.
Un quart d'onze del matí, matí de dilluns, matí de ressaca electoral.
Temps per comentar i per analitzar les eleccions generals d'ahir diumenge.
Només 12 hores després que començàvem a conèixer els resultats oficials,
l'escrutini oficial i ja pràcticament definitiu a quarts d'onze de la nit d'ahir diumenge
es començaven ja a conèixer dades molt avançades de l'escrutini.
D'una escrutini d'una de les eleccions que van de parar, segur que per a molts, una gran sorpresa,
perquè contra pronòstic i amb prop d'onze milions de vots,
el Partit Socialista guanyava les eleccions d'ahir.
Aconseguia 168 escons davant, 164 escons, perdó, davant del 148 del Partit Popular.
És, sens dubte, la gran notícia del dia que avui volem analitzar
des d'un punt de vista general, és a dir, la victòria dels socialistes a nivell general d'Estat,
però també des d'una perspectiva territorial de les comarques de Tarragona.
Volem comentar i analitzar aquests fets amb tres companys periodistes.
Tomàs Carot, de l'empresa de comunicació PIC. Tomàs, bon dia.
Bon dia.
Francesc Domènec, director de Canal Reusa Televisió. Bon dia, Francesc.
Molt bon dia.
I Joan Maria Piqué, periodista de la redacció del diari de Tarragona.
Joan Maria, també bon dia.
Bon dia.
Tres companys periodistes per analitzar, segurament, des de tres punts de vista,
segurament amb matisos i perfils diferents, el que han estat aquestes eleccions.
Sens dubte, el primer titular, no pot ser d'una altra manera,
és valorar aquesta victòria del Partit dels Socialistes,
aquest triomf, potser també personal, del seu líder,
del líder del PSOE, José Luis Rodríguez Zapatero.
sorprenent, espectacular, històric, com qualificaríeu aquesta victòria dels socialistes ahir?
Si hagués hagut la quiniela com en el futbol, ningú hagués tret el 14, ni el pleno el 15, ni res, tinc la sensació.
Em sembla que només ell, diuen, ahir ho deia el Maragall i tot, que només el José Luis Rodríguez Zapatero,
ell mateix creia en les seves possibilitats de victòria.
Em sembla que ningú s'ho esperava.
Ara podrem entrar a analitzar causes i especular en possibles motius.
Jo el que dic és que, d'una banda, ell s'ho reforçat,
i d'una altra, que aquestes eleccions les ha perdut el Partit Popular.
Un matís a la teva introducció de la ressaca.
Avui és un dia de primavera avançada, probablement,
i és una cosa que he sentit comentar la gent.
La primavera tot canvia, tot flueix i tal.
I, per exemple, és una nova generació que entra a fer política,
en un nou talant, diferent.
El cara deia el Quico, el que també deies, sorprenent, tot això és vàlid.
I si ell realment ho pensava, seria la manera diferent també de fer campanya a l'americana.
Més des de he tingut un somni del Martin Luther King,
i així va aconseguir els seus objectius, malgrat les circumstàncies,
doncs ell, si tenia aquest somni, realment l'ha aconseguit.
I pel que fa a Catalunya, deixant de costat eslògans,
però tenint en compte el seu terrenat més federalista,
segurament que ens beneficiarà molt més en els objectius
o en la sintonia que pugui haver amb el govern de la Generalitat.
Ara, parlant abstracte, com a Catalunya, com a nació.
Primera impressió general, Joa Maria?
Jo crec que la gent, avui tots tenim una mica la sensació
que ens han tret un pes de sobre, no?
Jo no sé si compartiu aquest sentiment que jo tinc,
però amb la gent amb la que he parlat i la gent que he vist,
sembla que després del dissabte, que és una situació com de no sortida,
de la nit electoral, de les manifestacions,
exacte, estem tots, bueno,
realment serveix per alguna cosa.
També és una bona notícia per a la gent que diu
que votar serveix d'alguna cosa, no?
Doncs efectivament, la gent votant,
podem canviar les coses i podem canviar aquest ajucal
que una mica ens havia conduït a aquesta actitud tan tancada del PP, no?
Que realment mai ho havia tingut tan bé
i és un cas d'araquiri polític tremendo, no?
Jo és per això deia que aquestes eleccions
la sensació que tenia és que l'has perdut el PP,
no pas que l'has guanyat els socialistes,
justament per aquestes actituds tancades,
parlant amb gent també dèiem
és que en aquestes eleccions, a sortir la guerra,
la gent deia, home, a les municipals el PP tret un gran resultat,
era una altra història, el Parlament de Catalunya era una altra història,
i aquestes és on havien de sortir aquests temes de gestió de govern central,
la guerra, el xapapote, les matrícules,
tot plegat, tot el que ha passat aquests quatre anys
que demostrava una certa actitud prepotent,
un ús determinat de la majoria absoluta,
amb els fets de Madrid
i la sensació que tenia molt generalitzada
la gent que em sembla que el PP no va calcular bé el que estava fent,
la sensació de la gent que estava sent enganyada,
ha sortit tot i aquest resultat realment inesperat.
I les eleccions, perdoneu, s'han decidit en els últims tres dies,
com alguns apuntaven, sobretot des de les files del PP,
és a dir, la crisi provocada per l'atemptat de Madrid de dijous,
la manera en què ha gestionat el govern espanyol aquesta crisi...
Jo la sensació que tinc, clar, no tinc cap base científica,
però la sensació que tinc és que el que ha passat aquests últims tres dies
ha motivat molt a la participació de gent que havia votat fa 12 anys enrere socialista
i que per desenganys, per tot el que havia passat al PSOE i tal,
havia deixat d'anar a votar i ara hi ha tornat.
I la gent jove, els nous votants, els que votaven per primer cop,
que han anat amb massa a votar.
la prova és aquests nivells de participació que hi ha hagut.
Probablement, si no hagués passat el que ha passat,
doncs el nivell de participació no hauria estat tan alt
i probablement el resultat potser hagués estat una mica més ajustat.
