Temps al matí de Tarragona Ràdio d'aquest dijous, ara,
per parlar de noves tecnologies,
per parlar de l'ús d'internet a les comarques de Tarragona,
a propòsit d'un estudi, d'un ampli informe,
que ha elaborat l'organisme autònom de la Societat de la Informació
que depèn de la Diputació de Tarragona.
Aquest organisme, conegut popularment amb el nom d'OASI,
ha analitzat l'estat de la situació de les noves tecnologies
a les comarques de Tarragona en aquest inici del 2004.
Aquesta setmana s'han fet públiques les dades
i avui volem incidir en alguns dels aspectes més endestacats
que ha fet públic aquest organisme,
l'organisme autònom per a la Societat de la Informació.
Ens acompanya el seu director, el senyor Enric Brull,
el que ja saludem aquí a la cintoria de Tarragona Ràdio.
Senyor Brull, bon dia.
Bon dia.
Són moltes les dades, segurament la més significativa.
El titular seria un 60% aproximadament de les famílies
de la demarcació de Tarragona disposa d'un ordinador a casa
i un 40% tenen connexió a internet.
un 40% d'aquestes famílies.
Aquest potser seria un dels molts titulars que podríem triar
de les moltes dades que vostès han fet els públiques.
Seria per vostè també la dada més significativa?
Sí, aquest és el...
En primera lectura, si jo hagués tingut que fer un resum,
hagués fet exactament el que vostè m'ha dit.
Efectivament, dir que el 60% de les llars de Tarragona disposen d'ordinador
vol dir que el 60% de les llars de Tarragona tenen porta per entrar a internet.
I dir que de tota la demarcació, el 40% entra,
vol dir que hi ha un 40% de les llars que efectivament vol entrar
i que entre a internet, mitjançant l'ordinador.
I això, dit d'una manera molt planera, seria bo o dolent?
Són unes xifres per sentir-se satisfets o no?
En principi, jo crec que són unes xifres...
Podríem qualificar-les de bones, sense ser massa excel·lents,
perquè ens trobem amb un sostre.
Aquest sostre són les possibilitats d'entrar a internet.
És a dir, a part de l'ordinador, que és una dada interessant,
és... Hi ha línies telefòniques, hi ha DSL, hi ha RDC,
i hi ha el que sigui per poder entrar en facilitat.
I aquesta és l'altra qüestió, no?
I podem dir que aproximadament a cent i poc municipis
dels 185 que hi ha en la demarcació de Tarragona
tenim possibilitats d'entrar-hi en una autopista,
però encara hi ha 60-70 municipis que encara han d'entrar en un camí.
I, per tant, el sostre, un sostre important,
és precisament aquest tope, que és el 40% del que estem ara,
està molt limitat per les possibilitats que hi hagi carreteres,
perquè hi hagi autopistes, i ara no hi són.
És a dir, això explica en part aquestes dades, no?
És a dir, el fet que ni la meitat de les persones
que disposen d'ordinador hagin accedit a internet de manera habitual.
Sí.
No hi ha cap altra raó?
Sí.
Hi ha una altra que és, analitzant les dades per comarques,
també es veu l'altra que són les dades de demografia,
les dades d'edat.
Veiem que, també, de manera diferencial en aquest estudi,
fa tres anys que en van fer un altre,
no tan extens com aquest, però el van fer,
veiem que abans, aquest estudi del 2001,
la franja màxima d'edats que entraven
estava entre els 25 i els 30 anys.
Ara no.
Ara està a partir dels 14 anys.
Vull dir que ja s'han incorporat de manera massiva
tota la gent jove, jove, jove,
perquè de 30 anys també ho són,
però els joves, joves de 15 anys,
i aquests ja han fet incrementar el sostre.
però també veiem que a partir dels 50 anys
el percentatge és baixíssim
i amb dificultats que s'hi vagin incorporant,
mentre hagin d'entrar mitjançant l'ordinador,
que aquesta és l'altra.
Per tant, jo diria que analitzant tant
els processos de connectivitat,
les autopistes que dèiem, l'ADSL,
com pels temes de demografia,
estem en una situació, bueno, com a mínim,
estem per sobre de la mitja,
no per sobre de la mitja,
estem molt pel davant de la majoria
del que són les regions o les províncies d'Espanya.
