D'aquí dos minuts serà un quart d'onze del matí.
Matí de dilluns, matí de Tarragona Ràdio,
temps per parlar de política,
per repassar alguns dels aspectes de l'actualitat política local
i també per començar a parlar d'aquest inici del curs,
després d'aquest breu període que acostuma a suposar el mes d'agost,
tot i que enguany els polítics segurament han fet poques vacances.
Com a mínim, aquesta és la sensació.
Ara li preguntarem al portaveu del grup municipal d'Esquerra Republicana
a l'Ajuntament de Tarragona, Javier Magro.
Javier Magro, bon dia.
Hola, bon dia.
Ha fet poques vacances enguany?
Una setmana.
Només una setmana.
I no n'hi haurà més?
De vacances?
Home, les vacances de la tecla ja fa 10 anys que les fai,
és una cosa fixa al calendari,
i aquest any segurament per davant o per darrere agafarem més vacances.
Deia que potser dona la sensació que s'han fet pocs dies de vacances
entre la classe política de la ciutat de Tarragona,
perquè hi ha hagut alguns temes de plena actualitat,
de candent actualitat, que de fet encara són avui notícia,
en aquesta ja recta final del mes d'agost,
que suposa a poc a poc l'inici,
la recuperació de l'activitat política normal.
Tenim, per exemple, el tema del conflicte de la Guarda Urbana,
que es manté unes quantes setmanes després.
Des d'Esquerra Republicana, com veuen?
Justament, com analitzen aquesta situació que no s'ha acabat de desencallar,
amb les protestes que van començar els policies locals
a principis del mes de juliol,
que es van fer evidents amb el concurs de focs internacionals
a la ciutat de Tarragona, i que, insisteixo,
un mes i mig després encara es manté aquest freca-frec
entre l'equip de govern i la policia local.
Com ho veu?
La valoració que fem és que s'ha portat la cosa malament
per part de les dues bandes.
Per part de les dues bandes s'han dit coses
que no s'haurien dit mai.
O sigui, com pot dir un alcalde
que sense Guàrdia Urbana s'està millor?
És absolutament absurd.
I si estava de vacances, doncs que hagués sigut de vacances.
No ha d'intervindre l'alcalde a la negociació,
perquè hi ha una persona que està anomenada
pel Consell Plenari per negociar, que és el Carles Sala.
I per part dels sindicats,
doncs han entrat en una espiral
de demanar més diners, més diners, més diners, més diners,
més diners, quan ells saben que són funcionaris,
que els diners estan ajustats als pressupostos de l'Estat,
i que, en tot cas, el problema és d'anteriors convenis
que hi havia unes diferències abismals
entre Guàrdia Urbana i funcionaris
i que ells ho van acceptar.
Llavors, el que hi ha hagut és un desajust
entre les dues bandes.
S'ha negociat molt malament.
Quina sortida, doncs, li veu al conflicte, a la polèmica?
La sortida és seure's en una taula i tornar a negociar.
I això ja fa setmanes que s'està reclamant
per part d'Esquerra Republicana
que se seguin en una taula i que negociin.
El pitjor que pot passar en una negociació
són totes aquestes converses informals.
Una conversa informal.
I n'hem sortit a dojo pels diaris,
i ho ha dit el conseller de personal, Carles Sala,
que en una negociació no hi ha converses informals.
No poden haver converses informals.
Han d'haver taules de negociació.
I si els dos es veuen incapaçs de veure's les cares,
doncs que anomenin un president de negociació extern,
un representant de l'administració pública, per exemple.
Les reivindicacions de la Guàrdia Urbana,
vostès consideren des d'Esquerra Republicana
que són assumibles per a l'Ajuntament?
Podrien ser assumibles en un període de sis anys.
Són inassumibles en aquest any.
Els pressupostos de l'Ajuntament no suportarien,
no poden suportar les peticions complertes de la Guàrdia Urbana.
podrien ser assumibles en un període de quatre o sis anys.
La fórmula que han seguit els sindicats a l'hora de protestar,
amb aquelles baixes d'un grup considerable de gens en aquell mes de juliol,
les troben justificades?
