Pràcticament un quart, doncs, del matí.
Si jo ara els dic l'esperança,
segurament a vostès els vindran moltes coses en ment, no?
Per exemple, esperança, doncs,
podem parlar d'imaginar-nos un futur millor, no?
L'esperança, el dia a dia també,
doncs, que el dia a dia sigui molt millor, no?
Per imaginar-nos també aquest futur
molt més confortable,
més agradable el que tenim avui en dia.
Però esperança pot ser això,
però també moltes altres coses, per exemple.
Esperança pot ser una obra de teatre
que representarà ben aviat aquest mes d'agost
al Fòrum de les Cultures de Barcelona.
I els actors d'aquesta obra de teatre
són d'aquí, de casa nostra,
són del Centre de Paràlisi Cerebral de Tarragona
que muntarà aquesta obra al Fòrum.
Ara en parlem, perquè ens acompanya aquí als estudis,
el president de l'Associació Provincial de Paràlisi Cerebral,
Jaume Maripàmies, molt bon dia.
Bon dia, bon dia.
L'esperança que té molt significat, no?
Parlem d'esperança, vaja.
Sí, sí, la veritat és que
el títol quadra molt
amb l'obra que nosaltres estem fent allà
en el centre, no?
Jo crec que representa una miqueta
l'esperança i l'il·lusió,
potser són els dos ingredients
millors que tenim en aquell centre.
Aquesta obra de teatre,
l'esperança,
concretament es farà el Fòrum de les Cultures,
com ja han dit,
a la Jaima del Fòrum,
i aniran 11 nens i 11 monitors, no?
Exactament.
I em sembla que porten dos mesos
treballant intensament.
Exacte, sí, sí.
De fet, des del moment en què
es va determinar
que es anirien al Fòrum de les Cultures
a fer l'obra de teatre,
doncs es van abocar
totes les il·lusions,
tant dels nois
de tot el centre ocupacional
com dels professionals,
que jo crec que està clar
que ells han sigut el motor
que es pugui fer
aquesta obra de teatre,
i la pròpia directora
que s'hi va implicar
des d'un començament,
i el president,
doncs, que només va dir que sí,
perquè davant d'aquesta iniciativa
només podríem fer
que recolzar aquesta iniciativa.
Serà a través del taller Gressol?
Què és el taller Gressol?
El taller Gressol
és un centre ocupacional
en el que els nois
que ja tenen,
que passen de l'edat escolar,
doncs tenen,
anem a dir,
una continuació assistencial,
perquè pensem que tots els nois
i noies del centre,
pràcticament gairebé tots,
doncs són nens
amb poca mobilitat i tal,
i llavors continuem assistint-nos
a partir dels 18 anys
en el centre ocupacional Gressol.
Allà es fan activitats diverses,
des de les pròpies activitats
de la vida diària
fins a hipoteràpia
o també, doncs,
fisioteràpia,
europèdia, etcètera.
I en Manuel Magí qui és?
Manuel Magí és un professional
del centre ocupacional,
és un gran professional,
que a més d'això,
doncs és una persona
que també té aficions literàries
i que ell ha sigut una...
bueno, ha sigut la persona
que ha fet l'argument d'aquest obra
i que després també, doncs,
és una persona que s'ha implicat
directament en l'execució
de tots els...
tant dels assajos
com de tot el...
tot el que porta l'entremat aquest
de fer l'obra de teatre.
L'obra Esperança,
que es veurà fora amb les cultures
el proper dia 18 d'aquest mateix mes,
i que jo tot i que sé que...
a veure, que l'argument està...
el fa guardar una miqueta,
no?
No ho han explicat l'argument massa,
però en Jaume Marí s'ha informat
abans de venir, no?
Perquè allò li ha costat molt
que li diguéssim l'argument.
Doncs bé, jo sempre, no?
Les obres de teatre
són una cosa que són habituals,
sobretot en temps de Nadal
i a final de curs,
i sempre he tingut la...
anem a dir, la prudència
de no saber mai de què va.
jo soc un pare més
dintre de l'associació provincial,
i llavors jo tampoc vull saber
l'argument hasta no veure l'obra.
Però en aquest cas,
com que havia de venir aquí
i havia d'explicar alguna cosa
sobre l'obra,
doncs m'he informat
de què anava una mica.
La veritat és que és una obra...
Perdó.
És una obra que...
que jo crec que està...
