Ara són tres quarts d'una del migdia.
Jo crec que també aquí esta musiqueta hem creat l'ambient adient
per parlar d'una altra cita.
Això de cita tradicional és una expressió que utilitzem molt aquests dies,
però és que afortunadament el programa de Santa Tegla
es troba ple de cites tradicionals,
algunes més modernes, més contemporànies,
incorporacions que ja tenen també un quant temps,
però que són més recents.
Estem parlant de la conta teclada.
Imma Pujol, bon dia.
Hola, bon dia.
Montsa Plana, bon dia.
Bon dia.
Benvingudes, quantistes.
Com esteu?
Com te'n contes.
Com te'n contes oficials justament amb altres companys i companyes
de la ciutat de Tarragona que tenen molt d'ofici,
molta experiència i que afortunadament
poc o molt sempre els trobem en algun raconet de la ciutat
explicant contes, ja sigui perquè són els festivals d'estiu,
ja sigui perquè a la tardor i a l'hivern també ve de gust
trobar-se en algun local de Tarragona per escoltar històries
i ara també en el mar de la festa, no?
Sí, sí, aquest any tornem a ser la plaça Ripoll.
És el tercer o quart?
Jo crec que tercer o quart d'any, tercer any?
Sí, alguna cosa així.
És igual, tant se val, no té més importància, no?
Sí, el que és bo és que duri, perduri, no?
I la gent ens segueixi.
Doncs si tornem al nostre habitual lloc,
que és la plaça Ripoll,
que de fet la conteclada va néixer allà dalt a la part alta,
i sí, sí, el dissabte, el diumenge i el dilluns.
Allò que es diu la plaça es queda petita i és veritat.
És veritat, eh?
Més d'una vegada ens ha fet pensar si canviàvem el lloc, l'espai,
però, esclar, també pensem que els contes és una cosa així bastant íntimada.
És que hi ha de començar a posar megafonies i coses i a perdre la cosa de la distància curta, no?
No, allò, si anem al camp de mar, jo crec que no, no funcionaria, els contes.
El receptor ha d'estar a prop, eh?
Hi ha d'haver, no?
Hi ha gent ha d'estar junteta, eh?
Sí, i poder veure els ulls a la gent.
Això sí, però us hi fixeu molt en la cara de la gent,
perquè això també fa canviar una miqueta el ritme, la seqüència del conte.
Sí, almenys per mi és important, això.
Què has trobat, no?, de començar la història,
segons veus el panorama, anant modificant el contingut o el to de la mateixa,
en funció de com veies el públic?
Potser més el ritme.
El ritme.
El ritme.
El to de veu.
És important les cares, que estàs veient si la gent està escoltant
o si la gent està desconnectant o si s'està passant bé o...
per mi, personalment, no?
Sí, sí, sí.
Reps una mica, no?, si el conte arriba o no arriba.
Llavors, clar, si veus que la cosa no arriba, intentes acabar-lo llat, no?
I allò de cridar l'atenció a algú dissimuladament,
de dient, per favor, també us hi trobeu, o no?
En general, la gent està molt atenta, no?
Sí, sí, la gent sap el que ve.
Vull dir, com que ja portem una mica uns quants anys
i això del conte no és una cosa nova a Tarragona,
la gent que ens ve a escoltar tothom ja sap a què ve, no?,
que això és molt important, que la gent sàpiga
que ve a escoltar contes i per adults.
Que encara que siguin festes de Santa Tecla
i tothom vagi pel carrer fins a altres hores,
tampoc són per nens.
Això també ens agrada dir-ho i explicar-ho,
que no es pensin que és allò, el conte infantil,
evidentment la programació de Santa Tecla
té els seus moments per als nens, per la canalla,
els diferents espais, però en principi són narracions per adults,
que això també dona molta més llibertat
fer aquest declariment i explicar-ho a vosaltres,
perquè ni que tingueu un programa preparat,
segons l'auditori que us trobeu,
si us trobeu amb un públic infantil,
i ara jo què faig amb tot això que m'he preparat?
No per res, vull dir que la canalla no s'espantarà de segons que,
sinó que s'avorriran.
Sí.
Tot s'avorriran,
no té aquella percepció i aquella cosa.
Planteges totalment un conte diferent
de segons el públic el que t'adrecis, no?
Això està clar,
i un públic infantil faràs una cosa
i un públic adult faràs una altra.
Aviam, la gent que esteu en el col·lectiu de Conte a Contes,
evidentment teniu la vostra feina,
les vostres obligacions,
el cas de la Montse,
que a més es dedica a altres coses,
a pintar i de tot,
ja parlarem també,
perquè no?