Aproven aquestes mesures de pressió?
Si hi ha gent que es posa de baixes,
hi ha uns metges que donen les baixes és que estan de baixa.
No ens considerem que això formés part de la protesta.
La protesta va ser les tendres de campanya a la caserna de la Guàrdia Urbana,
la xiulada l'altre dia que va haver-hi la concentració,
però si una persona està de baixa perquè un metge li dóna de baixa,
està de baixa.
No hi ha res a dir.
De la Guàrdia Urbana se n'ha parlat molt en aquestes setmanes d'estiu,
també se n'ha parlat força,
sobretot des de finals de juliol, del projecte de Terres Cavades.
Avui és possible que se faci públic l'informe encarregat a tècnics municipals,
l'informe de l'Ajuntament sobre la legalitat o no del procés
d'urbanització d'aquest projecte de Terres Cavades.
Sobre l'evolució d'aquest tema, què n'ha de dir Esquerra Republicana?
Bé, nosaltres vam presentar tres escrits,
un dirigit a l'alcalde de Tarragona,
demanant la invalidesa, que declarés invàlids els vots del conseller Àngel Fernández,
un altre escrit a la Comissió d'Hurbanisme de Tarragona,
demanant que reclamés l'expedient per revisar-lo,
i un altre escrit a la Governació de la Generalitat de Catalunya,
perquè és l'entitat, l'administració,
que és la responsable del bon funcionament dels ajuntaments.
De moment, cap de les tres administracions ens han contestat
i estem a l'espera que ens contestin,
que ens digui l'Ajuntament de Tarragona
si considera el senyor alcalde
que els vots del senyor Àngel Fernández són vàlids o no vàlids.
Nosaltres no hem qüestionat en cap moment,
hem qüestionat que el procediment s'hagi fet malament.
El procediment és correcte perquè la Comissió d'Hurbanisme va dir que era correcte.
Ara bé, hi ha un moment donat,
es dona la circumstància que es coneix pels mitjans de comunicació
i que el senyor Joan Fernández i el senyor Àngel Fernández
reconeixen públicament,
doncs que hi ha una participació del 9,8%, etcètera,
i que hi ha un parentiu.
A partir d'aquí el procediment s'ha de revisar
i s'ha de revisar en la base
que els vots efectuats pel senyor Àngel Fernández no són vàlids.
A partir d'aquí, doncs...
Vostè creu que el regió d'Hurbanisme hauria de dimitir?
No, jo crec que s'hauria de repetir la votació.
I un cop repetida la votació, si vol que dimitir, que dimiteixi,
però si ho vol ell.
O sigui, si a mi l'alcalde de Tarragona,
el meu alcalde em diu que no coneixia
que el Joan Fernández i l'Àngel Fernández tenen germans,
doncs m'ho he de creure perquè ho diu l'alcalde.
Fins i tot si el senyor Àngel Fernández digués
que no coneixia que és un germà,
tenia propietats en la zona de Terres Cabades,
m'ho he de creure perquè és la paraula d'una persona.
No hi haurien proves que ho refotessin.
Ara bé, conegut tot,
el que hi ha que fer és repetir la votació.
I el problema de repetir la votació
amb l'actual consistori
és que hi ha la xifra 14, que és la cavalla.
14 vots són els necessaris
per aprovar una modificació puntual del pla general.
I ara, i sense el vot del senyor Àngel Fernández,
en tenen 13.
Fins i tot l'aprovació general,
quan en tenien 16,
va ser per 14 amb el vot del senyor Àngel Fernández.
El que han de fer és
que no dimiteixi ningú,
que tornin a passar pel plenari
les tres votacions,
que es voti i que decaigui el projecte.
Així de senzill.
Vostès estan en contra del projecte
d'urbanització de Terrascavades?
Nosaltres estem en contra del projecte
perquè és una massificació
impressionant de gent.
La que es vol posar allà és...
Són moltes vivendes,
van en contra del que ja vam al·legar
al pla general.
Hi havia que limitar el creixement.