és molt apropiada, però a Fòrum,
és una obra en la que,
doncs això és...
més o menys,
jo no diré massa cosa,
però en general,
anem a dir que es denuncia
una miqueta el món malalt
en el que estem,
el món malalt per les guerres
i per la...
per els interessos econòmics,
etcètera,
i...
i el que sí és cert
és que l'obra acaba bé,
no?
I això vol dir que...
Acaba bé.
Acaba bé.
Acaba bé.
Llavors,
com a mínim,
aquesta esperança,
no?,
que el món pot millorar,
que el món el podem fer millor.
jo crec que també quadra perfectament
amb l'esperit del nostre centre,
no?
Aquest és el nostre objectiu.
El món pot ser millor, segurament.
Nosaltres ho fem
amb un subconjunt de la societat
que són els polítics celerals,
però jo crec que estem tots molt implicats
en que el món sigui cada vegada millor.
Jaume Marí,
què representa per aquests 11 alumnes
i alumnes d'aquests 11 alumnes
el fet d'anar a Barcelona,
al Fòrum de les Cultures,
el fet de desplaçar-se allà dalt?
Suposo que el temps de preparació
aquests prop de dos mesos
que porten treballant l'obra
ja per això és un estímul important,
no?
Però suposo que el fet de sortir allà,
com ho veuen?
Sí, sí, no?
Totes les sortides del centre,
de fet, al Fòrum hi ha,
alguns d'ells ja hi han anat, no?
Ja han estat al Fòrum,
ja han fet una sortida al Fòrum,
però jo crec que,
penso que el ser protagonistes,
no?,
és una cosa que ja ho són
dintre del centre,
molts de cops,
bé, sempre ho són dintre del centre,
però vull dir,
en obres de teatre,
doncs ja han fet obres de teatre
i per tant ja saben
quin és aquest paper, no?
Però allà en el Fòrum
la cosa és una miqueta
més internacional, no?
No, és a dir,
sortim una miqueta dels centres,
anem allà
i ensenyarem les nostres
habilitats,
doncs,
en el Fòrum, no?
i jo crec que per als nois
és una motivació increíble,
per als professionals també,
perquè jo crec que els professionals
també es mereixen aquesta motivació
d'aquests reptes que es marquen,
no?,
perquè jo crec que,
jo invito a tothom
que el dia 18
vagin al Fòrum
i vegin l'obra de teatre,
però veuran que
no és fàcil,
d'acord?
No és fàcil
que els nostres nens,
doncs facin,
els nostres nois i noies
facin aquest tipus
de representació
i això implica
moltes hores d'esforç
dels professionals
en assajos
i en intentar
que facin
el que han de fer els nens, no?
Un esforç,
però,
que es veu recompensat, no?
No sé,
per exemple,
amb una rialla, no?
Sí, sí,
jo crec que
les obres de teatre
que s'han fet,
s'han escenificat
allà al centre,
doncs,
han sigut una festa,
més que,
vull dir,
l'obra de teatre en si
sempre ha sigut molt emotiva,
però jo penso que
és la festa,
és una festa per ells,
no?
I en el fòrum
serà segurament
una gran festa, no?
Una gran festa
que tindrà lloc
el proper dia 18,
em sembla que és dimecres,
no?
18,
dimecres de la setmana vinent
a aquesta obra de teatre
que es diu
L'Esperança
i que
hi aniran,
doncs,
11 alumnes
al centre
d'Aparagi Cerebral
de Tarragona
a la Montanyeta.
Jo me recordo,
i segurament els soñes
també se'n recorden
que no fa gaires dies
vam ser al centre
per veure un projecte
dels que esteu tirant endavant
concretament
al projecte
de retolí facial.
Vam intentar explicar-ho
des d'allà estant
i després
l'Àngels Estopinyà,
la directora,
es va ensenyar al centre
i ens va sorprendre
veure la quantitat
de projectes
en què esteu treballant,
per exemple,
un projecte
que es diu
Hipoterapia
o un altre
que és el jardí terapèutic,
no?
Sí, sí,
de fet
és un...
i hi ha cops
que em sap greu,
no?
Em sap greu
per les persones
que hi ha allà.
Cada vegada
que vaig amb una idea nova
o que anem amb una idea nova
a l'equip
perquè allò
és un gran equip
i vull remarcar
sobretot
que la feina
que es fa allà
és d'un gran equip.
