Bé, aquesta exposició avui per avui és una de les exposicions que s'ha fet més gran a Espanya
i amb el ventall de l'evolució de la cultura dels nostres abans passats.
Hi ha molts carruatges, n'hi ha de tota mena, abans hem pogut mirar-los un per un
i hi ha des del carro de la carn que s'utilitzava aquí a Tarragona
a carros fúnebres, carros d'ús agrícola, en fi, una mica de tot, no?
Sí, aquí hi ha carros, carruatges i estris del camp.
He volgut fer aquests tres components perquè, veritablement, la gent que pugui visitar l'exposició
vegi l'evolució que hi va haver i de la manera que treballaven a la seva època.
Aleshores, el que han fet és carruatges, carros i estris del camp.
Molts d'aquests segurament són els que es poden veure, per exemple, quan es fan les diferents festes
dels tres tombs a moltes ciutats que es fan d'aquí del camp, no?
Sí, de fet, carruatges de luxe, com pots veure aquí, veritablement, amb tres tombs no els veus gaire.
Sí, els pots veure en pel·lícules o en festes ja d'un nivell molt alt,
perquè aquests carruatges s'han de cuidar molt, perquè ja les fustes són molt antigues,
la tornilleria està dintre ja inquilosada, inclús amb un rovell, has d'anar molt de cuidado que el moure no s'agreti tot,
i llavors sí que s'utilitzen ben poc, eh? Els carruatges estic parlant.
Et sembla, Jordi, que fem un tom per l'exposició i anem comentant algun dels que anirem veient,
per exemple, aquest primer d'aquí, que és un carruatge que és molt luxós, ja es veu, no?
De fet, que està molt ben acabat. Què en podria dir, d'aquest carruatge?
Aquest carruatge, possiblement, sigui l'única peça a Espanya.
Aquest carruatge és un carruatge de luxe, és un carruatge que s'enganxa a l'Adumont.
L'Adumont, per a la gent que no sap què és, ja ho explicaré breument,
és el carruatge que està preparat per anar enganxat amb cavalls
i conduït des de dalt els cavalls, tal com, per exemple, va la reina d'Inglaterra.
No va conduït des de darrere els seients, perquè no porta pescante.
És un carruatge per famílies d'un poder adquisitiu molt alt,
que el tenien per passejar a la temporada d'estiu o cap al vespre,
i anaven enganxats d'aquesta manera, a l'Adumont, com se li diu,
a l'enganxe d'aquest carruatge.
I amb aquest hi ha anat alguna persona il·lustre?
Bé, amb aquest carruatge han pujat alguns polítics,
amb alguna festa aquí feta a Catalunya,
però que, bueno, hauria de nombrar en diversos,
però que, en fi, ja se sap, doncs d'aquí han anat alguns polítics, sí.
Va, va, tampoc no cal, no va res explicar-ho.
Però anem, seguim al recorregut.
Aquest és el primer que es pot veure d'entrar a aquesta exposició Roderes en el temps,
el repugiu número de moll de costa.
El segon, veig que també és un carruatge, també crec que de senyors, no?
O sigui, una mica noble.
Sí, aquest carruatge, aquí, avui per avui, és el carruatge més luxós que tinc.
És un carruatge cobert, descapotable.
És un carruatge que se li diu el carruatge dels senyors i els senyors dels carruatges.
Aquest carruatge és alemán, és de la ciutat de Landauer,
i nosaltres, aquí a Espanya, li diem Landó.
És un carruatge que, tal com pots veure, és un carruatge tot cobert de vidres als laterals,
amb la capota, amb el tetxo desplegable,
i que es converteix en un carruatge veritablement d'un superlujo,
d'alta distocràcia i de les altres jerarquies ja de nivell militar com polític,
com a famílies ja podents de l'època, no?
I amb el que costa trobar, per exemple, a vegades peces per un cotxe dels anys 60,
per trobar peces d'aquests carruatges deu ser, no sé,
s'han de fer pràcticament de forma artesanal, no?