Vostè ja citava un altre informe,
un altre estudi similar que va fer OASI,
ara fa tres anys.
Segurament en aquell informe del 2001
es demostrava un augment molt més espectacular
i ara potser la fotografia
ens dona una certa sensació d'estancament.
És això cert?
Sí.
Diem que fa dos anys,
exactament fa dos anys,
entre dos i tres anys, aquest marge,
va ser el període en què hi va haver
un nombre de persones que es van incorporar a internet
de manera més notable.
Entre dos i tres anys.
Entre un i dos, també,
però no tant com fa entre dos i tres.
És a dir, que la febre, per dir-ho d'alguna manera,
més característica va ser en aquell període.
I una altra dada preocupant d'aquest estudi
és que la previsió d'incorporació d'internet
a l'any 2004 encara és més baix que la de l'any 2003.
És a dir, podríem dir que van passar
la febre que li era fa dos o tres anys,
fa un o dos anys es van incorporar menys,
però uns quants,
i ara en guanys s'incorporaran menys encara.
Per tant, podríem dir que arribarem,
tal com deia vostè,
en un parell d'anys.
Si no hi ha alguna variació d'entorn,
com és connectivitat,
com és altre tipus d'instruments,
arribarem a una saturació.
Dit d'una altra manera,
qui està interessat en internet
i en les noves tecnologies
ja s'hi ha incorporat,
i ara difícilment,
o és molt més complicat,
captar,
si no és el públic realment molt més jove,
és a dir, que va creixent per l'edat,
és molt més difícil
que s'incorporin altres persones
que ja potser històricament
no han estat interessats
en incorporar-se a aquest món, no?
Efectivament.
Els que tenien,
diguem-ne,
moltíssim interès,
ja hi eren de fa,
des que vam començar l'any 95,
no?
Els que en tenien més
es van incorporant,
i ara, bàsicament,
hi ha aquest creixement
per edat,
bé,
perquè altura,
un percentatge petit
ja es van incorporant,
inclús gent gran,
però,
bàsicament,
el gruix,
el gruix ja hi és.
El gruix qui vol estar ja hi és.
I aquestes de la senyor Brulla
ens pinten un panorama
una mica gris,
o no?
O no és per tant?
No, no,
jo crec que ens pinten un panorama,
és a dir,
el sostre,
probablement,
si fem referència
a països,
a zones geogràfiques
en el món
que estan molt pel davant,
com són els països escandinaus,
per exemple,
per agafar l'àmbit europeu,
allí hi ha un 80 i bastants percents
de la població que està,
que té accés a internet,
per tant,
encara tenim un camí
més que notable,
no?
Encara podem córrer molt.
Però si les perspectives
que ens indicava
són aquestes ara,
o reaccionem d'alguna manera,
o actuem,
o potser sí que ens quedarem
estancats al tot?
No, sí, sí, sí.
Jo crec que hi haurà,
hi ha d'haver un parell
de situacions que coincideixin,
no que coincideixin,
que succeeixin,
no realment que coincideixin.
Una d'elles és
la possibilitat
que tothom tingui l'autovista.
Aquesta és una.
Aquesta és molt important.
Perquè, esclar,
avui per avui
anar a buscar determinats serveis
amb un mòdem
és molt complicat.
Ja necessites la DCL,
perquè si no es fa molt lent,
es fa pesat,
i llavors,
quan se fa pesat,
la gent no hi entra, no?
Aquesta és una,
que dependrà molt
de les operadores,
és a dir,
avui les infraestructures
qui les posa
són les operadores,
majoritàriament telefònica.
Per tant,
en el moment que la telefònica
decideixi,
bé telefònica,
sí, telefònica,
animat per altres organitzacions,
no privades,
decideixi, doncs,
fer inversions
i que realment arribin
a la DCL
tots els municipis,
estic parlant
de la demarcació de Tarragona,
bé,
aquí ja es notarà un salt,
perquè hi ha llocs
que ens ho estan demanant
contínuament,
com és que encara no arriba,
com és que encara no arriba.
Bé,
no és una cosa
que depengui de la Diputació
en aquest cas,
nosaltres ja estem
a diferents llocs
on participem
en reunions,
participem
en activitats,
però, és clar,
les inversions
al final han de venir
de, és a dir,
la iniciativa
d'alguna manera
a partir de la telefona
i aquesta és una.
