Hem volgut fer com una escultura de sorra que s'obre, que s'expandeix
i per tant està esculpida no només per fora, com era el que estàvem habituats a veure,
una muntanya esculpida tota per fora, sinó que ho està per fora i per dins.
I en aquest cas a dins és on hi ha el nen Jesús il·luminat amb uns ratys de llum
que es poden veure al vespre quan hi posem la il·luminació.
A banda d'això, podem veure pels exteriors escenes típiques del pessebre
com Josep i Maria sobre la mula buscant un estable, els reis, els pastors i les ovelles, etc.
Veig que encara estem fent algun retoc, per exemple hi ha algun retoc d'últim hora.
D'on són aquests artistes? D'on han vingut aquest any?
Han vingut, a veure, de fet han vingut tots els mateixos que havien vingut l'any passat.
Són d'Irlanda, d'Holanda, Dinamarca, França i jo mateixa d'aquí.
Sí, hi ha hagut un canvi d'un danès que no va poder venir i ha vingut una altra holandesa.
Vosaltres que ja esteu a Bassas ja ho sabeu, però hi ha gent que no ho saben.
Hi ha un circuit internacional de concursos d'escultures de sorra, no?
Sí, de concursos i de festivals.
Bàsicament aquesta gent, aquest any se l'han passat tot viatjant i participant en festivals d'escultura de sorra.
Tu també?
Jo no, perquè tinc un altre tipus de feina i no m'ho permet, només ho puc fer en època de vacances.
Llavors què fan? Se'n van estar uns dies, no sé, ara aquí a la Pineda, després s'aniran a un altre lloc, no?
Sí, mira, van venir aquí directe d'un festival d'escultura de gel a Holanda.
En aquell hi van anar des d'un festival a Alemanya, també de gel.
Abans d'allò havien anat a Canadà, a Austràlia, a la Xina, Singapur...
O sigui, no paren.
Per què són? Són arquitectes, escultors, una mica de tot?
Sí, una mica de tot. Bàsicament pintors i escultors, la majoria.
Els que diguem que viuen d'això són els pintors i escultors.
Últimament ha tingut molt de ressò això de l'escultura de sorra i de gel i de neu, també,
i permet viure durant tot l'any participant en festivals d'aquests.
En el cas de Vilaseca, quants dies es podrà veure?
Avui estem a dir xous, avui ja està obert al públic, quants dies podrem veure aquí a la platja?
Sí, els elements també ho permeten, es podrà veure fins al 6 de gener,
que és quan ja es tira terra perquè s'han acabat les festes.
Per tant, totes les festes la gent pot acostar-se aquí a la Pineda a veure-ho.
No s'ha creut, després de tantes hores de treball, tirar-ho a terra?
No.
Tu ho veus això? Tu ho vens a veure?
No, no vinc a veure-ho quan ho tiren, no, però són les regles del joc ja.
Ja ho fas sabent que l'any que ve, quan tornis a venir aquí,
tornaràs a trobar una platja plana.
I, de fet, també és una mica la gràcia d'això,
perquè anar guardant les escultures tampoc no li trobaríem massa sentit.
No, no, ja és això, eh? Ja és això.
Escolta'm, Núria, com es fa?
Quin és el truc perquè la sorra quedi ben compactada,
perquè s'aguanti l'estructura?
Els altres anys ho havíem fet amb una piconadora,
compactar-la amb piconadora,
fent uns mollos de fusta,
emplint-los de sorra i aigua i piconadora.
El que passa és que aquesta sorra que ens porten aquí té moltíssima aigua
i amb la piconadora no funciona bé
i ho fem amb els vibradors de ciment,
doncs amb un vibrador de ciment que queda
com si fos ciment realment,
queda duríssima, molt, molt, molt, molt ferma
i aguanta, doncs, fins i tot les tempestes que hem anat tenint.
El vibrador és com una...
A veure, és com...
Sí, és una manguera,
és una manguera que al final té un cap de ferro
que, bé, l'endolles a un generador d'electricitat
i vibra,
i llavors va fent que tota la sorra vagi vibrant,
tota la...
O sigui, la cubeta que hem omplert de sorra
vagi vibrant i es va com assentant,
es va quedant sòlida,
de baix cap a dalt.
I llavors al final,
quan tenim aquest bloc compactat,
traiem les estructures de fusta
que ens han ajudat a compactar,
les traiem i comencem a esculpir.
i, bé, i al final acaba sent això que veieu.
Quantes tones heu utilitzat aquí, de sorra?
Doncs, ostres, amb tones...
Moltes, no?
Sí, són 20 camions,
20 cubetes de camions, sí.
No sé, amb tones ara, si són dues...
No ho sé, no ho sé.
Si t'ho dic...
Saps com bé aquesta sorra, no?
Sí, d'aquí mateix, de la Pineda,
d'una mica més amunt,
no de la platja,
perquè la de la platja té massa pedres
i no funcionaria bé.
És una mica a uns 500 metres de la platja,
uns terrenys que hi ha
que la poden agafar d'allà.
I com decidiu, Núria,
les formacions que es faran després?
Els dibuixos, què heu decidit?
Els reuniu tots?
Sí, sí.
Quan arriben,
en aquest cas va ser dimecres passat,
quan arriben tots,
ens reunim al vespre
i comencem a fer una mica de brainstorming,
que en diuen,
que és cadascú va dient les seves idees.
Llavors, acaben totes aquestes idees
conjuntant-se en una,
però que està bé
perquè té elements de tothom,
tothom hi pot participar,
cosa que agraeixen bastant,
és una de les coses
que els agrada d'aquest projecte.
Bé, mirem les estructures,
perquè és que vulguin vindre.
A veure, Núria,
això que estem veient aquí davant, què és?
Doncs estem veient el Josep i Maria
arribant en un poblec,
que se suposa que és Batlem,
un paisatge,
i després, si mires per dins,
això és el que es veu per fora,
si entreveus cap a dins
que hi ha tres àngels,
una a cada banda,
aquestes bandes no sé com dir-los,
són com uns murs,
són com tres murs
que per l'exterior veus escenes del pessebre
i a dintre hi ha els tres àngels
i el nen petit al mig.
Després, si seguim girant,
de fet, la forma que li hem donat aquest any
és perquè convidi la gent també a girar,
a donar voltes, a mirar-lo,
fa com una espiral.
Llavors, vas caminant,
després vas veient els reis,
com se'n van cap a...
seguint l'estrella de Batlem,
se'n van a adorar el nen,
segueixes caminant
i el que veus són uns pastors
amb unes ovelles
i un petit caganer amagat.