Sí, mireu, jo avui ja fa quasi 33 o 33 anys i pico que ho estic fent,
me n'estic cansant, perquè l'artesà en si ha desaparegut,
per motius que no venen al cas, ja no en queden,
i que avui per acabar un carruatge tal i verdaderament com era,
costa moltíssim, molt de sacrifici, i veritablement me n'estic cansant.
Espero que això es pugui conservar i que algun dels meus fills pugui continuar,
perquè és que si no, veritablement això s'ha perdut.
Una bona manera seria fer un museu permanent del carruatge.
Bé, això espero que Tarragona té l'oportunitat de tindre el museu més important d'Espanya,
però, doncs, que estic a l'espera, o si no, hauré de prendre mesures,
i em sabria molt de greu, perquè hi ha una cosa que se li diu el valor de l'exposició
i l'altra el valor dels sentiments.
Jo soc fill de Tarragona, havia pensat en Tarragona,
però, doncs, que, bueno, que no sé, veritablement, avui, en aquell moment que estic parlant amb vosaltres,
on te farà cap això.
Espero que no hagi de marxar de Catalunya.
Confiem que no. Aquest que tinc aquí al davant és d'origen francès, no?
Què és? És un milord.
No, el milord és inglès.
Hi va haver una modificació a França d'aquest carruatge,
però l'origen del carruatge més és inglès que francès.
Tenim en compte que estem parlant de coses de tanta antiguetat
que al món del carruatge hi ha molta documentació perduda.
Llavors, l'has d'anar recuperant amb molta sensibilitat
i, concretament, tampoc variar a l'origen, no?
Aquest carruatge és un carruatge de passeig de luxe
amb capota desplegable de pell
i és un carruatge que, a la seva època, doncs, era d'un gran luxe, també.
És que estem parlant d'un ventall de carruatges de luxe de la seva època,
fins a aquest moment, no?
Són tres els que hem vist fins ara i em sembla que n'hi ha tants.
Quants n'hi ha?
Aquí n'hi ha 65 entre carruatges i carros.
Però, que bé, que si tinguéssim d'anar fent un document de cada carruatge,
estaríem més de tres hores parlant per ràdio, no?
Per això, més val que fem una tria.
N'hem vist tres de luxe.
Val la pena, també, si vols destacar-ne algun altre,
com ara aquest d'aquí, que veig que és tot...
és semblant al que hem vist abans,
però de color més fos, més marró, no?
Sí.
Aquest carruatge és un carruatge d'origen holandès.
El vaig portar del nord d'Holanda.
és un carruatge, doncs, que el seu valor és que un carruatge vist amb fusta té més valor que els carruatges pintats.
Per què?
Perquè els carruatges pintats poden tindre modificacions, però la pintura ho amaga tot.
Llavors, aquest carruatge és com verdaderament es va fabricar.
Aquest carruatge és de principis de segle XVIII
i que té un gran valor perquè el seu pescant té un daval cotxero i el lacai,
o és plegable, es pot conduir des de darrere.
És un carruatge molt lloger,
però que té una antiguetat ja impressionant avui dia.
I tinc com una reliquia.
Aquest carruatge ha fet pel·lícules.
Quina pel·lícula?
Una d'elles, per exemple, Terra de Canons, l'ha fet aquesta.
i jo, per cert, anava de cotxero que ni jo em coneixia, no?
Però, bueno, són anècdotes de vivències de la vida
que ha sigut un complement més que l'acabar amb carruatge,
doncs, el davant l'hi he disfrutat, no?
Doncs ja veus, són algunes de les utilitats que tenen aquest carruatge sentit,
que costa molt de trobar,
que en Jordi Rovira amb qui estem parlant, de Can Joanet,
doncs, a voltat, podríem dir que pràcticament mig món per aconseguir-los
i per tenir-los avui, doncs, aquí en aquesta exposició,
el refugi número 1 del Moll de Costa.
Anem-n'an fent aquest, per exemple, que estem veient ara,
veig que el luxe és més aviat a la part de davant,
perquè suposo que no devia portar xòfers com els altres, no?
