És un quart de dues, ara esmentàvem a través d'aquesta falca publicitària
als festivals d'estiu.
El fet en 2004, les nits del Camp de Marra concretament,
que començarem a viure a partir del dia 14 de juliol
amb l'espectacle La Quadra de Sevilla,
Imàgenes Andaluzas para Carmina Bonanar,
perquè de fet, el fet 2004 s'ha inaugurat a l'escenari del Teatre Metropol
i ho va fer ahir a la nit amb una obra titulada Teatre sense animals
i se'n recorden, ahir comentàvem, alguns aspectes breument,
perquè és una persona molt gasiva amb paraules,
amb Jordi Buixederes no ens donava moltes pistes,
però per això està el teatre, per anar a veure-ho i no que no t'ho expliquin.
El que sí que està bé és que t'expliquin el que passa després de l'obra de teatre
i que et facin una miqueta de comentari.
El cas és que a partir d'avui la Cinta o l'Ivan, companya d'aquesta casa,
ha decidit que no es perdrà ni un espectacle
i que l'endemà en la mesura del possible vindrà aquí al matí de Tarragona Ràdio
i ens explicarà com ha anat la cosa.
Cinta, molt bon dia.
Bon dia, Jolanda.
Benvinguda. L'obra et va agradar? Sinceritat, sobretot,
perquè creiem que hi ha un vincle de confiança amb els oients.
Em va agradar.
Et va agradar.
Venia ben avalada, deien que era una obra fonamentalment divertida,
fresqueta per l'istiu.
Hi havia garanties suficients.
Amb missatge fins i tot, que de vegades això de ser divertit
no està en desacord amb que sigui una cosa que expliqui coses.
Sí, però guanya l'entreteniment, en aquest cas.
D'això es tracta, sobretot a l'estió.
Aviam, què ens pots dir d'aquest teatre sense animals?
És una obra d'un autor francès?
Exacte.
És de Jean-Michel Ribas, que és un autor francès jove,
però que està fent una trajectòria espectacular.
Ha guanyat molts premis molt importants a França.
I aquí a Catalunya l'adaptació i la direcció la fa Sergi Balbel,
que és una mica un símil a la catalana,
perquè també és un autor molt jove,
que amb 25 anys ja donava classes a l'Institut del Teatre
i que internacionalment...
Molt jove, però de fet el Teatre Catalunya
que s'ha vist en els últims anys i del que s'ha parlat
era el Sergi Balbel, el nen mimat en el bon sentit
de la paraula del teatre català.
Fes-nos uns quants comentaris així molt generals de l'obra.
Eren vuit sketches diferents, no?
Sí, ja ho comentàvem amb el Jordi Buixaderas,
es tractava de vuit petits sketches independents l'un de l'altre,
no tenien res a veure l'un amb l'altre,
anaven intercanviant-se els actors,
ara en trobes dos amb aquí, tres amb aquí, un amb aquí...
Cal destacar, evidentment, el Jordi Buixaderas,
que va fer un...
Té una viscòmica, ningú ho diria, eh?
Perquè és molt seriót en el tracte,
però té una viscòmica extraordinària.
Fantàstic, fantàstic.
I Mercè Arànega i, evidentment,
tota la resta dels cinc actors
que recordem que eren Mercè Arànega,
Jordi Buixaderas, Marta...
Sí, la Marta Marco.
Marco, exacte.
També hi era.
I, a més, teníem també el xequet aquest
de l'Operación Triunfo.
L'Àngel Llaser.
L'Àngel Llaser.
Amb qui vam poder parlar
i que després podrem sentir-ho.
Ja l'escoltarem.
Teatre de l'Absurd.
Jo no sé si havia llegit per algun lloc
que sortia des d'un senyor amb una perruca
perquè volia deixar de fumar,
un bolígraf gegant,
és a dir, tota una sèrie de situacions
emmarcades dins del Teatre de l'Absurd.
Sí, són situacions quotidianes
que, en teoria, ens podríem trobar qualsevol,
una família a casa seva,
el menjador de casa,
un home que se'n va al perruquer,
a afeitar-se una miqueta, arreglar-se,
i aquí passen situacions absurdes
però que aconsegueixen
que puguin semblar normals.
Que te paregui un bolígraf gegant
de 500 quilos al mig del menjador
i acabi provocant que el marit
se'n vagi de casa i deixi la femenina.
Per exemple?
Per exemple.
És humor francès o és humor universal?
No, és un humor purament francès.
Fins i tot crec que això
és una mica un hàndicap
per segons quin tipus de públic
perquè a vegades pot crear distencions,
que no acabis d'entrar
en segons quin tipus de gac.