No pot arribar l'urbanització
fins a la font de Llorito.
No pot arribar.
Ens estem carregant una part de Tarragona
molt important ecològicament
i necessària per la ciutat
i de record per la ciutat.
I també estem carregant
una visió de Tarragona
que els grups municipals
estàvem d'acord
quan vam estar més o menys
digeniant la imatge de ciutat
del pla general.
Que era que venint des de Barcelona
et trobaves amb la Tarragona de sempre,
del Maset,
l'Horteta,
les Arcades,
que venint des de València
et trobaves a la Tarragona
tecnològica
amb els edificis
de la Nau de Ciutat Judicial,
les Torres Roma,
altres edificis emblemàtics,
i que venint de Valls
et trobaves amb la zona universitària,
etcètera, etcètera.
El disseny de tres entrades
de la ciutat
totalment diferenciades.
Si fem això,
ens trobem
en un barri,
en un altre nucli
de la ciutat,
en 4.872 vivendes,
com ens recorden cada dia
els promotors,
els diaris
de la ciutat,
i ens feliciten
les festes a Magí
i tot això,
en 4.872 vivendes,
que són més o menys
un lloc
on podríem viure
uns 12-15.000 persones.
Ho trobem
que és una passada,
que no és bo
per Tarragona
aquest tipus
de construcció
que es vol fer allà.
De la Guàrdia Urbana
i de Terrascava
s'ha parlat,
com dèiem,
aquestes setmanes
de ple estiu.
D'altres temes
s'haurà de parlar
en el nou curs polític,
que ara comentarem
a partir del mes de setembre.
Abans, però,
fa uns dies,
fa una setmana,
se celebrava,
es recordava
el 15 aniversari
de Joan Miquel Nadal
com a alcalde de Tarragona.
Ha estat 15 anys,
porta 15 anys
a l'alcaldia.
Quina valoració fas
que republicana
amb la perspectiva
del temps
d'aquest període
polític tan ampli
a la ciutat de Tarragona?
Si tinc de valorar
la persona
com a alcalde,
diguem que no m'agrada
de la manera
i no descobreixo
res de nou
si dic
que no m'agrada
la seva manera de fer.
Si he de valorar
la modernització,
el canvi
que hi ha hagut
de la ciutat de Tarragona
és molt positiu
i no dir
això seria
absolutament
o estar segur
o fer demagògia.
Tarragona ha evolucionat
en positiu,
molt positivament.
Bé,
has pogut evolucionar,
suposo que de la mateixa manera
o millor
amb unes altres maneres
de fer,
amb unes altres maneres
de fer les coses,
però el canvi
és evident
que ha sigut en positiu
i l'impuls
més important
que ha tingut
la ciutat de Tarragona
en els últims anys
es diu
Universitat Riberogili.
És el pal de paller
de tot el canvi
important
que hi ha hagut
a la nostra ciutat.
Deixem doncs
aquestes qüestions,
parlem del nou curs
polític
que començarà.
pressupostos,
ordenances municipals
seran una vegada més,
allò pal de paller
segurament
és el més important,
sobretot els pressupostos,
l'eina
que té qualsevol govern,
doncs
l'eina més important
per dirigir
en aquest cas
la ciutat.
Quins seran
els plantejaments
d'Esquerra Republicana
en temes econòmics,
en temes de pressupostos
i d'ordenances?
Amb ordenances
pràcticament
està tot fet.
El que ens cal
perquè
ja sap vostè,
perquè segueix
el funcionament municipal,
que va ser una
de les prioritats
d'Esquerra
quan vam entrar
a l'Ajuntament
l'any 99
i pràcticament
les ordenances
d'avui
no tenen res a veure
amb les ordenances
del 99.
I amb un treball
molt fort des d'Esquerra
s'han pogut modificar
pràcticament
totes les ordenances
i queda poca cosa
a fer.
A les ordenances
es podrien afegir
alguna ordenança nova,
alguna ordenança nova
per exemple
que anés
d'acord
amb la telefonia mòbil
i alguna història
d'aquestes.