A més, la fulla de serveis que presenta el PP
amb el que és exigible en un govern,
normalment, que les coses més o menys funcionin,
que l'economia vagi fent,
és bona, això hi coincideix a tot, però clar,
realment, el que la gent diu la pèrdua de qualitat de la democràcia,
l'ús que han fet dels mitjans de comunicació públics,
l'instrument de comunicació que han fet del Tribunal Constitucional,
l'ocupació que han fet de les institucions
que, en teoria, els havien de controlar,
la falta absoluta d'autocrítica, en general,
ha fet que la crítica els ha fet la gent,
dic, bueno, vostès no poden continuar governant
perquè ens enganyen.
Per tant, no seria una qüestió dels últims tres dies,
seria una qüestió que s'arrossegaria durant tota la legislatura.
Jo penso que sí, i és més,
vaja, pels comentaris de molta gent,
sobretot des del gener, aquí a Catalunya,
molta gent tenia clar contra qui votaria,
en comentaris,
i això justificaria l'ascens d'Esquerra Republicana, per exemple,
i d'alguna manera el plebiscit que es plantejava
estava ben plantejat o ben formulat en clau de Catalunya,
perquè jo he sentit comentaris de molta gent que deia això,
sé contra qui he de votar,
i la millor manera de fer-ho era segurament aquesta,
i fins i tot a les enquestes del CIS sortia la tendència
que després han confirmat les urnes.
Per tant, els últims tres dies segurament ha incentivat el que dèiem,
una participació molt més elevada i un vot de canvi.
Jo penso que els tres últims dies sí que han sigut decisius,
o sigui, un mig i mig, o sigui, han sigut decisius
per a que molta gent que...
Per la mobilització, potser.
Estava en contra del que estava fent el PP,
però considerava que el PP guanyaria igual,
i per tant era indiferent que ells votessin o que no votessin.
I en canvi molta gent s'ha volgut donar la satisfacció
i dir, bueno, encara que no serveixi per res,
perquè jo estic convençut que molta gent que va anar a votar
en un primer moment pensava, bueno,
el PP guanyarà igual,
però jo faré constar que estic en contra
d'aquesta forma de portar les coses que han tingut.
I això jo crec que ha portat a votar molta gent
i clar, si molta gent vota,
si molta gent està en contra,
al final el que passa és que s'acabi sumant tot això
i surt el resultat que surt.
Jo crec que els primers sorpresos
probablement han sigut els propis socialistes
que, vaja, és que fa una setmana estaven parlant,
no, fa quatre dits,
estaven parlant de si el PP trauria o no la majoria absoluta,
però ningú, vaja, jo crec que jo personalment
ningú pensava que el PP pogués perdre.
Fa una setmana les enquestes,
totes les enquestes,
pronosticaven una victòria del Partit Popular,
encara que no fos per majoria absoluta.
Per això alguns diuen que ha estat tan decisiu
la crisi dels atemptats de Madrid, no?
És possible, el que passa és que la diferència
de vots i escons és molt gran, eh?
És molt gran, no sé...
Estem parlant de més d'un milió 300.000 vots de diferència,
si no m'equivoco.
És a dir, d'acord amb els últims tres dies i tot plegat,
però aquí hi ha un corrent de fons
cada vegada més lluny,
si no tampoc té gaire explicació.
Després hi ha un altre factor.
I és que, clar, nosaltres aquí a Catalunya
tenim un ventall i una pluralitat àmplia
que mirant ahir el que és l'Espanya,
llevat la perifèria autonòmica,
és bipartidisme pur i dur,
la qual cosa vol dir que probablement
l'espai de centre, si està representat,
tindria uns altres matisos
i una altra, la composició del color del Parlament.
Però això vol dir, segurament,
que hauria triomfat en aquest diumenge electoral
un vot útil anti-PP, no?
Seria una mica...
El vot útil anti-PP.
I, per tant, això també explicaria l'enfonsament
que segurament tampoc gairebé ningú s'ho esperava
d'Izquerda Unida, d'Esquerra Unida,
que, en fi, queda com una força realment molt minoritari, no?
Sí, sí.
El Llamazares deia que se sentia la victòria com a pròpia,
una mica allò sent conscient
que hi ha votants d'Izquerda Unida,
han cedit molts vots als socialistes.
El mateix que va passar l'any 82.
Jo crec que...
Jo crec que transcendint una mica el que és el dia d'avui,
aquest resultat és un resultat que hauria de fer reflexionar,
si això és possible, que a vegades ho dubto,
hauria de fer reflexionar els dirigents polítics
sobre els mals que té el capdellisme en política, no?
Aquest és un país, o aquell és un país,
Espanya és un país capdellista en política,
i el PSOE, per exemple, va patir els seus peges resultats
perquè va estirar el Felipe fins al final,
fins que ja no va poder més, i llavors van perdre,
i el cas del PP és claríssim, no?
O sigui, el fet que ningú dintre del seu propi partit
hagi estat capaç de frenar aquest...
En fi, jo crec que ara ja es pot dir, no?
Aquesta bogeria amb la que va entrar l'Aznar, no?
Que ningú fos capaç de discutir-li la qüestió de la guerra,
que ningú fos capaç de fer les peus dintre del seu propi partit,
conscients, com eren segurament les ments més lúcides,
que allò no podia portar res de bo,
perquè és que el PP va créixer i va fer el seu resultat últim,
que va sorprendre tothom,
a base de desmentir els tòpics que hi havia sobre el PP,
que no eren la dretxona, que era una dreta moderna,
que era un govern que podia dialogar,
que podia pactar amb els sindicats,
que podia pactar amb els nacionalistes,
i era amb el PNB.
El PNB va votar la primera investidura de l'Aznar.
Ara sembla una cosa increïble.
Però tot això es va fer en la primera època del govern del Partit Popular?
Totalment. En canvi, ara el capdellisme,
o sigui, el fet que ningú hagi estat disposat a discutir
l'actitud d'aquesta cesarista de l'Aznar, no?
I això val fins i tot per a Convergència i Unió.
