Dos quarts i mitja d'una, seguim en directe des de la Rambla Nova de Tarragona.
Avui, des de l'estat de les festes, estem escoltant gralles,
perquè justament ara parlem de gralles, però diferents, aquestes que són.
Ara ens expliquem les nostres convidats.
Podem parlar d'un fred llibre que es presenta aquest dissabte
a motiu de la festa de Sennetecla.
Es tracta del llibre Moxigangues, Valencians i Castells.
Un llibre que els seus autors són l'actual consellent GAP, Josep Bargalló,
també la Montserrat Canela, l'Anna Riera i la Roser Oliver.
Per parlar-ne s'acompanyen la Montserrat Canela, Montserrat, molt bon dia.
Hola, bon dia.
I la Roser Oliver. Roser, bon dia.
Bon dia.
Que per cert, Roser, abans comentàvem que surts aquí a la portada d'un trit d'unes festes.
Com és això?
Doncs mira, fa...
Exacte, fa 12 anys que hi vaig i mira, algun any...
A la festa de la Mercè, de la que hem parlat al començament del programa
i que surt aquí la Roser, el trit, què és aquest noi que està amb tu?
Aquest és un alumne meu, de l'aula de música,
i que l'any passat es va estrenar aquí, vam fer un concert ell i jo amb el timbaler.
Doncs ja està dit, abans ja ho hem comentat, hem dit, amb aquesta noia hi parlem després.
Què podem explicar d'aquest llibre, com ha anat,
perquè em fa l'efecte que ja s'han fet algunes xerrades explicatives
parlant sobre aquest davant, no?
Doncs l'origen dels castells, que si els veig parlats, que si les moxigangues...
La música relacionada amb tot plegat, què hi té a dir, què aporta,
què és el que puntualitza, què diferencia?
Bé, a veure, això és com molta gent sap,
vam fer durant fa cinc anys, s'ha fet un treball de recerca
sobre les músiques més antigues vinculades a la gralla.
Amb aquestes músiques hi vam trobar tot el que sempre va relacionat amb el món dels castells
i, bé, hi havia la música de les moxigangues, els valencians i els castells,
que tenien una certa relació.
O sigui, tot el que els historiadors del món casteller ens explicaven
de la possible relació, de l'origen dels castells,
amb la vinculació amb els valencians i les moxigangues,
doncs es veu reflectit en la música.
I, bé, durant aquests cinc anys vam fent treball
dintre l'aula de música tradicional amb els alumnes
i fèiem unes conferències amb el senyor Borgalló.
I en van fer moltes a través del món casteller
i es veia, doncs, reflectir el que explicaven els historiadors
amb la part musical.
El conseller en cap, a banda del conseller en cap,
d'aquest càrrec, que és un gran expert en tradicions i cultura popular,
sempre ho ha estat, no?
Sí, sí, tant, és un gran coneixedor del tema, sí.
I llavors ha sigut un procés llarg, de molts anys d'estudi, de recerca,
i a quines concursos arribeu?
Perquè ara presenteu aquest llibre, aquest CD d'una banda,
què hi trobem, el CD?
Què és el que podrem escoltar amb aquest CD?
Perquè és un CD llibre, no?
Sí, a veure, el CD consta...
Bé, el treball consta d'un CD,
que hi ha 25 músiques,
entre valencians, mexicanques i castells,
llavors l'apartat del llibret
hi trobem la, diguéssim, la conferència
o el treball del senyor Borgalló,
llavors cada música s'explica...
I que ha fet més de part d'origen, de...
Històrica, sí.
De part històrica...
Exacte.
I llavors la Montserrat Canela
és la que ha fet tota la part de l'anàlisi musical.
que ara ens explicarà.
Exacte.
Per cert, deixem recordar abans,
i insisteixo,
tenim tres samarretes de les festes de franc
per qui vingui fins aquí a l'estam de Tarragona Ràdio,
que estem davant mateix del Teat de Metropol,
al mig de la Rambla,
estem al costat de l'estam de les festes de Santa Tecla.