Per tant,
a les ordenances
queda molt poca cosa
a fer.
A les ordenances
el que veurem
és quin augment
de la contribució
ens proposa
l'equip de govern
i sobre qui discutirem.
I sobre els pressupostos,
una cosa
és el que voldria
fer Esquerra
i una altra cosa
és el que suposo
que farà finalment.
O sigui,
el que voldria fer Esquerra
seria arribar
amb acords
amb l'equip de govern
perquè és la manera
de fer d'Esquerra,
arribar d'acords programàtics
amb l'equip de govern
per al bé de la ciutat
perquè creiem
que punts
del nostre programa
que van presentar
a les eleccions
del 2003
serien possibles
tirar-los endavant.
Ara bé,
vostè deia
els pressupostos
és l'any més important,
els pressupostos
s'incompleixen
sistemàticament.
Sistemàticament
s'incompleixen.
Llavors,
és complicat
que Esquerra
arribi a un acord
en Convergència
en els pressupostos
del 2005
perquè hi ha molts punts
incomplers
en els acords
del 2002
i del 2003.
Hi ha bastants punts
incomplers.
O sigui,
si Convergència
posés data
a la presentació
de la policia verda
que està pressupostat
i encara estan els diners
per tirar-ho endavant,
si hi hagués
a l'inici
del projecte
del cobriment
del segon,
del cinturó
de Circunvalació
que també està pressupostat
si es fes el projecte
per convertir
la caserna
de la Guàrdia Civil
en casal cívic.
Es podria parlar
en Convergència.
Però
aquests acords
es van arribar,
es van signar,
es van aprovar
per plenari
en els pressupostos
i després
no s'han executat.
Llavors,
el que voldria Esquerra
és que els pressupostos
del 2005
contempléssin punts
del seu programa electoral
i per tant
fossin aprovats
i per tant
arribéssim a acords
en Convergència
per tal que aquests punts
constessin al pressupost.
Lamentablement,
el que suposo
que passarà
és que
com l'incompliment
ha sigut
pràcticament sistemàtic
amb molts de punts,
queden molts de punts
per complir
dels pressupostos anteriors,
suposo que
ens,
que
tindrem que fer
més paper polític
en el sentit aquest
que a mi no m'agrada
massa de la paraula,
presentar
alternatives
i votar que no,
o sigui,
és el que toca,
diuen,
entre altres coses
perquè com tu
no controles el pressupost
i després te fan,
no sé si portem
vint i pico
modificacions de crèdit,
per això dic que
a mi el debat
de pressupostos
m'interessa molt més
el debat d'ordenances,
el debat d'ordenances,
si a tu te diuen
que te pujaran
la contribució
en 10%,
segur que te la pugen,
en canvi,
si te diuen
que al teu carrer
li posaran llums,
és possible que
li posin aquest any
o dins de 5.
Llavors,
és més exacte
el cobrar
que el pagar
i això
és igual
a l'Ajuntament
que a tot arreu.
Deia que amb tota probabilitat
hauran de votar que no
i que presentaran alternativa.
Si l'alternativa
la presenten,
la faran conjuntament
amb els altres partits
de l'oposició,
Partit dels Socialistes
i Iniciativa per Catalunya?
En principi
no ho està previst,
no s'ha parlat
i en principi
no tindria massa sentit
perquè no la podríem guanyar.
Però ho havíem fet
algun altre any?
Sí,
es va fer
el 2001,
crec,
es va fer el 2001
per demostrar
que les coses
es podien fer
d'una altra manera.
Sabíem que la perdríem,
però per demostrar
que els pressupostos
es podien parlar,
consensuar,
arribar a acords puntuals,
que no tot
era
imposar una majoria.
I amb la situació
que hi ha
a l'Ajuntament de Tarragona
és més necessari
que mai,
però no cal
tornar-ho a demostrar.
Amb aquells pressupostos
l'Iniciativa Socialistes
i Esquerra
vam arribar
a uns pressupostos conjunts
cadascun de nosaltres
deixant coses
fora d'aquells pressupostos
i posant-nos d'acord
amb el que
teníem en comú.