O sigui, el fet que, per exemple,
ningú o Convergència hagi estat capaç,
els 10 anys que porten influint a la política espanyola,
de dir, però bueno, què estem fent, no?
Com és que votem el PN?
Com és que votem la llei de partits?
Tot i que, per exemple, els Consells Nacionals de Convergència,
jo he tingut ocasió de cobrir-ne alguns
com a periodista en aquell moment,
el de la llei de partits, per exemple,
hi havia elements molt moderats de Convergència,
que no són en absolut sobiranistes,
com Ignasi Guardans, no?,
que serà el prochain candidat a eurodiputat de Convergència i Unió,
que aquell Consell Nacional de Convergència, per exemple,
va parlant contra de votar a favor de la llei de partits.
I el fet que ells persevereixin en aquesta línia
els ha tingut tota la conseqüència que ha tingut.
O sigui, que jo crec que els partits han de ser conscients
que han de fomentar el debat intern
i que han d'escoltar molt més a la gent,
perquè, si no, tant el PSOE com el Partit Popular,
ara mateix, com la pròpia Convergència i Unió,
o la esquerda línia de Julián Guita,
han tingut exemples clars
que el capdillisme en política porta el desastre.
El fet d'això que comenta Joan Maria Piqué,
ens trobem amb un dilluns 15 de març
amb un president en funcions, que és José María Aznar,
que ha estat vuit anys al capdavant del govern espanyol
i com deixa el seu partit?
Ha guanyat dues eleccions,
una amb majoria relativa a l'altra amb majoria absoluta,
però segurament ell, quan va decidir, ja fa temps,
de no repetir com a candidat,
mai en cap cas es podia esperar
que deixés una situació com la que deixa.
Acaba el seu mandat amb l'atemptat terrorista
més greu de la història d'Espanya
i amb el seu partit als bancs de l'oposició.
Jo suposo que es devia equivocar de segle,
perquè ha jugat una mica com el rei Sol després d'Emil de Lluvi,
ell deixa l'herència al candidat Rajoy
com si en democràcia pogués nombrar-se successió.
Una sèrie de coses tan disparatades
i tan aberrans que dius,
la justícia històrica en aquest cas es farà evident d'immediat
amb una querella acceptada al Tribunal Internacional
presentada pels actors, pels crims de guerra i tot això,
vull dir, és molt profund això, no?
Vull dir, no ha passat mai en la història,
em sembla que de cap país democràtic, una cosa així, no?
Quico?
Jo em sembla que aquí el que ha quedat més derrotat
és un estil determinat
que passa per la manipulació descaradíssima
aquests últims dies de Televírus Espanyol
i et dol com a periodista criticar
mitjà de comunicació en aquesta línia, no?
Allò que diuen que el màxim responsable
dels serveis informatius de Televírus Espanyol
és una persona condemnada judicialment
per haver manipulat.
Això és molt gros, no?
Hi ha una gran oportunitat ara de reformar
els mitjans públics, ara sentia el Zapatero
que en parlava en una entrevista radiofònica,
vull dir que, bueno, a veure què passa, no?
Però també l'ocupació, abans ho apuntava el Tomàs,
de les institucions, el poder judicial,
el descrèdit que ha tingut el poder judicial
aquests últims quatre anys amb l'ús partidista
i partidari de la Fiscalia General de l'Estat,
i etcètera, etcètera, etcètera.
El poder econòmic, tres quarts del mateix, no?
I, bueno, això, en fi, la gran derrota ha estat,
per mi tinc la sensació d'aquest estil, no?
Aquesta voluntat d'imposar sense escoltar,
sense tenir en compte realitats territorials
molt concretes.
Aquí l'exemple clar, el pla ideològic,
la frase que ha quedat és la del ministre agricultural
i la escanyeta que es faria per pebrots.
Clar, vull dir, no es fan així les coses.
No es fan així les coses.
No, és que el que no es pot fer és ignorar sistemàticament.
Tens 700.000 persones a Saragossa al carrer
contra el PN, passem de tot.
Tens el 90% de la població en contra de la guerra,
anem a la guerra.
D'altres formes, jo crec que el resultat,
en aquest sentit, és una mica...
Aquestes 700.000 persones,
quan veuen el telediari a la seva pròpia actuació,
s'indignen.
Sí, sí, tant.
No calcular els efectes que té això, és que és...
No es pot menys tenir la gent d'aquesta manera.
Jo el que volia dir és que el resultat
és una mica conjuntural en aquest sentit,
que és la foto d'aquests tres dies.
Però jo no sé si és la foto de la setmana que ve.
Perquè, més enllà d'això,
és evident que el Partit Popular a Espanya,
a Catalunya pot ser...
A Catalunya és diferent,
però a Espanya hi ha un munt de gent
que li hauria donat suport
a la seva política econòmica,
a la seva forma de fer.
O sigui, el Partit Popular s'havia fet en un lloc
entre el votant centrista, no?
Clar, jo no crec que això hagi deixat d'existir.
O sigui, que el Partit Socialista, en aquest sentit,
no pot fer una política molt diferent,
i ja té sort de tenir un candidat
com José Luis Rodríguez Zapatero,
que encaixa més amb aquesta línia, no?
No així, per exemple, l'Almúnia,
que amb aquest pacte de fin d'Izquierda Unida
va aconseguir espantar una mica
el seu propi votant més centrista, no?
O sigui, que jo crec que la gent ha votat,
la gent ha votat sobretot a Espanya,
aquí a Catalunya hi ha factors que són molt diferents,
però sobretot a Espanya,
la gent ha votat per retirar els soldats de l'Iraq.
O sigui, jo crec que la por de la gent
ha sigut molt decisiva en aquest sentit.
Aquest seria l'element que ha donat el gir.
a última hora de les eleccions.
Jo penso que sí.
Segons tu.
Jo penso que sí.
Coincidiríeu, Tomàs i Quico,
que ha estat l'element final,
el tema de la guerra,
tenint en compte que l'atemptat de dijous
s'ha vist als ciutadans espanyols,
han vist que tenia relació amb un terrorisme,
en fi, internacional,
d'abast internacional,
del qual segurament no érem conscients fins ara.