Qui vingui aquí amb un barret de les festes,
qui vingui aquí amb un barret de...
posat, eh?
Amb un barret de les festes,
tindrà de franc la samarreta de les festes.
És a dir,
per vindre avui amb el barret,
tres en tenim, eh?
Teniu, doncs,
la samarreta de festes de franc.
Vosaltres no heu vingut amb barret, eh?
No.
No us toca.
I, per cert,
quan arribeu,
pregunteu pel Jordi Sorignac,
és per aquí davant,
esperant-vos amb un micro i una l'ambri,
que ens explicarà
què és el que passa, doncs,
quan arribeu, eh?
Tres samarretes de franc
pels primers que arribeu
amb un barret de les festes.
Perdona, Montserrat, digues.
Bé, doncs no,
a mi se'm va fer l'encàrrec
de fer una anàlisi musical
de les espècies
des del punt de vista musicològic
i jo el que he fet ha sigut
agafar peça per peça
i fer una anàlisi descriptiva musical,
és a dir,
he mirat la part formal,
la part rítmica,
la part melòdica,
la part tonal de cada peça
i he explicat el que hi ha,
què té cada peça.
He fet una anàlisi purament descriptiu,
no he fet una anàlisi comparatiu
entre elles ni res,
només mirar què hi diu cada peça
i què hi podem trobar
a nivell purament musical,
estrictament musical.
A nivell estrictament musical
es percep una evolució
des dels orígens
que ho començarem a investigar
fins a l'actualitat?
Sí, sí que sí, per cert.
En quin sentit?
Les valencians serien
les músiques més senzilles,
que no simples,
que és diferent,
rítmicament
i també les més antigues
perquè en trobem
que són modals i no tonals,
això vol dir que són més antigues
de l'o habitual,
de l'o modern.
Després vindrien les moxigangues
i el toc d'aquest llig actual
evidentment és el més modern de tot
i a nivell musical
hi ha una estructura formal molt clara
i una estructura tonal molt clara,
està molt clara l'evolució.
Escolteu-me,
hi ha un fet,
a mi sempre m'ha quedat l'atenció,
que sembla que són vores
de 50 colles
a Castelleres,
a Catalunya,
50,
si no ho ha xerrat,
si ho ha xerrat
doncs ja m'anau disculpes
per la meva ignorància,
però crec que cadascuna
una mica té el seu estil,
no?
De tocar?
A veure,
com és això?
Com s'entén?
A veure,
s'entén perquè,
a veure,
o l'han après malament,
el toquen malament,
l'han après malament.
No han passat per l'aula,
Roser?
No és que hagin passat per l'aula,
i molta ignorància,
i la gent a vegades
fa les coses
que són molt bones a fer
i sona el que sona,
però bàsicament el toc és un
i a vegades
això fa que també
et tingui el bonic
que cada colla
tingui el seu aire
o aquelles notes
que els diferencia.
Evidentment,
el que queda bonic
a valls
és quan sents les gralles
de la jovi i la vella
saps quina colla ve,
o saps quina colla puja.
Això també és maco.
Podrem escoltar-ho
el dia del concurs
a la plaça de Toros.
Això també es pot dir,
que hem d'anar per baix
a la plaça
escoltant els sols
de cadascuna de les colles
i si s'hi fixen,
veuran que sí,
que són diferents.
Hi ha sons
que no tenen res a veure.
Hi ha sons,
o sigui,
d'una colla a l'altra
que a vegades
no té absolutament res a veure.
Rara, rara,
sí, sí, sí.
Molt bé.
Tornem al llibre,
al C de llibre,
Moixigangues,
Valencians i Castells.
Segur que la persona
més indicada
per explicar-nos
el que us preguntaré ara
és el conseller en cap,
Josep Barcelló,
però com ell no és aquí,
ja us ho pregunto a vosaltres.
A partir d'aquí moment
els castells són castells
d'aquesta derivació
de les Moixigangues
o del ball de Valencians?
Això s'explica el llibre.
