...
Em dic Marta Grau, treballo a l'entitat ecologista de Pana
i aquí a Tarragona estem gestionant l'espai natural a la punta de la Mora.
El camp de treball recuperem l'espai natural de la punta de la Mora
va començar el dia 5 de juliol i acabarà el dia 19 de juliol
i en total hi ha 20 participants i 4 monitors
i els participants provenen de diferents llocs de l'estat espanyol
d'Astúries, de València, de Múrcia, La Rioja, Saragossa, Euskadi, Madrid i Catalunya.
Llavors són joves de 18 a 25 anys que estan interessats en la natura
o en la conservació d'espais naturals
i venen a treballar uns quants dies a la punta de la Mora
a fer amistats i també aprendre.
Una mica les feines, les tasques es divideixen en diferents grups.
Es fa al matí, llavors hi ha grups que es dediquen a netejar l'espai natural
dels residus que hi ha, hi ha un altre grup que es dedica a fer estudis de fauna,
un altre grup que fa estudis de vegetació,
un altre grup que fa enquestes als usuaris
i els informa sobre les característiques de l'espai natural de la punta de la Mora
i un grup que es dedica a la intendència.
Llavors aquests grups van variant
i així doncs s'ho pot provar de tot
i pot aprendre i fer les diferents coses.
Després, a part d'això, les tardes ens dediquem a fer tallers tècnics
o tallers més lúdics de coneixença de grup,
de coneixença dels voltants de l'espai natural
com de Tarragona, de Barcelona, de l'espai natural dels muntanyans, etc.
I a les nits també fem activitats per unir el grup
i perquè s'ho passin bé, no?
Perquè en definitiva venen a aprendre i a treballar
però també venen a passar uns 15 dies i a disfrutar.
Jo calva Herrero de València
i m'agrada el camp de treball
fem activitats de neteja, de voler la fauna i la flora
i després repartim les feines de dinar i neteja i tot això
i no sé, penso que està bé, que és una activitat prou interessant, no?
que aprens moltes coses, coneixes gent.
Com aquest no, hi ha diferents... no sé, també estan bé, no?
però que té de tot, que està, jo què sé, que el veus
i la primera vegada que ho van veure ens va impactar, no?
Ens van quedar tots de...
Jo què sé, que estem a la platja, no?
I veus allò i dius que hi ha pocs llocs així, no?
Sí, sí, la gent, no sé, està molt bé la gent que coneixes, no?
Perquè són de diferents edats i de diferents llocs
i cadascú fa unes coses, o pensa unes coses, no?
Però s'eduguem bé i s'apanyem entre tots i...
Bueno, hola, soy Patricia Romero, soy de Madrid.
Estamos aquí en el campo de trabajo en Tarragona
y la verdad es que está siendo una experiencia muy bonita
porque, bueno, cada día uno se encarga de un trabajo,
se hacen grupos, unos, por ejemplo, hacen la intendencia
que se encarga de hacer el desayuno, la comida, la cena,
limpiar un poco dónde están las tiendas
y, bueno, pues también hacemos un registro de las plantas
que hay por esta zona, de las aves
y también hacemos alguna excursión algún día también
y muy bien.
Luego, bueno, pues por la tarde, después de hacer los talleres,
que son de cuatro y media a seis y media,
pues solemos venir a la playa y la verdad es que es todo un lujo
porque está a cien metros de las tiendas
y vamos, estamos aquí, pues muy a gusto,
descansando del trabajo que hemos hecho por la mañana
y muy bien.
Té bastantes particularitats.
Una d'elles es que té l'últim salina litoral que hi ha a Catalunya
perquè la resta, doncs, se l'ha encarregat, no?
La degradació intensa que va haver-hi fa anys del litoral,
doncs es va carregar tots els espais naturals que hi havia.
La punta de la mora, doncs, ha quedat com un únic reducte
de, una mica, una petita demostració de com era el litoral abans fa bastants anys, no?
Llavors, doncs, aquí tenim l'últim salinar,
ocupa més o menys unes 10 hectàrees, 15, potser,
i arriba arran de costa.
Llavors, és un dels hàbitats més importants que hi ha aquí,
tant per ser l'últim com perquè, en realitat,
a part de les Balears o el País Valencià,
doncs, ja en queden molt poquets, no?
I és per això que està protegit per l'Unió Europea, etc.
A part del salinar litoral, tenim altres hàbitats també d'interès prioritari,
com els pins pinyoners damunt d'un sostrat d'un ar,
tenim una planta endèmica que és el Limonium giberti,
que creix a les roques, a tot el llarg del litoral de la punta de la mora.
També tenim una part de cultius, de garrufers i oliveres,
que també són hàbitats importants, encara que siguin molt típiques,
doncs, a nivell europeu són importants perquè, doncs,
es redueix només a la zona mediterrània.
Llavors, doncs, totes aquestes coses se'ls va explicar
a la gent que participa al camp de treball,
perquè sàpiguen ben bé per què és necessari protegir aquest espai natural, no?
