Ara passen nou minuts de la una del migdia.
La primavera fotogràfica enguany s'inaugurarà el dia 21 d'abril a la Rambla Nova.
Ja saben vostès que enguany a la Rambla Nova fa 150 anys
i se celebra el 150è aniversari.
Serà un audiovisual el que donarà el tret de sortir d'aquesta primavera motogràfica
que realitzaran Blai Mesa i David Sant.
Fins aquí tot relativament normal, que s'inauguri la primavera fotogràfica
aprofitant aquesta data cronològica que es faci amb un audiovisual.
Fins aquí podríem dir que tot més o menys, si posem cometes, convencional.
Però té una particularitat aquesta experiència que creiem que és molt interessant
i que pot atreure a tothom, no només a les persones que estan ficades en el món de la fotografia,
perquè d'alguna manera aquests dos artistes volen fer còmplices,
volen implicar a totes aquelles persones que s'obinteixen al passeig central de la ciutat,
que són centenars, per no dir milers.
El cas és que la podem conèixer de primera mà perquè ens acompanya aquí als estudis el David Sant.
David, bon dia.
Bon dia.
Benvingut. I a l'altre costat del fil telefònic tenim el Blai Mesa.
Blai, bon dia.
Hola, bon dia.
Com que tu estàs al telèfon i no sabem quan vols parlar,
tindràs la línia oberta i en tot cas vosaltres parleu,
us aneu repartint una miqueta les explicacions de tota aquesta experiència, si us sembla.
Aviam, quina és la particularitat d'aquesta iniciativa?
Doncs que les persones que passin per la Rambla seran les protagonistes d'una bona part d'aquest audiovisual, no David?
Exacte. Sí, sí, sí.
I com? De quina manera?
Doncs bueno, haurem de persuadir una mica la gent que passa a la Rambla, no?
El cas és que el dia 21 s'inaugura, però prèviament els dies 10, 16 i 17 d'abril,
a la Rambla Nova, ja ho explico jo i vosaltres donareu els detalls,
instal·lareu una mena de plató fotogràfic davant del Teatre Metropol
i allà s'hi podrà fotografiar qui vulgui.
Qui vulgui. Absolutament qui vulgui.
Vosaltres estareu allà? Com serà aquest plató una mica? Com l'heu previst?
Bé, el plató és una mica... Bé, és bastant gran, té unes dimensions perquè capi a una figura humana,
vull dir sencera, perquè la fotografia sempre serà de cos sencer, no?
Per tant, se veurà.
O sigui, tothom que passi per l'alçada del Metropol veurà el plató fotogràfic, no?
Llavors estarà allà fent fotos i és això, anirem a casa i captura una mica de la gent que passa per aquí.
Vosaltres triareu els protagonistes.
Sí, sí, ells s'han de...
La gent anirà passant fent la seva vida i vosaltres s'aturareu a les persones que considereu que poden donar joc el que voleu explicar.
Si ells se presten a fotografiar-se, llavors endavant, tiren amb el projecte així.
Ja ho n'hi do.
Blai, com sorgeix aquesta idea?
Bé, doncs la idea surt d'un treball que vam fer prèviament, com el David Sants,
que el vam fer a Barcelona, al Festival Sónar, no sé si el coneixeu,
i una mica la iniciativa va ser la mateixa, no?, de plantar un plató fotogràfic al carrer
i fotografiar la gent una mica en el seu context, vestits com van vestits
i una mica demanant-los que actuessin tal com actuen en aquell context, no?
I la idea va vindre a partir d'aquí, la segona experiència que ens van convidar
la gent de la primera edat fotogràfica a portar-la a termes a la Rambla, no?
La veritat és interessant.
A la Rambla volem traslladar aquest model, no?,
de fer el que fa la gent i fer-los els protagonistes del retrat, no?,
a l'hora d'explicar el que succeeix en un lloc.
Per exemple, en el cas de Sónar, què és el que volíeu explicar exactament a través d'aquestes imatges?
En el cas de Sónar era molt clar perquè creiem que, bueno,
el Sónar, sens dubte, és un dels aparadors i els punts de trobada
del que podríem dir la vanguardia cultural, no?
Hi ha els grups més vanguardistes i, per tant, la gent que assisteix segurament
són la gent que va vestida més, de forma més a l'última, no?, potser podríem dir.
I d'alguna manera el que volíem retratar, i això ho vam dir en el títol d'aquell treball, no?,
que era Fashion, era tot el que podria ser una estètica de vida,
que queda molt plasmada, molt explícita, en la manera de vestir,
o en la manera de posar, o en la manera de gestuar, no?