Doncs,
de cert que
hi ha molts
projectes engegats,
però
aquests que m'acaba
ara en aquest moment
d'anomenar
són potser
dels projectes
amb molta il·lusió,
no?
El del retolí facial
perquè
determina
obrir una porta
a les mancances
que pot tenir
un paralític cerebral
per accedir
a noves tecnologies.
El retolí facial
bàsicament
el que és
és poder
governar
el retolí
d'un ordinador
a través del moviment
del cap
i com que
les nostres noies
i noies
i nens i nenes
doncs tenen
una mobilitat reduïda
i això és una porta oberta
al món
de les noves tecnologies.
Però el del jardí terapèutic
diria que
potser
si no és
no és igual
supera una miqueta
i tot
amb aquest de recerca
i és que
el jardí terapèutic
en el que estan implicats
directament
la Fundació Caixa Tarragona
a qui agraïm
la seva col·laboració
i l'Ajuntament de Tarragona
i la pròpia diputació
i nosaltres mateixos
que col·luborem allà
és un projecte ambiciós
és un projecte nou
innovador
en el que volem
a més a més
de tenir
de gaudir
d'un jardí
i de les seves olors
i de no sé què
doncs
volem donar-li
un aire terapèutic
és intentar
que
les assistències
tant físiques
com psíquiques
dels nens
es facin a l'aire lliure
o sigui que
l'assistència a l'aire lliure
aquesta és la
anem a dir
que és la base
de tot el projecte
I per què això?
Per què l'aire lliure?
Per què un entorn
obert?
Sí
Nosaltres que tenim
una gran climatologia aquí
una bona climatologia
i que la podem disfrutar
durant
forces mesos
resulta que
vam fer un intercanvi
en una
escola de Noruega
i ens va sorprendre
perquè ells
allà
tenien quatre dies
de sol
i els aprofitaven
i sortien amb els nens
i veien que
aquesta assistència
a l'aire lliure
milloraven molt
la resposta
dels nens
i a partir d'aquest moment
nosaltres ens vam proposar això
era una idea
una miqueta
desgavallada
perquè
el jardí
té
un muntant
de pressupost
bastant alt
però jo diria
que és allò
del granet de sorra
entre Fundació Caixa Tarragona
l'Ajuntament
la Diputació
i nosaltres mateixos
doncs jo crec que serà una realitat
en aquest mateix idem
no és menys cert
que quan un parc
té un dia allò
que és una mica baix
se'n va a fer un tomet
que li toqui el sol
i un s'alegra
és veritat
vull dir que el sol
és un gran antidepressiu
sí sí sí
de fet
penso que
tant el sol
com l'aire
com
jo penso que moltes vegades
està la pròpia pluja
doncs són elements naturals
que segurament motiven
i moltes vegades
pot ser que
per què no
doncs
ens provoquin
alguna sensació
de rebuig
però també és bo
vull dir
aquest és el bo
del tractament a l'aire lliure
jo crec que
pot ser un projecte innovador
i penso que
espero
que sigui un projecte
de realitat
imminent
abans
quan vau començar a fer
la hipoteràpia
anàveu vosaltres
a veure els cavalls
per dir-ho així
clar
i plenem
ara els cavalls
venen a veure-los a vosaltres
no?
