vostè
senyor Maldonador
van les llistes
de les eleccions
generals a Madrid
ja no es trobarà
com a company
encara que sigui
d'una altra força política
el Xavier Sabater
i jo vam coincidir
la diputació
vam coincidir
aquí a Tarragona
quan ell era regidor
i jo del delegat
del govern
i vam coincidir
a Madrid
i per tant
excepte
algun moment
de campanya electoral
que vostè recordarà
que vam tenir
alguna
alguna
picabaralla
lògica
entre cometes
de la campanya electoral
sempre hem tingut
una bona relació
personal
i un respecte polític
que jo tinc sempre
en tothom
i per tant
amb el Xavi
tornem a parlar
de les eleccions
del mes de març
de la seva aspiració
a ser el candidat
al cap de llista
de Convergència i Unió
aquestes
sens dubte
seran unes eleccions
diferents
per la Federació Nacionalista
senyor Maldonado
per primera vegada
després de 23 anys
la Federació
els dos partits
Convergència Democràtica
i Unió Democràtica
afronten aquestes eleccions
des d'una posició
diferent
al govern de Catalunya
perquè no hi seran
al govern
sinó que estaran
a l'oposició
Creu que justament
el que ha passat
en les últimes setmanes
a la política catalana
pot tenir alguna repercussió
en els resultats
del mes de març?
Molta
Molta
perquè té moltes lectures
una
hi ha un sector
de ciutadans
que s'han sentit
profundament enganyats
sobretot
votants nacionalistes
jo me'n trobo
grapats
de gent
que pel carrer
em diu
senyor Maldonado
van votar
Esquerra Republicana
només
perquè
tingués un bon resultat
i perquè
apretés a Convergència
perquè Convergència
fos
més radical
perquè
Convergència
apretés una mica més
la seva actitud
per tant
era un vot
cedit
a Esquerra Republicana
perquè
d'alguna forma
pogués fer un govern
Convergència-Esquerra
amb una certa
més radicalització
nacionalista
però
et diuen
ens han traït
ens han decebut
estem tristes
per tant
hi ha un grup
de gent
important
en el país
que ha votat
Esquerra Republicana
que ara
té l'oportunitat
de no votar-los
si vol
el vot
és lliure
i per tant
la gent farà
el que cregui
per tu
hi ha un altre fet
hi ha un altre fet
en aquests moments
hi ha un pot i pot i polític
comunistes
espanyolistes
independentistes
governant
el govern de la Generalitat
enfront d'això
hi ha un partit nacionalista
no lligat a ningú
que ha demostrat
que sempre
el que li priva
és
el bé
dels ciutadans
de Catalunya
i que anirà a Madrid
sense cap
lligam
clar
imagini's
com negociaran
com negociaran
els
diputats
d'esquerra
socialistes
o comodistes
si el PP
guanya
com negociaran
des de l'enfrontament
des de
el no
consens
des de la manca
de diàleg
això és difícil
però a més a més
nosaltres tenim
una altra virtut
que és que
guanyi qui guanyi
si es produís
el fet
que Convergència i Unió
pogués una vegada més
ser frontisa
nosaltres
ja
tenim clar
quines han de ser
les condicions
perquè
nosaltres
puguem donar
alguna mena de vot
no
i aquestes condicions
són unes condicions
que passen
pel dret
dels catalans
des del nou estatut
fins a aspectes
molt importants
Andoran Lleida
ho ha dit
no fa gaire
que el guanyi
qui guanyi
s'haurà
de
sentar-se
a la taula nostra
i trucar a la porta
veurem
quina resposta
donarem
lògicament
tenim mans lliures
allò de mans netes
mans lliures
nosaltres tenim mans lliures
però això
potser
amb aquesta posició
de força
de Convergència i Unió
potser els apropa
més els socialistes
que no els populars
que a priori
estarien més
més oberts
a aquestes reivindicacions
de nou finançament
de nou estatut
per Catalunya
bé bé
escolti
nosaltres
públicament
ja hem dit
que guanyi
que guanyi
nosaltres no diem
si guanya el PP
ens entendrem
si guanyen els socialistes