Com diu el Josep Maria,
relacionat directament amb la presència
i el recolzament a la guerra,
això sens dubte,
però ha acabat de rebre el clau,
també aquesta tossuderia de la manipulació,
tan vil,
que han intentat mantenir fins a darrere hora.
I el patetisme del candidat Rajoy
i el dissabte a la nit
sortint els mitjans de comunicació,
en canvi el president,
que no havia sortit des de dijous.
el president estava amagat,
igual que el Buix després dels primers atemptats.
i és així.
Les eleccions d'ahir ens deixen molts altres elements.
Hem comentat de passada aquest enfonsament d'Izquierda Unida,
que l'hauríem d'atribuir bàsicament a la victòria del vot útil,
més que mai segurament,
com aquell any 82 que abans recordava el Francesc Domènech.
Doncs el vot útil ha beneficiat molt els socialistes,
però ha perjudicat a Izquierda Unida.
I altres elements que a mi em semblen de gran interès,
perspectiva catalana,
però també perspectiva del conjunt de l'estat espanyol,
és que la quarta força política al Congrés dels Diputats,
atenció, perquè la quarta força política a Espanya,
ara mateix,
és Esquerra Republicana de Catalunya
amb el seu líder Josep Lluís Carot Rovira.
Què en penseu?
Vuit escons i quarta força política.
Que ho han de saber administrar molt bé.
L'Esquerra està en una situació,
és allò,
un creixement tan espectacular,
en tan poc temps,
que es tradueix en tot aquest cicle electoral que hem viscut,
que començava amb les eleccions municipals,
que va continuar amb les eleccions al Parlament de Catalunya,
i ara en aquestes eleccions.
L'Esquerra ha de saber administrar molt bé això,
si el que vol és conservar aquesta base sociològica,
fins i tot,
que ha tingut,
que se li ha donat.
I, per tant,
jo crec que un dels elements interessants de la legislatura que comencem
és analitzar el paper que anirà fent Esquerra Republicana a Madrid,
tenint en compte que és força de govern a Catalunya.
Un altre factor interessant,
Convergència rep els pitjors resultats de la seva història a Madrid,
i, en canvi,
se li planteja un escenari immillorable,
des del seu punt de vista,
de capacitat d'influència.
És a dir,
entre Convergència Unió i Esquerra Republicana,
18 escons nacionalistes catalans,
per tant,
a l'hora de parlar de finançament autonòmic,
a l'hora de parlar del nou estatut,
és una força molt a tenir en compte,
i aquí el PSOE haurà de fer,
en fi,
mans i mànigues per entendre-s'hi,
perquè és que si no,
no sortirà res.
Sumem-hi el PNB,
jo crec que s'obre una etapa,
abans ho comentava el Tomàs,
que tenen en compte el tarannà,
per definició d'estatuts,
fins i tot federalista del PSOE,
malgrat algunes veus unitaristes
que té dins la seva pròpia formació política,
jo crec que pot ser...
estem davant d'un procés molt interessant
des del punt de vista de desenvolupament autonòmic.
Tomàs?
Suposo que ara els mitjans públics
seran capaços d'explicar el missatge
que a Catalunya la gent vota nacionalista.
un dia el Guico,
10 i 8 són 18,
i que aquesta és la nostra realitat,
i l'hauran d'acceptar i assumir,
efectivament en molta...
Per un partit independentista,
recordem-ho,
quarta força política,
el Congrés d'Espanya,
el Parlament espanyol.
Aquest és el missatge,
aquest és el missatge que han d'entendre.
Un partit, atenció,
permeten que una ministra del govern
que ha perdut les eleccions
els deia assassins directament,
amb una mentida i una manipulació burda
del que havia passat
i del que és Esquerra Republicana
i la manera de vendre,
d'explicar què és Esquerra Republicana
a la resta de l'Estat,
que els d'aquí tots sabem que res a veure.
Independentment del cas Carot
i de l'error o no error
del Carot Rovira...
És una cosa,
altra cosa és una altra cosa, no?
Allò que diem de la manipulació,
la gent no és tonta.
I aquesta actitud,
per exemple,
del PP envers Esquerra,
jo estic convençudíssim
que ha fet gran Esquerra Republicana.
Totalment, sí, sí.
En aquestes eleccions.
Jo, Maria, Esquerra Republicana.
Jo penso que
el nacionalisme
ha sumat
el que ha segut
el seu millor resultat,
que és l'any 1986,
de Miquel Roca,
i el que ha passat és que
quan Convergència i Unió
deixi de fer de Convergència i Unió
i s'aborgési
i no planta cara a Madrid,
surt una opció
que és
l'opció del nacionalisme
que planta cara.
Perquè una component fonamental
del nacionalisme
i per això existís
el nacionalisme democràtic
en aquest país
és
enfrontar-se al govern de Madrid
per aconseguir coses per Catalunya
per situar Catalunya
amb l'encaix
que hi ha un percentatge important de gent
que considera que ha de tenir.
Aleshores,
quan Convergència i Unió
ha pensat
que podia pactar
indefinidament
i que
no hi havia,
no ha sigut capaç
d'haver el límit
on plantar-se,
cosa que sí,
va saber fer el PNB
molt ràpidament.
Aleshores,
la factura de PNB
ha estat tremenda
i ha sorgit Esquerra
amb força
perquè realment
la gent la veu
com el nacionalisme
que planta cara.
Un detall,
l'única candidatura
de Convergència i Unió
que ha aguantat el TIPO
ha estat la de Girona,
que és precisament
la candidatura
que s'ha renovat
perquè presenten
un diputat jove
que és en Jordi Xuclà
que fins fa
un any i mig
era president
de la Juventud Nacionalista
de Catalunya
i que té 32 o 33 anys.
Mentre que la resta
de candidatures
que presenten
una mica els de sempre,
aquí a Tarragona
és un candidat
molt conegut,
diguem-ho així,
una mica vist potser,
doncs han perdut un diputat,
a Lleida han perdut un diputat
per 124 vots
però efectivament
l'han acabat perdent,
ja ho veurem,
igual al final el recuperen
i a Barcelona
s'emporten
una gran castanya
també amb,
una mica els passa
la factura
nacional,
no?