Però l'altra també és,
i és un tema de futur,
és per entrar a internet,
avui s'ha d'entrar
per l'ordinador,
clar,
hi ha un percentatge
important de societat,
sobretot la gent
a partir de 50 anys,
que no es compren
un ordinador
només per entrar a internet.
Per tant,
aquests dels dones,
avui per avui
ja estan descartats
pràcticament d'entrar-hi.
Al moment que surti
un altre estri,
un altre instrument,
que si vol en parlem després,
doncs aquests s'incorporaran
i llavors arribarem
amb aquest increment notable
que probablement ens caldria.
Aspectes com aquests,
la Diputació,
doncs,
què pot fer?
Ara parlava de les operadores.
Una institució pública
com la Diputació de Tarragona,
què ha fet,
què fa o què pot fer
en el futur
per fer més fàcil
l'accés dels ciutadans
de la demarcació a internet?
Mira,
aquest aspecte
en el de promoure,
en el de favorir
que les infraestructures
de telecomunicacions
estiguin implantades
a la demarcació de Tarragona
des del ben començament,
tant bon punt es va crear Oasi,
doncs ja vam participar
a tots els llocs
on es prenen decisions
en aquest sentit.
Hi ha un organisme creat
que es diu LocalRed,
LocalRed és un organisme
que està format
per totes les administracions
locals de Catalunya,
més la Generalitat de Catalunya,
i és a dir,
que ja en són molts,
940 o 950 ajuntaments
que hi ha a Catalunya,
són molts,
i d'alguna manera
tenim una certa
capacitat d'influència
davant de les operadores
i davant de la pròpia Generalitat,
ja que la Generalitat
està dins d'aquest consorci.
Llavors,
en aquest punt hi estem,
hi estem intensament,
tots els tipus de reunions
que es fan,
totes les iniciatives
que estan prenent,
estem fent i costat,
perquè per arribar
a aconseguir
implantacions
amb aquestes tecnologies,
cal una organització
forta
amb moltíssima gent,
vull dir això,
una organització
mitjana petita,
un ajuntament sol,
inclús,
li diré fins i tot
la Diputació de Tarragona sol,
la capacitat d'influència
és més baixa,
lògicament,
que si ens unim
a nivell de Catalunya.
Per tant,
estem en aquests punts,
que és el punt
que entenem
que podem fer
més influència
perquè arribin a implantar-se.
És cosa de poc temps,
jo crec que en un o dos anys
això saltarà,
saltarà en el sentit,
de positiu,
en el sentit
que tots els ajuntaments,
tots els municipis
tindran accés.
Vostè abans citava
el fet de tenir
en el futur
alternatives de l'ordinador
per accedir a internet.
Quines poden ser?
Bé,
nosaltres,
l'escenari que plantegem
més probable,
i també això surt
d'aquesta enquesta
que hem fet,
nosaltres hem preguntat
quin tipus d'equipament
es tenia a les llars
avui,
l'any 2004,
segona quinzena de gènere,
que és quan vam fer
aquesta, aquesta,
i vam preguntar
quin tipus de tecnologies
hi havia.
I vam veure
el 99,7% dels llars
tenen televisió,
el 80,2%
tenen telèfon mòbil,
el 57,
quasi el 60%,
tenen ordinador,
que és la via normal.
Després,
el 8%
tenen agenda electrònica
i altres elements.
Per tant,
l'agenda electrònica
és una manera
d'entrar a internet,
l'ordinador,
el telèfon mòbil,
la televisió.
Per tant,
si veiem
que la televisió
està en el 99,7%
de les llars
com a mínim una,
en el moment
que la televisió
pugui ser
un estri
mitjançant
el qual
puguem entrar a internet,
bé,
això,
ja no hi haurà
la limitació
d'aquest 60%,
és a dir,
televisió ja hi són
a les cases
i si a més a més
de veure la televisió
com oci
o la podem utilitzar
com oci
o com estudi
per entrar a internet,
entenem
que és la via.