Heu pogut reunir-vos un bon grapat de Conte a Contes
per aquesta Conte a Clada?
Perquè no sempre és fàcil, no?,
de que us pugueu reunir tots.
Bé, i a més a més,
com que tenim algunes embarassades i així...
Ai, vaja,
que a més m'ha afegit això de la naturalesa, no?
Sí, bé, en tenim dues, eh?,
d'embarassades, però...
Però no està malament, eh?
Una sí que actua.
Inspira això dels Contes.
I bé, aquest any som set, no?
Veritat?
Sis o set.
Set som, eh?,
que normalment som més,
som vuit, eh?, normalment,
i aquest any tenim una baixa,
però bé, momentània, eh?,
transitòria.
Però bé, sí, sí,
ens hem pogut reunir tots gairebé.
Clar, com que feu tantes sessions,
imagino que el tema del repertori
cada cop és més complicat, no?,
és el cavall de batalla,
aneu d'afegir elements nous,
perquè també sou conscients
que bona part del vostre públic
repeteix,
que són autèntics addictes
i sempre esperen alguna narració nova.
Esperen d'altres,
algunes que repeteixin
perquè els agrada molt tornar-la a sentir,
però sempre esperen alguna cosa nova, no?
I això per a vosaltres
deu dificultat a donar molta feina.
És un repte, eh?,
perquè la gent potser no...
Quan tu surts allà,
doncs l'expliques al conte,
dura mitja hora
o dura tres quarts d'hora,
però la gent a vegades no pensa
en tota la feina que hi ha al darrere, no?
De triar el conte.
I bé, moltes vegades repeteixes.
Per què no?
Perquè la gent ha de tornar a sentir
la història aquella que vas sentir
potser fa un any, no?
I el tornes a repetir.
Sempre posant alguna cosa nova,
no?
Però es torna a repetir.
I costa molt trobar la història.
Seríeu capaços de calcular aproximadament
el nombre de contes
que teniu al vostre repertori?
Aproximadament.
Uf, no ho sé.
No ho sé, no ho sé.
Així per explicar,
per adults o per nens?
És clar, potser per nens en tens més.
Per adults, per exemple.
Per adults?
Uns 40, no ho sé.
Aviam, ho dic d'una altra manera.
Si ara, abans que fèiem una mica de concurs
i jo us digués, esteu en concurs, no?
Molt ràpidament,
vas explicar un conte d'aventures.
En trobaries un.
Un conte d'amor.
Un conte eròtic.
Un conte...
Ostres, ara que em parles d'això.
També alguns contes de Guitarragona
col·laborem amb la Mercè,
que fan de Mercè de Conte.
També fan activitats de Conte.
Ah, sí?
I estaràs amb un telèfon,
et trucaran,
i poden triar un conte
i tu l'explicaràs per telèfon.
Amb la teletienda,
però per telèfon,
allò de...
Ai, veus com ha de t'operar duràs?
Sí, vull dir que...
D'animals?
Doncs, sí.
Vull dir que haurem d'estar una mica preparats.
Oi, està tot inventat ja, eh?
Està tot inventat.
Dèiem mi-ho.
Haurem de tenir una base de dades, allò,
animals, tal, tal, amor, tal, tal.
Però què és el que ens heu preparat
per aquesta Conte Teclada?
Aviam, Munsa, tu, per exemple,
parleu una miqueta
amb representació de tot el col·lectiu,
que no pot ser aquí tots, òbviament.
Bé, cada persona...
Però en el teu cas,
tu què has preparat?
En el meu cas, molt d'amor.
Molt d'amor.
Comptes d'amor.
Comptes d'amor.
Amor carnal,
amor platònic,
de tot una mica.
Amor...
per la vida,
amor per viure,
amor...
per la boisseria,
per la bellesa,
per...
No ho sé,
l'amor.
Comptes d'amor.
Comptes d'amor.
Comptes d'amor.
Sí.
Tu, Imma.
Jo m'he preparat,
bé, he recuperat alguns contes
que ja tenia al meu repertori
i n'he incorporat uns altres de nous
i jo una mica el titulo
Comptes amb marro.
És la cara més d'això de l'amor.
Per tant, aquí va la casa així com a...
Però picant, irònic,
per on va la cosa?
Sí, irònic, picant, una mica així.
Ah, també fa gràcia això, eh?
Sí, sí, una mica el contrast.
Com que ho fem juntes,
la Munsa, la Silvia Palazón i jo,
o sigui, som tres contes el dilluns,
doncs hem d'intentar fer una mica de còctel
i canviar una mica.