O sigui,
a partir d'aquí moment,
perquè clar,
és tot un procés
llarg de temps,
estem parlant del 1800
fins a més o menys,
dic de memòria,
fins a l'actualitat,
i hi ha un moment
a partir del qual
hi ha aquests valls
de Valencians
o aquestes Moixigangues
deixen de fer el ball
pròpiament
i es centran més
en el castell,
en l'estructura.
I a partir d'aquí
comencen a tirar amunt,
per entendre'ns,
per dir-ho en poques paraules.
A veure,
això,
a veure,
molt clar no es té,
no?
Perquè quan venen
els valencians
a ballar les danses
aquí, diguéssim,
al camp de Tarragona
i feien aquestes construccions,
la gent d'aquí a Tarragona
ho agafa com a dansa
i ho fa ell.
però hi ha pobles
que segueixen fent la dansa
i desapareix la torreta,
o sigui,
la torre.
En canvi,
això pot ser,
diguéssim,
al Baix Camp,
a Reus,
a Parades,
doncs desapareix la torreta
i acaba sent una dansa.
En canvi,
aquí espera la dansa
i la torreta tira amunt.
El Bràfim,
el Catllà,
el Catllà mateix,
a on hi anaven molts valls
de Valencians,
que ara és plaça Castellera,
doncs hi ha molts llocs d'aquests
com a Santa Margarida
i als Monjos,
que són places Castelleres
que antigament
hi anaven als Valencians
i, bueno,
hi ha quedat d'alguna manera,
no?
Però ben bé definit,
no està, eh?
No ho podem trobar.
Em sembla que cap al 1805,
bé,
no sé molt,
ho he tractat aquí,
informació que he buscat,
no és que ho sàpiga.
Sí, sí, sí.
Jo soc un explotent
durant la matèria,
però el 1805
es té constància
de les dues primeres
colles Castelleres
com a xiquets de valls.
Com a xiquets de valls.
Per veure'ns els pagesos
i els menestrals.
Sí, sí, sí, també.
Xiquets de valls, no?
Bueno,
és que hi ha un moment
que es confon
perquè venen els xiquets de valls
i, bueno,
això és una cosa molt...
Jo no soc experta
en el món casteller,
però hi ha uns moments
que ni diuen xiquets de valls
i ja s'ha de gent d'aquí.
Ja, bueno,
està molt tot.
Abans hem comentat
que estaven representants
de la jove
i dels xiquets aquí
en aquesta mateixa taula
abans que vosaltres
i comentàvem
que es produïa
el cas paradoxal
que, per exemple,
a Tarragona
com que tothom
seria xiquets de valls
com a definició
d'una colla castellera,
xiquets de valls
per abans els primers,
hi havia xiquets de valls
de Tarragona
i era curiós.
Voleu escoltar
un vall de Valencians?
Sí, i tant.
Sí, doncs
escoltem un vall de Valencians.
d'un vall de Valencians.
un vall de Valencians
un vall de Valencians
que estava a comentar
ara,
el vall de Valencians
que he comentat.
A veure,
això com a vall de Valencians?
És un vall de Valencians o no?
Perquè nosaltres
ho hem trobat
com a vall de Valencians
amb un CD
que posava
vall de Valencians.
Sí,
aquesta música
es fa servir
per un vall de Valencians.
Ara, ara.
i aquesta música
està trobada
com les torres
d'un recull
d'un organista
de la Catedral de Tarragona
i uns valladors
d'aquí a Tarragona
van a optar
per agafar aquesta música
i que suposo
que la van enregistrar
amb coble,
per fer alguna cosa
d'aquelles
que fan els escenaris
als esbars.
Sonava més o menys així
però un vall de Valencians
antic del 1800
sonava més o menys
d'aquesta manera
a Montserrat?
O no?
És difícil.
Tu no has sentit...
Hi ha gravacions a l'època?
Jo no l'he sentit.
No sé si n'hi ha
però jo no l'he sentit.
El que és curiós
d'aquesta música
de les torres
és que
té elements musicals
dels valls de Valencians
més antics
i té elements musicals
d'actors de castells
actuals.
Per tant,
és el punt just
del mig
de l'evolució
de les músiques.