Però quan
Convergència i Unió
en Canvis
és capaç
de renovar-se,
aguanten
més bé el tipus,
no?
Jo crec que és una cosa
de la que
hauran de prendre nota
i realment esperem,
jo personalment
espero,
que l'entesa
de les nacionalistes
a Madrid
es tradueixi en un...
jo crec que és una gran
oportunitat
per a Catalunya
el fet que
tots els partits
estiguin disposats
a modificar
l'Estatut,
que la força
que més s'ha posat
a modificar
l'Estatut
tingui un paper
rellevant a Catalunya,
quarta força
política del Parlament,
quarta força
política de les eleccions
generals,
a l'oposició a Madrid,
que José Luis
Rodríguez Zapatero
faci val del seu compromís
d'aprovar la reforma
de l'Estatut
que surti del Parlament,
aquesta reforma
no es podrà fer
sense consens
perquè Comerència i Unió
és decisiva per a fer-lo
i jo crec que la voluntat
de tothom
és de buscar el consens,
això és indubtable,
jo crec que s'obre
una gran oportunitat
per a Catalunya
en el sentit
de desbloquejar
tants i tants temes pendents
i de posar
aquesta qüestió
en vies de solució.
Ja estem parlant d'això,
si voleu analitzem
en uns instants
també els resultats
a nivell de Catalunya,
ens semblen
també realment interessants,
ja dèiem que
Esquerra Republicana
tenia 8 diputats
i Convergència i Unió
n'havien us solit 10,
però ha guanyat
molt clarament el PSC
amb 21 diputats,
recordem que tenia 17,
és a dir,
en aquestes eleccions
els socialistes catalans
aporten al conjunt
del socialisme espanyol
4 diputats en més,
en canvi s'enfonsa
el Partit Popular
que perd la meitat
dels diputats,
de 12 a 6,
Iniciativa per Catalunya
creix en contra
del que per exemple
ha passat
amb el conjunt d'Espanya
amb Izquierda Unida.
Si sumem els diputats
de PSC,
Esquerra Republicana,
Iniciativa,
és a dir,
els partits del tripartit
són 31 diputats,
31 diputats de 47.
Això es pot entendre
com un suport
al govern de la Generalitat
o és una bestiesa
fer aquesta afirmació
tenint en compte
que el govern
pràcticament
acaba de començar
a caminar?
No sé si s'ha d'interpretar
com un suport,
en tot cas,
sí que el govern tripartit
s'ha de sentir
amb suport.
No sé si m'explico.
És a dir,
no sé la causa
que ha provocat aquest resultat,
probablement tot allò
que dèiem abans,
però com a...
És a dir,
jo soc ara
el president Maragall
i evidentment
estic molt satisfet
perquè a més
se m'obre
una etapa
de tranquil·litat
i d'estabilitat
per treballar
que durant aquests
dos, tres últims mesos
no hi ha sigut
per les circumstàncies.
És a dir,
s'inicia una nova etapa
pel govern de Catalunya.
La base sociològica
de la població
recolza
la situació
que hi ha ara.
Després el PP
per mi queda demostrat
que tot allò
que dèiem abans
en el cas de Catalunya
no van saber trobar
l'espai central.
Com enteneu
aquesta davallada
del Partit Popular
un any després de la guerra
quan resulta
que les municipals
i les eleccions
al Parlament de Catalunya
aparentment
no havien suposat
cap problema
pel Partit Popular.
El que deia abans
del cap de llitma
el Jordi Piqué
ha sigut probablement
l'única veu discordant
que no públicament
però sí
els òrgans interns
del partit
ha advertit
de la deriva
que estàvem prenent
els aconteixements.
Jo crec que
la cara que feia ahir
que era molt evident
per a la televisió
s'explica en aquest sentit
de bé,
és que jo ja us ho deia
és que anem al desastre
i a Catalunya
ells aspiraven a ser
segona força política
i desplaçar convergència
i es troben quarts
perquè clar
amb aquest plantejament
és que és absolutament
extraterrestre a Catalunya
el que proposava el Pell.
No és espai central
de l'espectre polític
i per tant
estan
és a dir
ells mateixos
s'han buscat
probablement
malgrat les opinions
del Partit Popular
de Catalunya
malgrat les opinions
del Partit Popular
de Catalunya
el mateix Partit Popular
en general
ha renunciat
a l'espai central
de Catalunya
per tant
a ser una força
marginal.
Algunes opinions
perquè la Júlia García
Valde Casas
també és del PP de Catalunya
i ha contribuït
amb gran entusiasme
a la imatge més fàgica
del PP
si em permeteu
l'exabrupte.
Exacte
és a dir
clar
tots els quatre partits catalans
estan a favor
en matisos
però tothom està a favor
de reformar l'Estatut
no pots plantejar
ser l'únic
que no hi està d'acord
és a dir
estàs
en molts temes
estàs
estàs out
marginat
estàs out
exacte
és que les declaracions
del llibre Piqué
de divendres
quan van ser escrites
a la manifestació
són
clar
rebaden una manca
d'anàlisi
de re
no és que Catalunya
té un problema
escolti'm
quan la gent les cridassi
i tots els partits
t'han en contra de vostè
no és que el té vostè
el problema
Tomàs
PP
a Catalunya
els resultats catalans
algun comentari més?