Cinta, vas enregistrar un trosset de l'obra
que em penso que podrem escoltar, no?
Jo us he triat el gac que més em va agradar.
Això no pot haver nascut
només per passar un esquiladora
que és del batí que és el menjador.
Això ho deixes dir una meva dona
quan torno d'anys de casa.
També li diu que el seu genoma
no ha estat programat de cap de les maneres
ni per estovar,
de no tenir ni per fer per manets.
No.
Això no ho diu.
Alguna vegada
ha tingut que un record
per a fer digut que siguin
d'un tessillic
prenatal
el segon blau.
No!
No em sembla que no!
Ah!
Ah, sí, sembla que no!
Ah!
Segur que no!
No!
No!
Ja ha d'agudar
que podem ni les pot!'
No és pist� Democrat mirada
i no tinc cap problema
per atendre'm amb la cliencela!
El riure de la gent ja ens indica que l'obra va agradar.
Va agradar i la gent va riure, i molt.
Aquest trosset que estàvem sentint és precisament Àngel Llàcer
i Jordi Buixaderes, en un trosset que no té pèrdua,
que és el que us comentava del perruquer.
Vas parlar amb la gent?
Vam parlar amb el públic per veure si realment els havia agradat
tant com va semblar amb aquestes riallades que ara sentíem.
Ha sigut molt complet, ha sigut a la posada en escena, els artistes,
són uns primeres figures, m'ha encantat, molt, molt, molt, m'ho he passat molt bé.
També els vam preguntar pel Festival d'Estiu.
Per la programació en conjunt, no?
Exacte, com que aquest era l'espectacle inaugural,
doncs els vam preguntar què els semblava la programació d'aquest estiu.
És molt completa la de l'estiu, per a tots els gustos.
De fet, avui ja hem vist que no sempre hi ha el mateix públic al teatre
i avui estava molt ple, o sigui que hi ha gent que se sent atreta
sobretot per aquests actors que venen de fora
i per tant s'hauria de fer més sovint, trobo.
Però vaja, si mirem tota la programació d'estiu,
jo crec que és molt completa, que hi ha de tot,
que hi ha música, que hi ha teatre,
hi ha molts espectacles i que es nota que Tarragona està viva
i funciona a la nit, sobretot, hi ha molt d'ambient.
Deia aquesta senyora, actors que venen de fora.
Jo, si em permet, aquesta senyora rectificaria actors que surten a la tele,
que això és el que té Tirón.
I parlant de la tele, un de molt popular,
que justament s'ha fet popular a través de la televisió,
era l'Àngel Llàcer, amb qui vas poder parlar.
Sí, de fet va ser tot una mica casualitat.
Jo havia quedat amb els actors a darrere del metropol
per enganxar-los un momentet al sortir
i em va dir la representant que era dutxar-se i pujar al cotxe.
O sigui, que no crec que els veiessin per Tarragona
i l'amí prenent una copa.
Ai, que soner, aquesta gent de dones.
Treballen tant i estan tan cansats.
Sí, molt ocupats estan.
I mentre estava parlant amb el públic allà fora de la porta principal,
va aparèixer flamant l'Àngel Llàcer sortiret de la dutxa.
Allí el vam enganxar i ens va explicar quatre cosetes bastant interessants,
com, per exemple, que ell va estudiar en un institut francès.
I llavors s'ha sentit molt identificat amb aquest tipus d'humor.
i per això potser ha entrat també,
perquè realment ens va sorprendre.
Era la primera vegada que el vèiem aquí a Tarragona actuant.
I recordem que ell, a part de la faceta d'Opressant Triunfo,
que tothom recorda,
ell també dirigeix obres i fa comèdies, musicals...
Sí, fa temps que es dedica a l'ofici d'Actuant.
Exacte.
I la veritat és que va agradar molt també la seva interpretació.
Està molt bé.
Doncs escoltem-lo.
Com a resposta al públic?
Doncs molt bé.
El públic...
Bé, vull dir que realment...
Jo estic molt sorprès,
perquè de vegades penso que t'aniràs a Tarragona
i saps que és com important, no?
Aquí al Metropolit, t'ho prometo, ho penso.
I sempre...
Però molt bé.
El respost...
Bé, no ho sé, molt...
I havies actuat abans al Metropolit?
No.
Jo he vingut aquí però no me'n recordo en què,
perquè tinc una memòria una mica nefasta.
Però he vingut però no sé en què.
Però em penso que amb una cosa...
És que no me'n recordo.
Però no hi havia actuat mai.
I m'ha agradat molt,
perquè la sonoritat és molt bona.
Bé, aquestes coses que diem els actors,
que nosaltres només ens hi fixem nosaltres,
però vull dir que és molt acollidor.
