D'aquí a tres minuts, d'aquí a dos minuts, perdó, serà un quart d'11 al matí.
Seguim endavant, matí de Tarragona, ara ràdio,
per parlar de la cooperativa obrera de Tarragona,
un espai de la ciutat que segurament vostès hi haurà passat per davant moltes, moltes vegades.
N'estic convençut.
No s'ha parat mai a pensar quina és la vida, l'activitat que tenia la cooperativa fa uns anys,
uns anys enrere o a tombar de segle, per exemple.
Doncs bé, ara parlarem de què representava,
què és i què representar la cooperativa al llarg d'aquests anys,
perquè justament rebrà el Premi al Balcó que otorga Òmnium Cultural
amb motiu del seu centenari.
En volem parlar, i per se'ns acompanya, d'una banda,
el president de l'Òmnium Cultural del Tarragonès, Joan Andreu Torres.
Molt bon dia, Joan Andreu, benvingut.
Hola, molt bon dia.
Ara explicarem en què consisteix el Premi al Balcó,
que és un premi que d'entrada s'otorga a persones o entitats tarragonines
que per la seva trajectòria a favor de la ciutat.
Ara ho explicarem.
Però també deixem presentar el Sergi Xirinax, president de la cooperativa.
Sergi, molt bon dia.
Hola, bon dia.
Encara que president de la cooperativa no es veu el títol, no?
És una mica més llarg, no?
Sí, ja n'hi ha prou.
Ja està bé així, no?
President de la cooperativa.
Del Consell Rector, això.
Queda més bé, no?
Tot el títol sencer.
President de la Consell Rector de la cooperativa obrera.
Això.
Molt bé.
Com ha estat acollit aquest premi, que serà allà lliurat ben aviat,
del Balcó, d'entrada així per la cooperativa?
Com ha estat?
Home, els premis d'entrada sempre, així, en principi, s'acullen bé.
Ha estat acollit bé, bé.
Jo, personalment, com que no ho actuo personalment, sinó en nom de la cooperativa,
he de dir que l'hem acollit molt bé, encara que molts socis encara no ho saben,
perquè això ha estat tan precipitat, els de l'Òmnium corren tant,
que no hem tingut gaire bé temps de comunicar-ho als socis, que ja ho deuen saber,
però, per als mitjans d'informació.
Doncs ha estat acollit bé.
Jo crec que li tocava per diverses raons, perquè en parlarem.
Més que res, sobretot, entre altres coses, per haver aguantat 100 anys i amb una casa,
perquè de cases que hagin aguantat 100 anys amb entitats dins, n'hi ha poques.
No recordem els teatres que hi havia, etcètera, i aquesta barraceta.
Això ja, per això, ja li tocava.
I bé, jo personalment, els premis no en soc gens amant, de premis ni coses d'aquestes,
però entenc que s'ha de fer, que estic a la societat, doncs...
Joan Andreu, quin és el vincle de la cooperativa amb la projecció de la ciutat,
de la imatge de la ciutat o de la cultura de la ciutat?
Quan nosaltres fem la valoració d'aquest premi, Premi al Balcó,
que ha tingut incurs dues etapes diferenciades,
el que es busca és que realment sigui...
Quines etapes?
Bé, hi ha una primera etapa en què pràcticament anava molt de cara a l'àmbit cultural, només.
I després això va ser quan se va crear el 1978.
Al cap de deu anys es van canviar, es van retocar una mica les bases,
perquè pensàvem que no havia de ser només el món cultural,
sinó que havia d'ampliar també persones i entitats
que en la ciutat, en tant, en la ciutadania,
hagin fet un treball valuós per a la mateixa ciutat.
I aquest és un dels casos clars i indiscutibles
que la cooperativa, al llarg d'aquests 100 anys,
va ser el 1904, quan es va fundar,
per tant, ha portat tota una trajectòria,
no només perquè ha aguantat, sinó perquè, a més a més,
ha estat un motor a nivell d'entitats,
culturals, econòmiques, recreatives,
i que això també, suposo que val la pena que aquest premi
també d'alguna manera fa justícia a un reconeixement
d'un grapat de persones i de socis,
que si el primer començament, em sembla que més eren 29
que van començar aquesta tasca,
doncs bé, val la pena també,
i tots els presidents que hi ha hagut,
i tota la gent que, alguns encara vius,
s'hi han embolicat, valia la pena fer aquest reconeixement públic
que fa el Premi al Balcó.