A partir d'aquí, de la presa de contacte amb l'espai natural i el perquè de la necessitat de protecció,
doncs, ells han començat a treballar amb coses que afavoreixen la protecció i la conservació de l'espai.
Bueno, hola, soy Miguel, soy Miguel Uda Costela y estoy aquí en el campo de trabajo.
Vengo de Murcia, de Lorca.
Y, nada, pues, estoy aquí que he venido en plan de hacer una labor social en espai naturales.
Y he venido también en plan diversión y estar con gente conviviendo
y aprendiendo a relacionarme así con gente que no conoce de nada.
Y también en plan de evadirme un poco de mi ciudad, que es muy calurosa
y ahora en verano se pasa muy mal, hay mucho sol.
Y, nada, me estoy pasando fenomenal porque somos 20, 5 chicos y 15 chicas
y la verdad es que es un lujo.
Nos tratan muy bien, nos cuidan.
Yo soy Mila Manzado, vengo de Durango, bueno, de Bilbao, en Vizcaya.
Y venía a los campos de trabajo porque es una buena oportunidad para conocer gente
y la verdad que hay muy buen ambiente.
Trabajas también un poco, que es como contribuir a algo en lo que crees
y la verdad que bien.
No conocía nada de lo que es el litoral catalán y me gusta,
por lo menos este trozo me ha gustado bastante, está mucho.
La verdad que está muy bien.
Pues ahora estamos paseando por el medio del bosque,
el que se denomina el bosque de la Marquesa,
que es una màquia de Garriqui Margalló,
típiques plantes mediterránies.
Es una màquia litoral, pero que se podría encontrar en otros ambientes mediterránis,
no tan propers al litoral.
Després, doncs, d'aquest bosc, les plantes característiques són el Garriqui Margalló,
però hi ha una sèrie de pins també, pins blancs,
que són pins residuals, direm que acompanyen en aquest bosc.
s'anomena bosque de la Marquesa,
que és com el coneix la majoria de la gent de la ciutat de Tarragona,
doncs per la Marquesa de Can Grimau,
que és la senyora que més o menys va lluitar perquè això no s'urbanitzés,
perquè en el seu moment no ho va vendre
quan li van intentar comprar per urbanitzar-ho.
I ara, doncs, ens estem acostant a Mas Grimau,
que era el mas on vivia aquesta senyora,
que ara està derruït,
i, doncs, a partir de Mas Grimau hi ha tot el que hi veiem són cultius,
els cultius de garrofers i els cultius d'oliveres.
Els d'oliveres actualment encara estan produint,
per l'actual propietari, el senyor Peire,
i els garrofers, doncs, no, són arbres que estan formant un ecosistema,
molt interessant a nivell de fauna i de diversificació d'ambients,
però que no són productius, diguem-ne, actualment.
Me llamo Aguera Díaz Anadón, soy de Oviedo y estudio medicina,
y nada, he venido a la Punta de la Mora al campo de trabajo.
Y... ¿qué es lo que hacemos?
Sí, bueno, pues eso, por los mañanas hacemos trabajos
y vamos ahí a seguir rastros de mamíferos y a ver aves,
a seguirlos tanto marítimas como de tierra.
Y luego limpiamos todo lo que vamos encontrando.
Luego también hay un grupo que se encarga de cocinar
y de limpiar todo esto.
Luego por las tardes hacemos talleres, vamos, más o menos podemos...
Hay algunos que están fijados y otros que podemos ir nosotros, bueno, sugerir.
Entonces hacemos tai chi y también, no sé.
Pues bueno, ya hemos ido a Tarragona por la noche,
un día para ver cómo era el ambiente y todo eso,
y vimos desde aquí el concurso de fuegos artificiales.
También fuimos al parque de Torredenbarra, bueno, a la playa,
a ver... bueno, a ver lo que era el espacio este de interés natural también allá.
Soy Daniel Ruiz de Murcia y vine aquí pues porque no tenía nada que hacer en julio
y como en agosto tengo que trabajar, digo, pues perfecto.
Tengo otro amigo en Murcia que es el que gestionó todos los papeles y todo eso
y dijimos, solo queda este, pues vámonos para acá.
Y entonces eso de que los últimos siempre son los peores, eso es mentira cochina,
porque aquí me lo estoy pasando de puta madre,
al principio no sabíamos ni montar una tienda,
creíamos que era como un mecano o algo de eso, pero al final no.
Y bien, muy bien.
Ya es cosa de organizar esto un poco y ya lo típico,
trabajar, limpiar las playas, el bosque y conocer los animales que hay por aquí,
así como las plantas endémicas y eso.
Es muy importante.
Y ya protegerlas para que la gente no se las cargue, no las coja como ramos.
Es decir, mira una flor, pues que coja otras flores que hay más.
O sea, que pueden crecer aquí, Valencia, donde sea.
Y eso, aquí de momento no tenemos problemas con un poco con las moscas y con la avispa y eso.
El tren que lo tenemos aquí al lado del tren playero,
pero que ya te acostumbras por la noche y no molesta.