Heu previst que comenci a quina hora,
dèiem, a dos quarts d'onze, eh?
A dos quarts d'onze, a la plaça Ripoll,
quina durada calculeu?
Quants contes explicareu, cadascuna?
Una hora?
Una hora, sí.
Unes 20 minuts, no?, per persona,
aproximadament, tot i que a vegades, oi?
La cosa s'allarga, no?
Però vaja, en principi una hora és, eh?
Jo, en el meu cas, són cinc, sis contes,
però són contes cortets.
Són molt cortets, sí, clar.
Sí, sí.
D'on provenen?
Són del Galeano.
D'Eduardo Galeano.
Sí, sí.
Escrito americà.
Sí.
I els meus una mica són contes trets de les mil i una nits.
Que també ets una fan de les mil i una nits.
de maró, de populars tradicionals, una mica així.
Clar, és que quan us preguntàvem pel repertori,
afortunadament, és un univers el que hi ha de contes.
Pots tirar de clàssics, de contemporanis.
I no sé per què, jo m'imagino que alguna vegada
algun conegut o alguna persona propera a vosaltres
no us ha portat els seus contes, perquè els expliqueu.
Us heu trobat amb algú que vulgui que expliquin els seus contes?
Hi ha gent que escriu contes?
Jo, en el cas de...
Jo, de vegades, explico contes meus.
Vull dir, però això...
Escrius també.
Escric. El que passa és que de 30 contes
potser un t'assembla bé per poder ser explicat.
Vull dir, no és que se t'il·lumini el cap
i vagis fent contes i contes, sinó molt de tant en tant.
Però hi ha altres del grup, com per exemple la Montse
i l'Agustí, que sí que expliquen els seus propis contes.
Contes que fan ells mateixos.
Sí, sí, les vivències d'aquell moment.
Per exemple, la Montse em deia, doncs ara estic vivint l'embaràs
i no sé què sortirà, de quin conte sortirà d'això.
Contes d'embarassades.
Vinga, va, i tothom s'hi s'ha identificat,
aquelles dones que passen per aquella situació.
No, no, tenim...
Per tant, el dilluns vosaltres i la resta de dies?
El dissabte, la Montse.
La Montse i l'Agustí,
Ferrer, i el diuenge,
hi ha la Carme González
i el Carles Alcoy.
Sabeu una miqueta el repertori?
Quan arribi el moment us el desitjant,
ens l'encarregarem de dir-ho.
Sí, el moment, no ho sabem, però bé.
S'entenen entre ells i una mica busquen també, doncs,
que hi hagi una mica d'uniformitat, no?
Que la cosa encalci bé, no?
Molt bé.
I també teniu intenció, al llarg de la tardor-hivern,
doncs, donar-li continuïtat.
Si l'any passat, doncs, la vau donar aquesta continuïtat a la vaqueria,
en guany també, doncs, teniu previst de fer alguna cosa en algun lloc, no?
Encara no està concretat, però no voleu abandonar aquesta cita periòdica
durant l'hivern dels contacontes.
No, no, no, no ho volem abandonar.
A més, són dos mons diferents, jo crec.
Vull dir, el fet de l'estiu de fer-ho amb una plaça,
que és, vull dir, un espai obert,
on la gent pot entrar, pot sortir, se seu,
és molt diferent al caliu d'un bar, no?
És molt diferent l'àmbit, la gent sentada a les taules,
és...
Clar, potser per Santa Tecla la gent volta molt pel carrer, no?
Santa Tecla, tot home, està al carrer, no hi ha ningú a les cases.
Llavors, clar, pots trobar gent que, per casualitat, passi per allà.
Estigui un moment, s'aixequi i marxi, no?
En canvi, durant l'any, ja són el públic adepta.
Sí, ja saps que van a la cita concreta d'escoltar els contes.
Segur que captarem algun nou, així, un dels contes, no?, amb la Contaclada.
Sempre, troba gent.
Jo no us demanaré que expliqueu un conte, com fem sempre,
entre altres coses, perquè el que hem de fer és anar a escoltar-los en el lloc,
a la plaça Ripoll, Contes d'Amor, Contes amb Marro,
això serà dilluns, però dissabte i diumenge també,
una cita amb la Contaclada.
Com que jo espero que aquest hivern continuï amb aquest cicle,
ens ho trobarem, segur que sí.
Mentrestant, bona festa.
Igualment.
I bona narració de contes.
Gràcies.
Adéu-siau, bon dia.
Adéu.