Tarragona Ràdio, Tarragona Ràdio.
El matí de Tarragona Ràdio.
Aquí seguim amb tots vostès en directe des del matí de Tarragona Ràdio.
Obrim una nova hora de programa quan passen exactament 9 minuts de les 11 del matí.
Ho hem anunciat al llarg d'aquests dies,
quan apreníem el relleu després de la darrera hora del matí de Tarragona Ràdio amb Ricard Laoz.
Vostès ja sabien que bona part d'aquest programa del dia 23 de desembre
l'havien de celebrar, i subrellem aquesta paraula,
celebrar des del Centre d'Educació Especial La Montanyeta.
I diem celebrar perquè, la veritat, aquest centre,
que ja es veterà a la nostra ciutat,
per aquest centre aquest any ha estat molt especial.
Ja sabem que també cada any amb l'estudi de música,
que jo diria que forma part de la sintonia de Tarragona Ràdio,
ens agrada fer una mica de programa especial de Nadal amb música en directe.
l'estudi de música de Tarragona és una entitat que col·labora
de manera absolutament desinteressada,
no només amb tot allò que demanem des de la sintonia de la Ràdio de la Ciutat,
sinó sovint en altres activitats.
El cas és que els vam dir,
escolteu, enguany el programa el podríem fer des d'algun indret,
des d'algun espai que fos especial.
Especial per què?
Perquè és una entitat que enguany se li ha reconegut
com amb un premi, el Premi d'Educació de la Generalitat.
Què passa?
que quan es fan premis s'han fan tota una sèrie d'institucions de Catalunya.
Escolta, enguany que baixi un premi cap a Tarragona,
un altre premi cap aquí,
enguany dediquem-ho a les persones que tenen discapacitats d'aquestes característiques.
De fet, la muntanyeta s'ho ha guanyat a pols.
Insistim, no és una entitat, no és un centre nou,
és un centre veterà i és un centre que té una història.
I és un centre que en definitiva el que fa és crear una petita comunitat integrada
per les persones que hi treballen, per les persones que hi creuen
i el que és més important, per les persones que pateixen de paràlisi cerebral
perquè justament aquest centre el que fa és donar servei a persones amb paràlisi cerebral
des de molt petitetes fins ja a una certa edat.
El Jaume Marí és el president de la Fundació.
Jaume, bon dia.
Hola, bon dia.
Hem parlat moltes vegades al matí de Tarragona Ràdio,
allò, 10 minuters ràpids de ràdio, perquè ja saps tu allò que veiem sempre de pressa.
Sempre hem parlat en funció d'alguna notícia, d'algun esdeveniment,
però probablement el que és important és parlar així com avui, perquè sí.
Perquè sí, perquè volem conèixer aquest centre.
Perquè abans de començar el programa diies
no, no, clar, tu dius així, la muntanyeta.
Bé, la muntanyeta, què és la muntanyeta?
La muntanyeta és un centre que en definitiva vau crear els propis pares,
les pròpies famílies de nens i nenes que patien paràlisi cerebral.
Així és, així és. Fa 27 anys ara ja.
27 anys? Jo deia un centre veterà, però la veritat no pensava que fossin tants anys, eh?
L'any 1977, doncs, es va crear l'associació,
és una associació de pares,
se'n diu l'Associació Provincial de Paràlisi Cerebral,
tothom ens coneix com la muntanyeta,
però realment és l'Associació Provincial de Paràlisi Cerebral,
i després, junt amb l'associació,
hi ha una altra institució que és la Fundació La Muntanyeta.
amb dos, anem a dir, amb dos funcions diferents.
l'Associació Provincial té la funció d'assistir
de tot el que és la docència, assistència dels nens,
i la Fundació La Muntanyeta té,
anem a dir que els seus estatuts,
obliguen a fer les tuteles d'aquests nens,
en el moment en què calgui,
i també tot el que és captació de recursos.
Què és la paràlisi cerebral, Jaume?
Perquè, clar, després mirarem,
farem una visita guiada, eh?
Tenim bons cicerones perquè seran les responsables
de cadascuna de les àrees del centre.
Però, paràlisi cerebral,
jo sí que crec que si sortíssim al carrer i fem allò
que fem molt a les ràdios, de fer enquestes,
i preguntéssim a la gent què és la paràlisi cerebral,
probablement no ens dirien exactament què és.
Jo, de fet, no ho sé,
perquè avui tenim ja, de fet, un públic molt especial
en aquest matí de Tarragona Ràdio,
i jo cadascuna de les persones que veig,
algunes estan en cadires de rodes,
altres se'ls veu una certa mobilitat,
altres persones tenen autèntiques dificultats,
però veig que és un col·lectiu,
un grup molt heterogèni.
La paràlisi cerebral no és una malaltia única,
no hi ha la malaltia de la paràlisi cerebral,
sinó que hi ha persones que tenen paràlisi cerebral,
que és diferent, no?
És així, és així.
De fet, el definir la paràlisi cerebral
potser ho farà millor qualsevol de les directores
dels centres,
però jo crec que és bastant simple
en el sentit que potser més aviat
definir la paràlisi cerebral
com els símptomes que tenen les persones
que tenen paràlisi cerebral.
Els símptomes són, generalment,
una afectació cerebral,
provoca una falta de mobilitat en extremitats
i molts de cops altres de discapacitats associades.
En diferents graus, nivells...
Discapacitat intel·lectual,
algunes vegades sí,
algunes vegades no tant.
Hi ha paralítics cerebrals,
doncs coneixem el físic, no?
No, Déu-n'hi-do.
I tothom també, doncs, aquí a Tarragona
existeixen paralítics cerebrals
que estan treballant i fent funcions
i potser jo diria que molts de casos
quan s'integra laboralment
una persona amb paràlisi cerebral
que sempre té un plus més
que qualsevol altra persona com nosaltres.
Llavors, el tema de la paràlisi cerebral
més aviat es dona en el moment del part,
generalment, o abans del part.
Hi ha una afectació del cervell
i en aquell moment,
segons quina part del cervell sigui afectada,
doncs la persona té una discapacitat més...
Diferents graus.
Exactament, en diferents graus.
En alguns casos hi ha unes patologies associades
que dificultan encara més
la vida d'aquestes persones,
la seva qualitat de vida
en quant al control del seu propi cos,
en quant a malalties que poden afectar més
a persones que en principi
no tenen paràlisi cerebral.
Per tant, és que a mi m'agradaria
que tots fóssim conscients
que estem parlant d'individualitats.
Tots tenim necessitats especials, tots.
Aquestes persones també les tenen,
però cadascuna les té diferents.
Oi que sí?
Això fa que aquí, al centre de la muntanyeta,
sigueu moltíssimes persones
professionals,
s'ha de ser professional realment
per poder atendre aquestes persones
amb les condicions
i amb la qualitat de vida que es mereixen.
També voluntaris,
que els coneixerem al llarg del programa.
Jo estic observant
i veig que hi ha moments
que cada persona necessita algú
que estigui per ells.
Vull dir, no són persones
que diguis, ja està,
ja han fet la rutina de cada dia,
sinó que aquí hi ha unes rutines necessàries,
però després s'ha d'improvisar
com a la ràdio, quasi, no?
Sí, sí, el guió no és...
No està escrit cada dia.
No està escrit.
Bé, jo crec que el tema que ara estàvem dient,
no?, els col·lectius que estem treballant
en el tema de la parària cerebral,
doncs, sí, sí,
doncs he de dir,
per a tots els professionals
que treballen en aquest centre
i en els centres de discapacitats,
he de dir que han de ser persones
una mica especials, no?
De fet,
quan nosaltres sempre diem
que el nostre centre està,
és una comunitat
formada per nens
o nois i noies especials,
pares especials
i professors especials, no?
Vull dir que,
totes les persones
que estan treballant en aquest centre
jo crec que tenen aquest plus
que fa falta
per poder estar aquí, no?
I, de fet,
això es veu després també
quan veiem com estan els nens,
la qualitat de vida
a la que poden arribar,
tots els recursos
que se posen al seu abast
per poder arribar
a objectius concrets
en cada nen, no?
Com que, com dèiem,
no és una malaltia
estàndard, eh?
Algú té, doncs,
qualsevol malaltia estàndard
i hi ha
un patró
a seguir, un guió,
doncs aquí no,
aquí anem a dir
que cada nen té,
i aquest potser
és la problemàtica
més greu del centre
en quant a la qüestió
d'organització
i de gestió, no?
