logo

Arxiu/ARXIU 2004/ENTREVISTES 2004/


Transcribed podcasts: 1247
Time transcribed: 13d 21h 6m 0s

Unknown channel type

This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.

És diumenge, és aquest diumenge, 19 de setembre, sortirà a les 10 des d'aquí,
bueno, perdó, des de la Rambla Vella, i he vist justament on estava inscrivint,
perquè és molt important inscriure's per saber quan serem i cap on anirem.
I també l'altre acte que es pot fer aquí a la inscripció és la caminada popular,
en aquest cas del Dia Mundial del Cor.
Aquesta que tu ja estàs apuntat, no?
Ara anaves a apuntar-te, tu t'apuntes a tot.
Sí, sí, jo m'apunto.
I allò de nedar i tot, no?
Però aquesta encara no toca, eh? Aquesta, a veure si ho veig per aquí, quin dia és.
Bé, és d'interessanta tecla, però em sembla que ja, no aquest cap de setmana,
sinó el següent, el Dia Mundial del Cor.
Em penso, hi ha una senyora per aquí?
Hola, bon dia.
Mira, també fuig, això del micròfon, mira que impressiona.
Vostè ha vingut aquí a l'estat a comprar alguna cosa en concret.
A mirar.
A informar-se?
Sí, exacte, a informar-se i a mirar, a veure el que hi havia.
Si hagués de triar un acte de la festa, quin triaria vostè?
Quin és aquell acte que no es perdria per res del món?
Ah.
És cert, com es diu que no li he preguntat?
Vini.
Vini d'aquí de Tarragona?
Que l'hem enxampat així.
Sí, un barri, però sóc de Tarragona.
De quin barri, va? Fem barri.
A Camp Clar.
De Camp Clar.
Sí, sí.
Bones piscines allà, eh?
Bueno, deixem el tema.
No, te diria moltes coses que no vull dir.
Ara no toca, va.
Parlem de festes.
Això, sí, parlem de festes perquè quasi totes estan bé.
Hi ha algun concert al que vindreu?
Per exemple, no sé, veig per aquí alguns dels concerts que es faran aquests dies.
Algun que...
No ho sé, perquè encara no he mirat el programa, però suposo que sí.
Sí, sí, algun sí que vindré.
Suposo.
Tinc meix, gràcies.
De res.
Per ser, ja tenim la samarreta i tot això, encara no.
I el barret de la festa, ja ho teniu?
No, tinc el mocador.
Tinc un mocador de la festa, però samarreta no.
Doncs mireu, si escolteu Tarragona Ràdio, demà en sortejarem de samarretes.
Estigueu atent.
Molt bé.
Gràcies.
De res, vinga.
Ja ho veus.
Josep, ja veig, ai, ai, que t'has posat en un terreny, eh?
Una mica...
Les piscines de Camp Clar.
Les piscines.
És que tot bé, tu, bones piscines.
Tu també tens cada cosa.
No, però és que em pensava que era Sant Pere i Sant Pau.
Hi ha hagut un lapsus, eh?
Hi ha hagut un lapsus, eh?
Ho deixem en tot cas.
Jo no sé què has fet a la gent que transita per la Rambla, però et veuen amb el micròfon.
I mira que ets bona persona, eh?
No et deuen conèixer.
Sí, sí, sí, sí.
Però, en fi, ho deixem aquí.
En tot cas, si més endavant hi hagués ocasió, doncs ja tornarem a establir una nova connexió.
Perquè ara els volem saludar els següents convidats.
Parlem de la 14a edició de Festa per a Tothom.
És, doncs, una iniciativa que ja va sorgir, com diu el seu propi títol, fa 14 anys,
un projecte que es va iniciar l'any 91 impulsat pel Servei Municipal del Disminut,
que en definitiva el que vol és el que caldria que s'assolisse en tots els àmbits de la societat,
la normalització a l'hora de participar en la vida ciutadana,
la vida ciutadana des del món laboral fins al món festiu.
Romà Soler, bon dia.
Sí, bon dia.
Amb el Roma ens trobem cada any per aquestes dates, eh?
I ens acompanya el Pitu Boronat, que és el cap de Comunicació de Dau.
Pitu, molt bon dia.
Bon dia.
Benvingut.