I el fet que estigui així, no?,
que hi hagi aquests pisos,
fa molt acollidor.
Actues d'una manera molt còmode.
L'espectacle aquest des del març el vau estrenar,
l'heu rodat molt,
com ens està funcionant?
Doncs mira, des del març vam estar fins al mes de maig,
al Romea,
i des d'aleshores no hem parat de fer gira.
I doncs mira, anem aquí, allà.
Bé, ens funciona molt bé.
I crec que fora de Barcelona funciona millor que Barcelona.
Per què?
Perquè som més estibats a Barcelona.
Som més intel·lectuals.
I com que és una obra així com per divertir-se,
i és una obra per passar una bona estona,
la gent, crec, de fora de Barcelona,
sap passar-s'ho millor.
El sentit de l'humor és una cosa molt important,
que moltes vegades perd la gent, saps?
Hi ha molta gent que no sap riure.
I jo crec que és una cosa que s'ha de mantenir sempre,
encara que sigui molt intel·lectual i tot,
moltes vegades has de saber riure quan toca.
i el problema de molts intel·lectuals,
entre cometes, és que no saben riure sempre.
És un humor molt francès?
Sí.
No hi ha dubte que és un humor molt francès.
Perquè jo vaig estudiar a mon col·legi frances, a més,
i reconec molt l'humor francès.
I quan han vingut gent,
allò que em coneixien del col·le i això,
i han vingut i ho veuen,
riuen molt més que els altres.
Perquè és un humor realment molt francès.
I França...
Els francesos saben riure molt més d'ells mateixos, no?
Que els catalans.
Els catalans no sabem tant riure uns de nosaltres mateixos.
Quin rotllo t'estic fotent?
Mira, veus que simpàtic.
I deia això del públic de Barcelona,
que són intel·lectuals,
ho deia Pejor.
Mira, ara he pensat una cosa, Cinta.
A la gent deia,
mira la Cinta, que bé, eh?
Quin xollo, tot l'estiu, de gratis,
als festivals no es pensin, eh?
No es pensin que no és cap xollo,
perquè també aguantar segons qui no té preu.
Sí o no, Cinta?
Fem un exercici de sinceritat.
Veus, l'Àngel Llàcer es va acostar,
va voler fer declaracions.
Els altres no, no, de la dutxa al cotxe.
De la dutxa al cotxe.
I ràpid, ràpid marxo que no.
Ara farem un rànquing de simpàtics.
Què et sembla?
Bé.
De tot el personal que actui aquest estiu a Tarragona.
Et sembla bé?
Sí, l'Àngel el posem en bona posició.
El posem de simpàtic
i fem una altra llista d'alguna cosa,
que ja li buscarem l'adjectiu que quedi correcte,
però que indiqui que no,
que no és amable.
Amb la nostra companya Cinta Olivant,
que trepitjarà l'escenari del Camp de Mar
i el que convingui al llarg de tot l'estiu
per explicar-nos de primera mà
com van aquests espectacles.
Ens vols fer una recomanació, no?
Sí, per acabar us volia recomanar.
És que ahir vaig sentir un comentari
quan estava a platea
esperant que comencés l'espectacle
d'una gent del públic que deia
jo aniré a veure el Juli César.
Un altre li deia
jo no hi aniré perquè me l'han deixat molt malament.
Jo us recomano que us arrisqueu,
encara que potser tingueu alguna referència dolenta.
Crec que val la pena arriscar-se.
Crec que us agradarà.
tenim molt bones referències.
Jo no l'he vist.
I anirem.
I el comentarem aquí.
I suposo que també regalarem algunes entrevistes.
I tant.
I parlarem amb els protagonistes.
Els entrevistarem.
No sé si entrevistarem el Pere Arquillue
o el Joan Carreras o el David Cuspinera.
O l'Àlex Rigola.
Ves a saber, eh?
Que és la persona que ha dirigit
i ha adaptat aquest Juli César.
De totes maneres,
sempre que el lliure fa una versió
d'alguna obra de Shakespeare
és controvertida
perquè els agrada molt allò
jugar amb els canvis de temps
i a versionar
i posar o modernitzar d'alguna manera
les clàssiques.
Això és veritat.
Cinta Olivan,
ha estat un plaer.
La primera intervenció de la Cinta
aquí al matí de Tarragona Ràdio
aquest estiu
no serà l'última ni de bon tros.
I mira,
ja pots començar a fer
aquesta llista de simpàtics, eh?
Molt bé.
A veure per on es declina la balança.
Ens ha caigut bé.
A lo millor al final de temporada
fem una mica de sorteig
o votacions
i fem prens.
Ves a saber.
És el que té a l'estiu.
és el que té a l'estiu.