Perquè cada un dels nens
doncs necessita
unes intervencions diferents,
i en aquest aspecte
necessitem professionals
amb una, anem a dir,
amb una capacitat
d'improvisació, no?,
i amb una capacitat
de tenir,
de ser multidisciplinals
que a vegades, doncs,
bueno,
doncs, jo diria que sorprèn
moltes vegades
el propi president, no?
Aviam,
nosaltres vam venir
fa uns quants dies
abans de,
quan vam decidir
que hi ha moltes persones
que per diferents raons
en un moment determinat
poden venir a visitar
la muntanyeta.
L'altre dia,
sense anar més lluny,
vau tenir una representació
al Col·legi d'Advocats,
que són patrons,
tinc entès,
doncs, va,
esteu celebrant el Nadal
també aquests dies,
i em consta que moltes persones
venen a visitar el centre.
Nosaltres vam venir prèviament
amb el Joan Maria Bertran,
el nostre company,
la Teresa Valls
de l'Estoia de Música
i servidora,
i escolta,
anem a mirar
què anem a fer allà,
perquè nosaltres,
com molts oients,
no coneixíem el centre.
Vam entrar,
clar,
no ens enganyem,
Jaume,
impacta.
La visió de persones
que tenen aquestes dificultats
impacta.
I dius,
quina mala pata
que hi hagi
en aquestes persones
i que ho hagin de passar malament.
Tens un sentiment
molt dur d'entrada.
És així?
Sí,
en sincers.
Quan portes una estona,
veus les instal·lacions,
entres a les sales,
veus la feina quotidiana,
trobes aquests professionals
que deies,
que en un moment determinat
estan fent un massatge
a una criatureta petita
perquè té aquell problema,
que en una altra sala
estan fent reforç
d'educació
a un altre grup.
Veus aquestes persones
treballar amb entusiasme,
amb naturalitat,
sense cap problema.
Quan surts d'aquí,
realment dius,
i perdona que sigui
tan plenent la frase,
dius,
no hi ha diners
que paguin aquesta feina.
Aquesta feina
no es fa per un salari.
No, no.
Aquesta feina es fa
per molt més.
Per molt professional
que siguis, eh?
Jo crec que en general...
És la impressió
que ens vam endur
la Teresa,
el Joan Maria i jo,
com a mínim.
Jo també penso,
i això ara m'ho diràs tu,
a veure si vas tenir
la mateixa impressió,
i jo penso que també,
com deies tu,
l'entrada és impactant.
És dur,
home, és dur
si no coneixes el tema.
Però també és veritat
que quan marxes
penses que existeix solució
o com a mínim
existeixen eines
per poder fer
que aquestes problemàtiques
cada vegada
es resolguin
d'una manera millor.
I això potser també
fa que una vegada
coneixes el centre
amb una miqueta més
de profunditat,
cada vegada ho veus
més natural.
Vull dir,
cada vegada t'impacti menys,
també per la pròpia,
per la pròpia rutina,
però sí que és cert
que existeix
una component gran
en veure que,
que bé,
doncs aquests nens
tenen,
estan,
hi ha molts,
hi ha 22 nens
que viuen aquí
i que tenen
la seva residència aquí
i aquests nens
doncs tenen
una qualitat de vida
que jo diria
que es pot dir
de molt acceptable.
Jo sempre dic
que mai ens pararem,
mai aturarem
aquesta intenció
de tenir cada vegada
una mica més
de qualitat de vida,
però sí que és veritat
que el nivell
és molt alt
i sobretot comparat
amb anys
en fa 27 anys
quan van començar
els pares
a formar l'associació
on realment
aquests nens
probablement
en aquella època
doncs estaven
a casa
tancats
en una habitació
en general.
i moltes vegades
hi havia problemes
socials.
I què passava
quan faltaven
els pares,
Jaume?
Doncs era un drama
per la pròpia persona
que afectava
la paràdia cerebral
i després
per la família.
Molts d'ells
acabaven
no fa 27 anys
potser més
en centres psiquiàtrics
sense cap atenció
especial
a les seves necessitats.
Sí, sí, exactament.
Hi ha hagut casos
i encara nosaltres
n'hem observat
algun
de nois
i de nens
que estan
en llocs
on no adequats.
Nosaltres el que també
fem amb això
és una miqueta
de recerca
per veure
de quina manera
doncs
podem fer
que els nens
que tinguin
paràlisi cerebrals
estiguin
en entitats
com la nostra
molt especialitzada
perquè
la paràlisi cerebral
només es pot abordar
d'aquesta manera
sent una entitat
que s'especialitza
en tractaments
en paràlisi cerebral.
Hi ha persones
que estan
o estaven
ingressades
en centres
molt generalistes
no tenien
totes les
recursos
i eines
que es necessiten
per poder
tractar
un nen
d'aquest estil
i nosaltres
en molts casos
jo crec que
tinc
després
possiblement
alguna anècdota
que em sortirà
doncs
hem anat
a buscar
els nens
aquests
que podien
estar
en una situació
que no és
la millor
per ells
i intentar
poder-li
donar
l'assistència
aquí en el centre.
Aviam
tampoc
no volem
oferir una imatge
ensucrada
i de compte
de Dickens
no no ho que va
el rebre és
com a tota organització
té problemes
com a tota organització
les relacions personals
no sempre són fàcils
per tant
quan parlàvem
grans professionals
no hi ha dubte
moltes persones
que dediquen
la seva jornada laboral
però també
el seu temps lliure
des del voluntariat
que treballen aquí
segur que hi ha
discussions
segur que hi ha
problemes
com a tota organització
insisteixo
no tot és de color de rosa
només faltaria
donaríem una imatge
equivocada
de la realitat
però el que sí
és cert
és que el dia
que vam venir
vam observar
pels passadissos
que des de la cuinera
fins a la persona
que estava en secretaria
passant per un professor
per un monitor
aviam
hi ha aquesta sintonia
de que tothom
està treballant pel mateix
sí, sí, sí
això no hi ha dubte
jo penso que sí
a veure
l'organització
som 70 i pico persones
70 i pico persones
treballant
més els nens i nenes
que venen
externs
al taller
la residència
llavors clar
què passa
doncs
les relacions interpersonals
com deies tu
a tot arreu
una vegada
hi ha més d'una persona
i hi pot haver
però sí que és cert
que penso
que
amb la
amb la intenció
que porta ara
en aquest moment
la Junta
la nova Junta
que va
fa tres anys
ja no és tan nova
i també
el Consell Directiu
on
hi ha
tots els responsables
de totes les àrees
jo penso que
s'està
s'està
movent
de manera
que
doncs
això sigui
aquesta part
sigui la mínima
i que
aquesta
jo ho poso
moltes vegades
en molts de papers
quan
anem a veure
polítics
parlem del tema
de que
hi hagi
aquest
les coses
sabem
que tots tenim
racons a casa
però que
tots també sabem
que estem treballant
per als nens
aquí
els nens
jo sempre dic nens
ni que tinguin 50 anys
però els nens
sí que és cert
que són el centre
el centre
de tota la institució
i per tant
el motiu
que estiguem tots aquí
i llavors
cada vegada
tothom ho té més clau
jo crec que
en general
jo ja deia abans
el dels professionals
del plus
tothom té més clar
que s'està treballant aquí
que l'objectiu final
és els nens
és la qualitat de vida
dels nens
és que
aquestes persones
cada vegada
puguin fer més coses
d'una manera autònoma
que es treballi
amb línies
amb objectius
concrets per a nen
en programes individuals
que fan que aquests nens
doncs
se'ls
se'ls
se'ls valori
i després
se'ls faci
un tractament adequat
individual
i aquesta és la base
del nostre treball
estarem aquí fins a dos quarts
de dues
tenim moltes coses
per explicar
anirem parlant
anirem conèixent
la residència
les edats
els tractaments
el futur
l'escola
el taller
els projectes
que en teniu
un bon grapat
les diferents teràpies
que aquí se'n fan
fins i tot
amb cavalls
fan teràpia
ja en parlarem
també
es vol fer un jardí
aquí fora
és un dels projectes
més immediats
i és molt important
també
hi ha una gran demanda
de places
i aquí hi ha
moltíssima gent
però fan falta
mitjans
evidentment
i no estem demanant res
senzillament
el que farem
serà explicar
una realitat
i anirem parlant
jo només els diré
una cosa
mira que sentimentals
no
estàvem aquí
muntant les cadires
i ha passat una senyora
de l'abogaderia
i diu que xulo
i que bé
que tot això
me'n vaig a escoltar-ho
a l'abogaderia
i què ha fet
ha passat pel costat
d'una nena
que estava aquí
i li ha plantat
un petó
al franc
s'ha quedat tan ample
no com un gest
extraordinari
i especial