Aviam, la festa és un bon moment també per reivindicar, no?,
la normalitat, que no s'assolini de bon tros.
És clar que sí, des que el 91 vam pensar en aquesta activitat,
el que vam creure és que la festa no només seria un bon moment,
sinó que era un moment privilegiat perquè la normalitat,
perquè la dimensió de la discapacitat, que és una dimensió de la vida i de la societat,
estigués present en el moment més àlgid de la comunitat,
que és, en aquest cas, la nostra festa major, no?
Tu fa molts anys que estàs en aquesta aventura, podríem dir, fa molts anys,
per tant, ets coneixedor d'aquelles primeres edicions de la festa per a tothom
i de les últimes.
Hi ha hagut un canvi per part del mateix col·lectiu de persones amb discapacitats,
però també per part de la ciutadania, que cada cop assumeix més amb normalitat
que les persones amb discapacitats surtin de casa seva,
que tu saps que abans no sortien.
Per molts perjudicis, per moltes raons, no?
Efectivament, inclús.
Pot haver algun cas encara que costi fer aquest pas,
però nosaltres hem de pensar que la nostra petita colla,
la nostra petita penya, pot ajudar no només a la gent que som nosaltres,
que ve amb nosaltres, sinó amb aquesta gent que ens veu d'estar fora, no?
Hi ha un esperit, hi ha una filosofia, darrere de tot plegat, com deies,
però materialment, com es manifesta aquesta festa per a tothom?
Sí, materialment podem destacar dues coses.
Primer, un equip de voluntaris que donen suport físic
a els companys que tenen mobilitat reduïda,
que van en canviar d'errores,
que potser tenen alguna altra necessitat
a l'hora de participar a la festa,
de fer una menjada, etcètera, etcètera.
I, per altra banda, tenim el transport adaptat.
Recordo que el 91,
el gruix de gent que hi participa,
viu a la residència de Sant Salvador,
doncs el 91,
no hi havia ni transport adaptat.
Ara sí que n'hi ha,
però, clar, amb les hores festives,
que són hores nocturnes,
això encara hi manca,
manca, no adaptat,
en aquest transport.
I llavors,
gràcies a aquest transport adaptat,
podem assistir als actes
i anar a casa quan convé, quan vulguem.
Clar, aquí una mica també el nostre interès
de parlar amb el Pitu Boronet,
perquè l'empresa Down té molt a veure,
també, en tota aquesta activitat de la festa,
però a tothom, justament donant suport
des d'aquest punt de vista material, no?
Bé, nosaltres,
des del nostre element o política
de responsabilitat social corporativa,
anem a identificar diferents programes
o activitats que hagin a Tarragona
per tal que hi puguem participar-hi.
Cal dir que nosaltres aquí participem
en dos parts que són totalment diferents,
que una és la part econòmica,
diríem que el que m'ha acordat,
amb l'amic Romà,
que és el representant del Servei Municipal
del Disminuït,
que cal dir que tenim una excel·lent relació
i una de les parts que ens hem vinculat
més importantment ha sigut
que la seva relació és excel·lent
i la feina que fa és molt valuosa,
doncs aquesta primera part
és subvencionar aquest transport
per als discapacitats,
transport especial,
que té un cost,
perquè els pugui traslladar
en cada una de les activitats
que es faran per Santa Tecla.
I la segona part és molt important,
és que nosaltres com a companyia
promocionem i donem suport
a les activitats de voluntariat.
Ja sap el Romà que fa dos anys
els estudiants en pràctica
que teníem a l'estiu
vam promocionar aquesta activitat
de voluntariat
i ells van participar
d'una manera desinteressada aquest any.
No tenim tants estudiants d'estiu,
però també hi participaran
i també ho hem fet,
diríem possible,
i ho hem llançat
a tots els empleats de Dau.
El que fem és promocionar
aquestes activitats de voluntariat
perquè entenem
que en aquesta vida
un ha de ser un bon professional,
ha de ser un bon pare de família,
ha de ser totes aquelles coses
que ens han de dur
a tenir una vida feliç
i com cal,
però també creiem
que ens devem una mica
que a part,
una petita part de la nostra vida
l'hem de destinar
amb aquesta activitat de voluntariat
que realment té aquest valor afegit
i espiritual tan important
que nosaltres duem a terme.