I en aquest cas, en la Rambla, jo crec que el que nosaltres pretenem
és retratar el context a través de la gent, no?
És a dir, la Rambla és un lloc on molta gent molt diferent hi assisteix
i molta gent en disfruta de diferents maneres, no?
Però, vulguem que no, hi ha unes fesomies que estan allí presents
i que són les que constantment, en el pas dels dies,
nosaltres anem, d'alguna manera, ficant a la nostra ment
i anem construint aquest lloc en la nostra percepció interior de la Rambla, no?
Precisament, jo imagino, i perdona,
Blai, que el contingut de l'exposició resultant de la Rambla
serà un resultat completament diferent aquest del Sòner, no?,
perquè la Rambla és tan heterogènic.
Dieu una frase en tota la documentació que heu aportat per aquest projecte
que a mi particularment m'ha agradat i m'ha cridat l'atenció
això que un lloc és un contenidor de memòria.
És una frase que il·lustra molt tot el que voleu explicar, no?,
a partir d'aquest audiovisual.
Sí, i a part, sobretot, a part que serà molt diferent
el sentit de l'estètica que tenia el treball antic,
però nosaltres volem reflexionar el lloc de pas que és la Rambla, no?,
que passa absolutament a tothom, no?
I tothom té alguna història per explicar de la Rambla
i què li ha passat a la Rambla.
I hi ha des de qui s'atura, no?,
i està allà assegut mirant la gent, diguem, el boller,
qui va de pas d'un lloc a l'altre universitat,
banquers, el que sigui, tothom, no?,
carpetes amunt, maletes avall,
o sigui, carritos de nens petits o tot això, no?
I és això el que ens proposem, no?,
donar tot aquest moviment de cares i fassomies al nostre treball.
Serà una manera de veritat de donar una imatge pública
del que és la Rambla, eh?, des del punt de vista gràfic,
fotogràfic, en aquest cas.
Aquesta idea és molt important, no?,
la idea de la imatge pública, no?,
la idea de fer un treball que no només sigui una cosa d'etèria,
sinó que sigui un treball que, en uns anys,
realment la gent el pugui mirar
i pugui recordar el que va ser la Rambla, no?,
en el que, per exemple, són els albors del nou mil·lenni.
Quan faci els 200 anys de Rambla,
que nosaltres no hi serem, eh?,
vosaltres encara potser sí,
doncs allò de...
Mira com era la Rambla, no?, l'any 2004, per exemple.
Sí, exacte.
Déu-n'hi-do.
Escolteu una cosa,
tenint en compte l'experiència del Sònar,
que era un públic molt particular,
que és Barcelona,
que Tarragona és diferent,
que aquest espai és diferent,
i que trobareu amb mestresses de casa,
immigrants, canalles, estudiants,
rodamons,
trobareu de tota la Rambla,
perquè és la gran virtut que té aquest passeig,
com penseu que pot reaccionar la gent,
tenint en compte l'experiència del Sònar?
La gent, quan la convidàveu a retratar-se,
i mai millor dit, com responia?
Bueno,
majoritàriament deien que sí,
jo crec que.
O sigui, no ficava massa resistència.
Ara, la gent del poble,
jo espero que,
del poble de Tarragona,
doncs espero que s'apresti igualment,
vull dir,
hi haurà superiors reaccions de tot,
però bueno, les hem d'acceptar i tirar endavant.
D'entrada ja us preguntaran per què és això,
ja sou conscients que cada persona que fotografieu
haurà d'explicar-ho,
quasi que ho haurà veu en una cinta,
i ho deixeu anar.
De moment,
la gent que l'hem anat comentant
estan molt animats,
trobo que de moment té molt bona acollida la proposta,
i segur que no tindrem problemes
en la qüestió que la gent participi.
És una proposta innovadora,
és una proposta engrescadora,
i és una proposta que implica també el públic en general,
el que serà la primavera fotogràfica,
fa que aquesta realment sigui interactiva,
perquè la gent es vegi retratada,
i mai millor dit,
en aquesta primavera.
El que passa és que jo abans,
clar, com que el Blai el tenim al telèfon,
abans de començar amb el David,
jo li comentava,
escolta, aviam,
està previst d'inaugurar aquest treball
amb el seu corresponent audiovisual,
que ja esteu ultimant detalls,
el dia 21.
I clar, aquest plató i aquestes fotografies
les fareu el dia 10, el 16 i el 17 d'abril.
Després serà un treball contra rellotge,
perquè jo no sé quina previsió de fotografies
teniu per fer.
Quantes creieu que haureu de fer
o no us poseu un límit?