sinó com a pràctica
quotidiana
i és així
perquè a més
no ens ho explica
no hem observat
allò sense dir res
hem anat mirant
mirant
per captar una mica
l'ambient
i explicar-ho als oients
Jaume
gràcies per rebre'ns
ara continuarem parlant
però ara
anem a escoltar
una mica de música
en directe
perquè aquí jo veig
que hi ha
un públic expectant
ho he dit
sí
ja hem canviat el micro
gràcies
bon dia a tothom
no us hem dit res
hem començat el programa
i no ens hem dit res
jo ara vaig a saludar
la Teresa Valls
com a portaveu
d'aquest nodrit
mira ja em posa mala cara
ella que està
tipa d'anar pels puestos
de bolos
tot el dia
que ha vingut
que ha vingut amb un nodrit
grup d'alumnes
de l'estudi de música
Teresa bon dia
bon dia
nosaltres ja coneixem
aquest espai
explicava ara la introducció
que vam venir
una miqueta
per veure les condicions
val a dir
que ens hem instal·lat
en el menjador del centre
perquè era el lloc
que podia crear un espai
on estiguessin
els monitors
els professors
els responsables del centre
i els propis nois i noies
no ho hem comentat
amb el Jaume
però és important dir
que avui precisament
comencen les vacances
al centre
per tant bona part
de les persones
que estan aquí
són les que estan
a la residència
ens van comentar
que podria pujar
algun nen
alguna altra persona
que sigui externa
lògicament
si avui comencen
les vacances
les famílies
s'han d'organitzar
per poder fer
la seva vida quotidiana
i no tots podien venir
però de totes maneres
hi ha una bona representació
del centre
jo crec que tenen
moltes ganes de cantar
de sentir com canten
l'altre dia van cantar
ells
els escoltarem al final
del programa
perquè van venir
al festival de Nadales
que van fer
vam enregistrar
el Josep Sunyeu
va fer un reportatge
i podrem escoltar-ho
al final del programa
però ara escoltarem
els alumnes
de l'estudi de música
que no paren
no paren
ahir al vespre
fèieu el concert de Nadal
al col·legi
Nostra Senyora del Carme
que aprofitem per dir
que demà es podrà escoltar
el matí de Tarragona Ràdio
entre les 9 i les 10
i a la Teresa
li vam dir
escolta Teresa
aquest any
també vindreu a cantar
Nadales
allà on diguem nosaltres
i va dir
bé quin remei
si ens ho demanes
nosaltres diem que sí
la Teresa
molt de mèrit
tot el que vulguis
però escolta
tenia uns alumnes
que Déu-n'hi-do
que toqueu el pito
i aquí estan firmes
són un salt
avui poden venir
perquè precisament
no tenen classe
amb què us ha amenaçat
si no veníeu
vinga va
confesseu
canteu
ja
moltes gràcies
de veritat
per venir
perquè realment
avui que és el primer dia
de vacances
segur que teníeu altres coses
a fer
i heu triat venir aquí
de veritat
que us donem moltes gràcies
des de la cinturina
de Tarragona Ràdio
comencem ja a cantar
perquè de xerrar
ja sabeu que nosaltres
en sabem
o intentem saber
i xerrem molt
i començarem
si jo no m'equivoco
amb la Clara Domingo
no
hem canviat el programa
bé
doncs presenta-t'ho
presenta-t'ho
a veure
començarem amb
l'Anna Bufill
que és una noia
que estudia
can a l'estudio de música
i que aquest any
participa per primera vegada
en els Pastorets de la Golfa
és a les cantarà la cançó
que canta
l'Arcàngel Sant Gabriel
molt bé
doncs on la tenim?
doncs vinga dona
vine cap aquí
ho tenim tot a punt?
pot començar a cantar Teresa?
doncs vinga endavant
ja som un àngel
de blanques ales
i us vol dir
i us vol dir
pas que seguiu-me
que el que esperava
ja és aquí
ja és aquí
anat entre patres
som entre els homes
un niña
un niña
fill d'una verge
i us ha fet el vostre
salvador
salvador
jo he sentit
jo he sentit
algú que deia
otra otra
en tenim moltes
eh
perquè s'estaran tot el matí
aquí cantaran molt
vull dir
anirem dosificant
però podem ara fer una altra?
sí?
podem fer
podem fer
sí
podem fer això d'aquí
això d'aquí
que jo la lletra
no l'entenc
mateixa
bé
doncs és el Massallà
i cantaran tots
llavors hi ha uns quants solistes
que són la Marta
la Carlota
l'Anna
i la Neus
doncs totes
aquest escenari
que hem muntat aquí ràpidament
Déu-n'hi-do
hem pujat al piano
s'ha pujat a la bateria
un munt d'instruments
ara comencen a col·locar-se
perquè són diferents veus
les que interpretaran
aquest altre tema musical
el que dèiem
com que serem fins a dos quarts de dues
i aquests cantaires de l'estudi de música
si quedaran fins al final
doncs podrem anar escoltant
cançons que en dinem
intercalant amb aquesta visita
al centre d'educació especial
La Montanyeta
tot a punt?
acabem de finals
instruments
és que Déu-n'hi-do
Teresa
fins a quantes persones
han pujat de l'estudi de música?
1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 13, 14, 13, 14, 20
això sí que és una formació coral
musical de tots
i és que no ens estem de res
quan vulgueu
si esteu a punt
A un Anna
Cuando das sin esperar
Cuando quieres de verdad
Cuando brindas perdón
El lugar del rencor
Hay paz en tu corazón
Cuando sientes compasión
Del amigo y su dolor
Cuando miras la estrella
Que oculta la niebla
Hay paz en tu corazón
Hay un rayo de sol
A través del cristal
Hay un mundo mejor
Cuando aprendes amor
Allá del rencor
De las lágrimas y el dolor
Brilla la luz
El amor
Dentro de cada corazón
Oh, ilusión
La vida
Por tus sueños a borrar
Siembra con brindas amor
Que el mundo entero
Que el mundo entero
Pide mal
Cuando alojas el amor
Y prodigas tu amistad
Cuando brindas la estrella
Que oculta la niebla
Hay paz en tu corazón
Hay paz en tu corazón
Cuando buscas con ardor
Y descubres tu verdad
Cuando quieres forjar
Un mañana mejor
El amor
El amor, el amor, dentro de cada corazón.
El amor, la ilusión, la vida, la vida, por tus sueños a volar.
Sueños a volar, el amor, brinda amor, que el mundo entero impide más.
Sueños a volar, el amor, que el mundo entero impide más.
Però ara, en tot cas, podríem continuar parlant d'alguns altres aspectes.
Aviam, ens acompanya la directora del taller, la directora de l'escola, la directora de la residència.
Jo volia parlar de la residència, primer que tot, però podem parlar de l'escola.
Perquè ha anat a parlar amb alguna de les noies que hi ha aquí a la sala.
Núria, bon dia.
Bon dia.
És la Núria Buira, que és la responsable de la part, diguem-ne, escola del centre de la Montanyeta.
Ja hem comentat amb el Jaume que hi havia la residència, l'escola, el taller,
havíem son, diguem-ne, espais independents, però que a l'hora s'han de relacionar i coordinar-se també, no?
Sí, així és.
Tot i que funcionen els tres centres independents, però moltes decisions es prenen conjuntament.
Explica'ns què es fa a l'escola. Una escola d'un centre d'aquestes característiques, què és el que fa exactament?
Però jo el dia que vam venir vaig veure que hi havia nens amb una discapacitat important,
però d'altres que no tenien cap signe evident de discapacitat, que també estan al centre i també participant de l'escola.
Sí, així és. Tot i que la paràlisi cerebral és una afectació que en la majoria dels casos,
com comentava el Jaume, a part del problema en la mobilitat, hi ha un dèficit intel·lectual i a vegades també a nivell sensitiu també,
doncs també tenim nens que no hi ha aquesta afectació tan important.
I també tenim nens que estan en una escolaritat compartida,
el que vol dir que aquests nens assisteixen a una escola ordinària
i venen un, dos o tres dies a la setmana aquí a, bàsicament, als tractaments de fisioteràpia i logopèdia
i als reforços que necessitin per la seva activitat escolar.
Clar, quan parlem d'escola no parlem d'una aula amb taules cadires on es fa la primària, la secundària,
sinó que hi ha diferents sales. El que és l'horari escolar ordinari,
vosaltres el repartiu d'una manera diferent i el treballeu d'una manera diferent.
Sí, tot i que, com heu vist avui, els nens de l'escola no n'hi ha gaire,
perquè avui han començat les seves vacances i fan el mateix horari que les altres escoles,
intentem que sigui el més aproximat a una escola ordinària.