Sergi, si poguéssim veure ara mateix una pel·lícula
d'aquest, de fa 100 anys,
no sé si deu ser, eh?
Penso que no.
Però si poguéssim veure una pel·lícula de l'interior...
Estem, jo concretament estic recollint...
Ho estem recollint.
Esteu amb això.
Recollint imatges.
És a dir, què hi veuríem,
què és el que veuríem dins la cooperativa fa 100 anys?
És a dir, quina era l'activitat que s'hi feia,
què era un centre d'aquí, qui es trobava allà,
per què, per quina raó?
No, fa 100 anys es va engegar la cooperativa,
és a dir, tenim constància de la primera assemblea,
que vol dir que això ja devia portar alguns anys abans,
movent-se, no?
I el local, però l'edifici,
l'edifici és del 1914.
En realitat el que estem celebrant
és el centenari de la cooperativa,
l'edifici actual, que és el que es coneix,
encara li falta, o sigui que d'aquí uns anys
tornarem a celebrar 100 anys.
l'edifici, jo sempre ve també per veure si ens donarà un altre previ.
El 2014, no serà?
El 2014.
El 2014, el 2000...
Exacte, sí, sí.
A veure si ho entenc,
faig una mica de règim, encara ho entenc.
Doncs això, què s'hi veia?
Doncs la veritat és que ara m'has preguntat molt difícil.
Hi havia essencialment, en aquell temps,
abans de l'edifici, hi havia una botiga.
Era una botiga.
És a dir, la cooperativa era exclusivament, diguéssim, una botiga.
Després, però, va néixer tot el moviment cooperativista,
ara te la faig més genèrica,
i ja amb l'edifici,
ja ens traslladem al 14 amb l'edifici.
Esclar,
el motiu era
en els queviures, en aquell temps,
en els queviures encara ho són ara,
recordem, l'Orowski és una cooperativa,
tenen encara que de producció, etcètera.
Diferent, però sí.
Però d'arrel en aquells temps,
totes les de Montdragón, etcètera.
En el País Basc, moltes encara tenen aquell arrel.
L'edifici aquest,
perquè es va fer aquest edifici
en el qual només una part era la botiga,
ja era indicatiu del que s'hi podia veure dins.
Doncs dins s'hi podia veure una botiga
en aquells moments molt important,
proporcionalment, diríem que podria ser,
canvio per no fer propaganda l'Orowski,
doncs qualsevol centre important,
probablement a Tarragona no n'hi hagi cap, encara,
perquè no es tractava d'uns grans magatzems,
molt modern,
amb uns laboratoris d'anàlisis
que dubto que n'hi hagi actualment,
bé, sí que n'hi ha,
però no pas, no crec que els centres comercials
el tinguin, in situ.
molt moderns,
és a dir, no s'ha evolucionat massa,
llavors, el tret de la biogenètica,
i després,
tot un local social,
molt important,
que era el 60% de l'edifici,
vol dir que l'important era,
bueno, després hi havia magatzem
de que vius,
que el magatzem justament és on ara hi ha el magatzem,
que hi ha el magatzem de que viures, també.
és a dir, diguem-ne que meitat de l'edifici
era vessant social,
és a dir,
que no era un simple economat,
no era una simple botiga,
sinó que darrere hi havia tota una activitat social,
d'ensenyament,
d'alfabetització econòmica en quant a pensions,
també,
de beneficència social,
etc.
És a dir,
el moviment cooperativista aquí a Catalunya
va ser un dels més avançats,
diria jo,
socialment,
de tota la història universal,
a veure si tu poso altra.
I concretament,
l'obrera de Tarragona
està qualificada
com una de les més avançades.