no
o si guanyen els socialistes
ens entendrem
si el PP no
nosaltres diem
escolti
qui guanyi
de ben segur
que haurà de trucar
a la porta
de Convergència i Unió
per moltes raons
perquè
minoria catalana
sempre ha fet uns bons resultats
perquè
hi ha gent
que ara vol fer un vot
de càstig
en aquells
que han fet un pacte
en aquells socialistes
que no entenen
què es fa
amb una taula
amb comunistes
i amb Esquerra
en aquells d'Esquerra
que no entenen
què fa el zapatero
penjat del balcó
de la Generalitat
en aquella gent
que
se sent decebuda
doncs
ara
hi ha l'oportunitat
de fer
un vot
útil
i de futur
i per tant
nosaltres podem fer
un bon resultat
si l'hem fet sempre
l'hem fet sempre
sempre
durant 23 anys
sempre
inclús ara
a les autonòmiques
per tant
el probable
és que el seguim fent
i que fins i tot
el puguem millorar
per tant
nosaltres
tornem a ser
peça clau
a Madrid
guanyi qui guanyi
allà el resultat que hagi
perquè ningú
fixi's bé
que fins i tot
en majoria absoluta
de PP i de socialistes
sempre han volgut
tenir l'escalf
de Convergència i Unió
perquè Convergència i Unió
és la tercera força
a nivell estat
és un referent
és un estil
de fer política
que tothom
admira arreu
de l'estat
i per tant
nosaltres el que volem
d'alguna forma
és que si això es produeix
així
que esperem
doncs
treballar amb la línia
que vostè deia
estatut
finançament
drets dels catalans
més sobirania
mesures socials
etcètera
i per tant
doncs
ara és el moment
el mes de març
és el moment
sentint
Josep Maldonado en directe
doncs això
es nota que
sent passió política
i que parla ja
pràcticament
com a candidat
i com a cap de llista
de Convergència i Unió
en aquestes eleccions
és més
però es nota que
com a mínim
sent la política
des de la meva joventut
és més
jo fins i tot
vull deixar clar
que sóc aquí
per invitació
no perquè ho hagi demanat
algú pot dir
mira Maldonado
mou la cua
i està a les ràdios
evidentment
si Josep Maldonado
està aquí
és perquè
l'hem convidat
expressament
a que vingués
i encantat
de ser aquí
una última qüestió
què creu que pot aportar
Josep Maldonado
políticament i personalment
a aquesta campanya
a aquestes eleccions
generals
el coneixement
per exemple
del territori
seria
home
moltes coses
i els que em coneixen
saben que no sóc
pedant
ni cregut
1
experiència
2
coneixement del territori
3
molta il·lusió
4
un estil
que és el de
treballar per tothom
jo sempre he dit
que com a delegat
del govern
tractava igual
els alcaldes
del color que fossin
i com a parlamentari
a l'ofici parlamentari
que vaig obrir
al carrer
allà venia gent
de tots els colors
de totes les condicions
i sempre he estat
un polític de carrer
per tant
un estil
de treballar per tothom
a mi m'il·lusiona molt
treballar per tothom
des de la gent
que està reinsertant-se
a la presó
fins a la gent
que està fent negocis
per projectar
a Tarragona
més enllà
fins a la gent
que està a la mà
fins a la gent
que passeja pel carrer
fins als saturats
etc.
Per tant
un estil
l'estil que jo he tingut
sempre
d'humanitzar la política
Doncs amb aquest estil
i amb aquest missatge
ens quedem de moment
Josep Maldonado
fins ara
secretari general
de l'Esport
de la Generalitat
el que va ser
número 1
de Convergència i Unió
en les pròximes eleccions
generals
i ara
ja ho ha dit ell clarament
aspirant també
a tornar a repetir
aquesta candidatura
que vagi molt bé
que tingui molta sort
i segur que ens retrobem
ben aviat
en qualsevol moment
per parlar
de política
en aquest any 2004
que es presenta
tan intens
i tan interessant
Moltes gràcies
i encara que sigui
el pilota passada
bon any a tothom
Gràcies i bon any
Adéu-siau