I tan ocupats que estem tots,
hi ha hagut una resposta positiva?
Hi ha hagut resposta positiva,
però ara,
prenent un cafè amb el Romà,
li deia que nosaltres,
per promocionar aquestes activitats
de voluntariat,
i ell ho coneix bé,
necessitem un temps
per tal que amb la gent
hi podem parlar,
podem convèncer
i que realment s'endonguin compte
que això és una activitat
que realment enriqueix moltíssim.
Jo fa dos anys
vam fer aquesta activitat amb ell,
va haver-hi uns vint i pico estudiants
que hi van participar,
on el primer dia
realment feien una cara,
una mica, diríem,
una cara de respecte
amb aquest voluntariat
que un noi està,
per desgràcia,
acostumat,
i van acabar sent
extremadament feliços
perquè se'n van donar compte
que havien fet
una activitat
molt important
per la seva vida
i per altres persones
que,
per desgràcia,
no tenen
totes aquestes capacitats
que tenim la resta
i que realment
gaudeixen moltíssim
d'aquesta companyia.
Això el Roma segur
que ho ha vist moltes vegades,
la persona que
amb els millors sentiments
des del voluntariat
vol col·laborar,
però al començament
se sent una miqueta estrany
davant d'una persona
amb discapacitat,
oi?
Vull dir que no accepta,
en principi,
la relació no es dona
amb naturalitat,
s'ha de trencar
una de les barreres,
i mai millor dit,
per l'utilització
del llenguatge,
per no ofendre,
perquè l'altra persona
no senti,
un sentiment
que pugui ser interpretat
negativament,
trencar aquest primer punt,
un cop s'ha trencat
aquesta barrera,
ja la relació
és absolutament normal,
però aquest primer punt
segur que sempre es dona.
i tant així com l'estecrò,
tant el pitó com tu,
la entrada,
la entrada molt desconegut,
sempre coste,
però com dius tu,
molt ràpidament
es veu superat
per aquesta dinàmica
del propi grup
i amb els pocs dies
que duren
un camp de treball
com bé
recostar el pitó,
fa dos anys,
doncs
vam acabar el camp
on havia
tota una
convivència
i un afecte
i una normalitat,
perquè el que volem destacar
últimament
si bé
al principi
plantejàvem
o explicàvem
el camp
com una
com una
qüestió
d'ajuda
a la gent
amb discapacitat
física
i mobilitat
reduïda,
ara ja no ho plantejà
mai així,
ara
no hi ha
una distinció
entre voluntariat
i
usulari,
diguem-ne,
sinó que
tots
amb el que podien dir
jo a mi m'agradaria
el model
de penya,
penya de festa,
de penya,
i realment,
realment
funciona així,
i si més no,
de vegades
no saps
qui és
l'usulari
ni
qui és
el voluntari.
Posa'ns un exemple
de participació
dins de la festa,
pot ser una
rebella,
pot ser un
corre-foc,
posa'ns un exemple
de quina manera,
a banda de que
individualment,
cada persona
que tingui
una discapacitat
pugui participar
a la festa,
però dins del que és
festa per a tothom,
en quins actes
participeu?
Sí,
durant,
clar,
ja són molts anys
i al final
ja tenim
com un esquema
on
hem de dir
que anem
bé,
hi ha una
recepció
dels participants
a l'Ajuntament,
on
que s'aprofita
per fer ja
una menjada
i un primer contacte
i després
ja
l'assistència
a la festa
tradicional,
que sigui
amb la
s'esquerida
o bé
últimament
amb la
processó
que
aprofita
el mateix dia
per baixar
la platja
i veure
el castell
de focs
i també
hi ha
naturalment
assistència
als concerts,
al macroconcert
o
hi ha
les rebelles
que pugui haver.
Això no és fàcil,
perquè estem parlant
d'una ciutat
que si no tens
una discapacitat,
per exemple,
moure's el dia
de la processó,
si no tens
una discapacitat
ja és complicat
moure't entre
tantes persones
que aglutin a la ciutat.
Si encara tens
aquesta dificultat,
per tant,
ho teniu molt
per la mà,
voluntaris i no
voluntaris
per moure's
per la ciutat
aquests dies.
De vegades
és la gestió
del caos.