Mira si hem retrocedit en la història.
No, perquè a nivell social,
inclús alguns socis tenien una pensió,
vull dir,
a nivell d'Europa,
quan es jubilaven.
T'havia una pensió,
a la Jove d'Arce.
Sí, sí.
Era una mica com quan el naixement
de la caixa pensions,
i d'això, els fons,
llavors tenien una llibreta.
Bé, és clar,
era un altre esquema.
L'Estat llavors
no tenia aquestes competències socials
en aquella època
i les tenien les entitats,
de qui van néixer
les caixes de pensions, etc.
I probablement,
si hagués continuat en aquella línia,
doncs potser hagués nascut una caixa d'allí.
Vés a saber.
De tota manera,
deu haver-hi un punt d'inflexió,
perdoneu,
però la Guerra Civil
s'hauria de viure
d'una manera especial.
És a dir,
va haver-hi una...
suposo que una va ser un després,
algú ho hauria d'arrencar, no?,
després de la Guerra Civil,
a la postguerra.
Sí.
Jo t'he de dir que no hi era,
afortunadament,
per sort,
i que a més a més
soc un poc amant
de...
no de la història, no?,
sinó dels detalls històrics.
El que sí que em xoca
és saber que durant la guerra
va ser pràcticament
l'economat de Tarragona,
lògic.
no sé si hi havia 3.000 socis,
o al dir 3.000 famílies,
pràcticament tot Tarragona.
N'hi devien haver gaire més.
A part d'aquesta anècdota,
evidentment,
no la mà de la Guerra Civil,
es de dir tots els moviments socials
i el cooperativisme,
especialment,
perquè era molt més avançat
que el socialisme
en aquell temps.
És a dir,
que no era una idea...
Hi havia gent
de tota mena, no?
Allò, evidentment,
es va estroncar,
però no la cooperativa econòmicament,
es va estroncar,
va ser el cooperativisme,
i encara hi està.
No l'hem recuperat, eh?
La idea aquesta de la cooperativa,
no l'hem recuperat mai més.
Sí, sí, esclar,
es va estroncar.
Curiosament,
va quedar un tros de botiga,
que és el que menys mal feia,
en tot cas.
I aquí va quedar també,
dins,
a l'Estat,
la majoria de cooperatives
se les va incautar a l'Estat.
Aquesta no,
això va tenir pros i contres,
en aquell moment,
doncs,
va anar bé a Pellix
i van quedar,
diguem-ne,
refugiades a una sèrie d'entitats,
i va quedar com un centre cultural
d'educació i descanso,
allò que feien també
la Cine Club Cultural,
i feien una sèrie de coses.
I amb aquell refugi,
després de la guerra,
bueno,
ja va estar cap aquí,
exactament després,
doncs,
en aquell refugi
s'hi van fer algunes activitats,
diguem-ne,
que per aquells temps
eren pràcticament subversives gairebé.
Un dia, doncs,
són folclòriques i això,
però, bueno,
en aquell temps,
ho eren,
ells parlàvem català
i això, no?,
esclar,
que ja era prou,
és un centre
on tothom parlava en català,
encara,
fins i tot els d'educació ni descanso.
Això ho ha tingut en compte,
Joan Andreu,
a l'hora d'otorgar el premi
al Balcó de Tarragoni de l'any?
Sí, sí,
un dels aspectes que,
evidentment,
s'ha de ser aquesta part cultural
de defensa de la llengua
i la cultura catalana.
Això és un de...
Evidentment,
que altres entitats,
vull dir,
possiblement,
evidentment,
no tindran premi al Balcó,
perquè, clar,
una de les característiques és aquesta,
que el treball que es fa,
vull dir,
el moment que porta,
vull dir,
i tot el que ha portat,
evidentment,
és de cara a la ciutadania,
en aquest cas,
de Tarragona,
però també amb l'abast de Catalunya.
Què fareu el dia 21 d'aquest mes
al Saló de Plens
a l'Ajuntament de Tarragona?
Allà es farà l'acte
de lliurament del premi.
Com anirà?