Així es tindrien
que fer els pressupostos
per part dels cinc grups municipals.
i en una situació
com és la que
de l'Ajuntament de Tarragona
que estem
un 14-13.
Amb el cas
Terrescavades
s'ha demostrat
que és necessari
parlar.
Que és necessari
parlar.
Amb els pressupostos
exactament el mateix.
si l'equip de govern
no vol parlar
no crec
que hi hagi
que demostrar
altra vegada
que les coses
es poden fer
d'altra manera
i ja es va demostrar.
En qualsevol cas
vostè sí que han participat
amb els altres partits
de l'oposició
en algunes iniciatives conjuntes.
Sí.
Ho seguirem fent
en aquest nou curs polític?
Sí, sí.
Quan ens posem d'acord
en un tema
per què no el tenim
de portar conjuntament?
Continuem parlant
de diferents qüestions
als tres partits
de l'oposició
i de quins temes
estan més
més a prop
d'arribar
a posicions conjuntes?
Els temes
que tractem
amb iniciativa
i socialista
són els temes
principalment
que afecten
a l'administració local
i autonòmica
alhora.
Són els temes
que afecten
a la Generalitat
i a l'Ajuntament
de Tarragona.
I llavors
de cara
a aconseguir
que no passi
el de sempre.
Que dius
si a Madrid
ets un centralista
s'ha de Barcelona més,
doncs que no passi
el de sempre.
per molta gent
que tinguem
el govern
de la Generalitat
del camp de Tarragona
doncs que Tarragona
quedi a la cua
que de moment
està quedant
a la cua
amb el canvi
de govern.
O sigui,
el canvi de govern
ha seguit deixant
Tarragona
sense unament
d'inversions
que es podien esperar
per l'augment
de governants
de Tarragona.
És d'això
el que es tracta.
El problema
és que llavors
arribes a uns acords
als tres grups
municipals,
al socialista,
a l'iniciativa
Esquerra,
planteges
a l'equip
de govern
la feina
feta prèvia
per aquests tres grups
municipals
amb la Generalitat
de Catalunya
per tirar endavant
projectes
i ells també
han de fer punyetes
parlant
així,
d'aquesta manera.
És el tema
que jo em vaig
emprenyar una miqueta
amb el tema
dels barris,
de la llei de barris.
l'equip de governs,
l'equip de governs,
l'equip de governs,
l'equip de governs,
fer una comissió conjunta
de treball,
Generalitat de Catalunya
i Ajuntament.
I van i ens voten
que no.
No ho entenc.
tema com aquests
dels barris
i altres coses
diu que Tarragona
continua a la cua,
és a dir,
que el canvi
de govern
a la Generalitat
no ha suposat
millores.
Tenim temes pendents
encara com
l'Escola Oficial
d'Idiomes,
Etern,
tema,
o què passa realment
amb la Chartres,
al final,
amb l'edifici
de la Chartres?
Però l'Escola Oficial
d'Idiomes
ara mateix
sembla que és un problema
de l'Ajuntament
de Tarragona.
A mi la proposta
que s'ha fet
des d'ensenyament
de la Generalitat
em sembla correcta.
Compleix tots els requisits.
La del Martí Franqués.
La del Martí Franqués.
Compleix tots els requisits
que es demanaven
des d'un principi.
I a més,
compleix un requisit
que des d'Esquerra
sempre havíem dit
que ha de ser
un edifici nou.
No ha de ser
un edifici de rehabilitat,
ha de ser un edifici nou
que es faci
per Escola Oficial
d'Idiomes.
És un lloc cèntric,
és un lloc
amb parades d'autobús,
és un lloc proper
als centres d'ensenyament
i és propietat
de la Generalitat
de Catalunya
al terreny.
Cap problema.
La Chartres.
La Chartres
ja que arriba
a un conveni
entre l'Ajuntament
de Tarragona
i la Generalitat.
I ha de ser voluntat
de la Generalitat
de Catalunya.