Sí, aquest carruatge, el conduïa és un Fiaton francès,
que se li diu un Fiaton guia.
De Fiatons hi havia de diversos tipus.
Hi ha el Fiaton guia, el Fiaton vis-à-vis, etc.
Llavors, aquest carruatge anava conduït des de la part del pescant de davant,
que es veu que és a la ganda, mitja lluna,
i a la part de darrere hi anava els lacaios, els Mossos.
És un carruatge d'origen francès, també,
de principis del segle XVIII, també.
Ara ja et deixo tirar tu, Jordi, el que tu vulguis,
a partir d'aquí, perquè en tenim a dreta i a esquerra,
són moltíssims.
Ja, per exemple, per allà a baix en veig un que,
dedueixo que és un cotxe fúnebre,
és així com de color negre, amb una creu a dalt,
i fa una mica de respecte, imposa aquest, eh?
Sí, aquest carruatge, de fet, és un carruatge que sembla mentira,
però que tothom el regeça, però avui aquí a l'exposició
crec que possiblement és el que més li agrada a la gent.
O sigui que vol dir que hi ha vegades que has de veure les coses de prop
per perdre la por, o a quin respecte que hi havia.
És un carruatge que ha tingut el seu treball,
és un carruatge que ha de saber, quan anaven al cortinatge,
si era la noia soltera, doncs anaven a cortinatge blanc,
la caixa blanca, si era soltera, si era un nen a la creu blanca,
el cortinatge també anava de color blanc,
sempre les persones fadrines i els nens petits.
canviava de colors el muntatge del carruatge.
El carruatge és impressionant,
és un carruatge que li tinc molt de carinyo
perquè em va costar molt restaurar-lo, no?
Però bé, aquest és un dels tipus de carruatge
que avui dia, doncs, ja ha passat a la història.
I hauríem d'intentar conservar tot això
perquè veritablement ha sigut la manera de viure nosaltres.
Avui anem amb Mercedes i ahir anàvem en carruatge.
Però abans de tot això, perquè ho veieu,
hi ha els carruatges de maratons,
que és un carruatge que has fabricat d'ara,
que els he posat ara, que el porta el meu fill,
que va a competicions,
i és un carruatge ja tot metàl·lic,
amb frenos de disco de cotxe,
perquè els he volgut ficar,
hi ha dos tipus, un per anar amb dos cavalls,
i més de dos, i un d'un cavall sol.
És més llogent o més amb frenos a darrere?
Perquè la gent pugui veure l'evolució
que hi ha hagut avui dia en la fabricació de carruatges.
a part d'aquest, el carro, el xerret de trotons,
que és possiblement un dels últims que va fabricar a Mallorca
el carreter que els fabricava,
que eren tots de fusta,
i és un xerret de carreres de trotons
que avui dia ja els fan amb materials de carboni i tot això.
Però vaig voler conservar aquest perquè avui ja no se'n fan de fusta.
És impressionant, a més es pot veure, com veia en Jordi,
el contrast entre els que es feien abans i els que es feien ara.
La forma no varia massa, però sí que, òbviament,
els materials, doncs que hi ha més ferro,
hi ha les llantes, per exemple, són pneumàtiques,
llantes de ferro i les roderes pneumàtiques, diferent, no?
Sí, total.
De fet, les característiques, més o menys,
la giratòria, totes aquestes coses,
totes venen a ser un similar,
però que l'estructura ja avui dia és tot metàl·lic,
perquè avui dia, en rodes de fusta per competició no pot ser,
perquè ja es pot dir que a Catalunya
queda una persona o dues màxima jubilats,
que són els que restauren les rodes.
O sigui que llavors, per això,
això es fabrica a Alemanya o a diversos països de l'est,
on s'han dedicat a fer aquest tipus de construcció,
que és el que nosaltres avui dia fem servir.
L'atracció continua sent la mateixa,
això sí, cavalls, això no ha canviat, ni canviarà.
Estem al costat ara mateix del carruatge fúnebre.
