L'Ajuntament de Prat-Dip, situat a la serra de Llaveria, el Baix Camp,
ha engegat una campanya de promoció turística
a través del patronat municipal de turisme
per donar a conèixer els atractius del municipi.
Una campanya que es va presentar aquesta setmana a la Diputació
sota el lema Prat-Dip Naturalment.
Avui en volem conèixer els detalls i el material que s'ha fet per aquesta promoció
per fer-nos acompanyar l'alcalde del municipi, Josep Montaner.
Molt bon dia.
Hola, molt bon dia.
Què podem explicar de Prat-Dip per a aquelles persones que no hi ha estat mai?
perquè segurament els que hi viviu coneixeu en profunditat el vostre terme,
el vostre municipi, tot allò que té al voltant,
i en canvi aquells que no hi han estat potser no ho sabran
i hi ha coses interessants per veure, no?
Sí, és evident.
Per dir que els que són fills del Prat acostem a dir sempre Prat,
no pas Prat-Dip.
Prat, Prat, Prat.
Exactament.
Doncs, o sigui, té una sèrie d'actius, una sèrie d'atractius
que fan quasi obligada una visita al nostre municipi.
i de forma molt sintètica, diré, doncs pel nostre entorn,
nosaltres som un entorn natural,
nosaltres estem integrats en aquest entorn
que volem que es segueixi conservant
amb l'esplendorositat que té actualment.
L'entorn que és la serra, perdó, la serra de Llevaria, no?
La serra de Llevaria, exactament.
Que després parlarem d'un consorci que vau crear en diferents municipis,
d'acord, sí, sí.
de la comarca i d'altres comarques que es van posar.
A més en parlarem.
Molt bé, molt bé.
Volia dir, doncs, en primer lloc, destacar aquest punt
que ho posem al nostre díptic, del de tot, no?
Pel nostre entorn natural, també per retall de la nostra història,
pel nostre patrimoni.
Nosaltres tenim patrimoni arquitectònic, cultural,
inclús lingüístic, també, si vols, parlarem en algun moment
sobre paraules curioses, que només les pot sentir el Prat,
per les nostres tradicions, per les nostres festes,
per la nostra gastronomia, en què tenim un lloc
que es pot anar a menjar cuina tradicional,
per la nostra hospitalitat,
pel nostre excursionisme,
a través, precisament, del consorci de la Serra Llevaria,
volem potenciar més encara això,
perquè el Prat-dip és alguna cosa diferent.
Per això diem Prat-dip naturalment.
Un eslògon que volem, doncs, que arribi a tothom.
Heu fet, des del Patronat de Municipal de Turisme, diferents tríptics,
quin és exactament el material que s'ha fet?
On es distribuirà? On es podrà trobar?
Sí, el material que hem fet ha estat un díptic
i després un fulletó, un fulletó que té 10 o 12 pàgines,
en el qual, doncs, destaquem una sèrie d'apartats,
doncs, que...
en els quals destacaria els llocs d'interès per visitar,
les festes i tradicions,
uns planells que no teníem al nostre poble
i les nostres urbanitzacions no teníem uns planells
per situar qualsevol carrer,
aleshores, dic urbanitzacions,
hi ha dues urbanitzacions històriques al poble,
que són una, Planes del Rei, i l'altra, Santa Marina.
Aquestes també hi hem incorporat uns planells,
llocs on es pot anar a menjar, on es pot anar a dormir,
on es pot anar a comprar, etcètera.
On es distribuirà?
El motiu potser més immediat
que ens ha fet fer elaborar aquest material
ha estat la nostra participació
per primera vegada a la Fira de Reus,
a l'estand del Concert Comarcal Baix Camp.
Nosaltres tindrem allà un apartat
en el qual tindrem tot aquest material de promoció turística,
entre altres coses.
Heu parlat del Santuari de Santa Marina.
Sí.
No està al mateix poble,
em sembla que uns 4 quilòmetres, no?
Exactament.
Hi ha una font, no?
És un entorn d'aquests que també a vegades convé visitar,
que convé veure.
Exacte.