Bé, jo no em fico cap límit.
No ens fiquem cap límit, jo crec.
Però clar, s'ha de fer la tria i el muntatge.
Però clar, s'ha de fer una tria.
S'ha de fer una tria, això sí.
Hi ha una feina, però jo crec que hi ha un marge
que es pot donar.
Vull dir que sí,
que jo crec que ho conseguirem.
Blai?
Bé, doncs no sé.
No crec que el nombre sigui important, no?
Crec que tenim temps suficient per fer bons retrats, no?
I si hi ha bona predisposició de la gent,
el treball quedarà ben bonic, no?
El treball que com...
Sí, digues.
No, el...
Una mica el més complicat serà la instal·lació, no?
El moment de...
Com que la Rambla és un lloc obert,
és un lloc ampli,
la instal·lació vol ser una cosa que sigui una mica contundent,
que sigui una mica magnificat, no?
Aleshores, volem instal·lar, en teoria,
són quatre pantalles de llum de més de tres per dos.
Que serien a la Rambla.
Que seran a la Rambla penjades.
Llavors, aquest moment sí que és potser el més dificultós de la proposta, no?
Que és una instal·lació gran,
per el que fins nosaltres hem fet fins ara, no?
És un repte.
Una instal·lació que serà un audiovisual,
no només les fotografies que heu fet,
sinó que va acompanyat d'altres elements, no?
Sí.
Sí, sí.
Va acompanyat de vídeos,
que són vídeos que hem estat enregistrat a la Rambla, també,
que bàsicament és una mica aquesta cosa del moviment, no?
M'hem enregistrat...
Bé, no...
Podem guardar-nos una mica el misteri.
No, no, expliqueu fins allà, pugueu explicar, eh?
Només faltaria.
Els petits elements que succeixen a la Rambla
i amb això hem construït un vídeo
que una mica són els que complementaran la imatge central,
que és el de la persona, no?
Diguem que aquests vídeos reflexen molt bé
el flux de l'eix vertebrador, com diem aquí.
Clar, perquè la Rambla està a 24 hores
i aquestes 24 hores donen molt de sí, no?
No descansa, no.
No és la Rambla del matí,
ni la Rambla de la tarda,
ni la del vespre,
ni la de matinada,
que també hi ha una Rambla de matinada.
Ja no diem res més.
Ja d'aquí no diem res més.
En quant a...
Parlem d'audiovisual,
hi ha alguna música,
alguna història darrere,
alguna banda sonora que va il·lustrant també
o que va complementant aquestes imatges?
Sí, en aquest cas,
hem convidat un amic nostre,
el Jordi Prió,
que és un noi que fa música electrònica,
així amb sintetitzadors i samplers,
i ens ha fet una...
Ens està preparant encara
una banda sonora express per la instal·lació, no?
En la qual s'hi...
s'hi combinaran parts de música
i parts de sons enregistrats en la Rambla, no?
Una mica aquesta idea de...
el soroll que ens envolta
també és d'alguna manera de música, no?
També té un punt de singularitat
i de cadència sonora
que el converteix en un ambient sonor, no?
Doncs aquest treball s'inaugurarà el dia 21 d'abril.
Nosaltres, de ben segur que tindrem ocasió
de continuar parlant
i de fer un tomet per aquest plató.
En tot cas,
des del punt de vista absolutament pràctic ja,
diem que el dia 10, 16 i 17 d'abril
amb un horari concret, no?
Entre les 12 del migdia, em penso que és?
Sí, i les 6 de la tarda.
Qualsevol persona que passi per la Rambla
pot ser susceptible de protagonitzar una fotografia
que s'integraria en aquest muntatge multimèdia.
Qualsevol.
Qualsevol.
Me'ls tracten bé si els aturen, eh?
Que diuen, escolta,
i que és perquè allò que vas sentir a la ràdio
me'ls tracten bé perquè, clar,
jo suposo que diuen, escolta,
a mi no m'atabali,
on sortiré, eh?
Però això jo suposo que ja ho teniu previst, no?
Sí.
Sí, sí, sí.
En principi, totemò els explicarem
que forma part de la primera fotogràfica
i que el treball final serà el dia 21,
a la Rambla mateix, on es podrà veure, no?
Doncs l'anirem a veure, i tant que sí,
aquest treball i també el desenvolupament del mateix,
en David Sanz, en Blai Mesa.
Gràcies per venir avui al matí de Tarragona Ràdio.
A vosaltres.
Enhorabona per la iniciativa i que sigui un èxit.
Gràcies.
Moltes gràcies.
Adeus i bon dia.