Sí,
nosaltres,
abans del pregó,
per tant,
previ al pregó
i al Saló de l'Ajuntament,
bé,
fem una petita glosa,
en primer lloc,
a l'entitat,
vull dir,
és un miqués explicant,
que no calen masses explicacions,
però bé,
almenys públicament,
aquest reconeixement
a la cooperativa,
i es lliura
el premi aquest,
al Balcó,
en què cas,
doncs,
el president,
en nom de tota l'entitat.
Bé,
vull dir,
el president té unes paraules,
té un moment per fer unes paraules
al Saló.
Ja estan a punt les paraules o no?
Estan a punt avui.
No me les prepararé.
Amb ment ja hi són,
no?
Eh?
Amb ment ja hi són.
Sí,
a més a més,
ara m'estic entrenant
perquè amb les entrevistes
que m'aneu fent aquests dies
i tal,
ja vaig agafar en rodatge.
És bé,
se'm deixin parlar tant,
però...
I després fem això,
bé,
normalment,
sempre fem amb els socis
d'Òmnium
i amb tot,
bé,
amb tots els socis
de l'entitat que vulguin,
fem un sopar,
conjunt,
una mica,
després de fer,
donar el premi,
també fent una estona
més de tertúlia
i de trobada,
una mica,
perquè a vegades,
bé,
Tarragona també ens coneixem
i doncs aprofitem
també,
doncs bé,
tal volta,
socis d'Òmnium
com socis de la cooperativa
puguem estar i compartir
una estona
xerrant
i sopant.
Compartir un bon moment,
una bona estona,
un bon pretext,
no?,
com és el premi
al Balcó,
a Tarragoni de l'any,
a la cooperativa
de Tarragonensa.
Sí,
sí,
el compartirem,
això,
i llavors
podrem
aprofitar
per xerrar
coses
que no
haurem
pogut dir
també
en els discursos,
en els discursos
oficials,
abans te quedes una mica
tallat.
Anem,
anem a la cooperativa,
què més vols que t'expliqui?
A veure.
No,
a veure.
Jo crec que
el que millor,
el que podem fer
és explicar que la gent
s'acostin a la cooperativa
i t'afadeixin,
facin de t'afadeix una miqueta
per allà,
i vegin l'activitat
que s'hi fa,
totes les altres criotelles,
perquè actualment
la cooperativa,
val a dir,
que té molta vida,
és a dir,
que l'ha tingut vida
durant aquest segle d'història,
però actualment
també en té molta de vida,
només a través del magatzem,
amb diferents concerts
i actuacions que s'hi fan,
però també diferents entitats
vinculades a la cooperativa,
i mateixos socis.
Sí, sí.
Un dels detalls
que jo crec
que l'edifici
s'hagi aguantat,
entre altres coses,
no sols perquè estigui
allà al mig,
ben plantat,
al mig de la ciutat,
que és un bon patrimoni,
sinó perquè dins
hi havia gent també,
alguna cosa s'hi estava fent,
fins i tot en l'època fosca,
que en dic jo,
que hi havia entitats.
Després,
ara ja partia a retroestim,
això de la història
i a l'època fosca,
ja ho posarem als llibres,
això fa una mica de...
Doncs,
més cap aquí,
el que li vam donar forma,
ho vam voler remodelar
i posar l'edifici al dia,
perquè ja això
coincidint més o menys
amb la democràcia,
amb els ajuntaments i tal,
doncs ho vam convertir
en una forma, diguem-li,
com una mena de centre cívic.
Una imatge
en el centre de lectura de Reus,
evidentment,
encara que no hi té res a veure
perquè són entitats
que cobreixen altres realitats.
Aquesta gran realitat
no va poder ser
però sí que vam posar el dia.
Diguem-ne,
jo el titularia sempre
és un centre cívic,
que per cert,
a Tarragona,
doncs,
el centre de Tarragona
no n'hi ha,
privat,
és un dels pocs models
que hi ha al país,
no sé si s'hi trobarien gaires,
que funcioni
al marge
de l'oficialitat.