El que passa és que combinem el que seria l'activitat escolar normal de qualsevol nen
amb els tractaments i les teràpies que ells necessiten.
Tractaments i teràpies que, afortunadament, han evolucionat,
que es van incorporant de mica en mica. Parlem, en tot cas, si et sembla.
Jo vaig veure l'altre dia una sala que amb la Núria vam dir que,
escolta, aquí és per venir quan estàs allò molt cansada i molt agobiada
i seus aquí en aquest matalàs i aquestes llumetes i aquesta cosa,
explica aquesta sala exactament què és.
Perquè, com que per la ràdio intentarem descriure-ho, és veure-ho,
però com que no ho podem veure per la ràdio, intentem descriure com és aquesta sala.
Sí, doncs estàs parlant de la sala multisensorial
i aquesta sala l'utilitzen els nens amb més afectació,
nens que a nivell sensorial no reben els estímuls
o no hi ha una resposta a aquests estímuls.
Llavors, aquesta sala és molt rica en estimulació visual, sensitiva
i, com tu deies, hi ha moltes llums de colors,
hi ha humàtalàs d'aigua, que és un efecte molt gratificant
perquè produeix una relaxació total.
també hi ha humàtalàs que produeix, que realitza un massatge per tot el cos
i acompanyem les estones que estan els nois en aquesta sala
amb música relaxant, intentant crear un ambient
a l'hora d'estimulant, a l'hora també de relaxació.
Hi ha una sala d'hidroteràpia, si no m'equivoco, està per aquí a prop a més a més, no?
Sí, la sala d'hidroteràpia també és una sala que...
A la que també ens apuntem, no?
Sí, sí.
Hi ha estima que els professionals d'aquí no tenim ninguna estona
per poder-hi estar, no?
O almenys, quan hi estem, estem amb els nens, no?
És evident, no?
Però a la sala aquesta que deies d'hidroteràpia
sí que ens hi posem amb els nens,
o sigui que compartim aquesta estona de relax amb ells.
i aquesta sala d'hidroteràpia, doncs, té la finalitat
per als nens amb paràlisis, és molt reconfortant
l'estar dintre de l'aigua, no?
A part que dintre de l'aigua es poden realitzar
molts tractaments de fisioteràpia.
I amb alguns nens i nois també del taller i la residència,
anem un dia a la setmana a la piscina.
Però l'activitat de piscina l'enfoquem més en un caire esportiu.
I en canvi, nens més afectats utilitzen aquesta sala d'hidroteràpia
on hi ha una gran banyera d'hidromassatge
i doncs permet que li pots donar l'aspecte terapèutic
i a vegades també s'utilitza com a un aspecte més lúdic, no?
Perquè la veritat que tots s'ho passen d'allò més bé a dintre d'aquesta banyera.
Clar, la paràlisi cerebral implica tota una sèrie de problemes de mobilitat,
tota una sèrie de problemes físics que també heu de resoldre en el dia a dia
amb temes de fisioteràpia.
Hi ha en sales especialitzades, unes teràpies, uns exercicis
que han de formar part d'una rutina
justament perquè tinguin un mínim de qualitat de vida aquestes persones.
Veiem nois i noies que estan aquí
que sovint se'ls canvia de postura, lògicament, dins de la mateixa cadira.
Clar, això també sí que crea una rutina constant que heu de tenir molt present.
Sí, això, les activitats que realitzen els fisioterapeutes
és com tu dius, no és una cosa que... una activitat,
vull dir, ells ho necessiten per la seva qualitat de vida,
per evitar arribar a deformacions importants
i també per tenir unes condicions de salut el més idònies possibles.
I a part també amb els nens amb els que es pot arribar a una mobilitat,
ja sigui caminant, gatejant o arrossegant-se de la manera que sigui,
que puguin arribar a fer-ho,
que el seu cos sigui el més funcional possible.
A banda dels nens o nenes que puguin estar a la residència,
que després en parlarem,
externament, quants nens i nenes venen al que és l'escola?
Sí, actualment tenim quatre nens que estan fent una escolaritat compartida,
que hem de dir que també aprofito per agrair el bon rotllo,
si em permets l'expressió,
que hi ha entre les escoles que porten els nostres nens de compartida,
perquè avui en dia s'està fent als nens una escolaritat a mida.
Això vol dir que en un any podem tenir un nen que assisteixi al nostre centre un dia a la setmana,
que el curs pròxim en vingui dos,
o al revés, nens que han començat venint aquí quatre dies en setmana
i ara hi ha un nen que només ve un dia,
perquè veiem que no li cal
i sempre si podem normalitzar la seva escolaritat és l'objectiu de tots plegats.
Molt bé, Núria, continuarem parlant.
Ara farem una pausa per la publicitat,
però jo primer li voldria preguntar al jaume.
Jo no sé si podrem parlar amb alguns pares o algunes mares,
no sé si seran o no seran, si voldran parlar o no.
Això, evidentment, seran els mateixos qui ho decidiran.
Conviure amb una persona que té paràlisi ha de ser complicadíssim.
Si no tens el suport darrere d'un centre que pugui...
Aviam, la vida del cuidador, ja parlem d'una persona,
amb una malaltia crònica en general, és molt dura.
En el cas que sigui un nen petit, doncs encara es deu complicar encara més, no, Jaume?
És molt complicat.
La veritat és que nosaltres ara en aquest moment tenim un projecte
que tu ja saps que és els 0-3 anys, que és l'Escola Bressol,
que justament és el projecte, a més, un projecte espitjat per totes les conselleries,
però, a més a més, per l'Ajuntament de Tarragona, per l'alcalde,
que crec que és una persona que té una sensibilitat molt especial
amb el tema del nostre centre i la Diputació de Tarragona en genera.
El projecte aquest és justament perquè quan neix un nen
d'aquestes característiques en una família és un xoc,
és un gran canvi de vida, no?
I nosaltres tenim que intentar veure que el néixer un nen amb paralli cerebral
al sigui d'una família no sigui un problema més greu
que el que comporta el que el nen tingui paralli cerebral.
Vull dir que no faci modificar el dia a dia de les famílies, no?
I que els pares puguin seguir treballant i que puguin fer una vida,
com a mínim, el que és a nivell social, a nivell personal,
doncs d'una manera similar a la que hagués sigut si el nen no hagués tingut paralli cerebral.
També he de dir una cosa només que és que els toros es veuen pitjor des de la barrera, no?
Vull dir, quan a algú li neix un nen amb paralli cerebral és durant un parell...
Jaume, la maternitat i la paternitat creen unes expectatives sempre de perfecció,
de felicitat d'aquella cosa, quasi d'anunci publicitari,
que quan veus que la realitat és una altra, hi ha un trasbals en aquella casa.
Pels pares i si hi ha germans, pels germans, per la família
i per la comunitat més immediata d'aquella família, no?
Sí, sí, perquè a més a més jo crec que existeix un tema de falta d'informació.
Estava el Jaume assegut i jo de peu, i els veia incòmode, pobres, tots dos de peu.
Doncs sí, sí, m'assolidaritzo amb tu, no?
A la nostra entitat solidària, no?
Doncs el tema és que...
Estàvem parlant d'això, de la qüestió del canvi, no?
De quan et neix un nen així.
Clar, és un impacte, no?
Però nosaltres, que més o menys, doncs clar, som 90 i escapares,
hem vist molts processos, no?
Hem vist moltes maneres d'aprendre's el tema.
Podem dir que, d'una manera estàndard, existeix un període
en què existeix una gran depressió per culpa d'aquesta qüestió,
perquè nosaltres pensàvem que teníem un nen que aniria a la guarderia
i després el portaríem al col·legi.
Ja, fixa't que bé, i jugarà, i vindrà, i que bé, i parlaré, i farem.
Un nen, amb claus, i bonic, i no sé què, i resulta que això no és així.
Però passa que en el moment en què passa aquest impacte inicial
i aquesta depressió, que pot ser més o més llarga en funció de com és la persona,
després aquests nens són nens en què jo penso que te'ls estimes una mica més.
Jo sé que és un tòpic, però no ho és.
Vull dir que realment aquests nens tenen una qüestió especial.
Jo tinc una filla en parària cerebral i tinc una filla que no en té.
Bé, la filla en parària cerebral, doncs tinc un nivell de comunicació
que no tinc amb l'altra filla.
Vull dir que realment és una altra qüestió,
és una altra manera d'enfrontar-se amb una realitat que existeix,
vull dir que fins que a algú no li toca, potser no la coneix.