Impressiona, eh?
Sí, sí, impressiona perquè, la veritat,
el color negre, els filetejats de color durat,
i hi ha un cert respecte, no?
De fet, ja tenim por a la mort,
només falta la por a qui ens portaria, no?
Vull dir que això és una cosa,
però que l'hem de perdre,
que la vida ha sigut i serà sempre així, d'aquesta manera, no?
A mi ja no em fa respecte, al revés,
li tinc un gran carinyo amb aquest carruatge,
perquè és un tipus de carruatge, doncs,
que la majoria de poblacions els han cremat,
jo, doncs, l'hi he conservat, no?
Es pot dir on el vas aconseguir, aquest carruatge?
Sí, aquest carruatge és més amunt d'una població de flits,
que ara, en aquest moment, no m'ho facis dir,
perquè no em ve la memòria.
És que tinc tants de carros i carruatges
que els he tret arreu d'Espanya,
que és que arriba un moment que perdo la...
si que ho tinc escrit a casa, no?
Però sí, que més d'un de la Ribera d'Ebre
hi va anar amb aquest carruatge
i hi hauria de manera horitzontal, no?
Sí, sí, sí, per descomptat, per descomptat.
I fins no fa gaires masses anys, eh?
Vull dir que anem tant de pressa
que estem parlant d'ahir
i fa 30 anys por era ahir.
I com si fos un pressagi,
després del carruatge de funerari,
hi ha un carruatge on es pot veure una mena d'esclat de vida,
perquè és un carruatge agrícola,
per transport, en aquest cas, raïms, no?
Sí, ara hi anem als carros.
Una cosa són els carruatges i l'altra els carros.
Això és un carru amb les portadores,
amb els cofins,
hi ha dos tipus de cofins,
un era pla i l'altre bombat,
que era el que portava els raïms
des de la vinya a la població
on anaven els cubs a trepitjar-lo,
perquè el trepitjaven amb els peus antigament,
després ja van passar a les màquines amb volant, etc.
Anem avançant,
perquè aquí ara hi ha un carro de transport
que em crida l'atenció a la posició de les rodes,
que és una mica oblícola,
oberta cap a fora,
que suposo que és per aguantar millor el pes,
perquè no s'esberlin.
Sí, els folls estaven fets de manera
que com que el bucoi tenia un pes,
llavors aquest tancat cap avall
representava que ajudava
en cas que el pes tingués d'obrir des de baix.
Però bé, això és una cosa que suposo jo
que la tècnica en aquella època
doncs va ser molt acertada
perquè hi havia gent que pensava.
No ens pensem que ara ho descobriguem tots,
sinó que han millorat,
perquè està tot inventat.
Potser abans es pensava més, fins i tot, eh?
Sí, jo crec que el fet de ser artesà
s'inventaven les coses
i donaven un bon resultat, no?
Però que bé, que avui dia
doncs estem vivint un altre món,
l'electrònica, en fi, equips,
però doncs que això és un fet
que ens ha de fer reflexionar
que no tot el d'abans era dolent.
Si no, no estaríem on estem.
Això és una evidència.
Per exemple, aquesta bomba d'aquí
segurament ha canviat moltíssim,
les d'avui en dia deuen ser molt diferents,
però aquesta bomba servia per carregar les botes
que transporta aquest altre carro
que en porta dues de botes.
Sí, aquest és un carro de bucois de dos.
Aquí tenim els d'un bucoi
amb diferents torns de carga
per pujar els bucois,
com podeu veure,
i aquesta és una bomba manual
que portava el carro dalt dels bucois
en què quan arribava a la bodega
ell baixava la bomba
i amb els tubos
injectava des del bucoi les botes
i per mitjans mecànics
de la bombeta aquesta
doncs traspassaven el vi
trasbalsaven el vi
a la bota.
Ja estem arribant
a la part de baix de l'exposició
però encara ens queda una volta sencera
i veig que aquí al fons
a la part de baix
hi ha tota maquinària,
instruments tan agrícoles
per la cega,
per ensofetar,
en fi hi ha bombes,
autobombes,
trituradores,
de tot, no?
a la màquina de la cega.