O sigui,
si la Generalitat
ha invertit
en altres equipaments
culturals
de la zona,
del Camp de Tarragona,
per què no inverteix
en els equipaments
culturals
de la ciutat de Tarragona?
En el teat de Tarragona
ja ho sé,
per 35 metres quadrats
que defensa
no vol signar.
I això que el senyor Nadal
formava part
de la Comissió de Defensa
al Congrés de Diputats.
No en entenc tampoc.
O sigui,
si no ens espavilem,
si no ens espavilem,
seguirem,
seguirem,
seguirem,
seguirem fent autopistes
a Barcelona
ampliant el,
ampliant el,
el viatge de Tarragona.
Dient-ho amb un exemple
molt significatiu, no?
Acabem ja,
senyor Almagró.
Estem a finals d'agost,
a punt d'arrencar el curs,
tot i que a Tarragona
amb el tema
de Santa Tegla pel mig,
doncs això moltes vegades
representa que
no comença ben bé
fins a finals de setembre
o principis d'octubre,
el ritme habitual.
Com veu
el panorama polític local
des de la seva perspectiva
des d'Esquerra Republicana,
des del lloc de portaveu
d'Esquerra Republicana?
Com veu
el panorama polític
a l'Ajuntament
un any i poc
després
de les últimes eleccions
municipals?
És a dir,
amb la primera part
encara del mandat municipal?
Malament.
el veig pitjor
que fa quatre anys
i això que fa quatre anys
diguem
els dos caps
no els que surten
al Seguessi Popular
els dos caps
de l'Ajuntament
diguem
el Xavier Sabater
i el Joaquim Nadal
semblaven enemics a mort
i semblava que
el Joaquim Nadal
demanava
l'entrada
del Pep Fèlix Ballesteros
i el veig pitjor
que fa quatre anys.
Hi ha menys diàleg
dins de l'Ajuntament
i és un diàleg necessari
perquè ja li dic
14-13 fa que sigui
un diàleg necessari
i la relació
entre grups municipals
no és fluïda.
No hi ha el debat
que n'havia poc
fa quatre anys
però si fa quatre anys
n'havia poc
durant els quatre anys
passats n'havia poc
en aquest mandat
n'hi ha menys
i això és molt necessari.
Culpa?
Culpa dels dos.
Culpa dels dos.
El paper que està fent
el Partit Socialista
amb el tema
Terrescavades
sembla que el Partit Socialista
tingui un interès immens
que s'aprovi el tema
perquè només fan
que demanar dimissions
i si el senyor Fernández
imiteix
ho aprovaran.
Sembla que tinguin
un interès
primer en abstinir
que jo no m'he entès mai
en un tema
on estan plantejant
5.000 vivendes
no es pot abstenir ningú.
Ningú
es pot abstenir.
O votes a favor
o votes en contra.
Però l'abstenció
del Partit Socialista
jo amb això
estic d'acord
amb l'alcalde.
No l'entenc.
No l'entenc
i a més
les explicacions
que donen ells
si del principi
m'he abstingut
però per què
t'has abstingut
del principi?
No l'entenc.
I després
ara
sortiran
temes nous
semblants
a Terrescavades
perquè ja ens han trucat
alguns propietaris
de l'Horta Gran
que
diguem
les mateixes
empreses
amb seu a Madrid
que
han comprat
durant tots aquests anys
Terrescavades
estan comprant
l'Horta Gran
i l'Horta Gran
encara és rústica
malgrat que el pla general
prevegui
que sigui urbanístic
que sigui urbanitzable.
Amb aquesta anàlisi
ens quedem.
Senyor Javier Magro
portaveu del grup municipal
d'Esquerra Republicana
a l'Ajuntament de Tarragona
gràcies per compartir
aquests minuts
amb els ulls
al matí de Tarragona Ràdio
i en fi
que acabi d'aprovar
aquestes setmanes
i després
aquest nou parentesi
de vacances
i de festes
que tindrem
amb Santa Tegla
com cada mes de setembre.
Gràcies i fins la propera.
Gràcies i salut.
Bon dia.
Gràcies.