Doncs que
sociològicament
els votants del PP
són els que han votat ara
i punt
perquè així com abans
i en línia
el que deia abans
el Josep Maria
la primera legislatura
sense majories
Joan Maria
perdó
sense majories
doncs el PP
semblava
que no era la dretxona
el que passa
que s'ho deixen
la majoria
i clar
ensenyen la poteta
i després ja ho ensenyen tot
i són el que són
la dreta
dura
a falta
d'un espai de centre
llavors
els votants d'aquí
què passa?
no són els nostres
i
es retiren
potser van a l'extensió
potser voten a Convergència
però
sociològicament
és el que hi ha
i punt
i per molt
que li pesa el Piqué
doncs clar
ell
per molt que ho hagués intentat
no li han deixat fer
i el que dèiem
de la Julia García
a Valdecasas
quan més així
cap a Madrid
a fer pinya
en canvi
la Susana Bowis
ha temperat una mica
en aquests darrers mesos
el clima de crispació
el que clar
ja era molt tard
deixem-me dir
una altra dada
de Catalunya significativa
per si la voleu comentar
entre la primera
i la segona força política
en aquestes eleccions
a Catalunya
hi ha pràcticament
el doble
de representants
i de vots
entre PSC
i Convergència i Unió
també aquest és un fet
a mi em sembla
molt rellevant
molt rellevant
molt important
perquè fa quatre anys
les diferències
eren relativament petites
he de mostrar
el que dèiem abans
del vot útil
que ha anat cap als socialistes
és a dir
ha anat
el vot anti-PP
el vot d'Esquerres
el vot de suport
al tripartit
el gran beneficiat
ha estat
crec que Esquerra Republicana
mereix una anàlisi a banda
ha anat
afavorit
al partit dels socialistes
és que fins i tot
hi ha hagut gent
que havia votat
Convergència abans
que en aquestes
ha votat
ha votat socialista
a les generals
perquè
la gent
en fi
la gent
la gent tenia moltes ganes
de haver de sobre
el partit popular
seria un vot útil
Joan Maria
que aniria des del centre moderat
però
que vol anar contra el PP
fins a l'esquerra
en fi
que pot votar
en altres ocasions
més a l'esquerra
del PSOE
jo crec que
hi ha molta gent
que ha canviat
de votar PP
a votar PSOE
perquè hi ha molta gent
que vota en clau espanyol
a Catalunya
i que no es planteja
votar Convergència
o Esquerra Republicana
a Força Catalana
sinó que va
ocil·li entre el PP
i el PSOE
llavors el PP
no ha sigut conscient
que tenia molt vot prestat
això que sempre es dia
del vot d'Esquerra
que tenia vot prestat
de Convergència
doncs el PP
tenia molt vot prestat
a base d'haver-se guanyat
amb una actitud
moderada
i desmentint tòpics
clar
quan ha ratificat els tòpics
aquest vot ha tornat
al seu punt original
i això per exemple
si analitzeu els resultats
als barris de Tarragona
es veu clarament
es veu clarament
barris on el PP
havia pujat força
fins i tot
desplaçant a Convergència
com a segona força
doncs ara
els han recuperat
els socialistes
només que a vegades
ens pensem
que la gent
són compartiments
estan molt condicionats
per les drets
i les esquerres
i la gent al final
doncs també
tampoc està tan lligada
per això
no hi ha gent
que pot dir
escolta
jo els últims
vaig votar el PP
perquè em va semblar
que ho fèiem bé
però amb aquestes
se'ls ha de castigar
i per tant
voto el PSOE
o voto el PSC
perquè és la forma
de fer-ho
ja que estem apropant-nos
més a qüestions
territorials més pròximes
parlant de la demarcació
de Tarragona
on també hi ha hagut
un canvi
en el mapa polític
que pocs segurament
preveien
perquè molts
donaven a entendre
que sí potser podria entrar
Esquerra Republicana
però no estava
molt clar del tot
i al final
Esquerra Republicana
ha entrat
ha tingut un diputat
però també
hi ha hagut canvis
pel que fa
a les altres forces polítiques
és a dir
ningú s'ha quedat
com fa 4 anys
el PSC passa
de 2 a 3
Convergència i Unió
passa de 2 a 1
el PP passa de 2 a 1
i entra
Esquerra Republicana
de Catalunya
en clau
de demarcació
de Tarragona
Tomàs
què ha passat aquí
què creus
quines són les claus
que expliquen aquest
moviment
aquesta sotregada
aquí a la circunscripció
hi ha una variable
important
que són les Terres de l'Ebre
i el pla hidrològic
i lògicament
allà ha hagut
un vot
clarament
a favor
de
i excepte
em sembla
que és la Terra Alta
que la primera
força
és Convergència
si no m'equivoco
perquè
la sant feina
de números
al cap
és terrible
tot arreu
han estat
socialistes
i majoritàriament
Esquerra Republicana
com a segona força
perquè
doncs
és clar
llavors
aquest fet
de les Terres de l'Ebre
és important
perquè era
un feu tradicional
conservador
sigui
de la via de centre
convergent
o més
del Partit Popular
i lògicament
l'aportació
de
de
de l'electorat
d'allà
pot haver contribuït
a més a més
de totes
les tendències
i la sinergia pròpia
de la dinàmica
que comentem
d'un vot
de canvi
de càstig
al PP
d'enclau nacionalista
el missatge
pel PP
d'Espanya
és votar
Esquerra
tot això
Estava mirant
algunes dades
que avui surt
del diari
Tarragona
per exemple
Tortosa
primera força política
PSC
segona
Esquerra Republicana
en posta
guanya el PSC
després Convergència
i Esquerra
pràcticament empatats
a Mora d'Ebre
passa pràcticament
el mateix
i estic mirant
només
capitals
de comarca
Joan Maria
hi ha hagut
algun element
afegit
a la demarcació
de Tarragona
en aquest canvi
polític?