No estem massa a prop,
però és que la via
haurà de ser aquesta.
no estem massa a prop,
vol dir que haurem d'esperar
encara força temps.
jo situaria
dos,
tres anys,
ja li puc confirmar
que ara
em sembla que és Alacant
ja s'ha fet una prova pilot
i ara s'està fent
una altra prova pilot
a Madrid i a Barcelona
en el qual
mitjançant
la televisió
telefònica
ofereix
una espècie
diguem-ne
de canal satèl·lite
però
via
línia telefònica,
via DCL.
Em sembla que són
45 euros
o 70 euros,
bueno,
està en un marge
d'aquestes característiques,
hi ha 22 canals temàtics
i després n'hi ha 7 o 8
d'especialització
i llavors
sense
parabòlica,
per entendre's d'alguna manera,
està rebent televisió.
Això avui
no pot arribar
a tot arreu
perquè si no tenen
ADCL
no hi arribarà,
però en el moment
en què
això s'ampliï,
que tard o d'hora
s'anirà ampliant,
mitjançant la televisió
entraríem.
quina és la dificultat
tecnològica
més que aquesta
és que les televisions
d'avui
no tenen internet,
per tal caldrà
que la propera televisió
que ens comprem
quan vinguin els mundials
o les properes olimpiades
o quan sigui,
molt probablement
ja hi haurà
uns estris
amb un teclat
que es pugui connectar
o el que sigui,
però a menys en el qual
ja sí puguis utilitzar
la televisió per internet.
Entenem que llavors
serà
quan desapareixerà el sostre,
perquè ara tenim sostre.
De totes les dades,
senyor Borull,
de les moltes dades
que hi ha en aquest informe,
en aquest observatori
d'internet d'Oasi
del 2004,
n'hem comentat
dos o tres al principi,
n'hi ha alguna
que els hi ha sorprès
o positivament
o negativament?
Una que ens ha sorprès,
jo no sé
ni si positiva o negativament
perquè l'hem d'acabar
d'analitzar,
i és que
en aquest 40%
de la població
que està entrant
a internet
val la pena
aprofundir-hi una miqueta,
i l'aprofundiment
és el següent,
podem dir
que el 40%
de la població
entra a internet
i podríem comparar
en una altra zona
de l'estat o del món
que també el 40%
entrés a internet.
No és el mateix,
per una raó,
perquè nosaltres
entrem a internet
i la mitja
de persones
que estan entrant
més d'una,
més de dues,
més de tres hores al dia
és superior
a la que pugui ser
en uns altres llocs.
Per tant,
aquesta és una dada important.
I l'altra,
des del punt de vista
d'estructura,
veiem que
les organitzacions,
el tipus
de persones
que estan entrant
segons l'activitat,
veiem que el 88,4%
són estudiants,
per tant,
el boom de la internet
entrarà en mitjançant
les persones
que estan estudiant,
que això ja era raonable.
Després, atenció,
passem a salariats
amb un 55%,
després passem
a aturats
amb un 50%
i després amb un 45%
empresaris
o professionals liberals.
En una primera lectura
podem estar preocupats
perquè podem dir
com és que
els empresaris
són els que
estan per sota,
inclús dels aturats.
Però això ho acabarem
d'estudiar,
però ara li avanço
que els empresaris
estan utilitzant
les tecnologies
de la informació
a l'ordinador
per facturació,
però per internet
no tant per una raó,
perquè és que avui per avui
no comprem,
no és una eina
per comprar.
Encara,
amb una altra
de les dades que tenim,
sembla que estem
al voltant del 14%
l'ús que es fa servir
internet.
És a dir,
el 90 i algo
el fa servir per navegar,
el 87 o el 88
el fa servir
per correu electrònic
i no sé si és
el 14%
per comprar.
Perquè no ens en fiem.
Com haig de comprar
una cosa per internet,
jo què sé el que em cobraran,
jo què sé si un altre
pot utilitzar
els meus passos.
Quan això se resolgui,
que serà mitjançant
una clau,
mitjançant això
que estem parlant
de l'assignatura digital,
aquest tipus d'estris
que sortiran,
això anirà creixent
i llavors serà el moment
en què els empresaris
entraran lògicament
perquè serà
una eina competitiva.
Avui per avui no ho és,
per tant,
no necessàriament
utilitzen internet,
que no vol dir
que no utilitzin l'ordinador.
S'utilitzarà a comprar
o l'utilitzaran
potser empresaris i empreses
però també
les persones individuals
o això costarà més?