Imaginem
una penya,
una penya
sense cap dificultat
que se perd
dintre de la ciutat.
Imaginem
amb
amb
és a dir,
que teniu
les vostres estratègies
i clar,
si no fora impossible.
Exacte.
No,
però tenim
ja els llocs
on mirar
la cercavila
o el pàstel
de la
processó
i que
ens funcione
realment.
I que
ha hagut
els primers anys
que el caos
serà molt més gran
i ara
ho podem controlar
més.
I tot això
ho heu observat.
Ho heu observat
perfectament.
Com reacciona
l'entorn?
L'entorn,
tal com
t'he dit abans,
al principi
és un entorn
fred,
un entorn
amb respecte
i acabes
en un entorn
simpatiquíssim,
un entorn
càlid
i un entorn
divertit.
Com a exemple,
fa dos anys
a Tancacos Romà
vam
fer la cluenda
d'aquesta activitat
fent un sopar
que
era
d'uns 40
i pico
persones.
Cal dir
que no ens va ser
gens fàcil
trobar un restaurant
a Tarragona
per 40 persones
de les quals
un 80%
anaven en cadira
de rodes
que estigués
a peu pla,
que tingués uns lavabos
adaptats
per aquest tipus
de coses.
No ens va ser fàcil,
però vam gaudir
d'una nit
i realment
va ser fabulós
perquè
tant les persones
que no poden parlar
i tenen algun aparell
informàtic
com per comunicar-se,
com les persones
que sí que
parlen i ens expliquen
quina és la seva família,
com gaudeixen.
Realment notes
que ells necessiten
sortir
d'aquest entorn
que tenen
continu
i que no
s'exterioritza
a la vida
quotidiana
i normal.
gaudeixen moltíssim,
estan molt contents
de tindre un contacte
que els ajudem
i penso que això
és fonamental,
és part de l'enriquiment
i de la vida, no?
No,
i el mateix voluntariat,
també els estudiants
que van venir
i el grup de voluntaris
de Tarrerona,
doncs les ganes
que tenien
de tornar-se
a veure
en aquest sopar
tant o més
que
la gent
de la que parlava.
Està clar,
està clar.
El Pitu
ens ho ha posat
en safata
que va costar
una miqueta
trobar un restaurant
que reuni
els requisits
perquè entressin
no 90,
sinó una persona
discapacitada.
Això,
aviam,
això ho veiem
de seguida.
Les ciutats
no estan fetes
a mida,
anava a dir
de les persones,
però ni tan sols
de les persones
discapacitades.
I no només
parlem de locals privats
sinó fins i tot
de vegades
també institucions
públiques.
No ens enganyem.
Si això afegim,
i això ho dic
perquè tinc ganes
de dir-ho,
que deixem
el cotxe
en doble fila,
que aparquem
en les rampes,
que aparquem
en els pas de peatons,
que de vegades
veus autèntiques
dificultats
que pot tenir
una persona
que va amb crosses,
que és una de les
discapacitats
més lleus
que pugui tenir
una persona,
no pot creuar
un carrer,
ui,
queda molt de camí
per fer encara,
no?
Sí.
Tot i que s'ha fet molt.
Exacte.
Penso que
ja hem notat un canvi
i que ha dit molt per fer.
La qüestió
està no només
en la legislació,
que és una
legislació
avançada,
sinó
en
l'aplicació
d'aquesta
legislació
i tant o més
en la cultura,
en que
aquesta cultura
de l'accessibilitat
entre
en
les nostres,
imaginari
i això
requereix
temps,
requereix temps
però
jo sempre dic
que és una batalla
en aquest cas
guanyada,
la qüestió
és quan.
Home,
podem ser optimistes,
si mirem 10 anys enrere
10 i 12
hem avançat,
per això no vol dir
que estiguin les coses bé
ni que visquem
en el millor dels mons,
no ens enganyem
que la cosa és així.
Molt bé,
doncs,
Romà Soler,
ha estat un plaer com sempre.
Igualment.
que ens hagis acompanyat.
Pitu Boronat,
el mateix,
moltíssimes gràcies
per venir a la ràdio
i enhorabona
per aquesta festa
per a tothom
que arriba a la seva
14a edició
a aquesta Santa Tecla 2004.
Gràcies,
bon dia.
Bon dia,
gràcies.
Gràcies.