És que vindre a Pradip,
vindre al Prat i no anar a Santa Marina,
quasi que és un pecat, això, no?
S'ha d'anar també a Santa Marina.
La cova és per allà a la vora?
No, però és a l'altre extrem.
La cova de Pradip, que també es diu cova del Blai,
està ubicada cap a la part de Cull i Jou,
podríem dir, més cap a l'est.
En canvi, Santa Marina està cap a l'oest.
L'ermita de Santa Maria, com molt bé has dit,
hi ha allà una ermita,
allà hi ha un bon restaurant, la cuina d'en Carles,
allà també hi ha font, aigua, sempre,
aigua abundosa,
i una ermita molt ben cuidada
i que és molt venerada
pels fills del Prat,
siguin creents, siguin agnostics,
o per gent del nostre entorn,
els pobles del costat, hospitalers, bandellors,
són moltes les noies que allà es casen,
encara, a l'ermita de Santa Marina.
S'hi arriba per un, a través d'un GR,
una gran ruta, d'aquestes forestals, no?
Exacte.
Que també t'esguancant.
Sí, exactament.
Un dels aspectes més importants que tenim
és que s'han recuperat els últims anys
una sèrie de camins,
una sèrie de petits recorreguts
que tenen la seva pròpia identitat,
gràcies a un grup antessoriasta
de gent del Prat
que han fet possible aquesta recuperació.
és concretament el GR-192,
és el que han recuperat.
Exactament, sí, sí, molt bé.
De fet, l'entorn, abans parlàvem de la serra de Llevaria,
aquest entorn, aquest enclau,
que fa que l'actiu natural sigui molt important
i que segurament es posa,
hem passat a través d'aquest tripti,
d'aquesta campanya de promoció,
per exemple, a fer caminades per l'entorn del municipi,
a estar al poble, a fer-hi-estada,
però també per tot l'entorn que és la serra de Llevaria.
Exacte, mira, la nostra oferta
va encaminada a aquelles persones
que potser inclús estan a la platja,
estem nosaltres a 10 minuts escassos
de la costa d'Aurada.
Clar, és que potser sembla que a partir
si estigui molt lluny, no està tan lluny, eh?
Pensa que estem a 10 minuts escassos de la costa,
a 25 minuts d'arreus, amb cotxe,
i a 35 de Tarabona,
vull dir que no estem tan separats, no?
Aleshores, el que li encanti, doncs,
també fer una endinsada
a una zona d'entorn natural,
doncs, ha de venir per dir.
I a la serra de Llevaria,
a l'hi trobarà,
si li agrada, doncs, simplement passejar,
podrà passejar.
Si vol fer senderisme, podrà fer senderisme.
Si vol fer escalada, podrà fer escalada.
Si vol visitar cobers,
també té aquesta oportunitat.
El que li agrada, simplement,
un itinerari de natura,
per admirar la varietat de flora que tenim,
fauna, també.
A l'hi trobarem des del gran port senglar
fins a l'àguila cua barrada,
que té el seu hàbitat natural.
vol dir, hi ha una riquesa impressionant
a la serra de Llevaria.
Abans, alcalde, heu parlat
d'alguns localismes
que es fan servir al poble de Pratip.
Un poble que fins ara no ho diu res,
però ja veuràs conegut
per algunes llegendes, també, no?
Exactament, sí.
En quant als localismes,
aquestes veus més propis del Prat,
o sigui, quan vinguis allà al nostre poble,
sentiràs, per exemple,
mira quin munt de col·leguts,
quedaràs com a distret.
Què són col·leguts?
Col·leguts, doncs, resulta que els col·leguts
són les formigues.
Ostres, van rebusents, aquests col·leguts.
Què vol dir rebusents?
Que van molt de pressa.
Doncs tu, per exemple,
sentiràs una altra veu com és l'Hitraco.
L'Hitraco té un significat més o menys tècnic,
que és un personatge mitològic.
En canvi, pels fills del Prat,
l'Hitraco és un poca solta,
és una persona amb poques llums, etcètera, etcètera.