Sí, aquí com podeu veure
hi ha la part del tema vinícol
i hi ha la part de la cega
que com pots veure
més o menys tot és material
del que s'utilitzava
antigament
des que es collia el reïm
fins que s'arrencava la vinya,
fins que s'elaborava el vi
per ensofetar,
per bombejar,
tot, etc.
I allà hi ha tot el que és
la part de la cega,
la màquina de ventar,
la màquina de trillar,
de llaurar,
d'assegar,
tot.
Perdó.
Aleshores,
què passa?
Que aquí hi ha
una mica del que tinc
perquè com que ho podeu veure
no he tingut prou espai
per poder-ho posar tot.
Espero que algun dia
es pugui veure tot.
El museu que dèiem abans,
perquè això,
tot i que és gran
el refugi número 1 del Moll de Costa,
que és gran,
no hi caben tots.
I arribem ja a la zona
dels carros de Treginers
i un carro que jo no sé
si la càrrega que porta
és de veritat o no,
però si és de veritat
va en molts quartos aquest carro
perquè porta caixes
de l'antiga
Xartrés.
Sí,
aquesta carreta
és una carreta
de llepes
i és una carreta
que l'he carregat
amb caixes
d'embalatge
de la Xartrés
perquè com que sempre
sentia parlar
de la Xartrés
i que les botelles
valien tant i tal,
vaig voler deixar
un record per Tarragona
que el que
veritablement
va ser la indústria nostra
del món
de l'alcohol
del Xartrés
amb 80 i escaig
de caixes que porta.
En plena o no?
les caixes
estan plenes
de botelles
però
sense envasar.
Sí,
però són de Xartrés o no?
Sí,
són totes de Xartrés.
Són totes les botelles
de Xartrés
el que passa
és que
vaig treure
tots els taps
perquè si hi havia
algú amb vivales
que em volia fer el viu
de prendre alguna botella
se la preguéssia saltat.
Ja està,
ja va bé.
Aquí també hi ha
els carros
que també són
d'aquests clàssics
que es poden veure
als tres toms,
carros de sacs,
per exemple,
hi ha un carro
per allà baix
i vist de trapaire
i arribem a un carro
que aquí a Tarragona
potser algú encara recorda,
jo no ho sé
si algú ho recordarà,
però és el carro
del transport
càrnic,
un carro de clau vermell
llampant
que a més a més
té un pes considerable.
Què en podem dir
d'aquest carro,
Jordi?
Bé,
aquest carro
tinc a present una cosa
que és un carro
que jo li tinc un carinyo
perquè jo el havia vist circular
i després de molts anys
l'Ajuntament de Tarragona
em va encarregar
que si jo
era capaç
de restaurar-lo
i estava
completament podrit
i
per orgull
per honor
i per record
vaig voler-lo fer.
Llavors l'Ajuntament
de Tarragona
me'ls va cedir
mentre i quan
els conservi
i doncs
se puguin exposar
de cara
a temes culturals
i que els conservo
amb un carinyo
increïble.
Avui
aquest carro
els tarragonins
podem ser orgullosos
de tindre el carro
possiblement
més gran d'Espanya
del mitjà de transport
del càrnic
municipal.
És un carro
que transportava
en el seu temps
la carn
des del mercat
a l'escorxador
i viceversa.
i també les botigues
les diferents botigues
que hi havia a la ciutat.
Veig aquí un altre carro
que també és de l'Ajuntament
de Club Hermès
que transportava aquest.