Hay algunos que se han traído tapones, son listos,
y los demás ya caen redondos.
De tanto correr para allá, para acá y buscando cosas y rastros,
ya llegas cansado a la tienda y ¿qué?
Con la lluvia, con la lluvia hemos tenido un poco de problema porque nos mojamos, lógicamente.
Y hemos puesto barracas, barracas no se dice, ¿no?
Carpas.
Y la lluvia la ha torcido un poco, pero generalmente ha estado muy bien esto.
La Punta de la Mora es va començar a gestionar el 1998
gràcies a la iniciativa de Depana,
que va impulsar el demanar una subvenció a l'AIFA a la Unió Europea.
Quan aquesta es va concedir,
es va fer un conveni amb diferents administracions
que tenen competència en aquest espai natural,
l'Ajuntament de Tarragona,
el Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya
i el Ministeri de Medi Ambient, el Servei de Costes de Tarragona.
Juntament amb Depana i amb el propietari de la finca,
de la Punta de la Mora,
es va començar a treballar amb el projecte LIFE,
que va durar quatre anys.
Llavors, a partir que es va acabar el LIFE,
doncs s'ha continuat creant activitat i gestionant l'espai natural,
perquè el tema del LIFE, la subvenció a l'AIFA natural,
és com un motor d'inici
per començar amb una ajuda a la gestió d'un espai natural.
Però a partir d'aquí has de garantir-li un futur.
I és així com estem treballant ara.
Actualment estem treballant en conveni amb l'Ajuntament de Tarragona
i també amb el Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya.
I estem treballant perquè tota la feina que s'ha fet durant aquests quatre anys
no caigui en un pou,
senzillament perquè serveixi i a partir d'aquí anem evolucionant
i treballant més durament.
Hola, soc el Gerard Serrano, soc de Barcelona, de Catalunya
i jo el que estic fent ara és la part de la cuina
i som un grup d'intendència,
que som els que ens cuidem de portar el campament
i doncs ara estem fent el menjar.
Bueno, avui toca macarrons a la carbonara
i sembla que ens està sortint bastant bé.
Pues me llamo Birgit Kschweil,
d'Austria i estic aquí per fer un voluntariat europeu,
que significa que treballo en aquest espai aquí
i fer un projecte de Medi Ambient.
Durant mi estic aquí,
mi tutora Martha és la organitzadora del camp de
de treball, i per això estic aquí també,
treballant amb els altres i és un camp de treball molt multicultural,
perquè, bé, a part de jo estic aquí,
tenim tres idiomes presentes,
el català, el castellà i l'esquerra,
i bé, això és molt interessant
perquè gairebé tots parlen més que un idioma
i sí, és molt divertit
amb tanta gent d'origen diferent.
Dins de l'espai natural de la Punta de la Mora
tenim dues platges,
una es diu Calafonda,
popularment coneguda per Waikiki,
i una altra es diu Calavecs o Rocaplana.
Llavors són platges naturals,
més o menys petites,
en les quals la vegetació arriba fins a peu mateix de platja.
Llavors, doncs, en el cas de la Calafonda,
és una cala bastant més tancada,
envoltada de penyes segats,
en canvi la Calavecs és una platja més àmplia, més llarga.
Llavors, al final hi ha de l'espai natural
i tenim el que pròpiament es diu Punta de la Mora,
que és l'accident geogràfic que s'anomena Punta de la Mora,
en el qual hi ha la Torre de la Mora,
que és una torre de guaita morisca,
que servia per vigilar els pirates
que venien a saquejar els pobles,
del Tafull, de Tamarit, etc.
Són platges bastant utilitzades a l'estiu,
sobretot el juliol, agost i setembre,
i sobretot els cap de setmana,
però tot i així encara no estan col·lapsades,
és a dir, encara estem en un impàs
en el qual la gent no hi ve de manera desordenada,
com a la resta del litoral de Tarragona,
sinó que encara es pot estar més o menys a gust.
Un dels problemes que tenim aquí a la Punta de la Mora
és que tot i que encara no hem arribat al límit
o a la capacitat d'acollida de l'espai natural,
de la gent que utilitza l'espai natural,
sí que és veritat que la gent utilitza molts camins diferents,
i en lloc de seguir per un camí,
un sender ja marcat i que tothom utilitzi el mateix,
doncs se n'obren constantment de nous,
creant una xarxa de camins massa desenvolupada
que el que fa és degradar l'espai natural,
la vegetació, la fauna, etcètera.
I ara estem treballant amb això,
juntament amb el Departament de MediMind
estem treballant amb delimitar un camí concret
perquè la gent passi només per allí,
la gent que vulgui accedir a les platges,
després la gent que ja vulgui passejar per l'espai és diferent,
però sobretot tot el trànsit de persones
que venen només a la platja,
doncs que utilitzen el mateix camí.
Bon dia!
En la esquerda...
Scaricasco!
Scaricasco!
Scaricasco!
Scaricasco!