És una música preciosa
a més,
una música superben estructurada
a nivell formal
que això sempre ens diu
quin punt d'evolució
té la música
i és gairebé un híbrid.
Llavors,
potser sí que podria ser
un toc de Valencians
antic,
potser sí que podria ser
un toc de castells.
Doncs escoltem-ho
que és l'allà,
escoltem-ho,
escoltem-ho.
de l'evolució
de l'evolució
de l'evolució
de l'evolució
de l'evolució
de l'evolució
de l'evolució
de l'evolució
Música
Roser, deies que amb això no puja ningú, deies que amb això no...
Si ara una copla toqués el toc del castell, podria quedar perfecta, definat, però no hi ha ni ànima ni va bé.
És música de festa, no?
Sí, és música de festa, però hi ha maneres i maneres d'interpretar-la.
Les torres, en aquest cas, la música és tan bonica i està tan ben feta que amb qualsevol tipus de formació sona bé,
però per pujar castells és una cosa, per ballar balançà és una altra,
i per fer una glosa musical i posar-la damunt d'un escenari n'és una altra, no?
Són maneres d'interpretar-la, no és ni més bon ni més dolent.
Ja que parlem del llibre CDL, Moxigangues, Valencians i Castells,
ara sóc una pregunta, a veure, quins instruments intervenen en cadascuna de les modalitats?
Amb els castells, amb les Moxigangues i amb el ball de Valencians?
Aquí només existeix la gralla i el timbal.
Explica'ns això, doncs.
A veure, aquestes músiques, per el que se sap, només es tocaven amb aquests instruments.
Actualment, quan se recuperen dances perquè quedi més bonic a la festa major,
a vegades canvien els instruments.
O sigui, un ball de Valencians mai ha anat en sac de jamecs ni tarota.
Mai.
Ara sí?
Ara hi van.
Però bueno, fa bonic, no?
A als balladors els hi agrada.
Però l'ànima que dona una gralla i un timbal ben tocat,
això no ho fa ningú per aquestes construccions, eh?
I una Moxiganga tampoc porta...
O sigui, la Moxiganga es dona el casc aquí a Tarragona.
Hi ha hagut algun any que es toca amb dolça aina valenciana,
perquè, a veure, el nivell dels grellers que hi ha actualment,
doncs és bastant poc...
O sigui, no saben interpretar gaire, no?
I una Moxiganga s'ha d'interpretar, no s'ha de tocar, s'ha d'interpretar.
Quina diferència hi ha entre interpretar i tocar?
O sigui, la interpretació és quan parlem...
O sigui, la música, si vas a fer notes, per mi no és música, s'ha d'interpretar, no?
Llavors, eh...
La musicalitat seria.
Exacte, seria la musicalitat, l'expressió.
I una Moxiganga que diu, parla dels misteris de la passió i la resurrecció de Jesús,
si hi ha una mica d'expressió, llavors allò és molt fred, no?
I aleshores, aquí, a Tarragona van optar per això,
però espero que a partir d'aquest any ja no portin més dolça aines,
perquè pensem que Sitges, que és la Moxiganga de Sitges,
és la més, diguéssim, la més important,
el dia que hi posessin els dolça aines potser s'enfonsaria la festa major de Sitges, no?
Doncs espero que aquí, doncs, també s'ho repensin i no portin més dolça aines.
Doncs què t'he dit, eh?
Sí.
Dei, sabte, 18 a les 8 del vespre, a Sant Miquel del Pla, a la Baralta,
es farà la presentació d'aquest CD Llibre,
Moxigangas, Valencians i Castells, del consellent Cap, Josep Bargalló,
quan va fer el llibre, suposo que encara no era consellent Cap, no?
Sí, no.
Bueno, no, per això fa 4 o 5 anys ja que ho portem amb ell,
encara no era que va, que va.
I serà, per cert, l'apresentació?
Sí, sí, i tant.
I una cosa, és presentació concert, eh?
Ah, concert també.
O sigui, fem la meitat del llibre amb un muntatge audiovisual
i, vull dir, hi ha la presentació i la part del concert amb el grup Sonat, evident,
que és el grup que han registrat a l'OCDE.