sí sí
fa més d'un any
que
clar
el tema d'hipoteràpia
era
els nostres nens
que tenen mobilitat reduïda
doncs quan nosaltres
volíem
accedir al tema d'hipoteràpia
teníem que anar
al lloc on estaven els cavalls
i allà doncs
vam arribar
amb un acord
amb una
amb una empresa
de bonastre
en el que
dos cops per setmana
venen els cavalls
al centre
és més
és més fàcil
per ells
i per nosaltres
és més aprofitable
aprofitem més el temps
tenim un sistema
ja muntat
on existeix
una manera
semi-automàtica
de pujar
els nens
damunt del cavall
molt més segura
vull dir
hem adequat
una miqueta allò
perquè puguin estar
anem a dir
confortables
els cavalls
i també
els nostres nois
el projecte aquest
va ser un projecte
fa anys
que estem fent hipoteràpia
forces anys
però
anem a dir
que portar els cavalls
al centre
va ser un encert total
també aquí
doncs hem d'agrair
la col·laboració
de la fundació
la fundació
de Caixa Tarragona
també
que ens ha apujat
en aquest tema
i deuen estar
fressant
perquè arribin
aquests dos cops
per setmana
que venen els cavalls
una gran il·lusió
quin dia s'hi van
els cavalls
els dilluns i els dijous
i avui
deuen ser allà
i de fet
doncs
sí, sí
estan esperant
el dia que arriben els cavalls
per poder
per als nois
la gran majoria
perquè pot haver
algun noi
algun nen
que no li agradi
perquè són animals
molt grans
i doncs
fan molta por
a nosaltres
i imaginem-se
amb els nostres nois
però en general
amb un percentatge
moltíssim
doncs
el dia dels cavalls
és un dia d'alegria
és un dia
d'aquells d'il·lusió
per muntar
el del cavall
i estar
doncs
una estona
donant tombs
i això és
per ells
educar
també hi ha
un aspecte psicològic
però també
un aspecte físic
els animals
sabem que
doncs
és una bona teràpia
per segons
quines
afectacions
i amb els nostres nois
els hi va força bé
és allò de sentir-se
no sé si
entre cometes
però sentir-se important
sentir-se
algú
sí
normalment
ells
van en cadira de rodes
i per tant
estan
doncs
mig metre per sota
de qualsevol persona
que passi pel costat d'ells
i estar sobre el cavall
és una situació
també
psicològicament
d'estar per sobre
per uns moments
estar per sobre
dels dames
jo m'ho explicava una vegada
l'amut d'una hípica
que té un germà
que va en cadira de rodes
i que
m'explicava
el rostre
la fa somiar
la cara del seu germà
el dia que el va fer pujar
del cavall
que li va canviar
completament la cara
és així
jo penso que
sobretot amb nois
que tenen
un poder cognitiu
anem a dir
bastant alt
aquesta
qüestió psicològica
és un factor important
Jaume
quan tindrem
la segona i tercera fase
de residència
l'ampliació d'escola
això són altres projectes
que també estan al calaix
Sí, sí
l'ampliació d'escola
espero que
en el proper curs
quan comencem
el proper curs
estiguin
ja l'aula
que hem de
posar una aula més
estigui ja construïda
Que comença
el setembre el curs
El setembre
el 15 de setembre
i estem començant
les obres
en aquest moment
vull dir que jo
espero que aquesta aula
estigui ja
efectiva
sigui efectiva
per a finals
del mes de setembre
i en quant a la segona
i tercera fase
de residència
és un projecte
molt més gran
és un projecte
que estem parlant
d'un milió d'euros
i aquí
doncs bé
jo poso tota la meva
la meva il·lusió
en què
el Departament
de Benestar i Família
ha proposat
en els pressupostos
que es faran
en el mes de setembre
doncs
una part
del pressupost
d'aquesta
d'aquesta residència
d'aquesta segona
i tercera fase
tan necessària
de fet
nosaltres en aquest moment
tenim una residència
on
on hi ha
22 usuaris
però tenim una llista
d'espera
interminable
i això fa que
aquesta segona
i tercera fase
doncs
sigui importantíssima
per les nostres contrades
perquè
tota la província
de Tarragona
doncs
en tota la província
de Tarragona
hi ha molt poques places
de centres
de tins i lluit
i és una mancança
que tenim
i això
és conegut
per tothom
de quantes places
parlaríem
si tirem endavant
aquesta segona
i tercera fase
estiríem
en un inici
s'estava parlant
d'un total
de 60 places
en el projecte inicial
ara bé
el mes de novembre
es va
es va aprovar
una llei
una llei
de llarges
i residències
una nova llei
en la que
possiblement
hauríem de reconsiderar
tot el nostre projecte
i jo penso que
podríem tenir
una capacitat total
d'uns 48
més del doble
sí
més del doble
Jaume Maria
recordem
aquest proper 18 d'agost
la setmana vinent
dimecres
tothom
té que anar
cap al fòrum
de les cultures
per aquesta hora
teatre
l'esperança
sí
sí
jo penso que
és important
crec que
val la pena
no perdre's-ho
segur que s'ho passaran
d'allò més bé
i deixi'm des d'aquí
saludar
a les persones
que ens escolten
des del centre
de Paracís
a la muntanyeta
de Tarragona
una forta versada
a tots
i especialment
els del taller
de Grasol
però tots en general
Jaume Maria
gràcies per acompanyar-nos
amb el dia de Tarragona Ràdio
que provi la setmana vinent
ja ens ho explicarà
moltes gràcies
quan vulgui
gràcies