També pujar al Quiquiricoc,
que és pujar als nens del capdamunt del coll,
o pujar a la serrona, a l'esquena,
o bé ets un despenja gàbies,
o un baix a garrofes,
persona també poc seriosa, etcètera.
És a dir, que també s'ha de parlar amb la gent del Prat.
S'ha de parlar amb la gent del Prat
i cridarà l'atenció a aquestes paraules.
En quant a les legendes que teníem,
una que val la pena destacar,
que vull destacar,
és la legenda del DIP.
Resulta que, esclar,
si tu preguntes, vens al poble,
preguntes a la gent més gran
què vol dir això el DIP,
què eren els DIPs,
segurament que contestarà que era un animal,
que morfològicament tenia la pota davantera dreta,
com es veu a l'escut,
trencada.
Era un gos, no?
Era un gos, un gos.
Aquest gos era un gos carnívor,
que atacava altres bèsties,
ramats, inclús les persones.
Està pintat com un animal molt sanguinari.
Aquí resulta que es veu que abans dels anys 50-60
va aterrar pel poble el Joan Perutxo,
l'escriptor barceloní Joan Perutxo,
i es veu que això li va cridar molt l'atenció.
Llavors ell va escriure una novel·la que es va publicar
a l'any 60, precisament,
que es diu Les històries naturals,
la literatura de la qual us la recomano,
perquè és una novel·la encantadora.
I va convertir aquest dip en un vampir.
Un vampir que entra dins el cos d'un dels personatges
que es diu Onofre de Dip,
i que, llavors, allà en les aventures de les Gares Carlines,
o sigui, l'encaixa i desperta l'interès
fins que no es llegit el llibre.
És a dir, podem conèixer, doncs, un pret dip legendari.
Ens sap greu que no puguem presentar encara un pret dip històric.
Per què no? Per quina raó?
Perquè nosaltres tenim, fins ara,
de pret dip,
o sigui, alguns documents
datats al segle XII, al segle XIII,
alguns al segle XI,
i amb posterioritat.
Però ens falta alguna cosa important,
que és la carta de població, no l'hem trobat.
Un dels nostres projectes,
d'aquest nou equip de govern de gestió municipal actual,
és fer una història del poble
en el qual se reculleixi tota aquesta documentació
i s'aprofundeixi històricament
en els nostres orígens.
No parla gaire de gastronomia,
alcalde.
Sí.
I segurament també teniu algun producte
que destaca per sobre d'altres
i que valorem també recomanar.
No sé si hi ha algun plat típic del Prat.
Jo destacaria que, o sigui,
tenim quatre establiments
ben acreditats dins del nostre terme.
Un és el bar de la Cooperativa,
que és un bar-restaurant de la Cooperativa,
que ho fa molt dignament.
L'altre és la cuina d'en Carlos,
que està ubicat a Santa Marina,
allà en pla més casolà.
després tenim a les plaes del rei
un bufet que té una molta dignitat
i també, si vols, un gran restaurant.
Tenim Bon Món,
en el qual les instal·lacions de Bon Món
estan compartides amb un roig i predim.
En quant als plats típics,
a la cuina d'en Carlos segurament
que trobaràs alguna cosa
al voltant del Port Sanglà,
algun cuinat del Port Sanglà,
el conill amb verbes,
amb cargols,
són, podríem dir,
com a platos més significatius d'allà.
I, evidentment, qualsevol braus
i menjars de pes, calòrics.
Bona teca.
Bona teca, per descomptat que sí.
Hem de dir, perquè aquells que no hi ha estat mai,
que al partit queda pràcticament
al peu d'un cim, d'un cingle,
i també hi ha diferents...
Es pot fer un tomb, per exemple,
per diferents cingles des d'allà mateix, no?
Exactament, sí.
I tombar per diferents punts de Llevaria, de la serra.
Sí, doncs, molt bé.
Com tu dius, està envoltat el poble de muntanyes,
de la serra de Llevaria,
d'estribació de la serra de Llevaria,
i nosaltres estem dalt d'un turó, no?