Però he de dir que és veritat que després de passar aquest període
es veu pitjor per les persones que no coneixen el tema,
que no pas per les que ho coneixem.
Existeixen casos molt fotuts, però en general els pares ens acabem acostumant
a conviure amb el problema i el problema cada vegada és una cosa més de la teva vida.
No ho veus com un problema.
En canvi, els de fora sí.
Clar, però quantes vegades no haurà sentit intentar...
Amb el jove han dit, escolta, intentarem fer un programa el més plenament possible
i això és el que estem intentant.
Quantes vegades no t'haurà sentit dir tu o altres pares que tenen un fill o una filla
en aquesta situació dir jo no podria.
Tu creus que aquest jo no podria?
Jo crec que tothom pot si vol, no?, en aquest sentit.
En general sí.
Jo crec que no, que existeixen...
Però és molt dur.
Existeixen alguns...
En algun moment...
Això és com sempre, no?, generalitzar-nos molt d'allò.
Però jo penso que sí, jo penso que al final s'acaba, doncs, anem a dir que té un final feliç
que hagi sempre, no?, i que penso que al final feliç en aquest sentit sempre, no?,
sempre, nosaltres diem que sempre portem una motxilleta, no?, i anem amb una motxilla
carregats per la vida, no?, però, clar, aquesta i a més aquestes són unes paraules
d'un pare de la Junta, no?, que sempre ho va dient, no?, i és veritat,
que sempre ell diu també que tenim, que som un ocell amb un tret a l'ala, no?,
vull dir que anem sempre una miqueta, una miqueta així com a...
Però ja dic, eh?, almenys des de la meva experiència personal i de la que jo veig
en la nostra associació, menys casos extrems, després es va portant, jo diric,
en un nivell força bo.
És que ho volem tot tan perfecte, escolta, que no podem admetre ni que un fill no sigui perfecte.
Si hi ha aquells, els pares, moltes vegades, que els nostres fills no tenen cap discapacitat,
els voldrien perfectes, doncs imagina't.
En aquest, això, penso que ens equivoquem una miqueta, però, en fi...
Jo crec que, i això ho he dit alguna vegada i ho torno a repetir,
penso que els pares que tenim un nen amb paral·li cerebral,
doncs hem tingut la...
Jo diria que hem tingut la possibilitat
d'explotar dintre de nosaltres algunes coses que els altres no...
Ojalà no ho tinguin d'explotar ningú, no?,
però que hi ha coses que estan allà amagades
i que aquests nens ens han permès, doncs, de treure-les a fora
gràcies a que ha sorgit el problema, no?
I hi ha vegades que és això, no?
Jo estic aquí en aquell moment perquè la meva filla té paral·li cerebral.
Possiblement, si no tingués paral·li cerebral,
estaria escoltant la ràdio, Tarragona Ràdio,
i escoltant aquest programa i pensant que això existeix,
en els medis existeix, però, bueno, m'ha tocat i estic aquí, no?
Clar, perquè això és com, diguem-ne, això només passa als altres.
A nosaltres no ens pot passar això, no, Jaume?
Tenim més cançons, fem una pausa per la publicitat
i així mirem quina serà la següent actuació
i després continuem en directe des del centre de la Montanyeta
aquest dijous, 23 de desembre,
des de la sintonia de la Ràdio de la Ciutat.
Pizarro Gala comença la nova temporada tardo-hivern amb molta força.
Tratges, americanes, pantalons, camises en línia esport
i per als novis i acompanyants,
la moda més atrevida, exclusiva i innovadora
per aquell dia tan i tan especial.
I no oblidis que amb la compra d'un tratge
et regalem camisa, corbata, mitjons i cinturó.
A Pizarro Gala rebràs una atenció personalitzada
i recorda, qualitat és sinònim de bon preu.
Pizarro Gala, carrer Mallorca 27, telèfon 977-22-8073, Tarragona.
Ets una persona activa?
Tens voluntat de servei?
Vols preparar-te per a una feina en futur?
A FIS, Formació i Serveis Socials, tenim una resposta per a tu.
Inscriu-te en els nostres cursos de
Tècnic Gerontòleg, Administració Sociosanitària i Secretariat Mèdic,
Tècnic en Atenció Psicosocial al Disminuït,
Auxiliar de Serveis de Fisioteràpia i Cromassatge.
Aprofita les últimes places,
obtindràs pràctiques en empreses
i una preparació adaptada a les necessitats del mercat laboral.
FIS, carrer Pere Palau 10, Tarragona, telèfon 977-21-12-21.
Aquestes festes regala màgia.
Talismans, amulets, minerals, rituals de capdany...
Tot això i més trobaràs aquests dies
al racó més màgic de Tarragona.
Boira Blava, carrer Méndez-Núñez, telèfon 977-24-22-23.
24-22-23.
Boira Blava.
Don Tresillo, el millor regalo para aquestes fiestes,
al millor preci.
Hasta el 50% de descuento en artículos.
Conjunto 3+,2, en Piel Flor,
solo 899 euros.
Somier articulado electrónico con colchón de látex,
motor, solo 499 euros.
Colchón picolín, desde solo 99 euros.
Además, por la compra de un colchón, te regalamos otro.
No cerramos al mediodía.
Te esperamos en el centro comercial Las Gavarras,
en Reus, avenida Sant Bernat Calvo 27,
i en l'autovia Reus-Tarragona,
cruce con Torreforta.
Don Tresillo, porque somos fabricantes.
El millor regal de Nadal,
la disfressa de Carnaval.
A Casa Guas,
estem preparant l'arribada del rei Carnestoltes
i ja tenim tota mena de disfresses
pels més petits de la casa.
Pirata, fada, bruixa, bruixota,
Spiderman, Batman?
Vine a buscar la teva disfressa a Casa Guas.
Carrer Portalet número 1,
telèfon 977-234-122.
234-122.
El millor regal de Nadal,
la disfressa de Carnaval.
El matí de Tarragona Ràdio.
Doncs aquí seguim en directe.
Si no veig malament l'hora,
si no porto malament el rellotge,
jo diria que ens separen uns 100 minuts
de les 12 del migdia
i estem en directe
des del menjador del centre
La Montanyeta de Tarragona,
fent aquest programa especial
del matí de Tarragona Ràdio.
Una estreta col·laboració una vegada més
amb l'estudi de música,
amb alguns endavantages,
els seus alumnes.
Hi ha altres persones que han vingut de lluny
i han marxat lluny també.
Havien de cantar,
però han marxat,
potser han anat a buscar aigua,
allò per escurar una miqueta la gola.
Què tenim?
Els següents artistes a punt?
Sí.
Han aparegut, han desaparegut?
Ja els tenim aquí.
A veure,
són la Clara Domingo,
la Glòria Cano,
el Josep Maria Oliver
i la Neus Pàmies.
Tots quatre han fet més quilòmetres
que la resta.
nosaltres hem vingut del centre de Tarragona
i vosaltres d'on veniu?
De Vall.
Sou de l'escola de música de Valls,
de l'escola municipal de música, no?
Sí, sí.
Moltes gràcies per venir,
primer que tot,
per venir des de Valls aquí.
Tots quatre veniu de Valls?
Bueno, sí,
de Valls 2
i del Pla de Santa Maria, no?
Sí, de Vila Rodona.
Els cantants ja ho tenen, això,
que parlar no els agrada parlar gaire,
per tant,
que cantin,
que cantin.
Per cert,
el que cantareu sí que m'ho podeu dir,
no?
Que sigui fluixet.
Cantem la cançó
quan somrius.
Molt bé,
doncs quan vosaltres vulgueu.
Ara que la nit s'ha fet més llarga,
ara que les fulles ballen,
danses al racó,
ara que els carrers estan de festa,
avui que la fredo tan recors,
vas dir que mai,
vas dir que mai més tornaries,
ara que el vent bufa tan fort,
avui que no em fa falta veure't,
ni tan sols parlar,
per saber que estàs al meu costat.
És Nadal,
el meu cor,
quan somrius content de veure'm,
quan la nit es fa més freda,
quan t'abraces el meu cos,
i les llums de colors,
m'il·luminen nit i dia,
les encens amb el somriure,
quan em parles amb el cor.
És el buit que deixes quan t'aixeques,
és el buit que es fa a casa,
quan no hi ha ningú,
són petits detalls tot el que em queda,
com queda el jersey i un cabell llarg,
vas dir que mai més tornaries,
el temps pacient ha anat passant,
que havia de dir que avui estaries esperant,
que ens trobéssim junts al teu costat.