Aleshores,
allà hi ha entitats,
d'una banda hi ha entitats
allotjades,
concretament 22 n'hi ha,
que és clar,
porten molta activitat
de per si,
encara que a vegades
no se senti,
i després hi ha tota la part
del magatzem,
i part del restaurant,
i del magatzem,
i tal,
que hi ha tota la programació
de teatre,
etcètera,
és a dir,
molta...
Què fareu pel centenari?
Teniu previst algun acte,
algun conjunt d'actes?
Pel centenari,
com que no tenim diners,
que els estem buscant,
doncs,
el que farem és allargar-lo,
d'entrada,
perquè serveixi,
a veure,
d'entrada,
el fem servir per buscar diners,
aquest,
el primer acte que fem,
és intentar anar a buscar diners,
que és molt important,
aquest acte,
s'hem mobilitzat...
Com es fa això?
A les administracions...
No,
com ho expliquem,
no,
com ho expliquem ara.
Al bosc,
els bancs ens en deixen,
i la caixa ja ens en deixen,
perquè tenim un patrimoni,
i el problema és saber com pagar-lo.
Aleshores,
el primer acte,
que no és un acte,
és que ens volem abocar
per remodelar de nou la casa,
és a dir,
a veure si acabem
o anem acabant el projecte,
perquè allò es va iniciar,
ja fa uns anys,
i vam abocar allà uns 60 milions,
fa uns 20 anys o així,
per modernitzar el llum,
una sèrie de coses,
per posar el dia en ordre,
els permisos municipals,
etcètera,
que són molt,
molt, molt estrictes.
Ja està dit.
Sí,
hi ha altres dependències municipals
que no els compleixen,
però a nosaltres sí.
Llavors,
però falta,
no s'acaba mai,
és a dir,
volem arreglar el magatzem,
per exemple,
i fer una sala
que pugui competir
amb el Metropol,
amb altres,
evidentment,
perquè si no la gent diu això,
no ens volem quedar en darrere,
en aquest aspecte.
I diria que ho abocarem,
sobretot,
cap aquí,
més que fer grans despeses
amb festes
i coses d'aquestes
que jo amb aquest estil
soc una mica austera.
També traurem un altre llibre
que ja s'està fent,
farem una exposició documental
acompanyada
amb xerrades
i tal
sobre l'època
relacionada amb la història de Tarragona,
una mica la cooperativa,
no per si sola,
sinó amb els cent anys
d'història de Tarragona
i la cooperativa intrimig,
perquè és molt il·lustratiu.
I bé,
si tenim diners,
doncs a través del magatzem
farem més festa,
per dir-ho així.
Més o menys una mica,
perquè ja Déu-n'hi-do.
Ja anirem parlant.
I espero
poder convocar,
ja convoco ara,
que d'aquí poc temps,
poc, poc,
vol dir tres o quatre mesos,
el magatzem estarà arreglat.
Tampoc massa arreglat,
que si no la gent
se m'acostuma.
Però amb aire condicionat,
amb unes parets allà
que es vegi el sostre,
amb mi,
tota la façana,
amb la façana,
d'això ho hem començat a fer.
Ahir vam parlar
amb l'aparellador
i abocarem diners,
els que tinguem,
si n'hi ha de l'administració,
que espero,
sí.
Bé, bé.
Sergi,
l'enhorabona
per aquest aniversari,
per aquest premi,
aquests cent anys.
Mirem els cent anys endavant, ja.
Exacte,
i ara mira cap endavant.
I l'enhorabona
per aquest premi
al Balcó de Reconia de l'any,
que es lliurà,
com dèiem,
el 21 setembre
al Salud de Plans.
Gràcies, Sergi,
i l'enhorabona.
Fes,
ha estat simple
la resta de socis
de la cooperativa.
Ja ho sabeu,
tots els socis,
l'enhorabona
de part dels de la ràdio.
Joan,
d'entorn,
gràcies per explicar-nos-ho.
i que vagi molt bé
el dia del lliurement del premi.
Molt bé,
moltes gràcies.
Fins aviat.