Segurament
però jo crec
que és més
la imatge
que no pas
l'impacte
del vot
perquè realment
les Terres de l'Ebre
no són
una xifra
de votants
tan important
però clar
la imatge
que es dona
l'actitud
del Partit Popular
que m'han tingut
fins al final
amb aquestes patètiques
inauguracions
d'aquestes primeres
pedres
doncs
això sí que ha tingut
un gran impacte
i fins i tot
a nivell de Catalunya
fins i tot
a nivell de Catalunya
jo en fi
és evident que
aquest és el
el PHN
és un punt d'inflexió
molt important
pel que fa a la imatge
del PP a Catalunya
hi ha un tema important
què farà el PSOE
per portar aigua
a Mórcia i al Maria
s'encomprar més a parar
oi això
suposo que ho compteran
sí però
el Borrell havia fet
un pla hidrològic
que si es compara
amb aquest
aquest és
una mica allò
flors i violes i romanins
sí però mentre
Esquerra Republicana
jo crec que
no ho permetran
fixeu-vos que
el PSC ha pujat
3 punts
Convergència i Unió
ha produt
gairebé 10 punts
gairebé un 10%
menys de vots
160.000 vots
Esquerra Republicana
n'ha pujat
un 13%
és aquest joc
que comentàvem ara
i que les dades
també s'han de
s'han d'estudiar
una mica a fons
i veure d'on han sortit
aquests canals
La gent que vota
la gent que vota
per defensar el país
vol un partit
vol que els polítics
li defensin el país
i no sempre es pot transigir
no arriba un moment
que
la gent
la gent considera greu
que s'han de plantar
i que acords com el PN
que no es poden votar
que no es poden votar
per estricta dignitat
i després si perdem
perdem
però per dignitat
cosa que el PNB
va saber fer el seu dia
i que com per ens
no s'ha sabut fer
i per això li passa
el que li passa
Recordem que el PP
també a la demarcació
de Tarragona
aspirava a ser la segona
força política
creia que tenia
a l'abast
supera Convergència i Unió
i aquí també
com a conjunt de Catalunya
es queda
com a quarta
força política
pensàvem que traurien
el senador
jo vaig anar al míting
de Mariano Rajoy
aquí a Tarragona
i els militants
del Partit Popular
em preguntaven
escolta i creus que quedarem
segona força
que traurem el senador
i tal
si es descuiden
és una sotregada
realment important
pel Partit Popular
mirem el futur més immediat
tornant
en fi
a l'àmbit general
espanyol
que de fet
és el que es decideixen
en aquestes eleccions
Zapatero
amb 164 escons
a 12 diputats
de la majoria absoluta
què creieu
que farà?
perquè és evident
que tindrà
la càrrec
de formar govern
ell ja va dir
en aquella famosa frase
en plena precampanya
que només
buscaria formar govern
si tenia un vot més
que el Partit Popular
en té uns quants més
això és evident
però no té la majoria absoluta
què creieu?
quines travesses faríeu?
jo em sembla que
ahir a la nit
es va visualitzar
per primer cop
tot allò que dèiem
de les tensions
d'aquests últims mesos
tant la intervenció
de Mariano Rajoy
com la intervenció
del Zapatero
com la d'altres
però particularment
ells dos
ja es va visualitzar
un canvi d'estil important
és a dir
el Rajoy comença
la seva intervenció
dient que ha trucat
al Zapatero
i que felicitats
per la victòria
al Zapatero
li torna les floretes
dient que ha sido
un rival muy digno
no sé com ho va dir
hi ha un cert canvi d'estil
i una mica
la sensació
que tothom té al cap
el que va passar a Madrid
i que tenim
sobre la taula
un nou problema
amb el que no s'hi comptava
que era previsible
però que no s'hi acabava de comptar
que és
en fi
la globalització
del fenomen terrorista
i que això s'ha d'afrontar
probablement
molt d'acord amb Europa
tenim soldats
espanyols
a l'Iraq
ara governats
o que arriben ordres
d'un govern
que està en contra
de la guerra
aquest matí
he sentit Zapatero
que deia que abans
el 30 de juny
aquests soldats
tornaran aquí
però clar
això és un canvi
bastant serió
d'objectius
de política internacional
tornem a estar
probablement tornem a estar
amb Europa
més que no pas
amb els Estats Units
a banda d'aquestes qüestions
pla hidrològic
és a dir
hi ha tota una sèrie
de coses
que l'opció
que veig
més raonable
i més possible
és govern
en minoria
i en funció
de cada cas
entendre's
amb forces polítiques
diferents
Tomàs
tu no me ho veus així?
tornarà
el Congrés dels Diputats
tornarà a tenir
el protagonisme
que per definició
ha de tenir
tu ho veus així
Tomàs o no?
és probablement
el més plausible
políticament parlant
perquè la reedició
del tripartit
podria no entendre's
en clau espanyola
en canvi
un govern en minoria
amb el recolzament
del tripartit
és la manera
que vagi entrant
no?
no veus Esquerra Republicana
al Consell de Ministres?
de moment
és difícil
no és impossible
t'ho dic
perquè ahir
Josep Andreu
el cap de llista
per Tarragona
li vaig preguntar
si ell
seria partidari
d'Esquerra Republicana
d'entrar al govern espanyol
i va dir que sí
recordant temps
de la república
imagineu
Josep Lluís Carot
ministre de l'Interior
Joa Maria
tu què creus que passarà?