És Nadal,
el meu cor,
quan somrius content de veure'm,
quan la nit es fa més freda,
quan t'abraces el meu cos,
i les llums de colors,
m'il·luminen nit i dia,
les encens amb el somriure,
quan em parles amb el cor.
És Nadal,
el meu cor,
quan somrius content de veure'm,
quan la nit es fa més freda,
quan t'abraces el meu cos,
i les llums de colors,
m'il·luminen nit i dia,
les encens amb el somriure,
quan abraces el meu cor.
Un aplaudiment,
clar que sí,
per aquests cantaires
que han vingut des de valls.
Han preparat una altra cançó,
s'han tenit, oi?
Però com que ens queden dos minuts
per les notícies,
i ara us ha agafat un atac de riure,
si us sembla,
riem tots una mica,
publicitat les notícies
i ens retrobem després de les 12.
Fins ara mateix.
És el buit que deixes
quan t'aixeques.
és el buit que es fa a casa
quan no hi ha ningú.
no hi ha ningú.
Són petits detalls,
tot el que em queda.
Com queda el jersey
i un cabell llarg.
que ens ho realment
per ara.
Sí....
Serà el veïble.
Ja ens li dibuixem
a l' rere dels onts.
Ah...
Fins demà!
Quan m'abraço el teu cos
I les llums de colors
M'il·luminen nit i dia
Les encén el teu somriure
Quan et parlo amb el cor
Ah, ah, ah
Ah, ah, ah
Ah, ah, ah
Cátalunya informació
És migdia
Continua a Madrid la reunió de la comissió
Que ha d'assessorar el govern espanyol
Sobre el futur dels papers de Salamanca
Tot indica que els experts
Recomanaran el retorn de part dels arxius a Catalunya
El Ministeri de Cultura s'haurà de pronunciar
Abans que s'acabi l'any
Els acadèmics de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua
Demanen un informe jurídic intern
Davant l'actuació de la presidenta d'aquesta institució
Que hi va impedir que s'aprovés un dictamen
Sobre la unitat de la llengua
L'acadèmic Antoni Ferrando
Diu a Catalunya Ràdio
Que tornaran a presentar el dictamen
Per aprovar-lo
Tot i les amenaces d'ahir del govern valencià
D'emprendre mesures jurídiques i legislatives contra ells
El Consell de Ministres d'avui
Estudiarà el pla estratègic d'infraestructures
Que marcarà les línies d'actuació
Del Ministeri de Foment
Fins a final de legislatura
El Consell de Ministres
També té sobre la taula diverses obres del TGV a Barcelona
I donarà llum verda
El decret per compensar els pensionistes
Pel desviament de la inflació d'aquest any
A partir del febrer
La quota d'abonament a Telefònica
S'apujarà 26 cèntims al mes
Un 2%
I quedarà 13 euros amb 42 cèntims
A canvi d'aquest augment
La companyia baixarà un 1%
El preu de les trucades
Avui es fan a Cisjordània
Les primeres eleccions municipals
Dels últims 28 anys
Uns comissis
Que també es faran a casa
A finals de gener
Catalunya Informació
Els esports en titulars
L'entrada a l'Espanyol
Miguel Ángel Lotina
Afirma aquest migdia
La renovació del seu contracte
Fins al juny del 2006
Al Barça
El president Joan Laporta
La vaticina
Que aquesta temporada
El títol no se'ls pot escapar
I pel que fa al temps
Avui les temperatures
Seran una mica més altes
Que ahir
Amb intervals de núvols prims
I amb neu feble
A la cara nord del Pirineu
I fins i tot zones pròximes
La cota de neu
Tot i que ha començat baixa
Anirà pujant
Cap als 1.500 metres
I pel que fa a temperatures
Hores d'ara
Hostalets de Pieroles
7 graus
Els mateixos
Cap al 7
A l'espluga de Francolí
8 graus
7 a Margalef
12 graus
A Ballirana
I buita
Vila Rodona
Tarragona Ràdio
Tarragona Ràdio
El millor regal de Nadal
La disfressa de Carnaval
A Casa Guas
Estem preparant l'arribada
Del rei Carnestoltes
I ja tenim tota mena
De disfresses
Pels més petits de la casa
Pirata
Fada
Bruixa
Bruixota
Spiderman
Batman
Vine a buscar la teva disfressa
A Casa Guas
Carrer Portalet
Número
Telèfon
977
234
1-22
2-34
1-22
El millor regal de Nadal
La disfressa de Carnaval
La nit de Cap d'Any
No, no, no
Para, para, para
Jo vull una cosa més tranquil·leta
Amb glamour
Vull passar d'any
Amb un creuer
Per tot el Mediterrani
Apunta't al creuer de Cap d'Any
Que està organitzant
Iris Mar Viatges
Amb sopar de gala inclòs
8 dies i 7 nits
Pensió complerta
Tot des de només
619 euros
Viu una nit de Cap d'Any diferent
I viatge en creuer de Barcelona
A Tunis
Passant per Vilfrans
Livorno
Civitavecchia
I Nàpols
Reserva la teva plaça
A Iris Mar Viatges
Carrer Cristòfor Colom 7
Rera el Mercat de Tarragona
Telèfon
977
242
774
242
774
Aquestes festes
Regala màgia
Talismans
Amulets
Minerals
Rituals de Cap d'Any
Tot això i més
Trobaràs aquests dies
El racó més màgic de Tarragona
Boira Blava
Carrer Méndez-Núñez
Telèfon
977
24
22
23
24
22
23
Boira Blava
¿Qué te pasa?
Mi marido, que me engaña, ayer le oí hablar por teléfono con una tal Mari
y la muy fresca le piensa regalar un coche por su aniversario
Pues va listo tu marido, Mari me regalará a mí el coche
¿Pero tú también la conoces?
Pues claro, Mari es la directora de la oficina de Piso Perfecto en Torreforta
En Piso Perfecto Torreforta cumplen 5 años y lo celebran regalándote tu próximo coche
Ya puedes ir a verlo a Motor 23, Polígono Industrial Franculí
Piso Perfecto, 902, 35, 70, 70
Caranjada, sariada, Piso Perfecto
El matí de Tarragona Ràpid
Les 12 del migdia, 5 minuts després d'aquesta pausa
continuem en directe des del Centre d'Educació Especial La Montanyeta de Tarragona
celebrant i continuem subratllant aquesta paraula
celebrant una edició del Matí de Tarragona Especial
des d'aquest espai de la ciutat adreçat a conèixer
tota aquesta comunitat que treballa, que pràcticament viu aquí
i parlant de viure, ara parlem justament del que és
abans la Núria deia, sí, sí, són l'escola, el taller i la residència
són, diguem-ne, organismes o departaments independents
però que treballen de forma coordinada
La Marta Frontinyà, que és la responsable de la residència
Marta, bon dia
Bon dia, Iolanda
Abans parlàvem amb el Jaume
una mica quan neix un nen o una nena
amb paràlisi cerebral
tot allò que es complica molt la vida
la majoria dels pares assumeixen aquesta situació
intenten assumir-la com poden
fins a intentar normalitzar la seva vida
hi ha pares que no ho aconsegueixen
hi ha altres pares que per raons
de problemes anteriors a aquest
senzillament perquè són nens que neixen
amb aquest problema en una família
desestructurada, el cas és que aquestes criatures
queden absolutament abandonades sota la tutela
en aquest cas de la Generalitat
vosaltres també acolliu nens i nenes
que estan en aquesta situació
Sí, així és
nosaltres ara actualment tenim nens amb tutela
o sigui menors d'edat
inclús hi ha altres majors
i el que fem més que res és
donar-los una qualitat de vida
segons les nostres possibilitats també
una qualitat de vida òptima
així que no dins de la seva família
no l'hem pogut tindre per una desestructuració
perquè no tenen pares
o sigui qualsevol situació de risc
nosaltres també l'hem assumit
Són petitets, vam veure bressols
Sí, sí, sí
a banda dels llits
vull dir que estan parlant de criatures molt petites
Sí, sí, sí
o sigui la nena més petita té cinc anyets
Imagina't
per tant necessitant també aquesta atenció afegida
potser també per la seva edat
Quantes persones hi ha a la residència actualment?
Actualment 22 en total
22 persones
I no direm que hi ha overbooking però quasi
com a mínim hi ha demanda, no?