És evident que un passeig per al mateix poble
ja és prou saludable,
perquè, clar, t'obliga a caminar,
és un poble costarut,
tu has d'anar al castell,
si vens a l'aprenentip has d'anar al castell,
has de fer un recorregut per tot el casc antic,
que té uns racons extraordinaris,
l'església, torres de defensa,
però també pots fer excursions,
com molt bé apuntaves,
doncs cap a...
dins la serra de Llevaria,
petits recorreguts,
que tenim molt bé ensenyalitzats, marcats,
o grans,
o sigui, tot al voltant,
o sigui, mitja hora,
o vols caminar a mitja hora,
o vols caminar dues hores,
t'hi tens l'oportitat de poder-ho fer.
Suposo que el futur es veu amb optimisme,
a més, encara, quan no farà gaires mesos,
es va constituir el Consorci de la serra de Llevaria.
Va unir esforços de diferents municipis de la zona
per tirar endavant de forma conjunta, no?
Exactament.
La notícia que es van trobar
algunes persones de diferents municipis
que tots tenen en comú,
un denominador comú,
que és l'amor,
l'estima de la serra de Llevaria, no?
Perquè, esclar,
hi ha hagut una situació molt injusta,
al Proïsit Targonat,
trobo jo, no?
O sigui, es parla sempre,
quan parlem de muntanyes,
de les muntanyes de Prades,
de la serra Montsant Prades,
es parla dels ports,
però no es parla mai de la serra de Llevaria,
quan té una encana especial a la serra de Llevaria,
ens atrevíem a dir els Pirineus del Sud, no?
Doncs bé,
es van trobar unes quantes persones
dels municipis que formen part d'aquest peny,
d'aquest espai de protecció natural,
doncs i vam dir,
bueno, per què no ens unim
i fem un consorci
amb un objectiu a curt termini
que és obtenir un parc natural?
I aleshores ens vam unir
pobles de tres comarques,
de la Ribera d'Ebre Tivissa,
de Priorat,
Marçà,
Capsanes,
Torre Fontauvella
i del Baix Camp,
Codisgeu i Pretdip.
I tots sis pobles
han fet un consorci
que ja va fer la seva presentació oficial
el primer de setembre,
tenim els estatuts ja aprovats i publicats
i per tant hem començat a rodar.
I precisament doncs ara
comencem a demanar col·laboracions
als consells comarcals,
a la mateixa Generalitat,
perquè tenim molts projectes
dins d'aquesta serra.
Sobretot va cap a la protecció,
cap a la protecció d'aquest espai natural
que no podem permetre
de cap manera que es degradi.
També a l'hora fomentar
aquest turisme d'interior,
aquest turisme natural,
un turisme que podria
en certa manera complementar
el turisme que hi ha més conegut
entre cometes com a sol i platja.
Exacte.
També famós aquest estiu,
que se n'ha parlat molt,
si s'havia esgotat o no.
Pot ser una bona alternativa,
buscar aquestes vies de connexió
cap a l'interior
i descobrir aquests altres paratges.
Jo penso que sí.
Jo penso que realment,
potser el que em molt bé apuntaves
és que el model de sol
i platja sol està agotat.
Potser falta posar-hi aquests complements.
Aleshores, aquesta situació privilegiada,
que amb 10 minuts de cotxe
tu puguis pujar,
t'estàs estiuejant a Cambrils,
a Hospitalet,
puguis pujar a la muntanya,
a passar la tarda,
a passar el cap de setmana,
doncs evidentment pensem
que és un complement fantàstic.
Josep Muntabé,
gràcies per acompanyar-nos
avui al matí de Tarragona Ràdio.
i des d'aquí recomanem
que bé que s'acostin a Partip,
a Partip naturalment,
seguint aquest eslògan,
aquest lema
que heu fet servir per la campanya
i que descobrirà moltes coses,
a part del que ja hem comentat,
moltes coses més.
Gràcies.
Moltíssimes gràcies a vosaltres
i que ja ho sabeu,
us esperem a l'Idal
i sempre us esperem
amb els braços oberts.
Moltes gràcies.
A vosaltres.
Gràcies.