ministre de Marina
com Lluís Companys
sent del terrors
Terres de Lleida
va ser ministre de Marina
sense haver vist un bar
com sa vida
pràcticament
no
jo penso que
si Esquerra Republicana
entra el govern
jo crec que
com a estratègic
perquè és aviat
per amb ell
jo crec que
faríem bé
en pensar-ho
en totes formes
de la mateixa forma
que Zapatero
es va comprometre
a tornar a les tropes
d'Iraq
el 30 de juny
també es va comprometre
que Bono
seria ministre de l'Interior
amb la qual cosa
no li arreglant la ganància
que diuen els castellans
perquè en aquests moments
el que sigui
ministre de l'Interior
ho porta clar
li preguntaven
i ja ha estat
molt més prudent
a l'hora de dir
noms
perquè clar
aquí hi ha
estratègia
de negociació
de pactes
i d'acords
i tal
és evident
que Esquerra
no donarà suport
a un govern
amb Bono
potser hi ha Bonos
que es tornen basura
totalment no
aquesta és una cosa
que no l'hem dit
i és que
Bono i Rodríguez i Barro
queden bastant desactivats
a partir d'aquest resultat
tan ratificat
que el següent congrés
del PSOE
que està convocat
per aquest estiu
doncs suposo que
i en canvi
surten reforçades
les postures de Maragall
i dels socialistes catalans
correcte
però
molt important
pel tema basc
el reforçament
d'aquestes eleccions
dels socialistes bascos
que han recuperat
el terreny
que havien perdut
això també pot modificar
una miqueta
el panorama polític
a Euskadi
jo diria que
és un dels grans temes
que també es posen
sobre la taula
jo volia notar
que
jo soc escèptic
en un punt
que és que
m'ho hauran d'ensenyar
molt bé
perquè sóc un desencantat
dels grans partits
polítics espanyols
en el sentit
d'obrir l'Estat
amb una concepció
nacional
jo crec que la gent
ha votat
per retirar els soldats
de l'Iraq
i que
és una interpretació
una mica voluntarista
pensant que han votat
per una Espanya
més plural
jo no sé si Espanya
ha canviat tant
en quatre dies
o sigui
la mateixa Espanya
que fa una setmana
estava disposada
d'una majoria
al Partit Popular
perquè no s'assegura
la Unió d'Espanya
i com va dir
el Mariano Rajoy
aquí a Tarragona
i el mític final
a Barcelona
que vaig tenir
ocasió de seguir
en directe
va dir que
conmigo
la Unió d'Espanya
està garantitzada
un plantejament
que ha tingut
un seguiment
bastant entusiasta
del PSOE
al llarg d'aquesta legislatura
amb els pactes
per la justícia
amb el pacte antiterrorista
etcètera
jo no sé si això
ha canviat tant
per tant
això m'hauran de demostrar
aquí sí que
jo personalment
soc escàptic
ja ho veurem
i això serà
una prova de foca
en les relacions
entre el govern
tripartit de Catalunya
i el govern
de l'Estat
el PSOE
no té excusa
ara veus
si Zapatero
i el PSOE
accepten allò
que van dir
també en campanya
en fi
el nou Estatut de Catalunya
que proposi Catalunya
l'aprovarem a Madrid
ara ja tenim clar
que podem tenir
un nou Estatut
per tant
la pregunta és
quin nou Estatut
tindrem
aquesta és la base
més coses
algun element
per acabar
del futur polític
més immediat
com a mínim
comença una nova etapa
i sembla que
com dèiem
després de les eleccions
al Parlament de Catalunya
em sembla que la vida política
també estarà força animada
dels pròxims mesos
com a mínim
ho donen a entendre
aquests resultats
tenim unes altres eleccions
per cert
que no hi pensa ningú
a les europees
ja en record d'abstenció
canviarà per cert
la política exterior
i això
amb clau europea
després del que ha passat
aquest últim tram
del govern espanyol
en les relacions amb Europa
també pot ser
un canvi significatiu
esperem tenir una ministra
o ministre d'exteriors
millor
diguem-ho així
els diaris
editorials
dels diaris europeus
la sensació és que
estan contents
de la victòria
del Zapatero
justament perquè diuen
que Espanya
que fa 10 anys
havia tingut
un paper clau
en la construcció europea
l'etapa
Felipe González
i tal
que ara es pot recuperar
una mica
aquest plantejament
bueno
veurem
és que el PSOE
s'haurà de
el PSOE
el govern
jo crec que
s'haurà d'anar fent
mentre governa
perquè
jo crec que ells
no esperaven governar
que els ha caigut
una mica el govern
els ha caigut una mica
el govern a sobre
i ara
realment
s'hi hauran de posar
però hi ha la clau
també de canvi
generacional
i això és un factor
fixa't
aquí a Tarragona
per exemple
els candidats
són molt nous
al cap de llista
generacional
i tot
cares noves
vull dir
és una transformació
probablement més profunda
del que aparentment
pot semblar
i més en aquesta línia
probablement més federalista
tenint en compte
que a veure
dins d'Europa
estarem més pròxims
amb el temps
models republicans
que són
lògics
i per aquí
apunta una mica
els projectes
de Constitució Europea
per tant
este mentalitat
este canvi
de mentalitat
s'ha de produir
llavors
en línia
amb el
que comentaves
d'Espanya
de demostrar
i tal
potser una mica
va per aquí
i ara ja
el Zapatero
té una base
sociològica
política
d'estabilitat
i és hora
de començar
a vestir tot això
i desmuntar
bonos
i companyies
i ha passat l'època
girem full
i per feina
no sé
una última pregunta
arran d'això
últim que diu
el Tomàs Caró
i així acabem
perquè no hi ha més temps
amb Rodríguez Zapatero
i amb aquesta victòria
ha nascut
una mena de
nou líder
de la política espanyola
en fi
una mena de
Felipe González
de reedició
de Felipe González
20 anys després
o creieu que és
massa aviat
per dir-ho
és molt aviat
per dir-ho
això
jo crec que
ell
la festa de victòria
es deu a factors
tan conjunturals
que ara ho han de fer
és com el tripartit
ara ho han de fer
ara han de governar
ara han de demostrar
que poden fer
progressar el país
i això
no és gens fàcil
per exemple
ells
no podran
fer una política econòmica
molt diferent
jo penso
i com aquesta
en tantes altres coses
en qualsevol cas
és un model
diferent
de tranquil·litat
un model
diferent
a lo clàssic
d'en política
i a més que han de demostrar
moltes coses
és a dir que es pot
sortir d'un congrés
de fa dos o tres anys
i guanyar
les eleccions
per primera vegada
és la segona alternància
que tenim
em sembla que hi ha coses
que s'estan consolidant
i que
és allò que dèiem
les noves generacions
fins i tot
alguns referents
històrics
no els han viscut
i per tant
hi ha altres claus
i jo crec que
com diu el Joan Maria
ho ha de demostrar tot
però
que li han servit
amb safata de plata
la possibilitat
de demostrar-ho tot
ho deixem aquí
no hi ha temps per més
en Joan Maria Piqué
Francesc Omenec
Tomàs Carota
gràcies per compartir
aquesta estona de tertúlia
avui
l'endemà
de la ressaca electoral
d'aquest diumenge
14 de març
gràcies i bon dia
gràcies a vos atres
gràcies a vosaltres
gràcies a vosaltres
gràcies a vosaltres