Sí, sí, bastanta
L'altre dia la vam visitar
està distribuïda en diferents dormitoris
la part de dormitori amb els seus corresponents armaris
és una zona que està vigilada en el bon sentit de la paraula
per si alguna d'aquestes persones
tingués alguna dificultat a la nit, mentre dorm
i una persona que està de guàrdia
a través d'un sistema tancat de televisió
Explica'ns una miqueta com funciona
Doncs bé, actualment
el que són la banda dels dormitoris
estan dividits en 8 dormitoris
cadascú de 3 nanos
dividits també per sexes
o sigui, nois i noies
i sí que tenim una vigilància a cada habitació
pel simple fet que pot ser
podria ser
i molts d'aquests nanos
solen tindre bastantes crisis
i llavors els hem de tindre controlats
i és de l'única forma
que en el moment que no hem de fer cap canvi postural
o no hem de passar per l'habitació
és una forma també de poder vigilar
poder tindre aquestes 10 hores
sobretot 10 hores que està el torn de nit
vigilats en tot moment, no?
A banda que també el torn de nit fa tres tasques
com bé, t'he deia
els canvis posturals de cada nano
de nanos molt concrets
per no, diguem-hi, evitar
més possibles llagues al llit
o qualsevol altra cosa
Jo ja sé que no es pot generalitzar
però vosaltres, a partir de la vostra experiència
quin grau de percepció
de la realitat de l'entorn creieu que tenen
bona part d'aquestes persones?
És difícil, és difícil per sebre
però nosaltres creiem que molts...
Però la seva reacció, allò, afecta, reacció...
No, nosaltres creiem que
almenys a la residència
hi ha molts de nanos
que podrien arribar a tindre aquesta percepció
de...
De l'entorn, del que passa al seu voltant
De l'entorn que està, no?
O sigui, realment
molt poquets poden tindre aquesta reacció
de saber què és el que tenen
però altres sí que poden percebre perfectament
l'entorn que hi són, no?
O sigui, les alegries, les tristerres
quan van al bany
o quan van a l'habitació
o quan estan dins de l'aula
O sigui, poden percebre aquest entorn, no?
Home, ara quan escoltàvem algunes de les cançons
sobretot les que sonaven molt animades
hi havia algun noi sobretot
i alguna altra noia
que amb el moviment
doncs demostraven una sensació d'alegria
de benestar
Estaven contents
perquè realment la música
de fet la música és de les coses
que arriben gairebé a tothom
per això és un llenguatge universal precisament
i vèiem que realment
eren perfectament conscients
del que estava passant
en quan que hi havia aquesta animació musical
Sí, havíem...
Una de les coses que sí que...
jo crec que és un bon treball
és el que nosaltres diem la musicoterapia
fer teràpia amb la música
ja normalment
tan aviat que posem qualsevol tipus de música
una nadala, una cançó que els pugui agradar
un grup de música que els agradi
ja estem fent aquest treball, no?
O sigui, és aquesta estimulació auditiva
que volem treballar també, no?
Aquesta percepció de la música, dels tons, dels sons
tot això és molt perceptiu per a ells
i això els agrada moltíssim
Ara se'ns ha gustat una persona
no sé com es dius
precisament aquell jove que jo deia
que quan sentia la música s'animava moltíssim
no sé quin és el seu nom
Ja, ja, ja, ja, ja, ja...
A vostè li el micrófono?
Ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja...
Pepe
Pepe
Oye, Pepe
a ti te gusta muchísimo la música, ¿verdad?
Sí
Yo es que te he estado viendo
y realmente cada vez que oyes la música
te entra un entusiasmo
¿Te gusta mucho?
Sí
Sí
¿Te gusta la música?
Sí
¿Y te gusta cantar un poquito?
Sí
¿También?
Sí
Bueno, ¿te lo estás pasando bien?
Sí
Pues a nosotros también nos gusta mucho
estar aquí con vosotros
Vale
¿Eh?
Vale
Estaremos más rato
y oiremos más canciones
Verás que nos lo pasaremos muy bien
Vale
Venga, Pepe, encantada de conocerte
Ya
Hasta ahora
Ya
Pepe es el que decíamos
que estaba todo el rato bailando
¿Eh?
No se podía estar quieto
Y tenemos aquí otra de las personas
que están en la residencia
¿Es residente también en el centro?
No
Es de taller
Luego hablaremos del taller
y parlaremos del taller
Amla
Amla
Amla
Amla
Amla
Amla
Amla
Amla
Amla
Amla
Amla
Amla
A ver
Acercamos el micrófono
Yo creo que llega bien el micrófono
¿Queréis este inalámbrico?
Quizás mejor
Que lo podáis acercar
Muy bien
¿Qué nos dios Isaga?
Nada
Yo creo que si le preguntamos por el Barça
enseguida se va a entusiasmar
Claro
Ah, claro
Claro
Que te gusta el fútbol, ¿eh?
Claro
Pero lo que más te gusta es el Barça
Claro
Hombre, mira si es que es entusiasmo
Ya lo he dicho yo que en cuanto habláramos del Barça
Madre mía
Madre mía
Madre mía
Madre mía
El número 10 del Barça
Yo es que no soy futbolera
Qué desastre
Voy a hacer el ridículo
Sí que no tengo ni idea
Ya lo sé
No sé nada del Barça
Qué desastre
A ver
Ahora Miguel
Que es el fisio de centro
Pues Miguel
Ayúdanos
Porque no acabo yo de saber
Lo que queremos
Venga Miguel
Que sí que yo ya sé que
¿Cuánto quedó el Barcelona ayer?
Bueno, antes de ayer
¿Ganó?
Ganó uno
¿Cuántos?
Uno
O sea, uno
¿Y tú lo viste por la tele?
Sí
¿O por la radio?
No
¿Por la tele?
R
¿Te lo pensaste bien?
Sí
¿Y qué hiciste?
¿Qué?
¿Cómo gritaste con los goles?
¡Uy!
¡Hala!
¡Jajajaja!
¡Jajaja!
¡Jajaja!
¡Jajaja!
¿Que hay alguien del Madrid aquí?
Sí
Uy
Uy, uy, uy, uy, uy
No ya vemos al mal tiempo
Hombre
De hecho
Vemos que
¿Tienes alguna camiseta
Del Barça?
No
¿Llevas algún escudo?
No
Claro
Lo tienes todo, ¿verdad?
¡Jajaja!
¡Hala!
Que has dicho
Que tiene los calzotets
Del Barça
También
Es verdad
Me parece que le hace
Una mica de vergüenza
Esto de los calzotets
Que has dicho ahora
Me parece que sí
Me parece que te están apoyando
Todos los del Barça
Que te escuchan
Todos que te ayuden
Los del Barça
Venga
Dóna fuerza al Barça
Y buena de la tothom
Isac
Todos
Tots
Bon Nadal
I
I visca
I visca el Barça
Un aplaudiment per l'Issac
Moltes gràcies
Isac
Justament era això
Que estàvem parlant
Quina experiència que tenen
Estàvem parlant amb la Marta
De la percepció que tenen
De l'entorn
Ei
I vius
I vius eh
El Pepe
L'Issac
Han deixat claríssim que
Percepció de l'entorn
En tenen i molta
El futbol
La música
La música
Qualsevol tipus d'estimulació visual
Com podria ser
Les llums
La llum d'una sala
No?
La percepció també de les persones
De saber que estan parlant
Per la ràdio
Coneixen
Les persones que els cuiden
Els que són familiars
Quan a algun li agrada
Quan a algun
N'hi ha persones que li agraden
També
També ho perceben bastant
Aquí tenim una noia
Que s'ha acostat també al micròfon
Tu mateixa
Si pots acostar-li al micròfon
Marta
Aquesta noia
És resident
M'acaba d'apuntar el ja
Ei
Ei
Elisabet
Elisabet
Elisabet
T'agrada la música?
Sí
També era de les persones
Que quan sentia cantar
Estava molt atenta
I li animava moltíssim
T'agrada molt?
T'agrada molt?
Sí
Sí?
Sí
Inclús tins grups de música
Que t'agraden, no?
I quin grup de música li agrada?
Aviam si l'Elisabet
Ens ho vol explicar
Em penso que li agrada
Un xiquet
Ros
Amb el cabell arrissat
A tu t'agrada el bisbal?
Elisabet
T'agrada el bisbal?
El David Bisbal t'agrada a tu
Mira ella
Sí
Espavilada
Molt bé Elisabet
Ara escoltarem més música
Que el Pepe em penso que té ganes de sentir música també
Escoltarem més música
I ara s'acosta una altra
M'heu dit que no tots els nois que estan aquí estan a la residència
Alguns venen al taller
Perquè el taller no fa vacances
O sí?
Parlarem més àmpliament amb l'Àngels
Quan parlem del taller
El Rubén és de l'escola
El Rubén és de l'escola
Doncs el Rubén cal agrair-li que hagi vingut a ell i la seva família
Perquè com que avui no hi ha escola
Venir fins al centre implica un transport adaptat
Tota una silla de dificultats
Per tant agraïm moltíssim que hagi vingut
Com van les festes de Nadal?