De Josep Bargalló, consellent Cap, Montserrat Canela,
Roser Oliver i l'Anna Riera,
aquest llibre que, del llibre n'hem parlat poc, eh?
Com està? Està ben acabat, no?
És bonic, té un bon aspecte.
Físicament com és el llibre?
Arribarà el dia de...
S'està al forn, encara sí.
Està enganxant.
Però com serà?
El s'han avançat com serà?
A veure, aquí ha passat una cosa,
que volíem que fossis un compact amb un llibre, no?
I al final sembla un llibre amb un compact.
Té 80 pàgines.
Il·lustracions?
Sí, sí, sí, hi ha fotografies i alguna partitura musical.
I, bueno, és un senyor compact, eh?
És com s'ha de fer les coses, eh?
Pensem que és l'únic compact que hi ha les músiques més primitives de gralla i estan gravades molt... pensant en la... molt primitiu, eh?
Tot el que hem trobat a les partitures amb una gralla intimal és amb una gralla intimal, és molt estricte.
Jo voldria afegir que penso que és importantíssim que sortin aquest tipus de treballs, que tinguin rigor i que siguin el més científic dintre del que pugui ser i que vagin sempre als teves acompanyats, donen mínim d'explicació i si es poden fer coses així que no són... tot és benvingut i tothom té dret a fer tot el que vulgui, però aquesta és una bona manera de treballar.
El públic pugui llegir, qui sigui més expert tingui unes paraules que seguir, qui sigui menys expert que no llegeixi tant i que escolti més, però que és superinteressant i que n'hi haurien d'haver més de treballs d'aquest tipus.
Preu més?
Sí, això és la primera part. La segona la tenim amb les gralles i la litúrgia. Pensem que també és un treball que l'hem fet en aquests anys i, bueno, sí, si ho podem...
L'any que ve, el 2005 o...?
Sí, sí, sí, i tant.
O abans, abans?
No, però Santa Tecla de l'any que ve. El treball està mig fet i, bueno, s'ha de muntar, ja està.
Molt bé, Roser, Montserrat, gràcies. I a tothom, doncs, que vulgui aprofundir més en aquesta qüestió, ja ho sap, aquest concert, presentació del llibre el dissabte, dia 18, aquest dissabte, a les 8 del vespre, a Sant Miquel del Pla, a la Peralta, amb el consellent Cap Jura Pergalló, Montserrat Canela, Roser Oliver, l'Anna Riera i també l'actuació d'aquest grup...
El grup Sonat de Tarragona.
Sonat, molt bé. Sonata?
Sonat.
Sonat.
Sonat, perdó.
Sonat.
Roser, Montserrat, gràcies. Fins aviat.
Gràcies a vosaltres. Gràcies.
Recordem que tenim tres samarretes. Encara no hem vist venir ningú amb el barret de la festa de Santa Tecla. Vosaltres no em porteu, que ja us heu vist a l'arriba. No aneu comprar un aquí al costat, eh? No s'hi val.
S'ha de vindre des de casa amb barret de Santa Tecla. Les tres primeres persones que vinguin aquí a l'estand de Tarragona Ràdio, al costat mateix de l'estand de festes de Santa Tecla, la Rambla Nova de la ciutat, davant del Teatre Metropol, els tres primers soñents que vinguin amb un barret de les festes tindran de franc una samarreta de les festes.
Un barret, una samarreta. En tenim tres. O sigui, que els primers que arribeu, ja ho sabeu, el nostre company Jordi Sornyac us està esperant aquí al davant i ja em diu, no ve ningú, no ve ningú.
Segur que vindrà en Jordi, no pateixis, que encara queda mitja hora i en aquesta mitja hora segur que s'acosta algú aquí amb un barret i s'emportarà a franc la samarreta de les festes.
Són pràcticament quatre finuts que manquen per la UNA. Farem una petita pausa i de seguida tornem per a enllaçar el butllet informatiu de la UNA i després més continguts.
Concretament parlem d'un dels elements del seguici popular, del Lleó.