L'ús d'internet
per casos
com el de la compra.
No,
les persones van entrar
a internet
conforme el van trobar útil.
La gent jove,
aquests de 15-16 anys
que hem detectat
que han pujat,
no el fan servir
ni per comprar
ni per estudiar.
El fan servir
per oci,
per xats,
per messengers,
per tot aquest conjunt d'eines.
En el moment
que surtin
continguts
dins d'internet
que puguin interessar
a totes les franches d'etat,
la gent hi entrarà.
No hi entra
per tenir internet,
per fer qualsevol cosa.
Entren perquè volen
anar a veure les pel·lícules,
perquè són aficionats
en un determinat hobby
i veuen que allí
tenen informació,
perquè alguna cosa
que els pugui interessar.
I aquí sí que haurem
de posar-nos-hi
a veure quins continguts
hem de posar
per afavorir
que les persones
entrin a internet.
Una última qüestió,
senyor Bruy.
Quin és l'estat
de salut de Tinet?
Aquest nom màgic,
podríem dir,
per molts terrenins,
perquè d'alguna manera
és el primer nom
que històricament
va sonar
com a qüestió
relacionada
amb les noves tecnologies.
Quin és l'estat
de salut
de la xarxa pròpia
de Tinet?
Jo ara quasi
m'atreviria
a dir que estem
a l'adolescència.
Estem en una edat
aquella que
hem d'acabar
a definir
a veure cap on
què volem ser.
Estem en una edat
difícil, doncs.
A més que difícil,
sí.
Difícil en el sentit
que hi ha moltes alternatives
i que haurem
de fer una pensada,
igual com un adolescent
quan diu bé què faré jo,
què vull ser,
doncs vull estudiar,
vull treballar
i si vull estudiar,
què vull estudiar
i fer una pensada
que tindrà conseqüències
en el futur,
doncs ara estem també
en aquest moment.
En aquest sentit,
ahir quan vam fer
la roda de premsa
de l'enquesta,
aquesta,
el president de Oasi,
el senyor Gustau Aviada,
va comunicar,
va informar
que iniciem
a partir d'aquest mes que ve
el pla director de Oasi.
Estem en una situació
en la que
volem definir
de manera precisa,
de manera bastant exacta,
quin és el paper
que hem de tenir
i per això
el que farem
és el següent,
en principi
el mecanisme
és molt senzill,
ens reunirem nou persones
que s'han triat
des del punt de vista
persones més expertes
en el món
de la societat
de la informació
a nivell de Catalunya,
ens reunirem dos dies
i el primer dia
serà per pensar
l'any 2007
que ens hem situat
a 2007,
què serà
en aquells moments
que esperem
que sigui en aquells moments
la societat de la informació
la demarcació de Tarragona
i en funció
d'aquest escenari
del que ha sortit
i que per tant
seran futuribiles
per dir-ho d'alguna manera
a la propera sessió
o la segona sessió
direm bé
què ha de fer Oasi
perquè si hem d'estar
en aquell punt
i arribem
de la millor manera
i amb les millors condicions
possibles
i amb la màxima eficiència
possible.
Llavors decidirem
bé decidirem
no és la paraula
farem una proposta
que llavors
la direcció política
determinarà
si aquest és el camí
que ha de seguir
Oasi o no.
Per tant
resumint
la pregunta que m'ha fet vostè
estem en un punt
que cal que ens assentem
que fem una pensada
estratègica
i que decidim
que decidim
des d'un punt de vista
de corporació
quin paper
ha de tenir Oasi.
Estarem pendents
doncs
ben aviat
del que es pugui
decidir
en clau estratègica
pel que fa al futur
de les noves tecnologies
i de la societat
de la informació
aquí a la demarcació
de Tarragona.
Senyor Enric
Brull
director d'Oasi
d'aquest organisme
autònom per a la societat
de la informació
que depèn de la Diputació
de Tarragona
moltes gràcies
per venir al matí
de Tarragona Ràdio
a explicar-nos una mica
i analitzar
aquestes dades
que han fet
públiques
aquesta setmana
en relació
a una enquesta
elaborada
a principis
d'aquest any 2004.
Moltes gràcies
i fins la propera.
Molta sort.
Moltes gràcies a vostès.
Bon dia.