Bé? Estàs content que sigui Nadal?
I a tu t'agrada la música o què és el que a tu t'agrada?
A veure
El futbol també
Que ets del Barça
Del Madrid
De què?
Ets de l'Espanyol un periquito
Molt bé
Jo també soc periquita
Molt bé, sí senyor
Un periquito a la sala
Així m'agrada
Què us penseu?
Doncs va bé l'Espanyol
Eh, l'Espanyol va molt bé
De moment ha tingut un entrebanc últimament
Però aquesta temporada ho portem molt bé
I t'agrada la música també?
Hm?
Com se diu?
Aviam, ens diu l'Elisabet
Que li preguntem com se diu?
Jo em dic Yolanda, Elisabet
Jo em dic Yolanda
Molt bé
Voleu que sentim una miqueta de música?
Eh?
Doncs anem a escoltar una mica de música en directe
La Teresa que és la directora del Departament de Música del programa
Podríem dir
Ella mateixa que tria, aviam
Fem la cançó de Santa nit
D'aquest grup de quatre joves
Que han vingut especialment des de Valls
Per cantar farem la peça Santa nit
I després podem fer-ne una altra
Si us sembla
Abans de continuar parlant de la residència del taller
I dels voluntaris que també s'han volgut acostar avui
En aquest programa especial
Doncs si esteu a punt
Jo crec que ja podem
Han de començar en tones allò que tenen els cantants
Escolta
Nosaltres allò que estem de tertulians
Doncs anem xerrant i no passa res
Però els cantants han d'entonar una mica
I s'han de posar en condicions
Escolta, teniu
Jaume, teniu representació de tots els equips aquí
Tu ets del Barça, del Madrid
Tu del Barça
Mira, quan has dit el Barça s'has volat
Era del Barça fa un parell d'anys
És un traïdor, doncs
Anem a dir que ha sigut per obligació familiar
Perquè el seu tiet és entrenador d'esporters de l'Espanyol
Oi que sí?
No?
El germà
El germà
I llavors, clar, es va passar del Barça a l'Espanyol
Res, va ser d'una temporada a l'altra
Passar-se ell i començar a baixar l'Espanyol
Va ser tot un, eh?
Per això
Vull dir que, eh?
Quan te vas passar del Barça a l'Espanyol
El Barça a l'Espanyol va començar quasi, quasi bé
Una miqueta més i baixa segona divisió, eh?
No, no, però ara ho anem superant tot això, eh?
Ho anem superant, Rubén
Estem a punt per sentir la Santa nit
Quan vulgueu
No, no, no, no
No, no, no
No, no, no
No, no, no
No, no, no
No, no, no, no
No, no, no
No, no, no
Nú, nú, nú, nú, nú, nú, nú, nú.
Nú, nú, nú, nú, nú, nú, nú.
Nú, nú, nú, nú, nú.
Santa nit, plàcida nit, els pastors han sentit l'alèluia que els àngels cantant.
En el món han estat escampant, el Messias és nat, el Messias és nat.
Moltes gràcies a la Clara Domingo, a la Glòria Cano, al Josep Maria Oliver i a la Neus Pamies.
Recordem que són alumnes de l'estudi de música i de l'escola municipal de Valls.
Teresa, no teníem allò d'aquelles tradicionals, on aneu pastorets i això, què us sembla?
Fem una altra cançoneta, que feia estona que xerraven massa ja nosaltres, i val la pena, doncs...
A veure, ja van venir també de l'Alcàm, això de l'Alcàm es veu que dóna molt de cantar.
Té molta tirada, eh?
Sí, és que hi farà això.
Home, i tant, i a més van venir el dia de la loteria, que tampoc no ens va tocar, eh?
No, no ens va tocar més.
No, no, no ens va tocar la loteria. Qui us ha tocat la loteria, algú?
Res.
En fi, doncs, què cantareu? Cantareu on aneu pastorets, primer?
Sí, primer sí, cantarem la Nadal, així, per introduir-nos una mica.
Val a dir que és el trio Litzam?
Litzam.
Litzam. M'ho han escrit malament. Teresa, per favor.
No, és que és una mica difícil, eh?
Vale, doncs no res.
No donem les culpes a la Teresa, tampoc.
Alba, Esther i Roser.
Sí.
Quan vulgueu.
Gràcies.
La nit de Nadal ha vist resplandent
Una estrella brilla en el cel d'Orient
La llum clara de l'estel que no m'hi va mai
Tant de nit com de dinà, omple l'espai
Nadal, Nadal, Nadal, Nadal, Nadal
El rei de reis ha nascut al portal
Uuuu, uhu, uhu, uhu, uhu, uhu, uhu, uhu...
Uuuu, uhu, uhu, uhu, uhu, uhu, uhu, uhu, uhu, uhu, uhu...
Vol ya!
Doncs jo anava a dir que una estoneta més
i continuaran cantant
però us demanen una altra
fem l'altra, jo la reservava per més endavant
però si cal improvisarem més cançons
aviam si podem acabar cantant tots al final
què us sembla?
ho intentarem
cantem l'altra peça que teniu preparada
la pròxima peça es diu Eternal Flem
i és una cançó que no és una Nadala
però és molt maca i hem decidit cantar-la aquí
doncs estarem encantats d'escoltar-la
quan vulgueu
close your eyes
give me your hand
darling
do you feel my heart beating
do you understand
do you feel the same
am I only dreaming
am I only dreaming
is this burning
on eternal flame
say my name
sun shines through the rain
never alive
never alive
so lonely
so lonely
and then you come and ease the pain
I don't
I don't want to lose this feeling
I don't want to lose this feeling
close your eyes
give me your hand
darling
do you feel my heart beating
do you feel the same
do you understand
do you feel the same
do you feel the same
do you feel the same
am I only dreaming
am I only dreaming
am I only dreaming
or is this burning
Fins demà!
Fins demà!
Jo estic per demanar-los un autògraf i ja el tindré per quan siguin famoses. Enhorabona!
Moltíssimes gràcies, de veritat.
A vosaltres.
Un aplaudiment per la capital de l'Alcant, sí senyor!
Fem una petita pausa per la publicitat i després tornem.
I si us sembla, hem de parlar del taller, que vam de parlar de la residència.
I també volem parlar dels voluntaris, que hi ha un bon grapat aquí al centre de la Montanyeta.
En uns minutets tornem en directe des del matí de Tarragona Ràdio.
Colxó en picolín, des de solo 99 euros.
Además, por la compra d'un colxón, te regalamos otro.
No cerramos al mediodía.
Te esperamos en el centro comercial Las Gavarras.
En Reus, avenida San Bernat Calvo 27.
I en l'autovía Reus-Tarragona, cruce con Torreforta.
Don Tresillo, porque somos fabricantes.
Qualsevol tipus de rotulació que necessiti la fem possible a Alcamin.
Pancartes, lones, lluminosos, vehicles...
Alcamin és l'empresa de Tarragona líder en rotulacions amb el més gran assortiment,
els millors preus i el termini d'entrega més curt.
Posi'ns a prova i ho comprovarà.
Alcamin, carretera Lleida, quilòmetre 1-3-9-8, Pou Boronat, Tarragona.
Telèfon 977-23-82-30.
Xatú, on ens prendrem la primera copa?
A casa teva o a casa meva?
Doncs tu no sé, però jo me la penso prendre al Pedro.
El Pedro, el famós bar de copes de la Pineda, no tanca.
Obre tot l'any perquè et puguis prendre la primera copa també a l'hivern.
Amb un ambient acollidor i amb molt bona música.
I ara, els dijous, el Pedro et convida a un Xupito.
I els divendres, s'oferta dos per un.
El Pedro et convida a la segona copa.
Què fas, que encara no has anat a El Pedro?
El Pedro t'espera tota la setmana, de 7 de la tarda a les 3 de la nit,
al carrer Hipólito Lázaro, sense número, la Pineda.
Tapisseries, estampats, sedes, moquetes, catifes, mobles, tapissats...
Tot això està a la nova tenda de Gaston i Daniela.
A la nova tenda Gaston i Daniela l'assessorem a la decoració de la seva llar
i l'ajudem a triar el més adient del que oferim a la nostra exposició
de més de 170 metres quadrats.
Visíti'ns al carrer Méndez Núñez 9.
Gaston i Daniela.
Qualitat i disseny.
A Sastreria Pizarro tenim la més extensa col·lecció
en roba de vestir per home i, com sempre, els millors preus.
Fixi-s'hi bé.