Aquest carret
era el carret
recollida
de gossos
que és un carret
que també
l'he restaurat jo
és un carret
emblemàtic
emblemàtic
és un carret
de record
de tots els ciutadans
de la nostra ciutat
i aquest carret
era conduït
per una persona
un personatge
que se li deia
el Far de Fesols
amb bon criteri
i amb simpatia
i era un carret
que té
les seves anècdotes
segons
tinc entès
que una vegada
quan va vindre
el Serrallo
per l'obist
va haver d'agafar
algun gos
que no corresponia
agafar-lo
i es va acabar
en tirar el carro
baix al moll
això és el que sento
parlar
no sé si és veritat
o no
però algunes persones
del Serrallo
ens ho podrien dir
i confirmar-ho
i al costat mateix
hi ha un carro
de bombers
sí
aquest carret
de bombers
tinc a present
una cosa
que és un dels carrets
que avui dia
difícilment
podríem veure
és un carret
que és molt important
dintre del món
de quan
a la seva època
l'evolució
de les fàbriques
els ports
era un carret
que anava
menjat
per 4 persones
i que
tenia que ser
molt pesat
i que tenia
una llargada
de 32 metres
crec
i que bé
que el tinc
amb un carinyo
increïble
aquest carret
el havien demanat
la Generalitat
per un museu
però vaig considerar
que no em vaig
voler despendre
perquè abans que tot
primer era
per mi a Tarragona
ja hem fet
un bon recorregut
pel refugi
en el meu noll
de costa
però encara
ens queda
un bon tram
per davant
Jordi
no sé si vols
fer algun comentari
d'algun dels caros
que veiem per aquí
aquests
que veiem aquí
a l'aireta meva
són òmnibus
van coberts
no?
Sí
aquests són òmnibus
uns òmnibus
per cert
molt importants
dintre de la seva història
que feien recorreguts
de les estacions
a les fondes
i inclús
viatges molt més llars
hi ha un que és
d'un convent
de Logroño
després tenim aquí
un òmnibus
de dues rodes
que aquest procedeix
de la família
General Prim
de Reus
després també tenim
els copers
que un d'ells
era de l'arcabisbe
de Cigüenza
que el tenim aquí davant
aquest negre
que és un coper
francès
que és
era
de l'arcabisbe
de Cigüenza
perquè ens entenguin
els urgents
serien com a diligències
no?
Els copers
són aquests negres
i les diligències
són aquests
de quatre rodes
al tetxo
i portaven
per la càrrega
i aquí davant
tenim tot
el que era
tartranes
tot això
és un mantell
de carros catalans
d'origen català
la clàssica
tartrana
diguéssim
sí
hi ha la tartrana
la lira
després hi ha la mallorquina
en ballestes
tots aquests carruatges
van en ballestes
i ara en carruatges
hi ha d'un mig social
en amunt
aquests han fet pel·lícules
algun d'aquests
o dels anteriors?
sí
quasi tots
no tots
però la gran majoria
han fet pel·lícules
sí
doncs ja ho veuen
tot això
és el que podran veure
aquí baix
el refugi número 1
del moll de costa
en aquesta exposició
Roderes en el temps
Jordi Rovira
de Can Joanet
gràcies per atendre'ns
i esperem que
que vagi bé
el futur
d'aquests carruatges
que puguem parlar
ben aviat d'aquest museu
que per cert
tu ets nascut a Tarragona
però vius a Torre d'en Barra
no es podria fer allà
a Torre d'en Barra?
bé
jo amb molt de gust
agraeixo la vostra atenció
que m'heu tingut
per fer una divulgació
ja que de fet
tinc poca ajuda
poca ajuda
en aquest tema
però que bueno
en fi
la gent m'està corresponent
molt bé
estic molt content
no estic tan content
amb els mitjans de comunicació
amb vosaltres sí
en aquest moment
estic parlant
amb vosaltres
però doncs
que cada dia
ve més gent
a veure l'exposició
i això és d'agrair
perquè a Torre d'en Barra
doncs la veritat
Torre d'en Barra
allò que diuen
que ningú és profet
a la seva terra
però tinc que dir una cosa
que no se m'oblidarà mai
Torre d'en Barra
és un poble
que entristeix
empobreix
i envelleix
lamentablement
hem tingut mala sort
amb els dirigents
doncs acabarem
amb aquests punts suspensius
Jordi, gràcies
molt amable
i quan vulgueu
ja ho sabeu
a la vostra disposició